21
de juny
del
2023
Actualitzat
el
22
de juny
a les
11:22h
L'Associació Acció Catalana -amb el suport de Nació- ha convocat aquest dimecres un debat sobre el Corredor Mediterrani i el dèficit d'infraestructures que arrossega Catalunya. El comissionat del Govern de l'Estat pel desenvolupament del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, i l'exconseller de Territori i Sostenibilitat del Govern Lluís Recoder, han posat mirada llarga -moderats per Mercè Rius- a un tema que continua sent un dels grans reptes de país. "Vaig deixar la conselleria de Territori i Sostenibilitat fa més de deu anys, però no han canviat gaire les coses", ha començat Lluís Recoder la seva intervenció, emmarcant el tema.
Per Boira, la pregunta que ens hem de fer és si volem un model francès o alemany, que és el que ha defensat. Un model de cohabitació per la mateixa via de passatgers i mercaderies i no obsedit per l'alta velocitat. "No estic d'acord en què el Corredor vagi a col·lapsar els propers anys", ha dit, recordant que del port de Castelló ara mateix no surt cap tren en ample internacional, perquè encara no s'ha fet la connexió. "El problema no està entre Barcelona i la frontera, està més entre trams entre València i Castelló".
"L'únic projecte en què la FAES de José María Aznar ha fracassat és el Corredor Mediterrani", ha afirmat Josep Vicent Boira, que ha explicat que l'aznarisme mai va voler que el projecte fos realitat perquè era molt conscient de les implicacions que comporta una obra que és molt més que una gran infraestructura. Boira ha ironitzat dient que a la FAES deuen tenir una carpeta de grans fracassos i que allí hi deu haver un expedient sobre el Corredor. Boira ha assegurat que el Corrdor "ja és irreversible".
La coordinació, peça clau
Boira ha recordat la carta conjunta de les dues Generalitats, la catalana i la valenciana, a l'aleshores ministra de Foment Ana Pastor reclamant la figura d'un coordinador del Corredor Mediterrani. La resposta de la ministra del PP va ser molt explícita: "Jo soc la millor coordinadora". Va caler esperar l'arribada del ministre Íñigo de la Serna per crear aquesta figura, el 2017."Jo no tinc pressupost", ha explicat Boira, que ha assenyalat que el gran problema de les actuacions en projectes com el Corredor és el de la coordinació, no pas la feina feta des de cada àmbit sectorial. El comissionat ha assenyalat que a l'arribar al seu càrrec, el 2018, després del canvi de govern produït a l'estat amb l'arribada de Pedro Sánchez, el 40% del projecte no estava planificat. "Avui, el 100% del projecte, d'Algesires a la frontera francesa, està planificat".
"Benvingut el centralisme comunitari"
Boira ha explicat que un dels grans debats europeus en aquests moments és el control de les grans infraestructures dels estats, el que genera tensions entre Brussel·les i els governs estatals. Una afirmació del comissionat que Recoder ha saludat tot dient: "Benvingut el centralisme comunitari". Josep Vicent Boira (València, 1963) és geògraf i un dels intel·lectuals més prestigiosos del País Valencià. Va guanyar el Premi d'Assaig Carles Rahola que atorga la fundació Prudenci Bertrana per l'obra La Via Augusta del segle XXI. El corredor del Mediterrani contra l'Espanya radial (Pòrtic), una reflexió sobre el canvi que aquesta infraestructura pot implicar per a la mateixa concepció de l'estat i del territori.
Lluís Recoder (Barcelona, 1958) és advocat i va ser, entre el 2010 i el 2012, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat durant el Govern del president Artur Mas. Amb anterioritat va ser alcalde de Sant Cugat del Vallès. Va ser fins al 2018 soci assessor de KPMG, i actualment dirigeix el seu propi despatx, especialitzat en dret urbanístic i mediambiental.
L'acte, que ha estat iniciat amb unes paraules d'un dels impulsors d'Acció Catalana, el conseller Carles Campuzano, ha aplegat nombroses persones i molts representants de la societat civil, com Francesc-Marc Àlvaro, analista i candidat d'ERC a les eleccions del 23-J; Ferran Bel, diputat del PDECat; Àlex Goñi, de Pimec; Albert Salvador, director general de Relacions Institucionals del Cercle d'Economia; Roger Muntañola, candidat del PDECat; el poeta i exdirector general de la Fundació Carulla Carles Duarte; Josep Soler, de l'Institut d'Estudis Financers; Josep Reyner, de la comissió d'Economia del Col·legi d'Economistes, entre molts d'altres.