06
de setembre
de
2022, 13:05
Actualitzat:
17:48h
El Govern desitja que la Diada sigui "massiva" malgrat l'absència del president Pere Aragonès a la manifestació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el pols entre ERC i Junts, que va més enllà de l'Onze de Setembre i pot acabar amb el trencament de l'executiu. La portaveu del gabinet català, Patrícia Plaja, ha destacat que s'estan fent "esforços" per "allunyar-se de les dinàmiques de partit", i també ha aprofitat per garantir que hi haurà presència del Govern a la concentració de l'ANC. Els consellers de Junts hi eran tots, encapçalats pel vicepresident Jordi Puigneró, però d'ERC encara no hi ha concrecions. La mala maror entre socis és evident, i la data assenyalada és el debat de política general, en base al qual es determinarà el futur de l'executiu.
Davant les crítiques de l'ANC al president de la Generalitat, per no acudir a la manifestació convocada per l'entitat davant l'enfocament de l'acte -molt crític amb els partits, als quals Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, amenaça de "passar per sobre" amb la possibilitat de fundar un nou partit-, Plaja ha apuntat que no es pot "qüestionar" el seu compromís independentista. "La seva implicació no es pot qüestionar", ha remarcat la portaveu de l'executiu. Aragonès sí que anirà -així ho va avançar NacióDigital aquest dilluns a la tarda- a l'acte d'Òmnium Cultural a l'Arc de Triomf, que es farà diumenge al matí, unes hores abans que el de l'ANC.
Malgrat les queixes d'ERC, a les files de Junts insisteixen que el que genera inestabilitat a l'executiu és qualsevol incompliment del pacte, rubricat fa un any i quatre mesos entre Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de la formació fundada per Carles Puigdemont. De fet, les tres demandes -direcció col·legiada, passar del diàleg a la "negociació" i front unitari a Madrid- formen part, en major o menor mesura, de la redacció inicial de l'acord, que va rebre el suport del 83% dels militants de Junts. La verbalització dels tres elements, feta pel portaveu Josep Rius, ja havia estat traslladada prèviament a Aragonès, i suposa una resposta a la intervenció que va fer el president dimarts de la setmana passada dins del consell executiu, durant la qual va reclamar "propostes concretes" més enllà de crítiques a la taula de diàleg.
A les files de Junts hi conviuen dues aproximacions a la negociació oberta amb ERC: un sector -proper a Turull- que aposta per revertir els incompliments de l'acord i continuar dins l'executiu, sobretot amb la vista posada en les eleccions municipals-, mentre que un altre -amb més proximitat a Borràs, però no només estructurat al voltant de la presidenta suspesa del Parlament- aposta per sortir del Govern. El calendari que té la direcció de Junts té un primer estadi, que és el debat de política general, i a partir d'aquí s'aniran prenent les decisions pertinents. Un cop passi el tràmit parlamentari, la cúpula es reunirà per preparar els escenaris de futur, entre els quals la consulta interna.
El 22 d'octubre hi ha previst un consell nacional, de manera que és un dels escenaris probables per, en cas que hi hagi trencadissa, accelerar el debat. La consulta a la militància forma part de la ponència política aprovada en el congrés del mes de juliol, de manera que s'acabarà fent. Està per definir l'abast i la pregunta, a banda de la data, que pot solapar-se amb el debat de pressupostos. El conseller d'Economia, Jaume Giró, és una de les veus amb més pes -ara forma part de l'executiva- que estan a favor de continuar dins del Govern, com també el president del consell nacional, Josep Rull, que dilluns passat va formar part de la reunió de l'executiva celebrada a Pals.
