16
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
17
de novembre
a les
22:40h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada districte censal, pots consultar el percentatge de vots rebuts per Vox, el nivell de renda (essent 100 el salari de Barcelona), el percentatge de persones nascudes a Catalunya que hi viuen, el de persones nascudes a la resta de l'Estat i el de nascuts fora, i el percentatge de persones en diverses franges d'edat. També es pot fer més o menys gran el zoom del mapa.
On va obtenir Vox els seus millors resultats a Barcelona el 10-N? I quines característiques tenen en comú aquests? Aquestes qüestions requeriran d'anàlisis pausades, però un primer cop d'ull als vots a les 1.068 seccions censals de la ciutat permet veure que els carrers on ha tingut més èxit la formació ultradretana es troben sobretot entre els més rics i entre els més pobres, mentre que punxen més en aquells on la renda és similar a la mitjana del conjunt de Barcelona.
De la mateixa manera, un altre element correlacionat amb el vot a l'extrema dreta és la quantitat de gent nascuda a la resta de l'Estat que hi viu, mentre que el percentatge d'immigrants o de catalans de naixement no hi té pràcticament res a veure. El nivell d'estudis hi estaria vinculat de forma similar a la renda -de fet, són dos elements també correlacionats entre ells-, ja que Vox triomfaria en casos extrems, tant on el nombre de veïns amb educació universitària és elevat com on ho és el de persones només amb educació primària.
Els dos mapes superiors permeten visualitzar com les seccions censals amb més immigrants (segon mapa) no són, en la majoria dels casos, aquells on Vox rep més suport (primer mapa), cosa que hauria de fer qüestionar la idea que el fet de conviure amb persones vingudes de fora estimula el creixement del racisme i l'extrema dreta. El partit ultra ha concentrat els majors èxits a Barcelona a determinats carrers de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, al costat Llobregat, i a alguns de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, al costat Besós.
Per contra, la major quantitat de persones nouvingudes es troben en els barris més cèntrics, on Vox obté els pitjors resultats. Sí que coincideixen algunes seccions amb colors intensos en els dos mapes a zones puntuals de Nou Barris, Sant Martí o Les Corts, però es tracta d'excepcions i l'anàlisi estadístic de les dades no troben cap correlació entre aquestes.
Situant en un gràfic les seccions censals en funció del percentatge de vots a l'extrema dreta i el percentatge de veïns nascuts a la resta de l'Estat, en canvi, sí que insinua una correlació entre les dues variables que després es confirma estadísticament. Com més veïns nascuts a la resta de l'Estat, Vox tendeix a obtenir millors resultats, per bé que la recta també es podria corbar una mica, ja que en algunes seccions censals amb poques persones nascudes a la resta de l'Estat (costat esquerra del gràfic) també s'hi troben algunes meses amb molts vots per a l'extrema dreta. La recta, per tant, podria tenir una lleugera forma de U. Després hi tornarem.
En canvi, si es comparen els vots de Vox amb el pes de persones nouvingudes de fora de l'Estat, no es pot apreciar cap tipus de correlació -malgrat que la pendent de la recta al gràfic sembli negativa, no és estadísticament significativa-. I només a nivell estadístic, analitzant diverses variables, s'intueix que aquest element pot estar vinculat a cert creixement de l'extrema dreta, però molt lleument i sempre força per sota que la presència de ciutadans nascuts a l'Estat.
Els pes de la ciutadania nascuda a Catalunya a la secció censal no té cap tipus de relació amb la quantitat de vot obtingut per Vox. En aquest sentit, tot i posar-ho en relació amb la resta de variables, no sembla que sigui rellevant si hi ha més o menys catalans de naixement a l'entorn pel que fa als resultats d'aquest partit.
Per contra, el nivell de renda sí que està força correlacionat amb el vot a Vox, tal com s'observa en el gràfic inferior i es pot certificar estadísticament, i ho fa en forma de U: l'extrema dreta tendeix a obtenir millors resultats en els carrers més pobres i en els carrers més rics. Aquesta correlació és més forta si s'analitza conjuntament amb el percentatge de ciutadans nascuts a la resta de l'Estat, amb una tendència similar.
