25
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
26
de juliol
a les
19:25h
El cicle d'ERC que va arrencar l'any 2019, caracteritzat per un diàleg en solitari amb el govern espanyol, presenta símptomes d'haver-se exhaurit. El partit ha perdut 400.000 vots en aquestes eleccions espanyoles, que es tradueixen en sis escons menys al Congrés, una patacada que se suma a la que va patir a les eleccions municipals, en què va veure desaparèixer 300.000 vots i alcaldies importants, com les de Tarragona i Lleida. L'exemple paradigmàtic és Barcelona, on fa quatre anys els republicans van guanyar i aquest maig han quedat en quarta posició. ERC encara ostenta la presidència de la Generalitat, un executiu debilitat després de la sortida de Junts del Govern, i els darrers resultats certifiquen que no ha pogut consolidar el vot que va rebre fa quatre anys, en un context d'alta mobilització independentista després de la sentència del procés.
El partit afronta amb "serenitat" aquests resultats, entoma el missatge de l'electorat i vol analitzar amb calma què ha passat en dues eleccions pràcticament simultànies en què el marc no els ha afavorit. Aquest dimarts s'ha obert "un procés de diàleg intern" que ja s'havia previst després de les municipals, i que va quedar posposat per la convocatòria d'espanyoles. Aquest grup, format per gent del partit amb representació territorial i sectorial, tenen l'encàrrec de fer una "reflexió pausada" per "ajustar" el que calgui i trencar amb aquesta tendència a la baixa. Està previst que el procés duri fins a finals d'any i les conclusions s'elevaran al consell nacional del partit.
Des de les municipals, el partit pateix certa desorientació sobre el rumb immediat. L'últim moviment, integrar-se al govern de la Diputació de Barcelona, liderat pel PSC, així ho demostra. Anunciat just després dels comicis, trenca amb el missatge dels últims anys: no pactar amb el PSC si no és per tenir presidències independentistes. A l'ens supramunicipal, la presidència és socialista. L'estratègia global, almenys oficialment, no es qüestiona. Però ja hi ha remor de fons a la formació.
Després del doble cop, la pressió se situa sobre Oriol Junqueras i Pere Aragonès, com a màxims representants del partit i del Govern. Fonts del partit asseguren que el seu lideratge no està qüestionat. Com queda la seva situació a les files d'ERC?
En el cas de les espanyoles, el diagnòstic dels republicans apunta que són víctimes del vot dual. En un context de lluita contra l'extrema dreta espanyola, part de l'electorat sobiranista ha optat per opcions de l'esquerra espanyola. La campanya d'ERC s'ha centrat, precisament, en frenar les fugues de vots cap a PSC i Sumar, però no han pogut fugir del marc espanyol. Això s'hi suma, també, la desmobilització independentista, tot i que no seria la principal causa de la pèrdua de vots del partit, segons fonts dels republicans. Tampoc és, interpreten, un qüestionament de l'estratègia, que té l'aval intern. Portaveus del partit recalquen que el full de ruta continua sent "útil i vigent".
El cert és que els vots que perd ERC no engreixen Junts i la CUP, que també han perdut força. De tota manera, per als republicans no són uns bons resultats. Tenien 3 diputats a Madrid l'any 2011, que van pujar fins als 9 el 2015. El pic va arribar en les primeres eleccions de 2019, amb 15 diputats a l'abril, que van quedar en 13 escons després de la repetició electoral. La patacada d'aquest 23-J situa el partit en els pitjors resultats des de 2015 pel que fa al nombre d'escons, i protagonitza el retrocés més gran de totes les formacions que es presentaven a Catalunya. ERC perd 400.000 vots i set escons i el 44% dels vots. La pèrdua de la CUP en termes absoluts és menor tot i que es deixa pel camí el 60% dels vots de 2019 i Junts el 24% (el valor dels seus vots conviu amb el pitjor resultat de la seva història al Congrés).
La situació és complexa perquè, d'una banda, la majoria de vots que ha rebut ERC -i part dels que han optat per altres opcions més "útils" d'esquerres- no volen bloquejar el Congrés. Una part dels votants que han marxat, però, sí que ho tolerarien i, per reconciliar-se, esperen més gesticulació independentista. L'equilibri i la solució a l'escenari espanyol serà determinant també en unes futures eleccions per mantenir i recuperar votants.
