10
de novembre
de
2022, 14:48
Actualitzat:
16:32h
Els grups parlamentaris d'ERC, CUP i comuns han presentat la "proposta de creació d'una comissió contra els fons voltor" amb la intenció d'aplegar informació sobre aquestes entitats de l'àmbit immobiliari. La volunutat és "recopilar moltes dades" davant "la falta d'informació de com està repartida la propietat del país", ha apuntat la diputada cupaire Montserrat Vinyets en la presentació de la iniciativa. Aquesta proposta, que també posa el focus en l'aclariment de què ha passat amb les construccions de protecció oficial que han acabat en mans privades, necessitarà el suport d'altres partits que de moment no s'han sumat a l'impuls de la proposta, com el PSC o Junts. Si el Parlament hi acaba donant el vistiplau, però, la intenció és convidar experts i reclamar xifres sobre aquests propietaris amb gran incidència en el mercat immobiliari.
El diputat d'Esquerra Republicana, Pau Morales, ha posat el focus en la necessitat d'aclarir quin és el paper d'aquests fons davant una situació en què molts habitatges "no estan complint la funció social" que marquen les lleis catalanes. En aquest sentit, Vinyets ha defensat que es proposa una "comissió d'investigació" i no "d'estudi" perquè es pretén "aixecar el vel" de la manera d'actuar d'aquestes societats, amb la voluntat de derivar-ne polítiques d'habitatges.
En el mateix sentit, la diputada Susanna Segovia, d'En Comú Podem, ha incidit en la necessitat de tirar endavant aquesta comissió per "posar llums" a unes xifres que sovint depenen d'investigacions periodístiques. I s'ha fet referència explícita a la informació de Crític que l'any passat va xifrar en 173.315 els pisos de lloguer del país en mans de grans tenidors. "Aquestes dades haurien de ser públiques", ha remarcat Segovia.
De fet, aquesta comissió va més enllà dels concepte genèric de grans tenidors -els propietaris de més de deu pisos- i se centra en allò que popularment es coneix com a fons voltor. En aquesta línia, la representant de la CUP ha reivindicat que aquest espai de treball propostat es drigeix sobretot a "Socimis" -empreses amb gran capital i beneficis fiscals- i empreses "vinculades a entitats bancàries i filials". De fet, Vinyets ha apuntat que una de les tasques de la comissió podria ser també ajudar a acotar la definició d'un concepte popular i ampli.
El suport polític necessari
La comissió, que depèn d'un tràmit parlamentari encara sense data, està pensada per durar nou mesos i extreure'n unes conclusions amb què dirigir-se a les institucions. Perquè això arribi a passar, però, caldrà el suport d'algun altre partit, ja que les formacions ubicades ideològicament a l'esquerra del Parlament no sumen prou.
Una possibilitat que encara no queda garantida, especialment després de l'allunyament ideològic en matèria d'habitatge que està vivint Junts respecte a ERC. Aquest mateix dijous, Junts ha presentat propostes parlamentàries per facilitar que alcaldes i comunitats de veïns puguin desallotjar ocupacions que es considerin "conflictives", sense necessitat d'implicar el propietari -si és gran tenidor- de l'immoble. Una proposta que, tot i que dues conselleres de JxCat van presentar a la premsa quan encara formaven part de l'executiu, el Govern actual veu d'un "deix molt conservador". També el diputat Morales ha lamentat que ara l'exconsellera Lourdes Ciuró posi pressió sobre aquesta possibilitat, des de l'oposició, quan podria haver-ho prioritzat des del govern català si la seva formació s'hagués mantingut a l'executiu.
I mentre els debats al voltant de qui té els pisos o qui els habita segueix multiplicant discursos polítics, el focus sobre la inversió de la Generalitat també ha arribat aquest dijous al Parlament. Així, la majoria de grups polítics de la cambra catalana, a proposta dels comuns, han instat el Govern a doblar el pressupost actual del parc públic de lloguer social en els pressupostos del 2023.
El diputat d'Esquerra Republicana, Pau Morales, ha posat el focus en la necessitat d'aclarir quin és el paper d'aquests fons davant una situació en què molts habitatges "no estan complint la funció social" que marquen les lleis catalanes. En aquest sentit, Vinyets ha defensat que es proposa una "comissió d'investigació" i no "d'estudi" perquè es pretén "aixecar el vel" de la manera d'actuar d'aquestes societats, amb la voluntat de derivar-ne polítiques d'habitatges.
En el mateix sentit, la diputada Susanna Segovia, d'En Comú Podem, ha incidit en la necessitat de tirar endavant aquesta comissió per "posar llums" a unes xifres que sovint depenen d'investigacions periodístiques. I s'ha fet referència explícita a la informació de Crític que l'any passat va xifrar en 173.315 els pisos de lloguer del país en mans de grans tenidors. "Aquestes dades haurien de ser públiques", ha remarcat Segovia.
De fet, aquesta comissió va més enllà dels concepte genèric de grans tenidors -els propietaris de més de deu pisos- i se centra en allò que popularment es coneix com a fons voltor. En aquesta línia, la representant de la CUP ha reivindicat que aquest espai de treball propostat es drigeix sobretot a "Socimis" -empreses amb gran capital i beneficis fiscals- i empreses "vinculades a entitats bancàries i filials". De fet, Vinyets ha apuntat que una de les tasques de la comissió podria ser també ajudar a acotar la definició d'un concepte popular i ampli.
El suport polític necessari
La comissió, que depèn d'un tràmit parlamentari encara sense data, està pensada per durar nou mesos i extreure'n unes conclusions amb què dirigir-se a les institucions. Perquè això arribi a passar, però, caldrà el suport d'algun altre partit, ja que les formacions ubicades ideològicament a l'esquerra del Parlament no sumen prou.
Una possibilitat que encara no queda garantida, especialment després de l'allunyament ideològic en matèria d'habitatge que està vivint Junts respecte a ERC. Aquest mateix dijous, Junts ha presentat propostes parlamentàries per facilitar que alcaldes i comunitats de veïns puguin desallotjar ocupacions que es considerin "conflictives", sense necessitat d'implicar el propietari -si és gran tenidor- de l'immoble. Una proposta que, tot i que dues conselleres de JxCat van presentar a la premsa quan encara formaven part de l'executiu, el Govern actual veu d'un "deix molt conservador". També el diputat Morales ha lamentat que ara l'exconsellera Lourdes Ciuró posi pressió sobre aquesta possibilitat, des de l'oposició, quan podria haver-ho prioritzat des del govern català si la seva formació s'hagués mantingut a l'executiu.
I mentre els debats al voltant de qui té els pisos o qui els habita segueix multiplicant discursos polítics, el focus sobre la inversió de la Generalitat també ha arribat aquest dijous al Parlament. Així, la majoria de grups polítics de la cambra catalana, a proposta dels comuns, han instat el Govern a doblar el pressupost actual del parc públic de lloguer social en els pressupostos del 2023.