L'Hotel Termes de La Garriga acollia divendres el principal acte de la jornada de la campanya de Junts a les eleccions espanyoles del 23-J. Sempre hi ha el mateix ritual: arriben furgonetes amb tot el material necessari -cadires, escenari, faristol, pantalles- i els encarregats de muntar-lo ho comencen a fer dues hores abans que comenci el míting. És en aquell moment que arriba Míriam Nogueras (Dosrius, 1980), que s'estrena com a candidata en aquestes eleccions. De verb afilat, poc amant de les subtileses quan parla de política, assegura entrevistada a Nació que, per ara, encara no ha trobat cap motiu que permeti als diputats que comandarà optar per la investidura de Pedro Sánchez, sempre i quan el líder del PSOE estigui en disposició d'intentar-ho. Després de la campanya de Xavier Trias, Junts recupera el vigor de la confrontació.
- En l'arrencada de campanya, vostè va dir que Junts posaria el preu "més alt possible" a Madrid a l'hora de negociar qualsevol investidura. Què vol dir, a la pràctica?
- Els nostres vots són els que van més cars, i ho hem demostrat. No és una novetat de la campanya. A Madrid no hi hem regalat cap vot de cap ciutadà de Catalunya que ens hagi fet confiança en res que hagi perjudicat els interessos socials, nacionals i econòmics del país.
- Sense la condició prèvia d'acceptar el referèndum i l'amnistia, existeix la possibilitat d'asseure's amb Pedro Sánchez per plantejar-li una certa estabilitat?
- No ens agrada parlar de condicions, perquè tampoc volem enganyar la gent. Tothom sap on està Junts, no ens hem mogut d'on érem. Qui sí que s'ha mogut és una part de l'independentisme, a qui estem esperant que tornin a allà d'on van marxar. El senyor Sánchez sap perfectament què vol Junts, i el PSOE sap que Junts sempre ho ha negociat tot. Sí que és veritat que nosaltres no regalem vots dels ciutadans de Catalunya, i tampoc els venem. Nosaltres negociem. Si el que acordem és satisfactori pels interessos del país, hi som. Si no, no hi som. Així de simple i així de complex alhora. En aquesta legislatura hi ha hagut algú que abans que res ha posat els seus vots sobre la taula. Es poden haver endut el titular, hi hem perdut.
"Sí que és veritat que nosaltres no regalem vots dels ciutadans de Catalunya, i tampoc els venem. Nosaltres negociem"
- En alguna ocasió han parlat que no els fa por el bloqueig a Madrid i tampoc una repetició electoral. No els pot acabar perjudicant, aquest discurs?
- Tenim l'avantatge, sobretot els que coneixem què és un estat -i, malauradament, a Catalunya hi ha molt polític que ho desconeix-, de saber que qui porta molts anys bloquejant-nos és l'estat espanyol. Ho fa a través d'una directiva d'intel·ligència, de la no-execució dels pressupostos, de no complir els acords, de no complir les lleis vigents. El bloqueig sistemàtic hi és des de fa moltíssims anys, i el catalanisme ha estat incapaç de desbloquejar aquesta situació. Quan diem que res serà igual quan anem a Madrid, serà així. I res serà igual a Catalunya. A Madrid ens hi trobem moltíssim: en el trajecte cap allà hi ha qui es deixa què és i què representa; quan un partit espanyol t'obre la porta per anar a negociar, et fa deixar a fora qui ets i què representes. Nosaltres no ho hem deixat mai fora. I això a Madrid els fa por. Els qui estem allà sabem que el missatge és que mai els havia sortit tan barat el vot català. Aquests quatre anys, la catifa vermella no se li pot haver posat més ampla i més llarga al senyor Sánchez. De fet, s'ha pogut moure per Europa dient que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya s'ha acabat.
Míriam Nogueras, divendres passat a la Garriga. Foto: Hugo Fernández
- Les enquestes dibuixen molts escenaris, de manera que hi ha un escenari que és possible: que tant Sánchez com el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, tinguin els suports necessaris per ser investits presidents amb les respectives majories. Imagini's que els diputats de Junts tenen la clau. Què farien?
- Tenim l'avantatge de ser els únics que podem dir que el nostre val per dos. Per frenar la dreta -en cap cas investirem un president de dretes, ho tenim claríssim- i perquè som l'única garantia que defensarem Catalunya. No ho dic perquè sigui un eslògan, que a més és el d'ERC. Ho dic perquè ho hem demostrat en aquesta legislatura. Ens hem sentit molt sols, defensant els interessos de Catalunya. Quan ha tocat escollir entre el país i les suposades esquerres espanyoles, nosaltres sempre hem escollit Catalunya. Ni Sumar, ni ERC ni el PSOE són garantia de defensar el país, perquè no ho han fet aquesta legislatura. Es podria parlar de totes les lleis que s'han aprovat amb aquests tres partits i que han tingut la conseqüència que tinguem menys recursos, menys autogovern. Tot això ha passat els últims quatre anys. És un escàndol.
