21
de maig
de
2022, 12:00
Actualitzat:
23
de maig,
8:03h
La Federació de Mutualitats de Catalunyacompleix 125 anys i ho està celebrant amb un seguit d'activitats, que culminaran en un acte el 26 de maig al Museu Frederic Marés amb les entitats més representatives de l'economia social. Durant dues setmanes també es podrà visitar l'exposició "Mutualitats, territori, solidaritat, persones" al Palau Robert, i han publicat el llibreMutualisme, territori, solidaritat, persones. 125 anys amb la Federació de Mutualitats de Catalunya.
Hem entrevistat el president de la Federació de Mutualitats, Jordi Busquet, un economista i analista financer que porta deu anys al capdavant d'aquesta entitat. Busquet defensa el paper i la personalitat pròpia de les mutualitats i les diferencia de les grans assegurances, que considera que juguen a l'equívoc fent-se passar per mútues i entitats d'economia social.
- Les mutualitats són unes associacions d'ajuda mútua, un sindicat, una asseguradora?
- És un concepte molt simple, però a la vegada poc conegut i difícil d'entendre. Per damunt de tot, som unes entitats d'ajuda mútua. Després, la normativa ens va encasellar, però bevem de la tradició catalana, provinent de l'edat mitjana, d'entitats de socors mutus. Dins del territori espanyol, bàsicament, és al País Basc i Catalunya on hi ha més tradició d'economia social i cooperativisme, amb els gremis primer, els anomenats montepios després, entitats que van canviar de nom però amb la mateixa finalitat. Com les germandats agràries. Jo soc d'un poble petit, la Palma de Cervelló, i aquest concepte ja hi era. Hi havia una germandat més que centenària i que regulava com s'ajudaven. Que no ho feien sempre amb diners, a vegades era amb treball. Pensem en el pagès que es posa malalt i no pot fer la collita. Durant molts anys, l'Estat no tenia cap paper en el tema dels socors i la gent s'havia d'espavilar.
- Què aporten que ja no facin altres entitats o la seguretat social?
- Nosaltres creiem que l'Estat no es pot fer càrrec de tot perquè la càrrega impositiva hauria de ser més gran i és inviable. La figura d'entitats de socors mutus tenen una gran oportunitat. Nosaltres no hem de guanyar diners perquè el preu que ha de pagar un mutualista ha de correspondre amb la despesa que origina la gestió. En el cas de la mutualitat et pots trobar que la propietat, el treballador i el client són la mateixa persona. En una cooperativa, el treballador i el propietari poden ser la mateixa persona, però difícilment també ho serà el client.
- Hi ha certa confusió pel que fa a les mútues?
- Jo sempre explico la primera vegada que vaig escoltar en un hospital la frase "de quina mútua és vostè? Adeslas, Sanitas?". Això no són mútues. S'han apropiat d'aquest concepte i ho han fet d'una manera molt intel·ligent. Perquè seria il·legal dir que ets una mútua quan no ho ets, i seria punible, però han fet que al carrer, pel llenguatge que empren aquestes entitats privades, se'ls identifiqui com a mútues. Em sembla fantàstic que una societat anònima existeixi, però cal que s'identifiqui com a tal. Nosaltres, en canvi, el que volem és que hi hagi un preu just per donar un bon servei a llarg termini, a clients que a la vegada són propietaris i que decidiran com ha de funcionar aquesta entitat. Ara, es volen quedar el concepte d'economia social entitats que no en formen part.
- Quan diu que "s'han apropiat" a qui es refereix exactament?
- Les grans companyies asseguradores. Per mi, el concepte clau és el preu just. La retribució a l'accionista, la rendibilitat financera, és molt lícita, però en el nostre cas no hi és. I no som ineficients. Han fet servir un llenguatge pervertint el nom de mútua. Una mútua no pot fer fora ningú i té el mateix preu el que viu aquí o allà o si té més de seixanta anys.
- La pandèmia ha posat més en valor a les mutualitats?
