07
de març
de
2022, 10:50
Actualitzat:
13:10h
Brasil, Japó, Corea del Sud, Àfrica Meridional, Àfrica Occidental i Andorra. Aquestes són les sis noves delegacions de la Generalitat que es posaran en marxa aquest 2022, segons ha anunciat aquest dilluns la consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, en un acte al Palau de Pedralbes. L'anunci de la posada en marxa d'aquestes sis representacions arriba en un moment en què l'acció exterior està judicialitzada -existeix la causa oberta al Tribunal de Comptes, que implica tant l'etapa d'Artur Mas com la de Carles Puigdemont, i també la del jutjat número 18 de Barcelona-, però la Generalitat entén que iniciatives com aquesta són tan legals com legítimes.
Al pressupost del 2022, el paquet d'acció exterior compta amb 28,5 milions euros, un creixement de 10 milions d'euros respecte els anteriors comptes. D'aquest increment, quatre milions van directes a les delegacions. Quin criteri s'ha fet servir per triar els països on obrir representació? Les ha explicat Alsina en la seva intervenció: la intensitat dels vincles econòmics, demogràfics, històrics i culturals; el potencial per "consolidar" aquests vincles; les oportunitats per ser presents en nous països, economies i mercats; la presència d'actors multilaterals; la presència de comunitats catalanes a l'exterior; les prioritats polítiques del Govern; i les opinions d'altres actors públics i privats.
"La nostra acció exterior té un caràcter marcadament multilateral", ha apuntat Alsina en el transcurs de la intervenció, en la qual ha fet l'anunci concret de les noves delegacions. La de Brasil establerta a Brasília, capital administrativa del país; la de Corea del Sud tindrà seu a Seül; la del Japó, aprovada en anteriors legislatures però congelada fins ara, residirà a Tòquio; la de l'Àfrica Meridional habitarà a Dakar, capital del Senegal, i s'encarregarà de Gàmbia, Costa d'Ivori, Ghana, Nigèria i Mali; la de l'Àfrica Occidental, amb seu a Pretòria, a Sud-àfrica, tindrà sota el seu paraigua Angola i Moçambic. La d'Andorra ja va ser anunciada l'1 de febrer en una visita al país pirinenc.
L'acció exterior de la Generalitat diposarà a partir d'ara de tres nivells. Els dos primers, les delegacions i les oficines, ja existien. A partir d'ara es crea una tercera figura, que és la de l'enviat especial. De delegacions, quan acabi el 2022, n'hi haurà vint. D'oficines n'hi haurà cinc, amb dues que ja existien -Nova York, dependent de Washington, i la de l'Alguer, dependent de Roma- i tres que es creen ara: Irlanda, Eslovènia i el Quebec. Pel que fa als enviats especials, n'hi haurà un a Polònia i un a Escòcia. La primera estarà centrada en la crisi de refugiats derivada de la guerra a Ucraïna, i la segona seguirà de prop els esdeveniments de la política escocesa, marcada per un possible referèndum.
Per cadascuna de les noves obertures es posarà en marxa un pla de prioritats basat en la col·laboració público-privada. Alsina ha indicat que el Departament està "al servei" no només del Govern, sinó també de totes les institucions públiques i privades de Catalunya amb vocació internacional. Els nous delegats, com passa des de fa anys, seran escollits a través de concurs públic, i el mateix passarà amb els enviats especials. Està previst que la gran majoria ja estiguin treballant aquest mateix 2022.
Aquest és el nou mapa complet de les delegacions, oficines i enviats de la Generalitat.
"Fer acció exterior és imprescindible per a Catalunya", ha apuntat Alsina, que ha desgranat tres grans objectius en l'acció exterior: ser presents al món per "garantir la visibilitat de Catalunya", la seva identitat i el seu prestigi; defensar els "interessos generals del país"; i "contribuir als reptes" de l'agenda global. "Hi ha un somni català com hi ha un somni americà", ha ressaltat la consellera d'Acció Exterior, que abans d'aterrar al Departament era l'encarregada de l'oficina de Nova York. Alsina també ha indicat que el conflicte català és un "afer intern" d'Europa, i en aquest sentit ha citat la detenció de Carles Puigdemont a l'Alguer, a finals de setembre.
