08
d'agost
de
2023, 20:00
Actualitzat:
09
d'agost,
18:19h
El dimarts 8 d'agost, malgrat ser una data plenament vacacional, haurà estat un dia profitós per a Junts. És el moment en què ERC ha acabat acostant-se a la posició que feia mesos que els juntaires dibuixaven en una carpeta clau: la llei d'habitatge espanyola. El grup republicà ha anunciat una proposta per portar al Tribunal Constitucional (TC) diversos articles de la nova normativa estatal per invasió de competències. El que és poc habitual d'aquesta decisió és que la formació que vulgui recórrer una llei a l'alt tribunal sigui la mateixa que l'ha treballat, pactat i aprovat al Congrés dels Diputats.
Això ha donat ales a l'entorn de Junts, que ara recull els fruits d'haver advertit dels riscos del pacte entre el PSOE, Unides Podem, ERC i EH Bildu en la redacció d'un text legal que, entre d'altres mesures, permetia la regulació dels lloguers. Aquest front va obrir el darrer capítol de la pugna pública entre els grans partits independentistes. Ara, la nova coincidència de parers s'obre pas entre els equilibris del relat, a banda i banda.
Des d'ERC asseguren que el pas de tramitar un recurs al TC -es debatrà l'1 de setembre al Parlament- busca "defensar la Generalitat" alhora que manté "l'essència" social de la llei d'habitatge estatal. Ho diu en referència a què la proposta dels republicans es limita a seguir la línia marcada pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE) després que aquest òrgan consultiu elaborés un informe -a petició de Junts- en què es resolia que la nova norma envaïa competències autonòmiques en matèries com l'urbanisme, l'autonomia financera o la despesa.
Des del grup parlamentari de la formació de Pere Aragonès també assenyalen que van donar el vistiplau a la llei d'habitatge espanyola perquè el "bé superior" era que tirés endavant l'instrument legal per posar fre a l'emergència habitacional que fa anys que s'estén. Això incloïa tenir mecanismes nous per posar límit al preu del lloguer, eliminar les pujades en base a l'IPC o prohibir el cobrament d'honoraris als llogaters.
Ara bé, el cert és que el grup republicà al Congrés també va defensar com un dels eixos de la seva tasca en les negociacions "el blindatge competencial". De fet, en un comunicat del mateix partit quan es va anunciar l'acord entre ERC i el govern espanyol, es fa constar que un dels puntals de l'entesa era que la llei "respectarà les competències autonòmiques i locals". També s'hi explicava que s'havia aconseguit suprimir set articles que trepitjaven l'autonomia catalana i que, a més, es modificaven "diversos punts més per superar la vulneració competencial".
Amb aquest missatge es responia a l'argument principal de Junts per oposar-se a la norma. Mentre que la CUP tampoc no hi va votar a favor, sobretot per considerar que la llei es quedava curta en la protecció del dret a l'habitatge, amb una regulació de lloguers més minsa que la catalana i amb pocs avenços en matèria de desnonaments, la formació liderada per Míriam Nogueras a Madrid insistia en l'argument principal de la invasió de competències, si bé després hi afegia una preocupació pels petits propietaris de pisos. "A cada llei aprovada a Madrid, Catalunya hi perd competències i recursos", resolia Nogueras, el dia previ a l'aprovació definitiva de la norma al Congrés.
Dies abans, ERC havia esquivat els atacs dels juntaires per la possible invasió de l'autogovern català. Una preocupació que, d'altra banda, també havien advertit experts com l'ex-secretària d'Habitatge de la Generalitat Carme Trilla, en entrevista a Nació. En el mateix sentit, el govern basc, amb el PNB com a executor de la decisió, ja ha tramitat un recurs d'inconstitucionalitat de la norma per una qüestió de competències.
Tot plegat ha obert les comportes dels comentaris cap als republicans. "Que ERC recorri una llei que va aprovar Rufián amb el vistiplau de Junqueras i Tardà és una bona notícia perquè vol dir que el partit rectifica i es mouen coses que fa massa anys que no es movien", ha apuntat Francesc de Dalmases com a diputat de Junts, amb una piulada a Twitter.
També el secretari d'organització de la formació, David Torrents, ha tret punta del nou posicionament d'ERC. "Ara veuen que vulnera competències. I així tot...", ha exposat. Una línia que també ha compartit l'exregidor del PDECat a Madrid Genís Boadella, que ha considerat "al·lucinant" la decisió. "Estaven encantats i ens deien que estàvem equivocats els que hi votàvem en contra. Ara els vents deuen bufar diferent", ha comentat Boadella a les xarxes socials.
Dels articles afectats, el més vinculat als aspectes rellevants de la llei d'habitatge és el número 18. Les forces parlamentàries consideren que la declaració de zona de mercat tens -el pas necessari per regular-hi els lloguers- no ha de quedar en mans del govern espanyol, tal com està fixat actualment. La Generalitat ho hauria de poder fer de manera automàtica, opinen. Ara bé, la resolució d'aquest debat arribarà, en qualsevol cas, en un futur llunyà. Mentre això no s'aclareix, s'obren dos escenaris. El primer, l'encaminat els darrers mesos, portaria el govern espanyol a validar la llista de municipis amb habitatge tens que la Generalitat espera enllestir les pròximes setmanes. El segon, més inconcret i emmarcat en un eventual govern del PP, deixaria aquestes declaracions d'àrea tensa en un terreny desconegut.
