21
de març
de
2023, 11:30
Actualitzat:
12:04h
El debat entorn el català s'ha tornat a situar en primera plana, amb el qüestionament judicial de la immersió a l'escola, el descens del seu ús sobretot entre la gent jove o en relació a la seva exigència per treballar per l'administració. Tant és així que la llengua d'ús habitual ja s'ha situat com el segon tema de debat que més sensació de polarització genera entre la ciutadania, només per darrere del procés independentista, segons l'enquesta sobre convivència i cohesió a Catalunya 2022, elaborada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i presentada aquest dimarts.
Quin grau de polarització provoca cadascun dels temes de debat?
Poc menys de la meitat dels enquestats creu que la polarització que provoca la llengua d'ús habitual és alt (de 7 o més, en una escala de 0 a 10), clarament per sota del 62% que ho creu del procés, però per damunt dels que ho creuen de la classe social, la immigració, la fiscalitat o especialment el feminisme. De fet, la percepció de polarització entorn aquesta qüestió és la que més ha crescut respecte de l'enquesta del 2020, quan el català era el segon element que menys en generava. Poc o molt, però, la polarització que es detecta en tots els àmbits s'hauria incrementat en aquest període.
Així i tot, el sondeig de l'ICIP apunta que la polarització ideològica es manté estable, així com també ho fa la confiança social. En una escala de 0 a 10, la valoració mitjana de la confiança en la resta de la ciutadania se situa en el 5,2, escassament dues dècimes per sota de l'enquesta del 2020 i en nivells molt similars a la mitjana europea. I això que aquells que tenen molta o bastant desconfiança s'han duplicat, del 10% al 22%, en aquests darrers dos anys.
Un altre element de debat actualment com són els drets de les persones trans tampoc no genera consens. Un de cada cinc catalans se sentiria poc còmode si el seu fill o filla es casés amb un transsexual, mentre que un 47% afirma que s'hi trobaria plenament còmode. En el cas dels gais, lesbianes o bisexuals, en canvi, només un 11% sentiria incomoditat i un 61%, plena comoditat. Això situa Catalunya com un dels països de la Unió Europea amb més acceptació de l'homosexualitat i bisexualitat, però no tant pel que fa a la transsexualitat (tot i mantenir-se per sobre la mitjana comunitària).
Quin grau de comoditat et produiria que el teu fill o filla és casés amb...?
L'ICIP també pregunta a l'enquesta en relació a la valoració de la convivència en diferents nivells. I aquesta ha caigut clarament a l'àmbit del municipi o barri des del 2018 -d'una nota mitjana de 7,5 a una de 6,6- i també ha retrocedit però més lleument a Catalunya -del 6,9 al 6,3-. Mentre, hauria millorat al conjunt de l'Estat, tot i que només els sondejos de 2021 i 2022 pregunten a aquest nivell -i passa de 5,1 a 5,6 d'un any a l'altre.
En tot cas, aquesta apreciació varia molt segons els enquestats. En concret, només el 3% de catalans que viu a pobles de fins a 10.000 habitants considera dolenta la convivència a l'àmbit local, però en són un 6% als municipis mitjans i fins a un 13% a les ciutats de més de 100.000 habitants. Encara hi ha més diferència, però, segons el sentiment nacional, ja que la percepció de mala convivència al municipi o barri i, especialment, al conjunt de Catalunya es dispara entre aquells enquestats que se senten més espanyols que catalans o únicament espanyols. En canvi, aquells que es defineixen com a més catalans perceben pitjor convivència al conjunt de l'Estat.
Quants ciutadans consideren dolenta la convivència a cada àmbit, en funció de si se senten més catalans o espanyols?
En relació als problemes concrets, els més habituals són els relatius a l'incivisme, com la brutícia o els sorolls (el 74% en veu bastants o molts), seguit de la delinqüència, la inseguretat o la mala integració de la població nouvinguda (a l'entorn del 45%, en tots els casos) i, en menor mesura, la xenofòbia i la discriminació (35%) o l'assetjament de dones al carrer (25%). En tot cas, totes aquestes problemàtiques s'han disparat els darrers anys, en la majoria dels casos duplicant-se'n la percepció des del 2018 -exceptuant la integració de migrants o l'assetjament de dones, pels quals no es preguntava a anteriors enquestes.
De nou, els problemes de convivència varien molt en funció de la mida del municipi. De fet, hi ha el doble d'enquestats que lamenten inseguretat, xenofòbia i discriminació i assetjament a dones pel carrer a les grans ciutats que als pobles petits. Igualment, tota la resta de problemàtiques estarien més presents en els municipis de més població que en els de menys.
Quins problemes de convivència hi ha a cada municipi, en funció de la seva mida?