"Ni Sumar, ni ERC ni el PSOE són garantia de defensar el país, perquè no ho han fet aquesta legislatura"
- Per acció o per omissió, no els fa por ser responsables d'un govern entre PP i Vox?
- Per què n'hem de ser responsables? Primer es fa una ronda de contactes, i el rei proposa un candidat per ser investit. Si proposa el senyor Sánchez, ens haurà de convèncer de per què se l'ha de votar a ell com a president. Fins avui, ningú ha estat capaç de dir-me a mi una sola raó per donar els vots de Junts a un partit que ha mentit a Catalunya i a un senyor que ha mentit als seus socis de govern, i als seus socis catalans. Ha incomplert els acords que ell mateix ha signat. No només amb Catalunya. Fa quatre anys ens anunciava en campanya electoral que portaria en aquesta legislatura el president Carles Puigdemont, i que l'asseuria davant la injustícia espanyola. Per tant, menteix, no compleix i no paga. Necessito un motiu -no jo, la gent que ha de votar-, i a dia d'avui no ens n'han donat ni un, per investir un president espanyol que menteix, incompleix i no paga, i que sobre no respecta i humilia Catalunya.
- Sostenen que aquestes eleccions no van de dretes o esquerres, sinó d'Espanya o Catalunya. Però no existeix un perill de retrocés en matèria de drets socials o drets de les dones? Els pot passar factura no posar l'accent en això?
- És important que no ens fem trampes al solitari. Estem en retrocés des de fa molts anys, a l'estat espanyol. Quan vaig entrar de diputada per primer cop, em vaig trobar amb un govern del PP facilitat pel PSOE. Un govern de dretes amb Mariano Rajoy de president a qui els socialistes van permetre la investidura. Va venir l'1-O i el Govern va acabar a la presó i a l'exili per posar urnes. Per què els ciutadans de Catalunya que hem decidit que volem ser un estat independent ens fan decidir entre esquerres espanyoles o dretes espanyoles? Escollim Catalunya. Hi ha un mandat que s'ha de complir, i no ho hem fet. Som allà on érem. Com pot ser que en quatre anys alguns hagin canviat les conviccions o l'estratègia en 180 graus? Fa quatre dies, els discursos d'alguns eren el contrari que ara. Les mateixes bases d'ERC deien que es tracta del Govern més autonomista de la història Què està fent la Generalitat per avançar cap a un estat independent? Necessitem institucions desacomplexades.
- Equiparen sempre el PP i el PSOE. Un president del PP hauria procedit als indults, a reformar el codi penal o a posar en marxa la taula de diàleg?
- Hem trobat un partit català molt acomplexat i un PSOE, que té mentalitat d'Estat, ha jugat bé les seves cartes. La taula de diàleg no ens ha portat enlloc, ha estat un absolut fracàs perquè Catalunya no està més a prop de la independència, sinó que està pitjor del que estava fa quatre anys. El codi penal tampoc ha estat un avenç: quan vam veure la proposta que s'havia treballat entre ERC i PSOE vam dir que no es podia aprovar, perquè augmenta les penes de desordres públics. No ens podem deixar vendre que aquesta gent s'ha pintat una mica i s'ha posat una mica de maquillatge en temes que no han solucionat absolutament res. Perquè, amb l'altra mà, l'Advocacia de l'Estat està en totes les causes contra l'independentisme.
"La taula de diàleg no ens ha portat enlloc, ha estat un absolut fracàs perquè Catalunya no està més a prop de la independència, sinó que està pitjor del que estava fa quatre anys"
Diem que el PSOE és diferent, però està demanant anys de presó per les persones que estaven al Govern i ara estan encausades al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Tot això s'ha d'explicar. Són diferents? El PSOE demana cinc anys , i el PP en demana deu. Rebuig absolut a tot això: als cinc, i als deu. Els socialistes han aconseguit que una part de la cúpula d'un partit hagi reconegut o assumit que va cometre un delicte. I no hem comès cap delicte. Mai a la vida signarem res, ni afirmarem res, segons el qual els ciutadans de Catalunya van cometre un delicte -despenalitzat des del 2005- per posar les urnes i per votar.
