21
de març
de
2023, 17:15
Actualitzat:
18:16h
La missió de l'Eurocambra per investigar l'ús de Pegasus a Espanya ha anat topant amb un impediment rere l'altre des del dia que es va posar en marxa, ben igual com ha passat amb les investigacions de l'independentisme al Parlament català, que han col·lisionat amb la negativa del govern espanyol per assistir a les sessions de la comissió del Catalangate. Els eurodiputats traslladats a Madrid durant aquest dilluns i dimarts només s'han pogut reunir amb un secretari d'estat, amb víctimes i societat civil. La falta d'informació que han pogut recollir per part de representants del govern espanyol els fa concloure que les víctimes de l'espionatge han topat amb la indefensió, i per això urgeixen a les autoritats a cooperar amb els tribunals "perquè hi hagi la màxima transparència i s'investiguin les denúncies".
Així ho han resumit els dos màxims representants del comitè europeu que investiga l'espionatge: el president de la comissió, el popular Jeroen Lenaers, i la ponent, la liberal Sophia In't Veld. Al mateix temps, però, no han coincidit a l'hora de valorar la col·laboració d'Espanya durant la missió, que s'ha celebrat quan era festiu a Madrid i també coincidint amb la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Per Lenaers, ha estat satisfactòria, mentre que per a la dirigent holandesa liberal, ha existit una falta de col·laboració per part de tots els estats que s'estan investigant, inclòs l'espanyol.
"La missió ens ha ajudat a entendre millor els casos d'espionatge", ha destacat Lenaers, si bé ha assenyalat que queden molts interrogants oberts. Un d'ells, saber per què després de l'escàndol s'han impulsat canvis en la legislació espanyola i al capdavant de la direcció del CNI, si les actuacions de les forces de la seguretat eren "legítimes", a parer del govern espanyol. "Són preguntes que s'haurien entès millor si haguéssim parlat amb Bolaños", ha dit el president de la comissió en referència al ministre de la Presidència. En aquest sentit, ha assegurat que marxen "decebuts" per no haver tingut més reunions amb autoritats.
Per part del govern espanyol, només ha atès els eurodiputats el secretari general d'Afers Europeus, Pascual Navarro, que els ha fet saber les iniciatives que té previstes el govern espanyol per augmentar la transparència i alinear la normativa espanyola a l'europea. "Les reformes van en bon camí", ha assenyalat Lenaers, que també ha volgut dir ben clar, malgrat que ningú li hagi preguntat, que no han vingut a Espanya per parlar de res relacionat amb l'independentisme, sinó per parlar directament amb "persones objecte de l'espionatge".
Sigui com sigui, els eurodiputats de la missió consideren que les víctimes de l'espionatge, tant del govern espanyol com del Catalangate, necessiten més informació i transparència. "Hi ha casos als tribunals estancats de fa molt de temps", ha apuntat Lenaers, que també ha explicat que no està "clar" l'origen de segons quin espionatge: "S'apunta a tercers països, entre els quals el Marroc", ha dit l'eurodiputat sense ampliar la informació.
Per In't Veld, cap dels governs als quals s'ha visitat des d'aquesta investigació europea han volgut col·laborar proactivament amb els eurodiputats, ni tampoc dur a terme investigacions. També ha lamentat la falta d'informació "oficial" en el cas d'Espanya, quan fa més d'un any que la comissió ha registrat preguntes per investigar l'espionatge, i ha apuntat que les víctimes es troben en un "cercle viciós" perquè la justícia els demana proves de l'espionatge per continuar els processos i aquestes només les tenen els estats, que no volen donar-les.
En canvi, Lenaers ha justificat en tot moment que el govern espanyol no hagi tingut més predisposició per reunir-se amb ells: "No hem vist cap desig de boicotejar la missió. No ha sigut el president del govern espanyol qui ha presentat una moció de censura contra el seu propi govern", ha valorat.
Així ho han resumit els dos màxims representants del comitè europeu que investiga l'espionatge: el president de la comissió, el popular Jeroen Lenaers, i la ponent, la liberal Sophia In't Veld. Al mateix temps, però, no han coincidit a l'hora de valorar la col·laboració d'Espanya durant la missió, que s'ha celebrat quan era festiu a Madrid i també coincidint amb la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Per Lenaers, ha estat satisfactòria, mentre que per a la dirigent holandesa liberal, ha existit una falta de col·laboració per part de tots els estats que s'estan investigant, inclòs l'espanyol.
"La missió ens ha ajudat a entendre millor els casos d'espionatge", ha destacat Lenaers, si bé ha assenyalat que queden molts interrogants oberts. Un d'ells, saber per què després de l'escàndol s'han impulsat canvis en la legislació espanyola i al capdavant de la direcció del CNI, si les actuacions de les forces de la seguretat eren "legítimes", a parer del govern espanyol. "Són preguntes que s'haurien entès millor si haguéssim parlat amb Bolaños", ha dit el president de la comissió en referència al ministre de la Presidència. En aquest sentit, ha assegurat que marxen "decebuts" per no haver tingut més reunions amb autoritats.
Per part del govern espanyol, només ha atès els eurodiputats el secretari general d'Afers Europeus, Pascual Navarro, que els ha fet saber les iniciatives que té previstes el govern espanyol per augmentar la transparència i alinear la normativa espanyola a l'europea. "Les reformes van en bon camí", ha assenyalat Lenaers, que també ha volgut dir ben clar, malgrat que ningú li hagi preguntat, que no han vingut a Espanya per parlar de res relacionat amb l'independentisme, sinó per parlar directament amb "persones objecte de l'espionatge".
Sigui com sigui, els eurodiputats de la missió consideren que les víctimes de l'espionatge, tant del govern espanyol com del Catalangate, necessiten més informació i transparència. "Hi ha casos als tribunals estancats de fa molt de temps", ha apuntat Lenaers, que també ha explicat que no està "clar" l'origen de segons quin espionatge: "S'apunta a tercers països, entre els quals el Marroc", ha dit l'eurodiputat sense ampliar la informació.
Per In't Veld, cap dels governs als quals s'ha visitat des d'aquesta investigació europea han volgut col·laborar proactivament amb els eurodiputats, ni tampoc dur a terme investigacions. També ha lamentat la falta d'informació "oficial" en el cas d'Espanya, quan fa més d'un any que la comissió ha registrat preguntes per investigar l'espionatge, i ha apuntat que les víctimes es troben en un "cercle viciós" perquè la justícia els demana proves de l'espionatge per continuar els processos i aquestes només les tenen els estats, que no volen donar-les.
En canvi, Lenaers ha justificat en tot moment que el govern espanyol no hagi tingut més predisposició per reunir-se amb ells: "No hem vist cap desig de boicotejar la missió. No ha sigut el president del govern espanyol qui ha presentat una moció de censura contra el seu propi govern", ha valorat.