En aquest sentit, en cas de seccions censals amb una renda similar, Vox té tendència a obtenir millors resultats allí on hi ha més ciutadans nascuts a la resta de l'Estat. De la mateixa manera, en les seccions amb percentatges similars de ciutadans nascuts a la resta de l'Estat, un nivell de renda més elevat sembla que està lligat amb més vots per a l'extrema dreta.
Això explica que Vox assoleixi bons resultats tant a carrers de Nou Barris o Horta Guinardó -amb rendes més baixes que la mitjana, però percentatges elevats de persones nascudes a la resta de l'Estat-, com a carrers de Les Corts o Sarrià -amb menys veïns nascuts a la resta de l'Estat, però amb rendes més elevades-. Caldria analitzar força més els resultats, però una hipòtesi podria ser que, en el primer cas, es tractaria d'un vot nacionalista espanyol i, en el segon, un vot de classe (alta).
L'anàlisi del nivell d'estudis dels veïns de cada carrer aporta poca informació, ja que està estretament relacionada amb altres variables com la de la renda -els salaris més elevats acostumen a anar lligats a majors nivells d'estudis-. Per això, els efectes són similars i Vox obté bons resultats tant a seccions censals amb molts veïns que no han passat de l'educació primària o on n'hi a pocs (primer gràfic inferior). I el mateix ocorre amb la quantitat de veïns amb estudis universitaris (segon gràfic), amb forma de U.
Com que als barris més rics acostumen a viure-hi més persones amb majors estudis, i Vox obté bons resultats als barris més rics i als més pobres, aquesta variable aporta poca informació nova a l'anàlisi. Sí que s'intueix que, en dos seccions censals amb similar renda mitjana, l'extrema dreta rep més vots si el nivell d'estudis és inferior, però l'impacte és lleu.
L'edat dels veïns de cada carrer no sembla que tingui cap impacte en els resultats de vot, si s'analitza quants veïns hi ha per grups d'edat. En fer els càlculs estadístics amb diverses variables, la presència d'electors joves pot fer reduir el nombre de suports cap a Vox, però l'impacte, com en el cas dels estudis, és força limitat. Si s'observa el gràfic que relaciona en solitari aquests resultats electorals i el nombre de veïns d'entre 20 i 35 anys, no es veu una tendència clara, com tampoc no passa amb els altres grups d'edat.
On va obtenir Vox els seus millors resultats a Barcelona el 10-N? I quines característiques tenen en comú aquests? Aquestes qüestions requeriran d'anàlisis pausades, però un primer cop d'ull als vots a les 1.068 seccions censals de la ciutat permet veure que els carrers on ha tingut més èxit la formació ultradretana es troben sobretot entre els més rics i entre els més pobres, mentre que punxen més en aquells on la renda és similar a la mitjana del conjunt de Barcelona.
De la mateixa manera, un altre element correlacionat amb el vot a l'extrema dreta és la quantitat de gent nascuda a la resta de l'Estat que hi viu, mentre que el percentatge d'immigrants o de catalans de naixement no hi té pràcticament res a veure. El nivell d'estudis hi estaria vinculat de forma similar a la renda -de fet, són dos elements també correlacionats entre ells-, ja que Vox triomfaria en casos extrems, tant on el nombre de veïns amb educació universitària és elevat com on ho és el de persones només amb educació primària.
Els dos mapes superiors permeten visualitzar com les seccions censals amb més immigrants (segon mapa) no són, en la majoria dels casos, aquells on Vox rep més suport (primer mapa), cosa que hauria de fer qüestionar la idea que el fet de conviure amb persones vingudes de fora estimula el creixement del racisme i l'extrema dreta. El partit ultra ha concentrat els majors èxits a Barcelona a determinats carrers de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, al costat Llobregat, i a alguns de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris i Horta-Guinardó, al costat Besós.
Per contra, la major quantitat de persones nouvingudes es troben en els barris més cèntrics, on Vox obté els pitjors resultats. Sí que coincideixen algunes seccions amb colors intensos en els dos mapes a zones puntuals de Nou Barris, Sant Martí o Les Corts, però es tracta d'excepcions i l'anàlisi estadístic de les dades no troben cap correlació entre aquestes.