La realitat de la política espanyola, però, pot condicionar la legislatura catalana. No és el mateix un escenari de pacte i certa estabilitat a la Moncloa que un escenari de repetició electoral, que tornaria a polaritzar les relacions amb el PSC i Junts. Pel que pugui passar, també després de les eleccions catalanes, aquest mateix dimarts s'ha anunciat la incorporació d'ERC al govern de la Diputació de Barcelona, una manera de garantir-se espais de poder en un moment de poc optimisme electoral. El moviment, però, implica un canvi en la tesi dels últims anys. ERC havia defensat fins ara que no hi hauria pactes amb el PSC si no era per garantir presidències o alcaldies independentistes. L'entrada al govern de l'ens supramunicipal suposa apuntalar la presidència socialista de Lluïsa Moret, i ha indignat tant Junts com algunes veus d'ERC, que s'han expressat a través de les xarxes socials. Junqueras i la direcció nacional no han consensuat la decisió amb les bases del partit. Fonts del partit assenyalen que l'entrada al govern de l'ens supramunicipal és positiu de cara que l'independentisme tingui pes institucional.
La maniobra a la Diputació no ajuda a apropar les posicions amb Junts. Sobretot després que ERC allargués la mà als juntaires per mirar de trobar un preu consensuat per a la investidura de Sánchez i evitar el bloqueig del Congrés o unes noves eleccions. Durant la campanya, els republicans han evitat el cos a cos amb els postconvergents. El partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid marca distàncies amb la investidura de Sánchez, però les negociacions tot just es troben a l'inici i Sumar ha activat Jaume Asens per mirar d'acostar posicions amb Puigdemont. "Seria un fracàs no posar-nos d'acord", advertia Rufián la nit electoral. La posició de Waterloo és més dura. Malgrat els mals resultats que encadena ERC i que certifiquen un canvi de cicle, a Catalunya "no es contempla en cap cas" un avançament electoral. És el que es repeteix al partit i a Palau.
El partit afronta amb "serenitat" aquests resultats, entoma el missatge de l'electorat i vol analitzar amb calma què ha passat en dues eleccions pràcticament simultànies en què el marc no els ha afavorit. Aquest dimarts s'ha obert "un procés de diàleg intern" que ja s'havia previst després de les municipals, i que va quedar posposat per la convocatòria d'espanyoles. Aquest grup, format per gent del partit amb representació territorial i sectorial, tenen l'encàrrec de fer una "reflexió pausada" per "ajustar" el que calgui i trencar amb aquesta tendència a la baixa. Està previst que el procés duri fins a finals d'any i les conclusions s'elevaran al consell nacional del partit.
Des de les municipals, el partit pateix certa desorientació sobre el rumb immediat. L'últim moviment, integrar-se al govern de la Diputació de Barcelona, liderat pel PSC, així ho demostra. Anunciat just després dels comicis, trenca amb el missatge dels últims anys: no pactar amb el PSC si no és per tenir presidències independentistes. A l'ens supramunicipal, la presidència és socialista. L'estratègia global, almenys oficialment, no es qüestiona. Però ja hi ha remor de fons a la formació.
Després del doble cop, la pressió se situa sobre Oriol Junqueras i Pere Aragonès, com a màxims representants del partit i del Govern. Fonts del partit asseguren que el seu lideratge no està qüestionat. Com queda la seva situació a les files d'ERC?
Junqueras, resultats històrics que s'esfumen
El president del partit queda tocat després de les dues patacades eleccions, però fonts consultades no veuen en risc el seu lideratge. Durant la darrera dècada, la formació capitanejada pel tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira ha fet resultats històrics, tant a les municipals com a les espanyoles, però això no s'ha mantingut quatre anys després. A finals de l'any passat, la militància va revalidar la candidatura a la direcció, amb un 87% dels vots i sense cap alternativa, malgrat que algunes veus dins del partit ja qüestionaven l'estratègia que fa anys que desplega la formació.En el cas de les espanyoles, el diagnòstic dels republicans apunta que són víctimes del vot dual. En un context de lluita contra l'extrema dreta espanyola, part de l'electorat sobiranista ha optat per opcions de l'esquerra espanyola. La campanya d'ERC s'ha centrat, precisament, en frenar les fugues de vots cap a PSC i Sumar, però no han pogut fugir del marc espanyol. Això s'hi suma, també, la desmobilització independentista, tot i que no seria la principal causa de la pèrdua de vots del partit, segons fonts dels republicans. Tampoc és, interpreten, un qüestionament de l'estratègia, que té l'aval intern. Portaveus del partit recalquen que el full de ruta continua sent "útil i vigent".
