El debat de política general és, cada any, el moment més transcendental de l'activitat parlamentària a Catalunya. Aquest 2023, però, s'ha celebrat amb un ull posat al debat d'investidura fallit que està protagonitzant Alberto Núñez Feijóo, resolt amb una primera votació contrària al candidat del PP. Les propostes de resolució del debat català s'han empeltat del context a Madrid i, com és habitual en els últims temps, han servit per certificar la desunió de l'independentisme, que coincideix discursivament en el referèndum -ja es va constatar en l'última campanya electoral-, però discrepa sobre com afrontar la investidura de Pedro Sánchez i fer valer els 14 escons que tenen ERC i Junts al Congrés.

ERC i Junts van registrar dimecres propostes de resolució separades sobre l'amnistia, que ha centrat la discussió aquests dies al Parlament. El PSC, per la seva banda, sotmetrà a votació una proposta en què demana "diàleg a favor de la convivència", i aquest dijous ha confirmat que "no donarà suport" a cap resolució sobre l'amnistia que hagin plantejat altres grups a la cambra, i hi votarà en contra. Els socialistes, que han obviat la qüestió durant el debat d'aquests últims dies, recepten "prudència, paciència i discreció" de cara a les negociacions per a la investidura de Sánchez, que s'intensificaran un cop es constati, aquest divendres, el fracàs de Feijóo. En aquest sentit, Salvador Illa va advertir dimarts que les converses no poden convertir-se en "una cursa" entre independentistes.

La proposta dels socialistes no parla d'amnistia. Fonts del grup parlamentari assenyalen que el seu plantejament passa per "avançar amb coherència" a través del diàleg, "pel camí del retrobament" i "en el marc de la Constitució". Per això, rebutgen qualsevol estratègia de "confrontació divisió o polarització" i demanen "reconèixer la pluralitat de la societat". Per la seva banda, els comuns, també immersos en les converses per la investidura amb Sumar, fan una breu referència a l'amnistia per tancar "de manera definitiva" la judicialització. Tot i compartir govern a l'Estat, socialistes i comuns tampoc han pactat una proposta conjunta en aquest àmbit.
 

ERC i Junts, sense proposta conjunta

La discussió d'aquests dies ha girat al voltant de l'amnistia, condició de mínims que l'independentisme posa al PSOE si vol revalidar la Moncloa. Malgrat aquesta coincidència, i quan falten pocs dies perquè s'intensifiquin les converses entre els socialistes i els independentistes, ERC, Junts i la CUP no han presentat cap proposta de resolució conjunta sobre una eventual llei que posi fi a la repressió. No hi ha hagut, doncs, coordinació entre republicans i juntaires, immersos en la negociació de la investidura. Cada formació ha presentat la seva pròpia proposta i no descarten o bé transaccionar-ne alguna en les properes hores, o votar les dels altres partits independentistes que facin referència a l'amnistia. De proposta conjunta, que situï un consens de mínims en aquest àmbit, no n'hi ha hagut. Per part del PSC, en la línia de la discreció receptada per la cúpula del partit, es limita a proposar "diàleg" per avançar en la resolució del conflicte.


ERC portarà divendres a votació una proposta per la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat que es basi en l'amnistia i l'autodeterminació. En termes similars s'expressa la proposta de Junts, que també reclama la desjudicialització del conflicte i el reconeixement del dret a l'autodeterminació per fer realitat "la decisió que va prendre l'1-O". Des de la CUP fan referència a la proposició de llei que ja va portar l'independentisme al Congrés l'any 2020 i que la mesa va bloquejar. Aquella llei ja incloïa el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Els tres partits coincideixen a dir que la desjudicialització no és suficient i que cal resoldre el conflicte polític a través d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.


 

Un Govern amb poca confiança

Malgrat que republicans i juntaires coincideixen ara en la via de la negociació per resoldre el conflicte polític amb l'Estat, durant el debat s'han fet evidents la profunda desconfiança. En les propostes de resolució de Junts, de fet, el partit inclou un punt per tal que el Parlament constati que el Govern no té la confiança ni el suport de la cambra. Aniria en la línia de la qüestió de confiança que Batet va demanar fa tot just un any -i que va comportar la sortida de Junts de l'executiu- si bé no tindrà efectes rellevants més enllà de constatar -si s'aprova- que l'executiu d'Aragonès només té el suport garantit de 33 diputats. Els socialistes també volen que el Parlament posi en relleu la debilitat del Govern. Els comuns, de manera menys vehement, també constaten la poca fortalesa de l'executiu.