- Totalment. Ha posat en valor la tasca de proximitat que fem. Més enllà de la cobertura sanitària, en un moment de col·lapse com aquest, pensem que cap sistema sanitari està preparat per una pandèmia, el que agafa rellevància és tenir una alternativa. Un servei que en altres entitats pot estar massificat, en el nostre cas no. És un servei personalitzat, el que permet que puguem fidelitzar els mutualistes. No podem competir amb una massa de clients que competeixen en el preu, però tenim una fidelització molt elevada. Tenim una ràtio de baixes molt reduïda.
- Abans es referia al concepte d'economia social. Se n'abusa?
- Oi tant. Com el de mútua, el d'economia social és un concepte molt llaminer, sobretot quan necessites blanquejar certes activitats. "Som socialment responsables". Home, això ho hauríem de ser tots. Com també ho hem de ser des del punt de vista mediambiental. Però l'economia social és una economia pensada per a les persones, gestionada per persones i amb un retorn que va a les persones. Per suposat que hi ha unes societats anònimes que mostren una realitat molt potent i de vinculació amb l'entorn social i ambiental, però no són entitats d'economia social. No són entitats democràtiques d'una persona un vot, una persona pot tenir un milió d'accions i n'hi pot haver mil que en tenen només una, i aquest senyor mana. Això en una mutualitat és impossible. Aquest tret democràtic es dona també en les associacions i les cooperatives i no en les societats mercantils.
- Quan es referia a blanquejar activitats, parlava de companyies, bancs?
- En general, a vegades, quan s'han produït uns beneficis molt elevats, o quan uns accionistes han assolit uns guanys excessius i s'activen situacions crítiques envers aquestes entitats, sempre apareixen termes com economia social per mirar de suavitzar les percepcions.
- Què explica la seva història de la història de Catalunya?
- L'aspecte més rellevant de la nostra història és que som estructures de país. Una estructura d'estat depèn d'un estat però nosaltres som estructures de país. En tenim moltes i aquesta és la base d'un país com el nostre que esperem que un dia pugui tenir realment estructures d'estat. No és casualitat que, a l'estat espanyol, aquest teixit mutualista el tinguem sobretot al País Basc i a Catalunya.
- Han notat l'alè de l'Estat des dels seus inicis a finals del XIX?
- Sí. Pensem que venim de la força que havien tingut els gremis i les confraries. Recordem la incidència que els gremis havien tingut dins del Consell de Cent. Després de la derrota de 1714, amb el Decret de Nova Planta, s'imposa una mentalitat centralitzadora de marca francesa. Es vol sotmetre els gremis i imposar els montepíos com a sistema de l'estat per controlar la xarxa mutual. Però no ho aconsegueix perquè estava molt arrelada als pobles, on es canvien els noms i s'anomenen montepíos però es gestionen com abans. L'estat sempre ha estat molt reticent a aquestes entitats. La primera llei de mutualitats a l'estat espanyol es fa a Catalunya el 1934, sota la Generalitat republicana.
- Com els va afectar el franquisme? Es van prohibir les mutualitats de previsió social?
- Ens va afectar molt. Es va prohibir el funcionament de les mutualitats regulades per la llei de la Generalitat, però en molts casos el que es va fer és que confraries fins aleshores només religioses van començar a fer tasques mutualistes. La societat civil va ser molt intel·ligent.
- A quins moviments polítics ha estat més vinculat el mutualisme?
- La veritat és que ha estat molt transversal, des de republicans com Eusebi Coromines a Marcel·lí Moreta, que era de la Lliga. Aquesta és una de les coses que a mi més em va sorprendre en el seu moment. Fins i tot en sectors benestants, amb excepcions, hi va haver complicitats. Durant la Revolució Industrial i l'ascens del moviment obrer, sectors de la burgesia van ser conscients que si la gent s'agrupava, el millor és que ho fessin de manera organitzada. Pensem que les mutualitats cobrien necessitats bàsiques, com podien ser el metge i els medicaments base. Això generava una identificació molt forta en els pobles, i alhora garantia la pau social.
- Com els va afectar la crisi financera del 2008, quan es va produir una transformació del sistema bancari i assegurador?