Míriam Nogueras, divendres passat a la Garriga. Foto: Hugo Fernández
- En tot cas, no és el mateix una majoria absoluta de Mariano Rajoy que un PP acompanyat de la crossa de Vox, que en pot condicionar el discurs. No és més perillosa aquesta dreta?
- El que em pregunto jo és què ha fet qui avui ens diu que, si no el votes a ell, aquesta gent vindrà. A vegades, els marcs mentals de les esquerres espanyoles semblen planejats per gent que no té memòria. En el judici del procés, Vox era acusació particular. Quan hi va haver la sentència, qui primer la va aplaudir va ser el PSOE. La tesi que es va fer sobre el "cop d'estat" que els ciutadans catalans i les institucions van fer amb el referèndum, que va justificar la presó i l'exili i el 155, és de la ultradreta. I els primers que la van aplaudir i votar van ser el PSOE i el PP. Què ens han d'explicar, aquesta gent? Fa cinc anys que Sánchez és president, i ha tingut cinc anys per revertir tot això. Per demostrar que els discursets són reals. El reial decret dels fons Next Generation es va negociar amb Vox. Què ens venen, aquesta gent? Tot això, ens fa la sensació que la taula de diàleg ho ha blanquejat. Al final, això és el més perillós de tot.
- Què s'hauria pogut fer millor per part d'ERC a Madrid? Què no ha aprofitat?
- D'entrada, pensar-se que sols -alguns s'han pensat que són petits homes d'estat- podrien aconseguir més del que hem arribat a aconseguir plegats. El gran èxit col·lectiu de l'1-O i del 3-O és haver-ho fet junts. Pensar-se que a partir d'aquí tu sol -representant només una part- podies aconseguir més... La unitat no vol dir anar junts a tot arreu, però sí posar per davant el país i no el partit. Quan poses per davant el teu partit, la força del moviment queda afeblida. Si passen cinc anys, encara més. I, sobre la unitat cal dir que és l'única vegada que l'Estat ha tingut por. Un estat com l'espanyol, que té una força brutal, que crea ordres com la directiva d'intel·ligència -en la qual ens tracta quasi com a un terrorista gihadista-, tingués por fins al punt d'enviar-nos a la policia nacional per fotre'ns hòsties per posar urnes... Que el 3-O haguessin de treure el rei del reino a dir a por ellos només s'aconsegueix si vas desacomplexat i si vas a totes, i si t'ho creus. I si tens la gent, que és el més important. No hem anat junts, no hem estat desacomplexats i han aconseguit anestesiar, juntament amb el PSOE, la gent.
"La unitat no vol dir anar junts a tot arreu, però sí posar per davant el país i no el partit. Quan poses per davant el teu partit, la força del moviment queda afeblida"
- ERC, per tant, ha estat col·laboradora necessària d'aquest procés d'anestèsia col·lectiva posterior a l'1-O?
- Òbviament. No ERC, la cúpula d'ERC. Amb els votants dels republicans hem fet l'1-O i ho hem fet tot. Però ha estat aquesta cúpula que ha decidit, a partir de no sé quan i no sabem per què, que han optat per una altra estratègia. Aquesta estratègia que han decidit prioritzar en solitari és conseqüència de l'anestèsia general de la gent, que no sap què ha passat. Nosaltres tampoc ho entenem, ni tampoc per què, quan ho teníem tot, tots els ingredients necessaris.
- Ells defensen que són els únics que tenen un pla per arribar a la independència, a través d'un referèndum acordat i de l'acord de claredat. I diuen que vostès no en tenen.
- Que no els agradi la nostra estratègia és una cosa. Que diguin que no en tenim és una altra. Perfecte, però que no diguin que no en tenim. El que sí que s'ha demostrat ara és que la seva ha estat un fracàs. A partir d'aquí, nosaltres som on estàvem, i estem esperant que tornin.
Míriam Nogueras, divendres passat a la Garriga. Foto: Hugo Fernández
- I la seva estratègia, per clarificar, quina és?
- La de l'embat. Si tens clar qui ets i què defenses, i tens la gent i tens la força, és igual que al davant hi tinguis l'estat més poderós del món. Has de defensar les teves conviccions. Ho hem demostrat, i ho hem fet de manera pacífica i democràcia. Si ens necessiten més ells a nosaltres que nosaltres a ells! Per què acaben regalant els vots si són ells que els necessiten? Qualsevol que ve de l'empresa privada sap que en una negociació mai guanyaràs deu a zero, però tampoc perdràs zero a deu o un a nou cada vegada. Si ells et necessiten més a tu, per què els has posat la catifa vermella quatre anys?