El treball de camp d'aquesta enquesta va tenir lloc entre el 17 i el 24 d'octubre de l'any passat a partir de 2.047 enquestes on-line a persones majors d'edat residents a Catalunya. La seva coordinadora ha estat la politòloga Berta Barbet, si bé a la roda de premsa de participació també ha intervingut el president de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer.
Quin grau de polarització provoca cadascun dels temes de debat?
Poc menys de la meitat dels enquestats creu que la polarització que provoca la llengua d'ús habitual és alt (de 7 o més, en una escala de 0 a 10), clarament per sota del 62% que ho creu del procés, però per damunt dels que ho creuen de la classe social, la immigració, la fiscalitat o especialment el feminisme. De fet, la percepció de polarització entorn aquesta qüestió és la que més ha crescut respecte de l'enquesta del 2020, quan el català era el segon element que menys en generava. Poc o molt, però, la polarització que es detecta en tots els àmbits s'hauria incrementat en aquest període.
Així i tot, el sondeig de l'ICIP apunta que la polarització ideològica es manté estable, així com també ho fa la confiança social. En una escala de 0 a 10, la valoració mitjana de la confiança en la resta de la ciutadania se situa en el 5,2, escassament dues dècimes per sota de l'enquesta del 2020 i en nivells molt similars a la mitjana europea. I això que aquells que tenen molta o bastant desconfiança s'han duplicat, del 10% al 22%, en aquests darrers dos anys.
Un altre element de debat actualment com són els drets de les persones trans tampoc no genera consens. Un de cada cinc catalans se sentiria poc còmode si el seu fill o filla es casés amb un transsexual, mentre que un 47% afirma que s'hi trobaria plenament còmode. En el cas dels gais, lesbianes o bisexuals, en canvi, només un 11% sentiria incomoditat i un 61%, plena comoditat. Això situa Catalunya com un dels països de la Unió Europea amb més acceptació de l'homosexualitat i bisexualitat, però no tant pel que fa a la transsexualitat (tot i mantenir-se per sobre la mitjana comunitària).
Quin grau de comoditat et produiria que el teu fill o filla és casés amb...?
L'ICIP també pregunta a l'enquesta en relació a la valoració de la convivència en diferents nivells. I aquesta ha caigut clarament a l'àmbit del municipi o barri des del 2018 -d'una nota mitjana de 7,5 a una de 6,6- i també ha retrocedit però més lleument a Catalunya -del 6,9 al 6,3-. Mentre, hauria millorat al conjunt de l'Estat, tot i que només els sondejos de 2021 i 2022 pregunten a aquest nivell -i passa de 5,1 a 5,6 d'un any a l'altre.
En tot cas, aquesta apreciació varia molt segons els enquestats. En concret, només el 3% de catalans que viu a pobles de fins a 10.000 habitants considera dolenta la convivència a l'àmbit local, però en són un 6% als municipis mitjans i fins a un 13% a les ciutats de més de 100.000 habitants. Encara hi ha més diferència, però, segons el sentiment nacional, ja que la percepció de mala convivència al municipi o barri i, especialment, al conjunt de Catalunya es dispara entre aquells enquestats que se senten més espanyols que catalans o únicament espanyols. En canvi, aquells que es defineixen com a més catalans perceben pitjor convivència al conjunt de l'Estat.
Quants ciutadans consideren dolenta la convivència a cada àmbit, en funció de si se senten més catalans o espanyols?
En relació als problemes concrets, els més habituals són els relatius a l'incivisme, com la brutícia o els sorolls (el 74% en veu bastants o molts), seguit de la delinqüència, la inseguretat o la mala integració de la població nouvinguda (a l'entorn del 45%, en tots els casos) i, en menor mesura, la xenofòbia i la discriminació (35%) o l'assetjament de dones al carrer (25%). En tot cas, totes aquestes problemàtiques s'han disparat els darrers anys, en la majoria dels casos duplicant-se'n la percepció des del 2018 -exceptuant la integració de migrants o l'assetjament de dones, pels quals no es preguntava a anteriors enquestes.
De nou, els problemes de convivència varien molt en funció de la mida del municipi. De fet, hi ha el doble d'enquestats que lamenten inseguretat, xenofòbia i discriminació i assetjament a dones pel carrer a les grans ciutats que als pobles petits. Igualment, tota la resta de problemàtiques estarien més presents en els municipis de més població que en els de menys.
Quins problemes de convivència hi ha a cada municipi, en funció de la seva mida?
El treball de camp d'aquesta enquesta va tenir lloc entre el 17 i el 24 d'octubre de l'any passat a partir de 2.047 enquestes on-line a persones majors d'edat residents a Catalunya. La seva coordinadora ha estat la politòloga Berta Barbet, si bé a la roda de premsa de participació també ha intervingut el president de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer.
Enquesta ICIP 2022 by naciodigital on Scribd