- Hi va haver el risc d'una concentració del sector de les assegurances. El nou marc regulador europeu del sector, anomenat Solvència II, no posava les coses fàcils. Nosaltres vam demostrar que érem entitats solvents, a banda de ser singulars i tenir una identitat particular. Aquest és un tret clau que les caixes van perdre. Perquè eren entitats solvents i identificades amb el territori. Van caure algunes entitats que no eren solvents, però les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana.
- Esmenti algunes de les mutualitats més emblemàtiques.
- Tenim entitats clarament identificables amb el seu territori com pot ser el Montepius de Girona o la Mútua de Girona. Són llocs on només cal anar-hi i preguntar on és la mútua, i de seguida ho saps. La Mútua de Granollers, la Mútua del Penedès. En tenim de petites, com Sinera, una mútua d'enterraments que neix de l'associacionisme de Cornellà. Si al final sumes, que en èpoques de crisi, entre totes les mutualitats retornem en el territori prop d'un milió d'euros en temes molt bàsics com els gegants, la festa major o la cavalcada, és important. Canalitzem moltes d'aquestes activitats, que és el que al final vertebra un territori.
- Quanta gent mouen a Catalunya?
- Serien uns 280.000 mutualistes, aproximadament. Amb gairebé 1.300.000 si hi afegim els beneficiaris.
- En l'actual fase que viu el capitalisme, quin paper els pertoca a les mutualitats?
- Vivim en un món en què hi ha uns gegants cada cop més grans, amb sectors que funcionen a la pràctica com a oligopolis o monopolis a la pràctica, però es generen molts nínxols que no quedaran coberts, que fins ara potser eren només els pobles i els territoris, i ara també poden ser sectors amb necessitats socials. També hi ha el fet que a moltes grans companyies, que juguen a economia més d'escala, no els interessa entrar en segons quin negoci o penetrar en una localitat de 10.000 habitants, i això ens dona més oportunitats.
Hem entrevistat el president de la Federació de Mutualitats, Jordi Busquet, un economista i analista financer que porta deu anys al capdavant d'aquesta entitat. Busquet defensa el paper i la personalitat pròpia de les mutualitats i les diferencia de les grans assegurances, que considera que juguen a l'equívoc fent-se passar per mútues i entitats d'economia social.
- Les mutualitats són unes associacions d'ajuda mútua, un sindicat, una asseguradora?
- És un concepte molt simple, però a la vegada poc conegut i difícil d'entendre. Per damunt de tot, som unes entitats d'ajuda mútua. Després, la normativa ens va encasellar, però bevem de la tradició catalana, provinent de l'edat mitjana, d'entitats de socors mutus. Dins del territori espanyol, bàsicament, és al País Basc i Catalunya on hi ha més tradició d'economia social i cooperativisme, amb els gremis primer, els anomenats montepios després, entitats que van canviar de nom però amb la mateixa finalitat. Com les germandats agràries. Jo soc d'un poble petit, la Palma de Cervelló, i aquest concepte ja hi era. Hi havia una germandat més que centenària i que regulava com s'ajudaven. Que no ho feien sempre amb diners, a vegades era amb treball. Pensem en el pagès que es posa malalt i no pot fer la collita. Durant molts anys, l'Estat no tenia cap paper en el tema dels socors i la gent s'havia d'espavilar.
- Què aporten que ja no facin altres entitats o la seguretat social?
- Nosaltres creiem que l'Estat no es pot fer càrrec de tot perquè la càrrega impositiva hauria de ser més gran i és inviable. La figura d'entitats de socors mutus tenen una gran oportunitat. Nosaltres no hem de guanyar diners perquè el preu que ha de pagar un mutualista ha de correspondre amb la despesa que origina la gestió. En el cas de la mutualitat et pots trobar que la propietat, el treballador i el client són la mateixa persona. En una cooperativa, el treballador i el propietari poden ser la mateixa persona, però difícilment també ho serà el client.
"Em sembla fantàstic que existeixin les societats anònimes, però que s'identifiquin com a tals"
- Hi ha certa confusió pel que fa a les mútues?