Després de la trobada de coordinació d'ahir dilluns, ja ha arrencat una negociació sobre el full de ruta marcada per la Diada i per les diferències entre socis, tant pel fons com per la forma de cap a on ha d'anar el procés. Des de Palau insisteixen que Aragonès plantejarà una proposta àmplia sobre l'autodeterminació, i els sectors de Junts més favorables a continuar amb el pacte ressalten que té una "oportunitat" per apujar el to nacional en un moment en què la taula de diàleg arriba al moment decisiu. A ERC, de fet, ja es dona pràcticament per descomptat que la negociació no tindrà fruits quan s'entri el 2023, any electoral. La incògnita és si el Govern continuarà sent de coalició quan arribin les municipals i les espanyoles previstes en el calendari.
Davant les crítiques de l'ANC al president de la Generalitat, per no acudir a la manifestació convocada per l'entitat davant l'enfocament de l'acte -molt crític amb els partits, als quals Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, amenaça de "passar per sobre" amb la possibilitat de fundar un nou partit-, Plaja ha apuntat que no es pot "qüestionar" el seu compromís independentista. "La seva implicació no es pot qüestionar", ha remarcat la portaveu de l'executiu. Aragonès sí que anirà -així ho va avançar NacióDigital aquest dilluns a la tarda- a l'acte d'Òmnium Cultural a l'Arc de Triomf, que es farà diumenge al matí, unes hores abans que el de l'ANC.
Malgrat les queixes d'ERC, a les files de Junts insisteixen que el que genera inestabilitat a l'executiu és qualsevol incompliment del pacte, rubricat fa un any i quatre mesos entre Aragonès i Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de la formació fundada per Carles Puigdemont. De fet, les tres demandes -direcció col·legiada, passar del diàleg a la "negociació" i front unitari a Madrid- formen part, en major o menor mesura, de la redacció inicial de l'acord, que va rebre el suport del 83% dels militants de Junts. La verbalització dels tres elements, feta pel portaveu Josep Rius, ja havia estat traslladada prèviament a Aragonès, i suposa una resposta a la intervenció que va fer el president dimarts de la setmana passada dins del consell executiu, durant la qual va reclamar "propostes concretes" més enllà de crítiques a la taula de diàleg.
A les files de Junts hi conviuen dues aproximacions a la negociació oberta amb ERC: un sector -proper a Turull- que aposta per revertir els incompliments de l'acord i continuar dins l'executiu, sobretot amb la vista posada en les eleccions municipals-, mentre que un altre -amb més proximitat a Borràs, però no només estructurat al voltant de la presidenta suspesa del Parlament- aposta per sortir del Govern. El calendari que té la direcció de Junts té un primer estadi, que és el debat de política general, i a partir d'aquí s'aniran prenent les decisions pertinents. Un cop passi el tràmit parlamentari, la cúpula es reunirà per preparar els escenaris de futur, entre els quals la consulta interna.
El 22 d'octubre hi ha previst un consell nacional, de manera que és un dels escenaris probables per, en cas que hi hagi trencadissa, accelerar el debat. La consulta a la militància forma part de la ponència política aprovada en el congrés del mes de juliol, de manera que s'acabarà fent. Està per definir l'abast i la pregunta, a banda de la data, que pot solapar-se amb el debat de pressupostos. El conseller d'Economia, Jaume Giró, és una de les veus amb més pes -ara forma part de l'executiva- que estan a favor de continuar dins del Govern, com també el president del consell nacional, Josep Rull, que dilluns passat va formar part de la reunió de l'executiva celebrada a Pals.
Després de la trobada de coordinació d'ahir dilluns, ja ha arrencat una negociació sobre el full de ruta marcada per la Diada i per les diferències entre socis, tant pel fons com per la forma de cap a on ha d'anar el procés. Des de Palau insisteixen que Aragonès plantejarà una proposta àmplia sobre l'autodeterminació, i els sectors de Junts més favorables a continuar amb el pacte ressalten que té una "oportunitat" per apujar el to nacional en un moment en què la taula de diàleg arriba al moment decisiu. A ERC, de fet, ja es dona pràcticament per descomptat que la negociació no tindrà fruits quan s'entri el 2023, any electoral. La incògnita és si el Govern continuarà sent de coalició quan arribin les municipals i les espanyoles previstes en el calendari.