13
d'octubre
de
2021, 12:33
Actualitzat:
15:19h
Un dels grans beneficiats dels nous pressupostos generals de l'Estat serà la despesa militar. A l'espera de conèixer el detall dels comptes aquest dilluns, les partides destinades a programes d'armament de l'exèrcit creixeran un 21,6% respecte el crèdit del 2021, disparant-se des dels 2.342 milions fins als 2.848. Igualment, el Ministeri de Defensa superarà per primer cop els 10.000 milions d'euros de pressupost inicial.
El crèdit inicial del departament que lidera Margarita Robles augmenta un 7,9% respecte els 9.411,9 dels anteriors comptes, tot i que, analitzat amb perspectiva, l'increment és encara més notable respecte els anteriors del 2018, amb un creixement del 25,6% des de llavors. En tot cas, bona part d'aquesta variació es deu precisament a que l'executiu ha donat llum verda recentment a dos nous programes d'armament per valor de més de 3.000 milions per a nous avions militars, un sistema aeri de combat o submarins.
A banda, el pressupost en investigació, desenvolupament i innovació militar també gaudeix d'una notable pujada, del 9,1%, dels 861 als 939 milions, fins i tot superant l'augment en la recerca de caràcter civil, del 7,6%. Com que aquesta despesa no es computa dins del pressupost del Ministeri de Defensa, en realitat la partida militar supera ja clarament els 11.000 milions. De fet, entitats com el Centre Delàs escruten periòdicament la lletra petita dels comptes i denuncien que normalment el pressupost militar duplica en realitat aquell que apareix explícitament amb aquesta etiqueta.
El motiu pel qual augmenta tant la despesa en armament són, en bona mesura, els programes especials d'armament (PAE). Es tracta de programes impulsats inicialment durant el govern de José María Aznar i mantinguts pels governs posteriors amb l'objectiu d'incentivar la indústria armamentística espanyola. Són encàrrecs molt cars de l'exèrcit a empreses que reben un préstec del mateix govern espanyol per finançar-ne l'elaboració, tenint d'entrada garantida la venda final. El Ministeri ja té armament emparaulat per valor de 23.636 milions per als propers anys en programes PAE.
A banda, és molt probable que la despesa final del Ministeri de Defensa s'infli encara més durant l'any. Es tracta d'un dels departaments que reiteradament pateix més modificacions, precisament perquè algunes d'aquestes despeses armamentístiques compromeses no s'inclouen als comptes o es minimitzen les previsions en missions a l'exterior. Aquest mes d'agost, el govern espanyol ja havia hagut d'incrementar en 1.355,4 milions el crèdit inicial a Defensa, havent passat de poc més de 9.400 milions a quasi 1.800.
Altres ministeris també veuen augmentar el seu pressupost aquest 2022. És el cas del d'Indústria, que creix un 82,9%, dels 2.396 als 4.382 milions, bàsicament per les despeses derivades dels fons europeus. Sense ells, l'augment seria de tan sols el 9,3%. S'incrementen força també els dels ministeris de Cultura i Esports (+48,4%, fins als 1.327 milions), Consum (+46,7%, fins als 60 milions), Drets Socials (+20,1%, fins als 4.608 milions), Política Territorial (+15,4%, fins als 510 milions), Igualtat (+14,4%, fins als 516 milions) o Agricultura (+14,2%, fins als 1.418 milions).
En tot cas, el que mantindrà el major pressupost és el ministeri de Transport, amb 13.330 milions (un 16,2% més que el 2021), just per davant del de Defensa i el d'Interior, aquest amb 9.362 milions (+5,1%). En quart lloc se situa el ministeri per a la Transició Ecològica, amb 6.047 milions, tot i que redueix la partida en un 27,5%. També perden recursos Sanitat (-17,3%), Treball i Economia Social (-10,7%) i Universitats (-6,9%).
La casa reial i el TC
Una partida que no varia és la de la Casa Reial, que es manté en els 8,4 milions dels pressupostos anteriors, però sí que augmenta un 7,8% el crèdit del Tribunal de Comptes en plena ofensiva contra diversos dirigents independentistes, fins als 74,8 milions, com també creix un 7% el del Tribunal Constitucional, fins als 28,4 milions. S'incrementen menys els pressupostos del Consell d'Estat (+6,7%, fins als 14 milions), les Corts Generals (+4,4%, fins als 247,1 milions) i el Consell General del Poder Judicial (+4,2%, fins als 76 milions).
