El diàleg s'enverina abans d'arrencar

Fins aquest dilluns, Isabel Rodríguez s'havia mostrat prudent en públic. Intentava no trepitjar cap ull de poll amb Catalunya i havia rectificat la temptació de situar la comissió bilateral -una de les seves principals responsabilitats com a nova ministra de Política Territorial- més enllà de les vacances d'estiu. Una concatenació d'expressions sobre el diàleg i l'actitud de l'independentisme verbalitzades des de la Cadena SER han alterat el seu aterratge al ministeri i li han valgut crítiques per part d'ERC -més moderades- i de Junts -més contundents- quan queda menys de tres setmanes perquè es reuneixi la comissió bilateral i menys de dos mesos per reprendre la taula de diàleg. Els dos partits, sosté Rodríguez, s'hi han d'asseure amb la "lliçó apresa".

Quina lliçó? Fonamentalment, la de la tardor del 2017, quan l'independentisme va transitar per fora del marc de la Constitució a l'hora de fer possible el referèndum de l'1-O. La nova ministra ha indicat que l'autodeterminació és una reivindicació que cal "aparcar", i també ha tingut paraules per referir-se als exiliats. En especial, a Carles Puigdemont, líder de Junts, de qui ha indicat que hauria de ser jutjat en cas de tornar a Espanya, malgrat la immunitat de què disposa com a eurodiputat. Una combinació -la referència a la "lliçó apresa", la petició de desar el referèndum al calaix i l'apreciació sobre la situació judicial de Puigdemont- que ha escalfat els ànims en un moment en què la Moncloa ja ha clarificat que, després dels indults, no li pertoca a moure més fitxa.

Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha respost a la ministra que qui ha d'aprendre la lliçó és el govern espanyol, que hauria d'entendre que la repressió "no serveix per res". "La repressió només ha portat dolor, patiment i una escalada en el conflicte. Tenim una oportunitat per canalitzar-lo en la mesa de negociació", ha apuntat Vilalta, que també ha defensar l'amnistia davant la petició de Rodríguez de poder jutjar els exiliats. "No es pot ser jutjat per un delicte que no existeix", ha apuntat la portaveu d'ERC. "Hem de reprendre la via de la política, de la paraula, de la democràcia, del diàleg i de la negociació. Esperem que sigui correspost amb una contraproposta", ha destacat, en referència a l'actitud del govern espanyol. De propostes, però, no n'hi ha cap, per ara.

Puigdemont, des de la Catalunya Nord, on ha signat un acord de col·laboració entre Junts i Unitat Catalana, ha lamentat que la Moncloa continuï amb una "cantarella antiga" sobre els indults, la situació dels exiliats i la negativa al referèndum. També ha insistit que el Tribunal de Comptes -l'organisme fiscalitzador de les finances públiques es nega a ampliar el termini per abonar les fiances per l'acció exterior, que hauran de ser dispositades dimecres com a molt tard- és una "caverna de caspa franquista". La confiança de Junts en el diàleg, a cada contratemps, es va fent més eixuta.

El partit de Puigdemont es troba immers en ple debat sobre l'estratègia a seguir -el debat és viu sobre dotar de contingut la confrontació mentre no es descarta la via del diàleg-, però els seus dirigents aprofiten qualsevol pronunciament de la Moncloa per desacreditar la negociació amb l'Estat que defensa ERC. Els republicans, amb Pere Aragonès al capdavant, insisteixen en l'autodeterminació i l'amnistia, i fan esforços per desvincular la taula de diàleg de la comissió bilateral, que és on s'hi han de debatre les qüestions del dia a dia -infraestructures, traspassos, finançament-. Unes carpetes que, des de la Moncloa, apareixen com a suficients per resoldre el conflicte.

Condicions per aprovar els pressupostos de l'Estat
A la taula de diàleg i a la comissió bilateral, que no es reuneix des de l'1 d'agost del 2018, s'hi superposa una tercera carpeta: els pressupostos generals de l'Estat. Els republicans estan interessats en jugar un paper clau en la negociació, però reclamen al PSOE complir amb els compromisos dels anteriors comptes si volen veure validat el nou projecte elaborat per la Moncloa. Entre aquests compromisos hi ha el fet que la Generalitat rebi 2.339 milions d'euros en matèria d'inversions. La comissió de seguiment dels acords no s'ha reunit, però ho ha de fer "properament", segons Vilalta.

De moment no hi ha novetats sobre la coordinació amb Junts de cara a la negociació dels pressupostos, una qüestió que els de Puigdemont han situat amb força damunt la taula al llarg de les dues últimes setmanes. La relació a nivell de partits és fluïda entre Aragonès i Jordi Sànchez, que juntament amb Jordi Puigneró integren el trident que comanda les relacions estratègiques entre els socis de Govern. Junts insisteix en la necessitat de bastir un front comú a Madrid davant la "debilitat" de Sánchez, i ERC replica amb la idea de "reformular" des del consens el Consell per la República.

L'organisme que lidera Puigdemont des de Bèlgica celebra la tria dels membres de la seva assemblea de representants entre l'1 i el 3 d'octubre, i els republicans consideren que seria "lògic" abordar abans la reformulació. En teoria, el Consell s'ha de convertir en l'òrgan que aglutini la nova direcció estratègica del procés, però després de l'acord d'investidura aquesta carpeta s'ha anat diluint. Com també ho han fet les esperances -verbalitzades sobretot per ERC- que la Moncloa posi damunt la taula una proposta alternativa al referèndum per a Catalunya. El diàleg s'enverina abans de reprendre's.