- Jo sempre explico la primera vegada que vaig escoltar en un hospital la frase "de quina mútua és vostè? Adeslas, Sanitas?". Això no són mútues. S'han apropiat d'aquest concepte i ho han fet d'una manera molt intel·ligent. Perquè seria il·legal dir que ets una mútua quan no ho ets, i seria punible, però han fet que al carrer, pel llenguatge que empren aquestes entitats privades, se'ls identifiqui com a mútues. Em sembla fantàstic que una societat anònima existeixi, però cal que s'identifiqui com a tal. Nosaltres, en canvi, el que volem és que hi hagi un preu just per donar un bon servei a llarg termini, a clients que a la vegada són propietaris i que decidiran com ha de funcionar aquesta entitat. Ara, es volen quedar el concepte d'economia social entitats que no en formen part.
Jordi Busquet. Foto: Víctor Arias
- Quan diu que "s'han apropiat" a qui es refereix exactament?
- Les grans companyies asseguradores. Per mi, el concepte clau és el preu just. La retribució a l'accionista, la rendibilitat financera, és molt lícita, però en el nostre cas no hi és. I no som ineficients. Han fet servir un llenguatge pervertint el nom de mútua. Una mútua no pot fer fora ningú i té el mateix preu el que viu aquí o allà o si té més de seixanta anys.
- La pandèmia ha posat més en valor a les mutualitats?
- Totalment. Ha posat en valor la tasca de proximitat que fem. Més enllà de la cobertura sanitària, en un moment de col·lapse com aquest, pensem que cap sistema sanitari està preparat per una pandèmia, el que agafa rellevància és tenir una alternativa. Un servei que en altres entitats pot estar massificat, en el nostre cas no. És un servei personalitzat, el que permet que puguem fidelitzar els mutualistes. No podem competir amb una massa de clients que competeixen en el preu, però tenim una fidelització molt elevada. Tenim una ràtio de baixes molt reduïda.
- Abans es referia al concepte d'economia social. Se n'abusa?
- Oi tant. Com el de mútua, el d'economia social és un concepte molt llaminer, sobretot quan necessites blanquejar certes activitats. "Som socialment responsables". Home, això ho hauríem de ser tots. Com també ho hem de ser des del punt de vista mediambiental. Però l'economia social és una economia pensada per a les persones, gestionada per persones i amb un retorn que va a les persones. Per suposat que hi ha unes societats anònimes que mostren una realitat molt potent i de vinculació amb l'entorn social i ambiental, però no són entitats d'economia social. No són entitats democràtiques d'una persona un vot, una persona pot tenir un milió d'accions i n'hi pot haver mil que en tenen només una, i aquest senyor mana. Això en una mutualitat és impossible. Aquest tret democràtic es dona també en les associacions i les cooperatives i no en les societats mercantils.
"L'economia social és una economia pensada per a les persones, gestionada per persones i amb un retorn que va a les persones"
- Quan es referia a blanquejar activitats, parlava de companyies, bancs?
- En general, a vegades, quan s'han produït uns beneficis molt elevats, o quan uns accionistes han assolit uns guanys excessius i s'activen situacions crítiques envers aquestes entitats, sempre apareixen termes com economia social per mirar de suavitzar les percepcions.
Jordi Busquet presideix des de fa deu anys la Federació de Mutualitats de Catalunya. Foto: Víctor Arias
- Què explica la seva història de la història de Catalunya?
- L'aspecte més rellevant de la nostra història és que som estructures de país. Una estructura d'estat depèn d'un estat però nosaltres som estructures de país. En tenim moltes i aquesta és la base d'un país com el nostre que esperem que un dia pugui tenir realment estructures d'estat. No és casualitat que, a l'estat espanyol, aquest teixit mutualista el tinguem sobretot al País Basc i a Catalunya.
- Han notat l'alè de l'Estat des dels seus inicis a finals del XIX?
