28
de novembre
de
2022, 17:03
Actualitzat:
17:35h
Com si d'un procés biològic es tractés, Ciutadans s'encamina de manera decidida cap al declivi. Ja fa temps que es canten les absoltes del partit fundat per un grup d'intel·lectuals anticatalanistes i enemics de la immersió lingüística i que des del 2019 perd suports a raig. El partit taronja, que va somiar amb la victòria a Espanya després de l'1-O, viu en una crisi permanent des que en les eleccions de novembre del 2019 va despertar del seu somni en passar de 57 escons al Congrés a tan sols 10. Un dels darrers a abandonar la formació ha estat l'exdiputat al Parlament Antonio Espinosa, com ha confirmat a NacióDigital. No és un abandonament irrellevant.
Espinosa és un nom significatiu en la història de Ciutadans. Va ser diputat del 2015 al 2021 i és un exponent dels sectors crítics amb Inés Arrimadas. A diferència d'altres exdirigents, va optar per intentar canviar l'evolució del partit des de dins i va convertir-se en un dels impulsors de Renovadors, un corrent crític organitzat avui en situació de pràctic desmantellament, després de l'abandonament d'altres figures com Carmen de Rivera. Va ser un dels qui va animar a Francisco Igea a competir amb Arrimadas el març del 2020. Egea va perdre i avui és l'únic diputat de Ciutadans a Castella-Lleó.
Espinosa explica que, després del fracàs electoral a Madrid, el 2021, Renovadors va demanar la dimissió d'Arrimadas i una refundació, però que la direcció "no ha fet cap pas per respondre a la crisi del partit". Els resultats a Andalusia, on Cs va perdre els 21 escons que tenia, van ser la gota que va fer perdre la paciència d'Espinosa. L'exdiputat considera que la direcció del partit no ha intentat res semblant a una refundació i que Arrimadas "no reuneix les condicions liderar i "només pretén salvar els mobles".
Mentre els darrers crítics se'n van, Ciutadans viu ara la fractura dins mateix del nucli dur que envolta Inés Arrimadas. El darrer xoc intern ha estat entre la presidenta del partit i Edmundo Bal, el portaveu al Congrés. La situació ha tensat al màxim la relació entre tots dos dirigents, fins ahir aliats estrets. El partit celebrarà un congrés (assemblea general) el gener vinent, dins del suposat procés de refundació.
Separats pel "només sí és sí"
L'enganxada entre Arrimadas i Bal s'ha produït arran de la llei del "només sí és sí", a la qual Bal va donar suport. De fet, en l'àmbit social és dels pocs en què Ciutadans es desmarca a vegades de la resta del bloc de dretes, intentant fer creïble l'etiqueta de "liberals". En generar-se la polèmica per la reducció de penes a alguns agressors, Arrimadas, sempre pendent de la darrera enquesta, va demanar explicacions al portaveu.
De moment, sembla que ella i Bal han acordat un parèntesi en un enfrontament que ha estat a punt de fer volar pels aires la direcció. Ara el partit plantejarà un model bicèfal de direcció, amb un secretari general al capdavant de l'organització i una cap política, que seria Arrimadas. Però ningú confia gaire, dins i fora de la direcció, en un final cohesionat de l'actual cúpula directiva.
Novetats a Barcelona
El terrabastall al grup municipal de Ciutadans a Barcelona -amb l'expulsió definitiva de Francisco Sierra- s'ha convertit en un altre serial intern, molt representatiu de la situació general del partit. En aquests moments, després de la renúncia de Luz Guilarte a la seva acta al ple de l'Ajuntament, Ciutadans s'ha quedat amb dues regidores: Noemí Martín i Júlia Barea, encarregada de succeir Guilarte).