El crèdit inicial del departament que lidera Margarita Robles augmenta un 7,9% respecte els 9.411,9 dels anteriors comptes, tot i que, analitzat amb perspectiva, l'increment és encara més notable respecte els anteriors del 2018, amb un creixement del 25,6% des de llavors. En tot cas, bona part d'aquesta variació es deu precisament a que l'executiu ha donat llum verda recentment a dos nous programes d'armament per valor de més de 3.000 milions per a nous avions militars, un sistema aeri de combat o submarins.
A banda, el pressupost en investigació, desenvolupament i innovació militar també gaudeix d'una notable pujada, del 9,1%, dels 861 als 939 milions, fins i tot superant l'augment en la recerca de caràcter civil, del 7,6%. Com que aquesta despesa no es computa dins del pressupost del Ministeri de Defensa, en realitat la partida militar supera ja clarament els 11.000 milions. De fet, entitats com el Centre Delàs escruten periòdicament la lletra petita dels comptes i denuncien que normalment el pressupost militar duplica en realitat aquell que apareix explícitament amb aquesta etiqueta.
El motiu pel qual augmenta tant la despesa en armament són, en bona mesura, els programes especials d'armament (PAE). Es tracta de programes impulsats inicialment durant el govern de José María Aznar i mantinguts pels governs posteriors amb l'objectiu d'incentivar la indústria armamentística espanyola. Són encàrrecs molt cars de l'exèrcit a empreses que reben un préstec del mateix govern espanyol per finançar-ne l'elaboració, tenint d'entrada garantida la venda final. El Ministeri ja té armament emparaulat per valor de 23.636 milions per als propers anys en programes PAE.
A banda, és molt probable que la despesa final del Ministeri de Defensa s'infli encara més durant l'any. Es tracta d'un dels departaments que reiteradament pateix més modificacions, precisament perquè algunes d'aquestes despeses armamentístiques compromeses no s'inclouen als comptes o es minimitzen les previsions en missions a l'exterior. Aquest mes d'agost, el govern espanyol ja havia hagut d'incrementar en 1.355,4 milions el crèdit inicial a Defensa, havent passat de poc més de 9.400 milions a quasi 1.800.
Altres ministeris també veuen augmentar el seu pressupost aquest 2022. És el cas del d'Indústria, que creix un 82,9%, dels 2.396 als 4.382 milions, bàsicament per les despeses derivades dels fons europeus. Sense ells, l'augment seria de tan sols el 9,3%. S'incrementen força també els dels ministeris de Cultura i Esports (+48,4%, fins als 1.327 milions), Consum (+46,7%, fins als 60 milions), Drets Socials (+20,1%, fins als 4.608 milions), Política Territorial (+15,4%, fins als 510 milions), Igualtat (+14,4%, fins als 516 milions) o Agricultura (+14,2%, fins als 1.418 milions).
En tot cas, el que mantindrà el major pressupost és el ministeri de Transport, amb 13.330 milions (un 16,2% més que el 2021), just per davant del de Defensa i el d'Interior, aquest amb 9.362 milions (+5,1%). En quart lloc se situa el ministeri per a la Transició Ecològica, amb 6.047 milions, tot i que redueix la partida en un 27,5%. També perden recursos Sanitat (-17,3%), Treball i Economia Social (-10,7%) i Universitats (-6,9%).
La casa reial i el TC
Una partida que no varia és la de la Casa Reial, que es manté en els 8,4 milions dels pressupostos anteriors, però sí que augmenta un 7,8% el crèdit del Tribunal de Comptes en plena ofensiva contra diversos dirigents independentistes, fins als 74,8 milions, com també creix un 7% el del Tribunal Constitucional, fins als 28,4 milions. S'incrementen menys els pressupostos del Consell d'Estat (+6,7%, fins als 14 milions), les Corts Generals (+4,4%, fins als 247,1 milions) i el Consell General del Poder Judicial (+4,2%, fins als 76 milions).