Pel que fa a la situació a Ucraïna, la intervenció d'Alsina s'ha centrat en els mateixos arguments que està fent servir el Govern des que va arrencar la invasió russa: suport a les sancions econòmiques de la Unió Europea (UE) i també al govern liderat per Volodímir Zelenski. "Tots som Ucraïna", ha assenyalat la consellera, que ha indicat que estar al seu costat és un "deure inexcusable". L'executiu ha posat en marxa una comissió de seguiment amb diverses conselleries centrada en l'acollida de refugiats.
Al pressupost del 2022, el paquet d'acció exterior compta amb 28,5 milions euros, un creixement de 10 milions d'euros respecte els anteriors comptes. D'aquest increment, quatre milions van directes a les delegacions. Quin criteri s'ha fet servir per triar els països on obrir representació? Les ha explicat Alsina en la seva intervenció: la intensitat dels vincles econòmics, demogràfics, històrics i culturals; el potencial per "consolidar" aquests vincles; les oportunitats per ser presents en nous països, economies i mercats; la presència d'actors multilaterals; la presència de comunitats catalanes a l'exterior; les prioritats polítiques del Govern; i les opinions d'altres actors públics i privats.
"La nostra acció exterior té un caràcter marcadament multilateral", ha apuntat Alsina en el transcurs de la intervenció, en la qual ha fet l'anunci concret de les noves delegacions. La de Brasil establerta a Brasília, capital administrativa del país; la de Corea del Sud tindrà seu a Seül; la del Japó, aprovada en anteriors legislatures però congelada fins ara, residirà a Tòquio; la de l'Àfrica Meridional habitarà a Dakar, capital del Senegal, i s'encarregarà de Gàmbia, Costa d'Ivori, Ghana, Nigèria i Mali; la de l'Àfrica Occidental, amb seu a Pretòria, a Sud-àfrica, tindrà sota el seu paraigua Angola i Moçambic. La d'Andorra ja va ser anunciada l'1 de febrer en una visita al país pirinenc.
L'acció exterior de la Generalitat diposarà a partir d'ara de tres nivells. Els dos primers, les delegacions i les oficines, ja existien. A partir d'ara es crea una tercera figura, que és la de l'enviat especial. De delegacions, quan acabi el 2022, n'hi haurà vint. D'oficines n'hi haurà cinc, amb dues que ja existien -Nova York, dependent de Washington, i la de l'Alguer, dependent de Roma- i tres que es creen ara: Irlanda, Eslovènia i el Quebec. Pel que fa als enviats especials, n'hi haurà un a Polònia i un a Escòcia. La primera estarà centrada en la crisi de refugiats derivada de la guerra a Ucraïna, i la segona seguirà de prop els esdeveniments de la política escocesa, marcada per un possible referèndum.
Per cadascuna de les noves obertures es posarà en marxa un pla de prioritats basat en la col·laboració público-privada. Alsina ha indicat que el Departament està "al servei" no només del Govern, sinó també de totes les institucions públiques i privades de Catalunya amb vocació internacional. Els nous delegats, com passa des de fa anys, seran escollits a través de concurs públic, i el mateix passarà amb els enviats especials. Està previst que la gran majoria ja estiguin treballant aquest mateix 2022.
Aquest és el nou mapa complet de les delegacions, oficines i enviats de la Generalitat.
Com estarà representada la Generalitat a l'exterior?
- Alemanya: seu a Berlín.
- França: seu a París.
- Europa Central: seu a Viena. Tindrà un enviat especial a Polònia, en concret a Varsòvia. S'encarrega d'Àustria, República Txeca, Eslovàquia i Hongria.
- Itàlia: seu a Roma. Té una oficina a l'Alguer.
- Països Nòrdics i Països Bàltics: seu a Estocolm.
- Portugal: seu a Lisboa.
- Regne Unit i Irlanda: seu a Londres. Tindrà una nova oficina a Dublín i un enviat especial a Escòcia, en concret a Edimburg.
