Els comuns ho fien tot a l'exhibició del llegat i el magnetisme de Colau

Els comuns tenen clara la fórmula escollida. El camí ideat per repetir al capdavant del govern de Barcelona té dos eixos: agitar la llibreta dels deures fets i assenyalar la cara visible que han aconseguit convertir en icona del canvi de model de ciutat. L'alcaldessa Ada Colau busca el hat-trick d'alcaldies consecutives, doncs, sense estridències. Amb pocs canvis en l'equip que la seguirà i mantenint-se més allunyada que mai dels anuncis enlluernadors. La seva aposta de seducció ciutadana és el llegat dels darrers vuit anys. Ho ha certificat en el tret de sortida de la campanya electoral, escenari en què Colau ha exhibit el seu plantejament pels pròxims dies: "Portem vuit anys treballant intensament i ja no ens poden dir que som un grup de bona gent amb bones idees i ja està. Avui, el canvi i la transformació es poden veure i tocar". 

Encara amb l'eufòria al cos per l'enquesta del CIS que els situa al capdavant de la cursa electoral, l'acte de Barcelona en Comú s'ha donat a la icònica sala de La Paloma, tancada durant més d'una dècada i reoberta a finals de l'any passat. Irònicament, la llista de Colau ha escollit un símbol del passat per defensar un projecte de ciutat allunyat d'altres retorns, com el de Xavier Trias. De fet, precisament en aquesta mateixa línia, la líder de BComú ha reclamat "una mobilització massiva a les urnes" el diumenge 18 de maig perquè "si ens quedem a casa, pot guanyar la dreta". 

"No hi ha cap candidatura que tingui un model tan clar com Barcelona en Comú", ha exclamat Ada Colau, apuntalant l'argument central de la campanya. Això, segons la màxima representant dels comuns, explica els bons resultats a les enquestes. També fa que s'iniciï la campanya "amb molt d'optimisme", malgrat tingui la necessitat de pactes i la resta de possibles aliances al cap. "Serem garantia que el Partit Socialista i Esquerra Republicana no mirin a la dreta, no mirin cap a Junts", ha expressat, després de reivindicar un projecte que no es mogui "per la nostàlgia" sinó per les "ganes de ser protagonistes" davant els reptes de futur.

Al costat de l'alcaldessa han desfilat les noves cares de la llista -la diputada Jess González (En Comú Podem) i el fixatge Guille López- i els dos baluards de Colau en el dia a dia del govern barceloní els últims anys: Jordi Martí i Janet Sanz, números dos i tres de la candidatura respectivament. També hi ha participat la regidora Gemma Tarafa, la figura que tanca els cinc primers llocs de la llista. Amb el lema "Barcelona obre camí", els comuns han dissenyat una "festa d'inici de campanya" que anirà succeïda, els pròxims dies, per una presència gairebé omnipresent de la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Un pes que, en els darrers comicis, va recaure més sobre Pablo Iglesias.

Sucar a la fita del tots contra Colau

A més, si una cosa se li pot atribuir a la candidatura de BComú és la fita de la polarització. I el manteniment de Colau com a protagonista permanent. Un tots contra l'alcaldessa que s'ha fet més evident, finalment, del que es podia endevinar un any enrere. En alguns casos, BComú l'ha intentat alimentar de manera manifesta per interessos propis, com va passar amb el desembarcament de Trias. En altres ocasions, se l'ha trobat i s'ha deixat acaronar per la publicitat gratuïta. La sortida del govern prematura del seu soci, Jaume Collboni, del PSC, va situar-la també com a diana permanent de les crítiques de l'alcaldable socialista. I, en última instància, el mateix Ernest Maragall (ERC) ha acabat arrossegat també un atac habitual a la "gestió" dels comuns.

A dreta i esquerra, entre les formacions minoritàries, l'objectiu i focus constant del discurs ha estat el mateix: Ada Colau i Barcelona en Comú. Tots han intentat castigar, per excés o per defecte, l'obra del govern municipal dels últims quatre anys. I l'alcaldessa no hi ha tingut cap problema: ni a defensar el llegat marca de la casa, com la intervenció urbanística o el lideratge en habitatge, ni a reivindicar la figura del PSC dins del seu govern de coalició. Mentre uns -els socialistes- en reneguen, uns altres -els comuns- es feliciten sense complexos. 

La candidatura dels comuns ha tret profit de l'espai que s'ha trobat lliure a l'esquerra per fer-se fort. Però de nou, sense estridències. Amb una ERC que no ha volgut o sabut castigar des del flanc més progressista el pas dels comuns per la institució, i amb una CUP afeblida per la desaparició del consistori, BComú ha aprofitat per marcar perfil contra la massificació turística i amb la promesa d'aplicar ràpidament la regulació de lloguers, a més d'estar-hi a sobre del seu compliment.

De fons, però, hi ha un fil musical que deixa endevinar també un cert acostament a una moderació que li permeti governar. Així, la formació lila ha decidit allunyar-se de propostes que altres anys abanderaven explícitament i que generaven menys consens polític, com l'augment de la reserva de nous pisos protegits al 50% o el desmantellament d'una unitat d'antiavalots de la Guàrdia Urbana encara en actiu.

L'argument estrella és el llegat

Si bé hi ha alguns anuncis concrets -i discrets- que encara es deixaran caure les dues pròximes setmanes, l'aposta dels comuns en aquests comicis es caracteritzarà per fer pocs invents. També ha estat així les setmanes prèvies. Mentre els seus rivals competien per acumular mesures trencadores i revertir peces del dibuix de ciutat elaborat els últims dos mandats, des d'aturar la connexió del tramvia fins a capgirar el model superilla o repensar el 30% d'habitatge protegit, les poques novetats compartides per la candidatura de Barcelona en Comú són, en realitat, la continuació d'un model ja previst.

Així, transformar el carrer Aragó ve a estendre la voluntat "d'acabar amb les autopistes urbanes", com va explicar Janet Sanz a Nació. Igualment, la promesa de portar psicòlegs a totes les escoles públiques es basa en estirar la mesura que ja s'ha iniciat a quaranta centres de la capital catalana, a través del pla de barris. I una última novetat, presentada aquest dijous, que proposa facilitar els tràmits perquè 30.000 barcelonins més accedeixin a la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital es basa, de nou, en multiplicar una realitat ja existent: passar d'onze oficines que ja atenen ciutadania amb aquestes necessitats concretes a 30 equipaments d'aquest tipus. 

L'anunci de campanya ho ve a confirmar. Al marge dels monòlegs inicials de l'actor Eduard Fernández, primer, i de Colau, després, l'espot conclou sobreimpressionant quatre frases. "Estem doblant el parc públic d'habitatge", "més transport públic a preus assequibles", "som la primera ciutat amb dentista i psicòleg públic", "estem protegint l'escola pública". De nou, l'argument estrella és el llegat.