Situant en un gràfic les seccions censals en funció del percentatge de vots a l'extrema dreta i el percentatge de veïns nascuts a la resta de l'Estat, en canvi, sí que insinua una correlació entre les dues variables que després es confirma estadísticament. Com més veïns nascuts a la resta de l'Estat, Vox tendeix a obtenir millors resultats, per bé que la recta també es podria corbar una mica, ja que en algunes seccions censals amb poques persones nascudes a la resta de l'Estat (costat esquerra del gràfic) també s'hi troben algunes meses amb molts vots per a l'extrema dreta. La recta, per tant, podria tenir una lleugera forma de U. Després hi tornarem.
En canvi, si es comparen els vots de Vox amb el pes de persones nouvingudes de fora de l'Estat, no es pot apreciar cap tipus de correlació -malgrat que la pendent de la recta al gràfic sembli negativa, no és estadísticament significativa-. I només a nivell estadístic, analitzant diverses variables, s'intueix que aquest element pot estar vinculat a cert creixement de l'extrema dreta, però molt lleument i sempre força per sota que la presència de ciutadans nascuts a l'Estat.
Els pes de la ciutadania nascuda a Catalunya a la secció censal no té cap tipus de relació amb la quantitat de vot obtingut per Vox. En aquest sentit, tot i posar-ho en relació amb la resta de variables, no sembla que sigui rellevant si hi ha més o menys catalans de naixement a l'entorn pel que fa als resultats d'aquest partit.
Per contra, el nivell de renda sí que està força correlacionat amb el vot a Vox, tal com s'observa en el gràfic inferior i es pot certificar estadísticament, i ho fa en forma de U: l'extrema dreta tendeix a obtenir millors resultats en els carrers més pobres i en els carrers més rics. Aquesta correlació és més forta si s'analitza conjuntament amb el percentatge de ciutadans nascuts a la resta de l'Estat, amb una tendència similar.
En aquest sentit, en cas de seccions censals amb una renda similar, Vox té tendència a obtenir millors resultats allí on hi ha més ciutadans nascuts a la resta de l'Estat. De la mateixa manera, en les seccions amb percentatges similars de ciutadans nascuts a la resta de l'Estat, un nivell de renda més elevat sembla que està lligat amb més vots per a l'extrema dreta.
Això explica que Vox assoleixi bons resultats tant a carrers de Nou Barris o Horta Guinardó -amb rendes més baixes que la mitjana, però percentatges elevats de persones nascudes a la resta de l'Estat-, com a carrers de Les Corts o Sarrià -amb menys veïns nascuts a la resta de l'Estat, però amb rendes més elevades-. Caldria analitzar força més els resultats, però una hipòtesi podria ser que, en el primer cas, es tractaria d'un vot nacionalista espanyol i, en el segon, un vot de classe (alta).
L'anàlisi del nivell d'estudis dels veïns de cada carrer aporta poca informació, ja que està estretament relacionada amb altres variables com la de la renda -els salaris més elevats acostumen a anar lligats a majors nivells d'estudis-. Per això, els efectes són similars i Vox obté bons resultats tant a seccions censals amb molts veïns que no han passat de l'educació primària o on n'hi a pocs (primer gràfic inferior). I el mateix ocorre amb la quantitat de veïns amb estudis universitaris (segon gràfic), amb forma de U.
Com que als barris més rics acostumen a viure-hi més persones amb majors estudis, i Vox obté bons resultats als barris més rics i als més pobres, aquesta variable aporta poca informació nova a l'anàlisi. Sí que s'intueix que, en dos seccions censals amb similar renda mitjana, l'extrema dreta rep més vots si el nivell d'estudis és inferior, però l'impacte és lleu.
L'edat dels veïns de cada carrer no sembla que tingui cap impacte en els resultats de vot, si s'analitza quants veïns hi ha per grups d'edat. En fer els càlculs estadístics amb diverses variables, la presència d'electors joves pot fer reduir el nombre de suports cap a Vox, però l'impacte, com en el cas dels estudis, és força limitat. Si s'observa el gràfic que relaciona en solitari aquests resultats electorals i el nombre de veïns d'entre 20 i 35 anys, no es veu una tendència clara, com tampoc no passa amb els altres grups d'edat.