24
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
9:14h
El resultat electoral en clau independentista no ha estat bo aquest 23 de juliol. ERC ha perdut quasi la meitat de diputats, la CUP ha quedat fora del Congrés i Junts -qui menys ha patit- també ha retrocedit un escó. Els catalans han fet confiança sobretot a partits d'àmbit estatal o en coalició amb candidatures espanyoles, fins al punt que, des del 1982, les formacions d'àmbit català no sumaven un percentatge tan baix de vots.
Incloent-hi Espai CiU, han esgarrapat el 28,1% de suports a Catalunya, molt per sota del 42,7% de novembre de 2019, quan van assolir un màxim històric. Fins i tot el 2008, quan el PSC va acumular un 45% de les paperetes amb l'alerta d'un possible retorn del PP a la Moncloa, CiU i ERC van aconseguir entre les dues algunes dècimes més que aquest diumenge, fins al 28,7%. Cal remuntar fins al 26,5% del 1982 per trobar un percentatge més baix de vots a partits d'àmbit estrictament català. Als anteriors comicis, del 1977 i 1979, el pes també va ser inferior al d'aquest 23-J.
Si en lloc del percentatge de vot es posa el focus en el nombre de diputats, els 14 aconseguits per ERC i Junts sí que superen els 13 que republicans i CiU van obtenir el 2008. Llavors, el magnífic resultat del PSC li va permetre rendibilitzar més els seus suports. A més, llavors ERC va fregar el 8% de vots i, malgrat això, només va endur-se tres escons, cosa que va provocar que totes les paperetes fora de la circumscripció de Barcelona es perdessin.
De fet, històricament la representació de partits d'àmbit català se centrava bàsicament en els diputats de CiU, ja que els republicans treien resultats modestos als comicis al Congrés o, en diverses ocasions, en quedaven fora. Només el 2004 van fer un bon resultat, amb vuit escons, quan Josep-Lluís Carod-Rovira en va ser cap de llista després de dimitir del Govern per haver-se reunit amb ETA. Des del 2015, en canvi, els republicans han quedat sempre per davant de l'espai postconvergent als comicis espanyols.
Més enllà del desencís de part de l'electorat independentista amb el rumb dels partits després del procés, que ha desembocat en una abstenció diferencial superior als municipis on aquests van obtenir més suports el 2019, això es pot deure a un cert retorn al vot dual. Ja sigui de forma conjuntural per frenar un possible govern de PP i Vox o de forma més estructural, les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ja indicaven un repunt del nombre de votants de formacions independentistes al Parlament que, en el cas del Congrés, declaraven que votarien candidatures d'àmbit estatal.
Incloent-hi Espai CiU, han esgarrapat el 28,1% de suports a Catalunya, molt per sota del 42,7% de novembre de 2019, quan van assolir un màxim històric. Fins i tot el 2008, quan el PSC va acumular un 45% de les paperetes amb l'alerta d'un possible retorn del PP a la Moncloa, CiU i ERC van aconseguir entre les dues algunes dècimes més que aquest diumenge, fins al 28,7%. Cal remuntar fins al 26,5% del 1982 per trobar un percentatge més baix de vots a partits d'àmbit estrictament català. Als anteriors comicis, del 1977 i 1979, el pes també va ser inferior al d'aquest 23-J.
Quin percentatge de vots ha sumat cada bloc, a cadascuna de les eleccions espanyoles, a Catalunya?
Si en lloc del percentatge de vot es posa el focus en el nombre de diputats, els 14 aconseguits per ERC i Junts sí que superen els 13 que republicans i CiU van obtenir el 2008. Llavors, el magnífic resultat del PSC li va permetre rendibilitzar més els seus suports. A més, llavors ERC va fregar el 8% de vots i, malgrat això, només va endur-se tres escons, cosa que va provocar que totes les paperetes fora de la circumscripció de Barcelona es perdessin.
De fet, històricament la representació de partits d'àmbit català se centrava bàsicament en els diputats de CiU, ja que els republicans treien resultats modestos als comicis al Congrés o, en diverses ocasions, en quedaven fora. Només el 2004 van fer un bon resultat, amb vuit escons, quan Josep-Lluís Carod-Rovira en va ser cap de llista després de dimitir del Govern per haver-se reunit amb ETA. Des del 2015, en canvi, els republicans han quedat sempre per davant de l'espai postconvergent als comicis espanyols.
Evolució històrica de diputats i vots per partits, en les eleccions espanyoles a Catalunya
Més enllà del desencís de part de l'electorat independentista amb el rumb dels partits després del procés, que ha desembocat en una abstenció diferencial superior als municipis on aquests van obtenir més suports el 2019, això es pot deure a un cert retorn al vot dual. Ja sigui de forma conjuntural per frenar un possible govern de PP i Vox o de forma més estructural, les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ja indicaven un repunt del nombre de votants de formacions independentistes al Parlament que, en el cas del Congrés, declaraven que votarien candidatures d'àmbit estatal.