El nom de la periodista Anna Grau, diputada al Parlament com a cap de cartell a Barcelona, circula amb força. De fet, fonts del partit expliquen que la sortida d'escena de Guilarte va estar condicionada, a més dels enfrontaments amb Sierra -que venien de lluny- per la pressió creixent de la direcció en favor de Grau. Guilarte no va voler esperar que li passés com a Lorena Roldán, excandidata a la Generalitat defenestrada finalment per Carlos Carrizosa. Tot un manual de pèssima gestió d'equips, el de Ciutadans, que un dia s'estudiarà a fons.
Espinosa és un nom significatiu en la història de Ciutadans. Va ser diputat del 2015 al 2021 i és un exponent dels sectors crítics amb Inés Arrimadas. A diferència d'altres exdirigents, va optar per intentar canviar l'evolució del partit des de dins i va convertir-se en un dels impulsors de Renovadors, un corrent crític organitzat avui en situació de pràctic desmantellament, després de l'abandonament d'altres figures com Carmen de Rivera. Va ser un dels qui va animar a Francisco Igea a competir amb Arrimadas el març del 2020. Egea va perdre i avui és l'únic diputat de Ciutadans a Castella-Lleó.
Espinosa explica que, després del fracàs electoral a Madrid, el 2021, Renovadors va demanar la dimissió d'Arrimadas i una refundació, però que la direcció "no ha fet cap pas per respondre a la crisi del partit". Els resultats a Andalusia, on Cs va perdre els 21 escons que tenia, van ser la gota que va fer perdre la paciència d'Espinosa. L'exdiputat considera que la direcció del partit no ha intentat res semblant a una refundació i que Arrimadas "no reuneix les condicions liderar i "només pretén salvar els mobles".
Mentre els darrers crítics se'n van, Ciutadans viu ara la fractura dins mateix del nucli dur que envolta Inés Arrimadas. El darrer xoc intern ha estat entre la presidenta del partit i Edmundo Bal, el portaveu al Congrés. La situació ha tensat al màxim la relació entre tots dos dirigents, fins ahir aliats estrets. El partit celebrarà un congrés (assemblea general) el gener vinent, dins del suposat procés de refundació.
Separats pel "només sí és sí"
L'enganxada entre Arrimadas i Bal s'ha produït arran de la llei del "només sí és sí", a la qual Bal va donar suport. De fet, en l'àmbit social és dels pocs en què Ciutadans es desmarca a vegades de la resta del bloc de dretes, intentant fer creïble l'etiqueta de "liberals". En generar-se la polèmica per la reducció de penes a alguns agressors, Arrimadas, sempre pendent de la darrera enquesta, va demanar explicacions al portaveu.
De moment, sembla que ella i Bal han acordat un parèntesi en un enfrontament que ha estat a punt de fer volar pels aires la direcció. Ara el partit plantejarà un model bicèfal de direcció, amb un secretari general al capdavant de l'organització i una cap política, que seria Arrimadas. Però ningú confia gaire, dins i fora de la direcció, en un final cohesionat de l'actual cúpula directiva.
Novetats a Barcelona
El terrabastall al grup municipal de Ciutadans a Barcelona -amb l'expulsió definitiva de Francisco Sierra- s'ha convertit en un altre serial intern, molt representatiu de la situació general del partit. En aquests moments, després de la renúncia de Luz Guilarte a la seva acta al ple de l'Ajuntament, Ciutadans s'ha quedat amb dues regidores: Noemí Martín i Júlia Barea, encarregada de succeir Guilarte).
El nom de la periodista Anna Grau, diputada al Parlament com a cap de cartell a Barcelona, circula amb força. De fet, fonts del partit expliquen que la sortida d'escena de Guilarte va estar condicionada, a més dels enfrontaments amb Sierra -que venien de lluny- per la pressió creixent de la direcció en favor de Grau. Guilarte no va voler esperar que li passés com a Lorena Roldán, excandidata a la Generalitat defenestrada finalment per Carlos Carrizosa. Tot un manual de pèssima gestió d'equips, el de Ciutadans, que un dia s'estudiarà a fons.