16
d'agost
del
2023
Actualitzat
a la
13:25h
El Govern de la Generalitat ja ha acabat els deures d'estiu, almenys pel que fa al lloguer. Ara la pilota és a la teulada de l'executiu de l'Estat. La consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat aquest matí la finalització dels tràmits necessaris per enllestir la regulació de lloguers a Catalunya. Ja s'han resolt les al·legacions al pla per aplicar els topalls als arrendaments a 140 municipis del país, i s'ha establert una gran diferència respecte a la proposta inicial. A partir d'ara en el mercat del lloguer "es considerarà gran tenidor el propietari de cinc o més immobles", ha apuntat Capella, deixant enrere la xifra de deu propietats que fins ara s'utilitzava per fixar aquesta catalogació de gran tenidor.
Al marge d'aquest canvi, el nou pas anunciat pel Govern trasllada al govern de Pedro Sánchez, ara en funcions, el requeriment per validar la proposta per regular els lloguers. En algun moment, l'executiu espanyol haurà de fer el tràmit oficial per permetre que Catalunya reguli els lloguers. Les incògnites són la data i la manera. La titular del Departament de Territori ha assegurat que la resposta podria ser imminent perquè la regulació de lloguers sigui una realitat al territori català. "Hauria de poder entrar en vigor durant el mes d'agost, però això és pura especulació", ha reconegut Ester Capella.
Un dels principals elements de dubte que quedaven sobre l'aplicació de la primera llei d'habitatge estatal -que ve a cobrir el forat regulador que va deixar la retallada del Tribunal Constitucional a la llei catalana- és com es fixarà el topall als lloguers. Des de la Generalitat s'havia insistit que la intenció era anar per feina. És a dir, aplicar la nova normativa utilitzant l'índex de preus ja existent a Catalunya, una eina treballada durant anys i que ha anat evolucionant amb el pas del temps. Al Ministeri de Transports, tanmateix, asseguraven que s'estava treballant per tenir un índex propi de caràcter estatal que serveixi per fer la regulació a qualsevol comunitat autònoma.
Arribat el moment en què l'executiu català ja ha acabat la feina i vol aplicar la regulació de lloguers tan ràpid com sigui possible, no hi ha cap novetat sobre l'instrument que el govern espanyol preparava. Davant d'això, la Generalitat pressiona perquè l'Estat els permeti aplicar la regulació amb el mètode català, i citen la llei espanyola que així ho contempla. "Un índex no s'improvisa. S'ha de treballar i l'has de tenir molt clar", ha expressat la consellera Capella, que tot seguit s'ha permès una llicència informal a l'hora d'exposar el debat sobre aquest instrument. "És una mica de tontos. Si tens un índex que funciona, no cal que ens inventem altres coses", ha resolt, abans de subratllar que l'eina catalana és especialment precisa.
Sigui com sigui, des del Govern han deixat clar que de la cinquantena d'al·legacions que van rebre quan van presentar la proposta catalana el passat juliol se n'han desestimat la gran majoria. Ara bé, ha destacat dos canvis que sí que han incorporat. El primer, el que demanava que la Generalitat fes ús de la possibilitat de rebaixar a 5 propietats la condició de gran tenidor. Ester Capella ha insistit que no importarà si el propietari té els habitatges repartits per diferents parts del territori. A banda, s'ha anunciat un segon matís, i és que s'exclourà de la definició de gran tenidor les entitats que dediquin la seva cartera d'immobles al lloguer social o assequible.
En aquesta ocasió, el missatge transmès pel Govern coincideix gairebé de ple amb una pressió que també exerceix el Sindicat de Llogateres. "Cada dia que passi sense regulació els lloguers seguiran pujant. I serà responsabilitat del ministeri", resol el portaveu de l'entitat en defensa dels drets dels llogaters, Enric Aragonès. Per pal·liar l'augment del preu dels habitatges -les darreres dades oficials advertien d'un nou rècord- es reclama al govern espanyol que faci el que es veu com un mer "tràmit". Això consistiria a publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la validació de la proposta catalana. En aquesta mateixa línia, des del Sindicat de Llogateres recorden que a ciutats com Barcelona "ja gairebé no queden" pisos per sota dels 800 euros.
Ara bé, com afectarà aquesta regulació a llogaters i propietaris si s'aplica tal com s'ha presentat? En aquest sentit, cal apuntar que hi ha una primera gran diferència amb la regulació que va existir a Catalunya abans que el TC la tombés. I és que la via aprovada al Parlament no feia distinció entre grans i petits propietaris. La idea era que tots els llogaters tinguessin les mateixes garanties, independentment de la situació del propietari del pis on vivien: a grans trets, hi havia un índex de preu de referència elaborat per la Generalitat que no es podia superar i, a més, tampoc no es podia fer un contracte més car que l'anterior. Ara, en canvi, hi haurà dues realitats, i els llogaters hauran de saber si el pis on viuen és d'un petit o gran tenidor per conèixer els seus drets.
Així, si un gran propietari té un pis llogat a 1.000 euros en una àrea tensa d'habitatge, però l'índex de referència de la Generalitat diu que el preu hauria de ser com a màxim 900 euros, el gran tenidor haurà de rebaixar el cost de l'arrendament en el pròxim contracte. En canvi, si l'amo del pis és un petit propietari, sí que podrà fer el següent arrendament a 1.000 euros, però no podrà apujar el valor del lloguer a 1.100 euros mensuals. El que fa la regulació amb els petits propietaris és fixar que el preu màxim dels seus pisos sigui el del contracte anterior. I els llogaters interessats en un pis podran demanar a la propietat la informació del contracte previ, quan s'interessin per un pis, han exposat des de les forces polítiques que han impulsat la llei.
