Què poden fer i què no el Govern i el Parlament amb eleccions convocades?

Un cop s'entra en període electoral, l'executiu, malgrat que encara no està en funcions, no pot fer publicitat de la seva actuació durant la legislatura, els diputats cessen en el càrrec i la cambra queda sota mínims

Pere Aragonès, que ha signat aquest dilluns el decret de convocatòria d'eleccions
Pere Aragonès, que ha signat aquest dilluns el decret de convocatòria d'eleccions | Jordi Bedmar / Presidència
18 de març de 2024, 19:15
Actualitzat: 19:56h
Pere Aragonès va anunciar l'avançament electoral dimecres, després de veure que no podria tirar endavant els últims pressupostos de la legislatura. No ha estat fins aquest dilluns que ha signat el decret de convocatòria, és a dir, que ha convocat oficialment eleccions per al 12 de maig. La decisió es publicarà aquest dimarts al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), quan començaran a comptar els 54 dies que marca la llei electoral espanyola que regula les eleccions al Parlament de Catalunya. 

El Govern, avui dia, no està en funcions. La llei de la presidència diu que el Govern estarà en funcions quan cessi el president, i això no passarà fins després de les eleccions del 12-M. Amb la convocatòria d'eleccions i la dissolució del Parlament, què poden fer i què no tant el Govern com la cambra?
 

No es pot orientar el vot

En període electoral, l'executiu sí que hi ha una sèrie d'actuacions que no pot dur a terme. La llei electoral diu que els poders públics poden fer campanyes de publicitat institucional per informar els ciutadans sobre les eleccions o informacions de servei, però no poden influir en l'orientació de vot. La publicitat electoral es fa en els espais gratuïts de propaganda, previstos a la llei.
 

Res d'inauguracions ni obra de Govern

Des que es convoquen les eleccions fins que els ciutadans voten, queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, de manera directa o indirecta, pels poders públics que contingui referències a l'acció de govern, o que utilitzi imatges o expressions que coincideixin a les que s'han utilitzat en les mateixes campanyes per part d'alguna entitat política que participi en les eleccions. Així mateix, durant el període electoral, queda prohibit també inaugurar obres públiques, o projectes obres públiques, excepte si entren en funcionament durant el període electoral.
 

Quan el Govern entri en funcions, què pot fer?

Quan el Govern entri en funcions, a partir del 12-M, la seva capacitat d'actuació es restringeix encara més. El Govern cessa quan cessa el president, però es manté en funcions fins que es pren possessió el nou Govern. Mentre està en funcions, l'executiu ha de facilitar el desenvolupament normal del procés de formació del nou Govern i el traspàs de poders arribat el cas. La seva actuació s'ha de limitar a gestionar les qüestions ordinàries, però no pot ni fer pressupostos ni presentar projectes de llei al Parlament, ni tampoc decrets legislatius. Sí que pot fer decrets llei, però només si són per motius d'urgència.
 

El Parlament ja no fa lleis

Quan es dissol la legislatura, els diputats perden la seva condició, excepte els que són membres de la Diputació Permanent i els senadors per designació autonòmica, que ho seran fins que es constitueixi la nova legislatura. El Parlament queda sota mínims. Caduquen tots els tràmits parlamentaris pendents d'examen i de resolució, per tant, no es poden fer lleis. Continuaran vius els tràmits que han de passar per la Diputació Permanent. Segons el Reglament del Parlament, està composta per 23 diputats que representen les majories del ple i opera quan el Parlament no es reuneix en els períodes entre sessions. La primera reunió serà aquest dimarts. La presidenta és Anna Erra
 

Què pot fer la Diputació Permanent?

La Diputació Permanent té competència exclusiva per entendre en tot el que fa referència a la inviolabilitat parlamentària, conèixer la delegació temporal de les funcions executives del president en un dels membres del Govern, acordar la compareixença del Govern per informar sobre actuacions en relació amb fets "d'importància especial", exercir el control de decrets llei i de la legislació delegada, i autoritzar, per majoria absoluta i a petició del Govern, suplements de crèdit en situació d'urgència. També pot tramitar propostes de resolució presentades en relació amb fets "d'importància especial" que hagin passat després de la dissolució de la legislatura.