Anja Bienert: «La policia ha de ser capaç de no intervenir»

La comissió sobre el model policial del Parlament arriba al tram final en un moment de crisi als Mossos. La destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela, només deu mesos després del seu nomenament feia setmanes que s'estava gestant, un cop fetes públiques les discrepàncies entre el màxim responsable del cos i la línia política del Departament d'Interior. Una de les qüestions centrals que aborden aquests dies els diputats és la creació d'un mecanisme de control extern de les actuacions dels Mossos, eina que es veu amb recel des d'alguns partits i en alguns sectors del cos, que ja disposa de mecanismes interns per depurar responsabilitats. Una de les expertes de referència en aquest àmbit i que ja ha comparegut en comissió és Anja Bienert (Colònia, Alemanya, 1966).

Bienert és la responsable del Programa Policia i Drets Humans d'Amnistia Internacional als Països Baixos, referent en els posicionaments globals de l'organització en qüestions com els protocols policials, el rendiment de comptes o els estàndards de drets humans. En aquesta entrevista amb NacióDigital, feta pocs dies abans que esclatés la crisi als Mossos, defensa la importància del dret a la protesta, en risc arreu del món, i també la creació d'eines externes per fiscalitzar les actuacions dels Mossos. Considera que hi ha un "problema general" amb les actuacions policials i que són molt pocs els casos en què els agents reten comptes per la seva conducta. Així, argumenta que la policia ha de ser capaç de prendre la decisió de no intervenir en les protestes, en aquells casos en què actuar pugui empitjorar les coses. 

- El dret de protesta està en risc? 

- Sí, és així. La protesta, cada vegada més, es considera una amenaça a la seguretat de l'estat i a la gent que surt al carrer se li restringeixen més i més els drets. Això es pot veure en molts països. La legislació es torna més restrictiva i permet prohibir manifestacions, dispersar-les més fàcilment, imposar sancions més dures i els actes de desobediència civil es consideren delictes greus. També hi ha limitacions pel que fa al temps, lloc o la manera de protestar, i la resposta de la policia és cada vegada més forta fins i tot en països que es consideren molt respectuosos amb els drets humans.

- Per què passa, això?

- Hi ha dos elements. D'una banda, s'ha demostrat que sortir al carrer és un acte molt poderós i que exigeix retiment de comptes a les autoritats sobre allò que estan fent. Manifestar-se és un gest de fortalesa de la societat civil i això s'entén com una amenaça per als que tenen el poder i se'l volen quedar. D'altra banda, també veiem un procés de polarització de la societat i, per això, aquelles persones que tenen una altra opinió són considerats com a enemics o com a amenaces.

"La policia ha de facilitar la protesta"

- En l'actual context d'inflació, crisi econòmica i malestar creixent, tot apunta que hi haurà més protestes als carrers. Com s'han d'abordar per part de la policia? 

- La policia no ha de formar part del conflicte, hauria de ser completament imparcial respecte als motius que porten la gent al carrer. Això també s'hauria de veure en l'actitud davant de la protesta. La tasca de la policia és facilitar la protesta, sigui quin sigui el contingut. Evidentment, hi ha límits, com per exemple gent que fa crides a la violència, però més enllà d'això, la policia ha de facilitar la protesta. No ha de restringir-la, dispersar-la o utilitzar la força de bon principi. Lamentablement, veiem que molts policies tenen una actitud de tolerància zero davant la protesta. Un mínim problema provoca una resposta policial dura, que genera un cercle viciós. Una protesta que anava contra el govern, es transforma en una protesta contra la policia per culpa d'una acció contundent dels agents. Aquest no ha de ser l'interès de la policia, no ha de ser part del conflicte. La policia ha de facilitar, mitjançar, dialogar, prevenir problemes amb mesures suaus... I només ha de considerar la intervenció amb força com a última opció.
 
- La policia ha de tenir unitats d'ordre públic?

- És una pregunta difícil. És cert que calen unitats especialitzades per a aquestes situacions, que són molt difícils. Unitats d'aquest tipus tenen un gran avantatge. El problema és que moltes vegades es consideren unitats de "control de manifestacions" i estan entrenades per afrontar protestes violentes. Van amb l'expectativa de la protesta violenta, i aleshores responen massa fort i massa ràpid, sense aplicar principis de diàleg, mediació, ajuda o assistència. L'especialització hi ha de ser, però no enfocada a la gestió de la violència. 

"No hi hauria d'haver conflicte entre protesta i ordre públic: la protesta és un element de l'ordre públic"

- Com conviuen el dret a la protesta i la defensa de l'ordre públic, que també és una competència de la policia? 

- No hauria d'haver-hi conflicte en això. La protesta és un element de l'ordre públic. Que hi hagi protestes no implica que hi hagi desordre públic. Utilitzar l'espai públic per protestar és tan lícit com utilitzar-lo per anar en cotxe o per comerciar. El dret a la protesta és molt important i els altres drets s'han d'acomodar al fet que hi hagi una protesta. L'objectiu ha de ser afavorir la protesta i només quan aquesta impacta de manera desproporcionada als drets de la resta de la gent, caldrà buscar la manera d'acomodar els drets i fer certes limitacions d'espai, temps i fer que convisquin els interessos. El fet que la gent surti al carrer no implica desordre públic, és part de l'ordre públic.


- La comissió del model policial del Parlament debat, entre d'altres, les eines de la policia per a l'ordre públic. És partidària dels projectils de foam?