- Sud-est d'Europa (abans es deia dels Balcans): seu a Zagreb. Tindrà una oficina a Ljubljana, capital d'Eslovènia. La delegació s'encarrega de Bòsnia i Hercegovina, de Bulgària, de Croàcia, de Montenegro, de Romania i de Sèrbia.
- Suïssa: seu a Ginebra. Centrada en organismes multilaterals.
- Unió Europea: seu a Brussel·les.
- Andorra: seu a Andorra la Vella.
- Estats Units i Canadà: seu a Washington. Té una oficina a Nova York i en tindrà una altra al Quebec.
- Con Sud (abans es deia de l'Argentina): seu a l'Argentina. S'encarregarà de Xile, l'Uruguai i també Paraguai.
- Mèxic i Amèrica Central: seu a Ciutat de Mèxic.
- Brasil: seu a Brasília.
- Nord d'Àfrica: seu a Rabat, al Marroc. Abans estava situada a Tunísia.
- Àfrica Occidental: seu a Dakar, capital del Senegal.
- Àfrica Meridional: seu a Pretòria, a Sud-àfrica.
- Corea del Sud: seu a Seül.
- Japó: seu a Tòquio.
- Alemanya: seu a Berlín.
- França: seu a París.
- Europa Central: seu a Viena. Tindrà un enviat especial a Polònia, en concret a Varsòvia. S'encarrega d'Àustria, República Txeca, Eslovàquia i Hongria.
- Itàlia: seu a Roma. Té una oficina a l'Alguer.
- Països Nòrdics i Països Bàltics: seu a Estocolm.
- Portugal: seu a Lisboa.
- Regne Unit i Irlanda: seu a Londres. Tindrà una nova oficina a Dublín i un enviat especial a Escòcia, en concret a Edimburg.
- Sud-est d'Europa (abans es deia dels Balcans): seu a Zagreb. Tindrà una oficina a Ljubljana, capital d'Eslovènia. La delegació s'encarrega de Bòsnia i Hercegovina, de Bulgària, de Croàcia, de Montenegro, de Romania i de Sèrbia.
- Suïssa: seu a Ginebra. Centrada en organismes multilaterals.
- Unió Europea: seu a Brussel·les.
- Andorra: seu a Andorra la Vella.
- Estats Units i Canadà: seu a Washington. Té una oficina a Nova York i en tindrà una altra al Quebec.
- Con Sud (abans es deia de l'Argentina): seu a l'Argentina. S'encarregarà de Xile, l'Uruguai i també Paraguai.
- Mèxic i Amèrica Central: seu a Ciutat de Mèxic.
- Brasil: seu a Brasília.
- Nord d'Àfrica: seu a Rabat, al Marroc. Abans estava situada a Tunísia.
- Àfrica Occidental: seu a Dakar, capital del Senegal.
- Àfrica Meridional: seu a Pretòria, a Sud-àfrica.
- Corea del Sud: seu a Seül.
- Japó: seu a Tòquio.
"Fer acció exterior és imprescindible per a Catalunya", ha apuntat Alsina, que ha desgranat tres grans objectius en l'acció exterior: ser presents al món per "garantir la visibilitat de Catalunya", la seva identitat i el seu prestigi; defensar els "interessos generals del país"; i "contribuir als reptes" de l'agenda global. "Hi ha un somni català com hi ha un somni americà", ha ressaltat la consellera d'Acció Exterior, que abans d'aterrar al Departament era l'encarregada de l'oficina de Nova York. Alsina també ha indicat que el conflicte català és un "afer intern" d'Europa, i en aquest sentit ha citat la detenció de Carles Puigdemont a l'Alguer, a finals de setembre.
Pel que fa a la situació a Ucraïna, la intervenció d'Alsina s'ha centrat en els mateixos arguments que està fent servir el Govern des que va arrencar la invasió russa: suport a les sancions econòmiques de la Unió Europea (UE) i també al govern liderat per Volodímir Zelenski. "Tots som Ucraïna", ha assenyalat la consellera, que ha indicat que estar al seu costat és un "deure inexcusable". L'executiu ha posat en marxa una comissió de seguiment amb diverses conselleries centrada en l'acollida de refugiats.