Què cal fer per no canviar de llengua?

Els últims resultats de les competències bàsiques d'Educació, les dificultats per cobrir les vacants de professors de llengua catalana i la davallada de l'ús del català fan palesa una situació crítica que la proactivitat ajuda a combatre per mantenir la llengua viva

El català és cada vegada menys la llengua social entre els joves
El català és cada vegada menys la llengua social entre els joves | Lakov Filominov
05 de novembre de 2023
Actualitzat: 27 de novembre, 12:58h

El català viu en una crisi permanent. El mes d'octubre ens ha deixat una dada força rellevant: els alumnes de secundària de Catalunya tenen el pitjor nivell de català dels últims 10 anys i ja els costa més parlar català que castellà, segons els resultats de les competències bàsiques publicats pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) del Departament d'Educació. Per acabar-ho d'adobar, ja fa uns quants anys que hi ha dificultats per omplir vacants de professors de català als instituts, sovint ocupades per docents que ni tan sols s'han format en llengua o literatura. 

 
Aquesta situació, però, també s'estén fora de les aules. L'última enquesta sobre els usos lingüístics de la població de Catalunya és del 2018 —es publica cada cinc anys— i ja deixava constància que l'ús del català disminueix al pati, al carrer i a les llars. Concretament, menys d'una tercera part dels joves de Catalunya s'eduquen en català a casa. En canvi, el castellà és la primera llengua per a un 52,7% de la població. Els docents i el sistema educatiu en general són fonamentals perquè l'ús del català no caigui en picat a les aules, però la conscienciació i la responsabilitat dels catalanoparlants són clau perquè es mantingui viu arreu. Per això, una de les principals premisses és no canviar de llengua. Com es pot evitar el canvi, però, si cada vegada se sent més castellà al carrer, als comerços, a l'escola i, fins i tot, a les administracions públiques?
 

1. Comença les converses en català

Un 80% de catalanoparlants canvien de llengua quan els responen en castellà. Ara bé, un 94,4% de les persones que viuen a Catalunya asseguren que entenen el català, segons l'última enquesta d'usos lingüístics. Per això, no hi hauria d'haver cap problema per començar una conversa en català. De fet, facilitaria continuar-la també en català si l'altra persona veu que t'hi dirigeixes en aquesta llengua d'entrada. La sociolingüista Marina Massaguer explicava a l'especial "Català en guàrdia" de Nació que, "si es renuncia al català parlant amb algú amb qui el podries parlar, rebaixes el valor de la llengua". D'altra banda, el corrector Rudolf Ortega posava un exemple del que no s'ha de fer: "Uns pares que parlen amb els fills en català i que, quan entren en una botiga, comencen a parlar en castellà". Una escena que es veu sovint en el dia a dia i que demostra que l'actitud i les pràctiques individuals són fonamentals per mantenir el català.

2. Deixa de banda els prejudicis lingüístics

El català no és una llengua de segona ni és una llengua minoritària, com tampoc no és una llengua inferior. La situació de desigualtat i desavantatge del català respecte del castellà prové de les polítiques lingüístiques que ha anat aplicant l'Estat espanyol al llarg dels anys, que ens han fet creure que no és una llengua vàlida per a tot. Decidir abandonar el català i canviar-se al castellà per caure bé, per encaixar, per arribar a més gent o per vergonya és una pràctica molt habitual avui dia, sobretot entre els creadors de continguts i a les xarxes socials. Per capgirar aquesta tendència, cal deixar de banda els complexos i fer anar la llengua en tots els àmbits de la vida i, especialment, en l'àmbit social. En aquest sentit, Rudolf Ortega explicava a Nació que hem de fer que "el català sigui útil i indispensable per anar a tot arreu" i que si els joves constaten que "el català és igual d'útil que el castellà", el faran servir.
 

3. Adreça't en català també als nouvinguts

Canviar de llengua quan veiem que una persona té trets racialitzats no és ben bé una qüestió de respecte, com moltes vegades es pot pensar, sinó més aviat una mostra d'exclusió i, fins i tot, de racisme encobert. Indirectament, li transmeten el missatge que no forma part de la comunitat i donem per fet que no ens entendrà o que no té la voluntat d'entendre'ns ni d'aprendre la llengua. Ho explicava l'actriu Carol Muakuku en el marc de la campanya "Treu la llengua" que va llançar Òmnium Cultural el 2022: "Si canvio la llengua, nego a l'altre l'oportunitat d'aprendre el català". I també diferents nouvinguts que van protagonitzar fa dos anys la campanya "Parla'm en català" del Consorci per a la Normalització Lingüística: "Si em contesten en castellà sembla que em diguin que no ho faig bé". De fet, la filòloga Valentina Planas ho reafirmava a Nació: "Crec que s'han d'evitar els prejudicis. Una amiga meva d'origen bolivià i catalanoparlant sempre es queixa que molta gent li parla en castellà". Per tant, una manera d'incentivar i estendre l'ús del català és donar-lo a conèixer entre la població que acaba d'arribar a Catalunya.

4. Fes que les noves tecnologies parlin en català

Podrem viure digitalment en català a l'era d'Instagram, TikTok, els assistents de veu i els robots? L'enquesta territorial TIC a les llars que elabora l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) conclou que menys d'un 50% de la població configura els dispositius en català. Davant aquesta situació, el govern de la Generalitat ha creat els últims anys projectes com ara l'AINA, per garantir el català a l'era digital i evitar que desaparegui a l'entorn virtual, i la Queta, una campanya de normalització lingüística que, a més, compta amb un pòdcast per impulsar el català a les noves plataformes digitals. Així doncs, una manera de contribuir a mantenir el català és donar la teva veu al projecte AINA perquè en el futur les tecnologies digitals i la intel·ligència artificial parlin la teva llengua o participar en el pòdcast de la Queta, que pretén ser el més gran que s'ha fet en català.
 

5. No et justifiquis

El català és llengua oficial a Catalunya i, a més, va pel camí de ser-ho també a Europa si no s'encallen les negociacions. Una de les passes més significatives que s'han fet en aquest sentit els últims mesos és que ja es pot parlar català al Congrés dels Diputats. D'altra banda, no hem d'oblidar que, segons la Constitució espanyola, saber català és un dret. Malgrat que no ho considera un deure i que el català no té els mateixos drets i deures que el castellà, per la seva condició de llengua oficial no hauria d'incomodar ni molestar a ningú. Com a catalanoparlant tens dret a viure plenament en català. D'aquesta manera, quan algú t'imposa que li parlis en castellà, no tens cap obligació de canviar de llengua ni de justificar-te. Cedir i entrar en debats innecessaris no fa cap mena de favor al català.