- És una arma molt perillosa i cal pensar-ho dues i tres vegades si s'ha d'utilitzar. Cal analitzar bé totes les armes i projectils que per la seva pròpia naturalesa poden causar un dany excessiu. Això són les armes que no són precises. En el cas de les bales de goma, per exemple, s'ha demostrat que encara que el policia no vulgui causar un dany greu, la trajectòria de la bala és tan imprecisa que pot provocar lesions molt greu. Per això diem que mai s'ha d'utilitzar. Cal garantir que les armes són molt precises i que es pugui assegurar que quan es dispara, arribarà a una persona concreta i a un lloc concret on no causi un dany greu. A més, només s'haurien d'utilitzar en contextos d'extrema violència, no per dispersar la gent en general. Només s'haurien de fer servir per aturar un acte individual d'una persona identificada. Si no, el risc de provocar lesions greus a qualsevol persona és alt.
 
- Des d'Amnistia Internacional defensen la creació de mecanismes de control extern de les actuacions dels Mossos. Quines característiques hauria de tenir?

- Hauria de ser independent respecte dels Mossos i del Departament d'Interior. Hauria de ser un organisme públic, vinculat al Parlament, però hauria de tenir llibertat operativa per escollir quins casos s'investiguen, i fer-ho en llibertat i sense que ningú pugui influir en les seves condicions. Cal que es doti de recursos aquest organisme, i que tingui un pressupost assignat, però alhora evitar que aquest pressupost pugui ser utilitzat com a eina de pressió. En molts països passa: si no agrada allò que fa el mecanisme de control, es toca el pressupost. Cal que el pressupost no sigui objecte de pressions i discussions polítiques. També ha de tenir un mandat fort, que pugui investigar també en cas de denúncia d'una persona afectada, de testimonis o de la premsa, o que pugui investigar per iniciativa pròpia. 

"Cal un mecanisme de control dels Mossos independent de la pròpia policia i del Departament d'Interior"

- Serviria només per a casos individuals?

- No només. També hauria de poder analitzar problemes estructurals, patrons d'actuació, i intervenir de manera preventiva, abans que es produeixin problemes. Ens preocupa bastant, en el cas de Catalunya, les armes Taser. La decisió d'equipar la policia amb una Taser és molt difícil i pensem que caldria que es consultés algun mecanisme extern abans de prendre-la. Si es decideix donar una arma a la policia, cal tenir clars i complir els protocols, que es respectin els drets humans, s'evitin danys excessius i abusos. Veure si la formació i la capacitació dels agents és suficient. Un mecanisme de control extern també s'hauria d'implicar en això, per evitar que la policia disposi d'armes que poden provocar danys greus. També hauria de ser transparent, rendir comptes de la seva tasca, tenir contacte amb la societat civil, i treballar per guanyar-se la confiança de la societat i enfortir la seva legitimitat. 

"No intervenir no és un fracàs, és per mantenir l'ordre públic"

- Calen aquests mecanismes perquè els mecanismes interns no funcionen?

- No sé si funcionen bé o no, però tenen una altra funció. El retiment de comptes de la policia no es fa només amb un sol element. El control intern és molt important, la via judicial també, així com els mecanismes internacionals, com ara el comitè contra la tortura del Consell d'Europa. El control extern i independent també és necessari, perquè tots els elements tenen fortaleses i debilitats. Només el conjunt arriba a assolir el retiment de comptes efectiu. El motiu més rellevant pel qual és necessari aquest mecanisme és la confiança de la societat: és una eina que està desvinculada de la policia i això ha de permetre que les persones afectades puguin denunciar el seu cas sense por i segures que la investigació es farà de manera imparcial. Els mecanismes interns també són importants, però tenen altres finalitats.
 
- L'estat espanyol protegeix la llibertat de manifestació?

- En termes generals, veiem en molts països que la policia reacciona amb massa força i això és part del problema. És molt difícil, però la policia ha de ser capaç de prendre la decisió de no intervenir. En alguns casos, poden estar passant coses que no agraden als agents, però una intervenció pot empitjorar les coses. Psicològicament, és molt difícil, però la decisió de no intervenir hauria de formar part de la cultura de la policia. No intervenir no és un fracàs, és mantenir l'ordre públic. 

"Hi ha un d'impunitat general amb les actuacions policials"

- La ciutadania entendria una "no-intervenció"? Creu que cal un canvi en l'educació de la ciutadania per tolerar determinats nivells de desordre? 

- Això lliga amb la polarització de la societat: cada cop hi ha menys tolerància per a l'actitud de l'altre. La policia té un paper determinant a l'hora de demostrar que no s'ha de respondre a qualsevol acte amb força. També és important el discurs polític que es fa per justificar les lleis contra la protesta: quan hi ha protestes, es parla de risc per a la seguretat de l'estat, s'utilitza la paraula terrorista de manera exagerada... Tot això redueix la tolerància cap a actes de desobediència civil. En aquest sentit, cal un canvi cultural i de discurs polític.

- Les policies de l'estat espanyol tenen bons mecanismes per evitar els abusos policials? 

- Lamentablement, hem constatat que hi ha un problema d'impunitat general amb les actuacions policials. Hi ha molt pocs casos en què un policia ha de rendir comptes per casos d'abús de poder o ús excessiu de la força. En general, els mecanismes no funcionen i hi ha molts aspectes que contribueixen a això, entre d'altres el fet que no hi hagi un mecanisme extern de control. No és un cas concret d'Espanya, és a escala mundial. Molt poques vegades les policies han de retre comptes de les seves actuacions.