El cert és que els vots que perd ERC no engreixen Junts i la CUP, que també han perdut força. De tota manera, per als republicans no són uns bons resultats. Tenien 3 diputats a Madrid l'any 2011, que van pujar fins als 9 el 2015. El pic va arribar en les primeres eleccions de 2019, amb 15 diputats a l'abril, que van quedar en 13 escons després de la repetició electoral. La patacada d'aquest 23-J situa el partit en els pitjors resultats des de 2015 pel que fa al nombre d'escons, i protagonitza el retrocés més gran de totes les formacions que es presentaven a Catalunya. ERC perd 400.000 vots i set escons i el 44% dels vots. La pèrdua de la CUP en termes absoluts és menor tot i que es deixa pel camí el 60% dels vots de 2019 i Junts el 24% (el valor dels seus vots conviu amb el pitjor resultat de la seva història al Congrés).
La situació és complexa perquè, d'una banda, la majoria de vots que ha rebut ERC -i part dels que han optat per altres opcions més "útils" d'esquerres- no volen bloquejar el Congrés. Una part dels votants que han marxat, però, sí que ho tolerarien i, per reconciliar-se, esperen més gesticulació independentista. L'equilibri i la solució a l'escenari espanyol serà determinant també en unes futures eleccions per mantenir i recuperar votants.
Aragonès, una presidència sense premi electoral
Un dels èxits de l'estratègia d'ERC ha estat arribar a la presidència de la Generalitat, però Pere Aragonès no ha aconseguit que el càrrec suposi un premi electoral. Liderar el Govern té costos, però també dona una visibilitat i capacitat de gestió que els republicans no aconsegueixen traduir en bons resultats en altres eleccions. Fonts governamentals admeten preocupació pel doble cop i reconeixen que el suport al partit va de baixada. Ara com ara, la Generalitat és la principal trinxera per als republicans, amb un Aragonès que aspira a acabar la legislatura malgrat la solitud parlamentària, sense aliances sòlides i només 33 diputats. Des del Govern, sostenen que cal "una reflexió" i "trobar els motius de la davallada de vots" mentre ERC vol evitar que la realitat que s'obre ara al Congrés tingui conseqüències a Catalunya.La realitat de la política espanyola, però, pot condicionar la legislatura catalana. No és el mateix un escenari de pacte i certa estabilitat a la Moncloa que un escenari de repetició electoral, que tornaria a polaritzar les relacions amb el PSC i Junts. Pel que pugui passar, també després de les eleccions catalanes, aquest mateix dimarts s'ha anunciat la incorporació d'ERC al govern de la Diputació de Barcelona, una manera de garantir-se espais de poder en un moment de poc optimisme electoral. El moviment, però, implica un canvi en la tesi dels últims anys. ERC havia defensat fins ara que no hi hauria pactes amb el PSC si no era per garantir presidències o alcaldies independentistes. L'entrada al govern de l'ens supramunicipal suposa apuntalar la presidència socialista de Lluïsa Moret, i ha indignat tant Junts com algunes veus d'ERC, que s'han expressat a través de les xarxes socials. Junqueras i la direcció nacional no han consensuat la decisió amb les bases del partit. Fonts del partit assenyalen que l'entrada al govern de l'ens supramunicipal és positiu de cara que l'independentisme tingui pes institucional.
La maniobra a la Diputació no ajuda a apropar les posicions amb Junts. Sobretot després que ERC allargués la mà als juntaires per mirar de trobar un preu consensuat per a la investidura de Sánchez i evitar el bloqueig del Congrés o unes noves eleccions. Durant la campanya, els republicans han evitat el cos a cos amb els postconvergents. El partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid marca distàncies amb la investidura de Sánchez, però les negociacions tot just es troben a l'inici i Sumar ha activat Jaume Asens per mirar d'acostar posicions amb Puigdemont. "Seria un fracàs no posar-nos d'acord", advertia Rufián la nit electoral. La posició de Waterloo és més dura. Malgrat els mals resultats que encadena ERC i que certifiquen un canvi de cicle, a Catalunya "no es contempla en cap cas" un avançament electoral. És el que es repeteix al partit i a Palau.