- La cúpula d'ERC ha deixat de ser independentista?
- Ho haurà de preguntar a ells.
- S'ha avançat en algun acord per la unitat estratègica de cara al 23-J? Hi haurà un mínim comú programàtic per aquestes eleccions o per l'endemà?
- Aquest mínim comú programàtic és un dels acords que hi havia en el pacte de Govern amb ERC. Es va signar i no es va fer. Els esperem. Hi ha molts llocs -com Cardedeu- on ERC i Junts ara van de la mà, i això no passava fa sis mesos. A Barcelona, també: l'abraçada de Xavier Trias amb Ernest Maragall és molt significativa. Hi vam veure aquesta inevitable futura unió, haurem d'acabar junts. Però també vam veure la cara més fosca de l'Estat: a canvi que un independentista no estigui a la capital del país, es van unir. Quan el PSOE ha de vetllar pels interessos de l'estat espanyol, li són igual els interessos de Catalunya. Ho va demostrar a Barcelona i ho va demostrar el 2016 amb la investidura de Rajoy.
"Ens queixem que el govern espanyol sempre incompleix amb Catalunya, i al final el Govern d'Aragonès ha incomplert un acord que tenia amb nosaltres"
- Ha trobat a faltar més contundència en el president Aragonès?
- Sí.
- Què li hauria agradat?
- Que fos més desacomplexat. Al final, té 33 diputats. En podríem ser molts més. Si fas un acord, el compleixes. Ens queixem que el govern espanyol sempre incompleix amb Catalunya, i al final el Govern d'Aragonès ha incomplert un acord que tenia amb nosaltres. I amb la CUP.
- Aragonès ha estat més tebi amb el PSOE i més dur amb vostès a l'hora de complir els acords?
- Aquesta sensació la tenim tots. Amb el PSOE sempre ha complert. Quan parlo d'acomplexament, també vull dir això. He vist un president i un Govern molt acomplexats davant del PSOE, que els necessitava. El tripartit que tenim a Catalunya fa anys que el tenim a Madrid. El soci d'ERC són els socialistes i Podem, no es diu Junts, dèiem. No acabo d'entendre per què, però tenim una institució acomplexada. Quan parlo d'orgull català, també parlo de les nostres institucions, que sempre han donat la cara pel poble de Catalunya i pel regne d'Espanya, com sembla que estigui passant ara.
- Veu possible que Junts torni a entrar al Govern? Seria desitjable?
- No ho hem plantejat en cap cas.
- Seria un bon missatge de cara a la unitat?
- Qui ha de fer la reflexió i qui ha de fer el pas no som nosaltres. Estem on estàvem, i no sé quins són els plans de la cúpula d'ERC. Ens els hauran d'explicar.
- El descavalcament de Xavier Trias enterra qualsevol gir pragmàtic al partit?
- Tenim unes ponències polítiques que estan aprovades per un 99% dels associats. No hi ha cap fissura. Entenc que igual que ERC té gent que no comparteix tot el programa, i Jordi Turull sempre diu que som Junts, no iguals. El partit està fort, i en les municipals ho hem vist. Estem actuant com un bloc. Sí que és veritat que som un espai polític que ha passat èpoques més convulses, però fa temps que estem molt com un bloc.
- Després de resistir en vots a les municipals, i de guanyar a Barcelona tot i no poder governar, el partit té ara millors perspectives també en clau nacional de cara a les properes eleccions al Parlament?
- Anar guanyant terreny t'enforteix.
- I això és atribuïble al fet que us percebin com els qui no s'han rendit?
- És possible. I crec que, en política, es valora molt la coherència. I hem estat molt per sota del radar mediàtic. La feina l'hem feta, i l'hem fet amb la gent. Al terreny se'ns ha vist, potser als mitjans de comunicació no tant.
"Laura Borràs no ha de plegar com a presidenta de Junts"
- Ha estat un revés la sentència europea sobre la immunitat del president Carles Puigdemont?
- Ens encantaria que tot sortís bé, però m'agradaria remarcar que en el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) mai se'ns ha aprovat res. Mai. Recorrerem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
- Laura Borràs ha de deixar de ser presidenta de Junts si el Tribunal Suprem converteix en ferma la condemna pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes?
- No, no.
- A la ponència organitzativa de Junts hi apareix l'excepció per lawfare.
- És un cas clar de lawfare. Si la presidenta Borràs no fos la presidenta Borràs, no s'hagués vist involucrada en aquest judici, seguríssim. Tampoc en aquest atac mediàtic.