Un document encarregat pel govern Colau veu errors al pla aprovat per fer pisos a Can Raventós

El 23 de setembre de 2020, l'encara regidor Manuel Valls va piular a Twitter: "Siiiiiii!!!!". La insòlita celebració d'un representant de l'Ajuntament de Barcelona feia referència a l'aprovació del pla urbanístic que permetia aixecar desenes de pisos de luxe als jardins històrics de la masia de Can Raventós. El projecte va comptar amb el vot favorable de l'ex-primer ministre francès, però també de comuns i PSC, que argumentaven tenir-hi les mans lligades. Tres anys després, s'ha evidenciat que el crit digital de Valls no va ser el més insòlit d'aquella aprovació de pla integral de millora urbana. Aquest dimarts, en comissió municipal, la llavors tinent d'alcaldia d'Urbanisme i actual regidora a l'oposició, Janet Sanz, ha assegurat que inicialment tot semblava estar en ordre, però que després de les "denúncies dels veïns" el seu govern va fer "consultes jurídiques" sobre el pla. Ara, Nació ha tingut accés al document consultiu que va demanar l'ajuntament i que apunta cap a una irregularitat en el disseny del pla. De pas, dona ales a les ambicions dels veïns mobilitzats contra el projecte.

El rellotge pressiona totes les parts. Aquest estiu es va saber que la via del diàleg entre el govern municipal i la propietat, la promotora immobiliària Corp Edificacions, no va quallar. Això va portar a la fi de l'esperança d'un intercanvi de terrenys amb l'Ajuntament, que era la principal opció que s'havia plantejat perquè els nous habitatges no es construïssin a tocar de la masia del 1848. Amb aquest escenari, els propietaris han iniciat la tala d'arbres i han tirat un mur a terra. Els veïns, mentrestant, segueixen reclamant que s'aturin les obres. I tenen l'ull especialment posat en la sentència del contenciós administratiu que fa mesos que esperen, després d'haver portat el cas a la justícia.

En aquesta situació, tant ERC -l'únic grup que va votar en contra del pla urbanístic- com els comuns han insistit per la via política. En concret, han demanat a l'actual ajuntament barceloní, en mans del PSC, que interrompi les obres i doni cobertura a les peticions veïnals. Tanmateix, els socialistes s'han centrat a recalcar que l'actual situació és fruït del govern "dels dos últims mandats", fent referència a un paper canviant de Barcelona en Comú que els republicans també han coincidit a assenyalar. 

La "contradicció" detectada

Aquest nou matís surt d'una consulta jurídica que va encarregar la gerent d'Urbanisme durant el darrer mandat, Laia Grau. La resposta interna que va rebre per part dels advocats consultats fa constar que les edificacions projectades no respectarien les normes de patrimoni. En concret, es violaria la necessitat de preservar un marge de 10 metres de zona enjardinada al voltant de la façana de la masia.

L'argument es basa en el xoc entre el què planteja el Pla Especial de protecció de Patrimoni arquitectònic de Barcelona, que marca que hi ha d'haver aquesta desena de metres lliures al voltant de la casa centenària, i el que estableix el pla urbanístic que es va aprovar a l'ajuntament, l'any 2020. Aquesta darrera proposta permet que un dels edificis projectats -el més pròxim al carrer Fontcoberta- pugui construir-se deixant poc més de 4 metres de distànciaamb la masia en el punt més estret. Els motius que aporta la redacció del pla urbanístic és que la distància de deu metres respecte a la masia es feia "amb la intenció de permetre les vistes sobre aquesta, especialment sobre la seva façana principal, preservant la seva posta en valor". Amb el disseny dels edificis plantejats els angles de visió es mantindrien, conclouen. En aquest sentit, consideren que les indicacions patrimonials són interpretables, mentre es mantingui l'esperit de la proposta. 

Ara bé, el document consultiu -que no té el rang d'informe formal fins que algú no l'encarregui- ho rebat. D'entrada, fa constar que la justícia ja ha deixat clar en el passat que els plans de protecció patrimonial tenen més poder que els plans especials integrals de millora urbana. I, encara de manera més contundent, nega que la protecció de 10 metres al voltant de Can Raventós sigui una indicació merament indicativa.
 "Aquesta interpretació contradiu les determinacions del Pla Especial de Patrimoni. Si bé l'objectiu de la franja és efectivament proporcionar distància suficient per a la contemplació de l'edifici catalogat, el Pla Especial de Patrimoni no és orientatiu, indicatiu ni aproximat, sinó que les seves determinacions en quant a la franja de protecció són obligatòries i vinculants", resol el text jurídic.

Oxigen als veïns i advertència a l'Ajuntament

Aquestes conclusions deixen un doble escenari particular. D'una banda, la mateixa regidora Janet Sanz que va haver de justificar l'aprovació d'aquell projecte -quan ocupava l'àrea d'Urbanisme- és ara qui alerta d'una irregularitat que podria convidar a frenar l'activitat constructora. Aquesta realitat ha estat especialment castigada des de la comissió municipal d'aquest dimarts. Per ERC, Elisenda Alamany ha fet notar "perplexitat" en veure que "els mateixos que el van portar a aprovació i van votar a favor, tot i que no complís el que deia el planejament en matèria de patrimoni", ara posen pressió "al govern del PSC per salvar Can Raventós". I més contundent ha estat la primera tinent d'alcaldia i màxima responsable d'Urbanisme, Laia Bonet, que ha fet una extensa exposició per apuntar que el projecte "es va elevar des d'Ecologia Urbana", àrea en mans de Sanz durant el govern anterior. Davant d'aquest llegat, la responsable socialista insisteix que les obres actuals tenen un fons "legítim".

Com a resposta, la representant dels comuns ha insistit a recordar que el projecte va tenir "un informe de patrimoni favorable" per part dels serveis municipals, durant la tramitació. Fonts dels comuns implicades en l'anterior govern, a més, afegeixen a aquest diari que el responsable d'aquella supervisió sobre patrimoni acabaria sent destituït "per diversos fets" més enllà d'aquest cas.

D'altra banda, això alimenta les aspiracions dels veïns, que esperen que un jutge es pronunciï i un dels arguments que feien anar era, precisament, la improcedència del pla que no respectava els 10 metres de marge obligatori. Davant la informació explicada per aquest diari, els veïns es mostren "contents" després de conèixer el suport argumental a una de les seves denúncies. "Això dels metres és una irregularitat, però n'hi ha més. No entenem que es projectin planta baixa més tres pisos, quan el pla general metropolità hi contempla només planta baixa més dos. I així, més aspectes que estan als jutjats", exposa Eulàlia Marquès.
 
Igualment, amb aquest impuls, els veïns i l'oposició posen sobre la taula el risc que s'acabin construint els blocs i, més tard, es constati que l'obra s'ha fet incomplint la normativa. En aquest cas, es recorda la promoció del número 63 del carrer Dalmases, al barri de les Tres Torres. És la història de 15 pisos de luxe i 34 places de pàrquing que es van aixecar amb una llicència i un pla urbanístic que la justícia va declarar irregulars i va obligar a enderrocar. Finalment, l'Ajuntament de Barcelona va haver-hi d'abocar 15 milions d'euros per posar remei a l'equivocació. Ara, la promoció prevista a l'entorn de Can Raventós preveu fins a 53 habitatges i 51 places de pàrquing. Això deia un cartell col·locat a la façana de la finca mesos enrere. De moment, la pressió perquè aquests pisos mai no arribin es manté.