Com a llogater, doncs, qui visqui en un pis a 1.000 euros de lloguer tindrà interès a saber quin preu marca l'índex de referència de la Generalitat en el seu cas, i si el propietari del pis és un gran tenidor. Així, a l'hora de renovar el contracte, podria trobar-se amb una reducció del cost de l'arrendament.
Al marge d'aquest canvi, el nou pas anunciat pel Govern trasllada al govern de Pedro Sánchez, ara en funcions, el requeriment per validar la proposta per regular els lloguers. En algun moment, l'executiu espanyol haurà de fer el tràmit oficial per permetre que Catalunya reguli els lloguers. Les incògnites són la data i la manera. La titular del Departament de Territori ha assegurat que la resposta podria ser imminent perquè la regulació de lloguers sigui una realitat al territori català. "Hauria de poder entrar en vigor durant el mes d'agost, però això és pura especulació", ha reconegut Ester Capella.
Com aplicar els topalls: un debat "de tontos"
Un dels principals elements de dubte que quedaven sobre l'aplicació de la primera llei d'habitatge estatal -que ve a cobrir el forat regulador que va deixar la retallada del Tribunal Constitucional a la llei catalana- és com es fixarà el topall als lloguers. Des de la Generalitat s'havia insistit que la intenció era anar per feina. És a dir, aplicar la nova normativa utilitzant l'índex de preus ja existent a Catalunya, una eina treballada durant anys i que ha anat evolucionant amb el pas del temps. Al Ministeri de Transports, tanmateix, asseguraven que s'estava treballant per tenir un índex propi de caràcter estatal que serveixi per fer la regulació a qualsevol comunitat autònoma.Arribat el moment en què l'executiu català ja ha acabat la feina i vol aplicar la regulació de lloguers tan ràpid com sigui possible, no hi ha cap novetat sobre l'instrument que el govern espanyol preparava. Davant d'això, la Generalitat pressiona perquè l'Estat els permeti aplicar la regulació amb el mètode català, i citen la llei espanyola que així ho contempla. "Un índex no s'improvisa. S'ha de treballar i l'has de tenir molt clar", ha expressat la consellera Capella, que tot seguit s'ha permès una llicència informal a l'hora d'exposar el debat sobre aquest instrument. "És una mica de tontos. Si tens un índex que funciona, no cal que ens inventem altres coses", ha resolt, abans de subratllar que l'eina catalana és especialment precisa.
Sigui com sigui, des del Govern han deixat clar que de la cinquantena d'al·legacions que van rebre quan van presentar la proposta catalana el passat juliol se n'han desestimat la gran majoria. Ara bé, ha destacat dos canvis que sí que han incorporat. El primer, el que demanava que la Generalitat fes ús de la possibilitat de rebaixar a 5 propietats la condició de gran tenidor. Ester Capella ha insistit que no importarà si el propietari té els habitatges repartits per diferents parts del territori. A banda, s'ha anunciat un segon matís, i és que s'exclourà de la definició de gran tenidor les entitats que dediquin la seva cartera d'immobles al lloguer social o assequible.
Pressió al ministeri, també des del front social
En aquesta ocasió, el missatge transmès pel Govern coincideix gairebé de ple amb una pressió que també exerceix el Sindicat de Llogateres. "Cada dia que passi sense regulació els lloguers seguiran pujant. I serà responsabilitat del ministeri", resol el portaveu de l'entitat en defensa dels drets dels llogaters, Enric Aragonès. Per pal·liar l'augment del preu dels habitatges -les darreres dades oficials advertien d'un nou rècord- es reclama al govern espanyol que faci el que es veu com un mer "tràmit". Això consistiria a publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la validació de la proposta catalana. En aquesta mateixa línia, des del Sindicat de Llogateres recorden que a ciutats com Barcelona "ja gairebé no queden" pisos per sota dels 800 euros.
Exemples pràctics de la nova regulació
Ara bé, com afectarà aquesta regulació a llogaters i propietaris si s'aplica tal com s'ha presentat? En aquest sentit, cal apuntar que hi ha una primera gran diferència amb la regulació que va existir a Catalunya abans que el TC la tombés. I és que la via aprovada al Parlament no feia distinció entre grans i petits propietaris. La idea era que tots els llogaters tinguessin les mateixes garanties, independentment de la situació del propietari del pis on vivien: a grans trets, hi havia un índex de preu de referència elaborat per la Generalitat que no es podia superar i, a més, tampoc no es podia fer un contracte més car que l'anterior. Ara, en canvi, hi haurà dues realitats, i els llogaters hauran de saber si el pis on viuen és d'un petit o gran tenidor per conèixer els seus drets.Així, si un gran propietari té un pis llogat a 1.000 euros en una àrea tensa d'habitatge, però l'índex de referència de la Generalitat diu que el preu hauria de ser com a màxim 900 euros, el gran tenidor haurà de rebaixar el cost de l'arrendament en el pròxim contracte. En canvi, si l'amo del pis és un petit propietari, sí que podrà fer el següent arrendament a 1.000 euros, però no podrà apujar el valor del lloguer a 1.100 euros mensuals. El que fa la regulació amb els petits propietaris és fixar que el preu màxim dels seus pisos sigui el del contracte anterior. I els llogaters interessats en un pis podran demanar a la propietat la informació del contracte previ, quan s'interessin per un pis, han exposat des de les forces polítiques que han impulsat la llei.
Com a llogater, doncs, qui visqui en un pis a 1.000 euros de lloguer tindrà interès a saber quin preu marca l'índex de referència de la Generalitat en el seu cas, i si el propietari del pis és un gran tenidor. Així, a l'hora de renovar el contracte, podria trobar-se amb una reducció del cost de l'arrendament.