Això ha donat ales a l'entorn de Junts, que ara recull els fruits d'haver advertit dels riscos del pacte entre el PSOE, Unides Podem, ERC i EH Bildu en la redacció d'un text legal que, entre d'altres mesures, permetia la regulació dels lloguers. Aquest front va obrir el darrer capítol de la pugna pública entre els grans partits independentistes. Ara, la nova coincidència de parers s'obre pas entre els equilibris del relat, a banda i banda.
Des d'ERC asseguren que el pas de tramitar un recurs al TC -es debatrà l'1 de setembre al Parlament- busca "defensar la Generalitat" alhora que manté "l'essència" social de la llei d'habitatge estatal. Ho diu en referència a què la proposta dels republicans es limita a seguir la línia marcada pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE) després que aquest òrgan consultiu elaborés un informe -a petició de Junts- en què es resolia que la nova norma envaïa competències autonòmiques en matèries com l'urbanisme, l'autonomia financera o la despesa.
Des del grup parlamentari de la formació de Pere Aragonès també assenyalen que van donar el vistiplau a la llei d'habitatge espanyola perquè el "bé superior" era que tirés endavant l'instrument legal per posar fre a l'emergència habitacional que fa anys que s'estén. Això incloïa tenir mecanismes nous per posar límit al preu del lloguer, eliminar les pujades en base a l'IPC o prohibir el cobrament d'honoraris als llogaters.
Ara bé, el cert és que el grup republicà al Congrés també va defensar com un dels eixos de la seva tasca en les negociacions "el blindatge competencial". De fet, en un comunicat del mateix partit quan es va anunciar l'acord entre ERC i el govern espanyol, es fa constar que un dels puntals de l'entesa era que la llei "respectarà les competències autonòmiques i locals". També s'hi explicava que s'havia aconseguit suprimir set articles que trepitjaven l'autonomia catalana i que, a més, es modificaven "diversos punts més per superar la vulneració competencial".
Amb aquest missatge es responia a l'argument principal de Junts per oposar-se a la norma. Mentre que la CUP tampoc no hi va votar a favor, sobretot per considerar que la llei es quedava curta en la protecció del dret a l'habitatge, amb una regulació de lloguers més minsa que la catalana i amb pocs avenços en matèria de desnonaments, la formació liderada per Míriam Nogueras a Madrid insistia en l'argument principal de la invasió de competències, si bé després hi afegia una preocupació pels petits propietaris de pisos. "A cada llei aprovada a Madrid, Catalunya hi perd competències i recursos", resolia Nogueras, el dia previ a l'aprovació definitiva de la norma al Congrés.
Dies abans, ERC havia esquivat els atacs dels juntaires per la possible invasió de l'autogovern català. Una preocupació que, d'altra banda, també havien advertit experts com l'ex-secretària d'Habitatge de la Generalitat Carme Trilla, en entrevista a Nació. En el mateix sentit, el govern basc, amb el PNB com a executor de la decisió, ja ha tramitat un recurs d'inconstitucionalitat de la norma per una qüestió de competències.
Junts celebra una "rectificació"
Tot plegat ha obert les comportes dels comentaris cap als republicans. "Que ERC recorri una llei que va aprovar Rufián amb el vistiplau de Junqueras i Tardà és una bona notícia perquè vol dir que el partit rectifica i es mouen coses que fa massa anys que no es movien", ha apuntat Francesc de Dalmases com a diputat de Junts, amb una piulada a Twitter. També el secretari d'organització de la formació, David Torrents, ha tret punta del nou posicionament d'ERC. "Ara veuen que vulnera competències. I així tot...", ha exposat. Una línia que també ha compartit l'exregidor del PDECat a Madrid Genís Boadella, que ha considerat "al·lucinant" la decisió. "Estaven encantats i ens deien que estàvem equivocats els que hi votàvem en contra. Ara els vents deuen bufar diferent", ha comentat Boadella a les xarxes socials.
Un recurs amb possibilitats
En l'àmbit del que pugui passar l'1 de setembre, quan la proposta arribi al Parlament, fonts de diferents formacions apunten a una alta probabilitat que el recurs cap al TC prosperi. Tant Junts -que inicialment plantejava la possibilitat d'atacar altres articles que afectaven mesures socials- com ERC coincideixen en els punts de la llei que consideren que vulneren competències autonòmiques, seguint les recomanacions del Consell de Garanties Estatutàries. Amb els vots d'aquestes dues formacions, l'abstenció de la CUP permetria que avancés la iniciativa. Ara bé, tot i que cap dels dos grups parlamentaris ho aclareixen de moment, tant els cupaires com els comuns podrien afegir-se a la defensa del marc competencial català i donar suport al recurs al Constitucional.Dels articles afectats, el més vinculat als aspectes rellevants de la llei d'habitatge és el número 18. Les forces parlamentàries consideren que la declaració de zona de mercat tens -el pas necessari per regular-hi els lloguers- no ha de quedar en mans del govern espanyol, tal com està fixat actualment. La Generalitat ho hauria de poder fer de manera automàtica, opinen. Ara bé, la resolució d'aquest debat arribarà, en qualsevol cas, en un futur llunyà. Mentre això no s'aclareix, s'obren dos escenaris. El primer, l'encaminat els darrers mesos, portaria el govern espanyol a validar la llista de municipis amb habitatge tens que la Generalitat espera enllestir les pròximes setmanes. El segon, més inconcret i emmarcat en un eventual govern del PP, deixaria aquestes declaracions d'àrea tensa en un terreny desconegut.