- Sí. Pensem que venim de la força que havien tingut els gremis i les confraries. Recordem la incidència que els gremis havien tingut dins del Consell de Cent. Després de la derrota de 1714, amb el Decret de Nova Planta, s'imposa una mentalitat centralitzadora de marca francesa. Es vol sotmetre els gremis i imposar els montepíos com a sistema de l'estat per controlar la xarxa mutual. Però no ho aconsegueix perquè estava molt arrelada als pobles, on es canvien els noms i s'anomenen montepíos però es gestionen com abans. L'estat sempre ha estat molt reticent a aquestes entitats. La primera llei de mutualitats a l'estat espanyol es fa a Catalunya el 1934, sota la Generalitat republicana.
- Com els va afectar el franquisme? Es van prohibir les mutualitats de previsió social?
- Ens va afectar molt. Es va prohibir el funcionament de les mutualitats regulades per la llei de la Generalitat, però en molts casos el que es va fer és que confraries fins aleshores només religioses van començar a fer tasques mutualistes. La societat civil va ser molt intel·ligent.
- A quins moviments polítics ha estat més vinculat el mutualisme?
- La veritat és que ha estat molt transversal, des de republicans com Eusebi Coromines a Marcel·lí Moreta, que era de la Lliga. Aquesta és una de les coses que a mi més em va sorprendre en el seu moment. Fins i tot en sectors benestants, amb excepcions, hi va haver complicitats. Durant la Revolució Industrial i l'ascens del moviment obrer, sectors de la burgesia van ser conscients que si la gent s'agrupava, el millor és que ho fessin de manera organitzada. Pensem que les mutualitats cobrien necessitats bàsiques, com podien ser el metge i els medicaments base. Això generava una identificació molt forta en els pobles, i alhora garantia la pau social.
Jordi Busquet: "Una de les coses que em va sorprendre del mutualisme va ser la seva transversalitat". Foto: Víctor Arias
- Com els va afectar la crisi financera del 2008, quan es va produir una transformació del sistema bancari i assegurador?
- Hi va haver el risc d'una concentració del sector de les assegurances. El nou marc regulador europeu del sector, anomenat Solvència II, no posava les coses fàcils. Nosaltres vam demostrar que érem entitats solvents, a banda de ser singulars i tenir una identitat particular. Aquest és un tret clau que les caixes van perdre. Perquè eren entitats solvents i identificades amb el territori. Van caure algunes entitats que no eren solvents, però les mutualitats en el seu conjunt multipliquem per set la solvència mínima que es demana.
"No és casualitat que, a l'estat espanyol, aquest teixit mutualista el tinguem sobretot al País Basc i a Catalunya"
- Esmenti algunes de les mutualitats més emblemàtiques.
- Tenim entitats clarament identificables amb el seu territori com pot ser el Montepius de Girona o la Mútua de Girona. Són llocs on només cal anar-hi i preguntar on és la mútua, i de seguida ho saps. La Mútua de Granollers, la Mútua del Penedès. En tenim de petites, com Sinera, una mútua d'enterraments que neix de l'associacionisme de Cornellà. Si al final sumes, que en èpoques de crisi, entre totes les mutualitats retornem en el territori prop d'un milió d'euros en temes molt bàsics com els gegants, la festa major o la cavalcada, és important. Canalitzem moltes d'aquestes activitats, que és el que al final vertebra un territori.
- Quanta gent mouen a Catalunya?
- Serien uns 280.000 mutualistes, aproximadament. Amb gairebé 1.300.000 si hi afegim els beneficiaris.
- En l'actual fase que viu el capitalisme, quin paper els pertoca a les mutualitats?
- Vivim en un món en què hi ha uns gegants cada cop més grans, amb sectors que funcionen a la pràctica com a oligopolis o monopolis a la pràctica, però es generen molts nínxols que no quedaran coberts, que fins ara potser eren només els pobles i els territoris, i ara també poden ser sectors amb necessitats socials. També hi ha el fet que a moltes grans companyies, que juguen a economia més d'escala, no els interessa entrar en segons quin negoci o penetrar en una localitat de 10.000 habitants, i això ens dona més oportunitats.