23
de setembre
de
2023
Actualitzat:
19
de març
de
2024,
18:40h
Ho deia l'enyorada Carme Junyent i ho diuen tots els altres experts en la matèria: perquè una llengua tiri endavant enmig d'un context bilingüe, necessita tenir (entre moltes altres coses) àmbits d'exclusivitat. És a dir, que sigui una llengua imprescindible per accedir a determinats serveis. Que si et cal una gestió per part de l'Administració, anar al cinema o comprar per Amazon, hagis de conèixer per pebrots la llengua perquè totes elles són accions que exigeixen ser desenvolupades en aquest idioma.
Un dels problemes que té el català és que cada vegada va quedant més acorralat en aquest sentit. Penseu en quins àmbits es necessita imperiosament el català per gaudir d'un servei, d'un dret o d'un favor. Ara mateix potser no us en ve cap al cap, oi? Ser president d'Òmnium Cultural, probablement. En aquest cas potser sí que saber el català és innegociable. Però entre els més de quatre milions de ciutadans que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona no hi ha avui un gran desesper per ser president d'Òmnium Cultural. No és l'ambició majoritària en el dia a dia del català mitjà, que pot seguir fent la seva vida sense utilitzar en cap moment les paraules d'Espriu.
On sí que el català gaudia d'una certa exclusivitat és en l'àmbit del true crime. Carles Porta havia aconseguit que Crims fos una porta d'entrada al català per a molts espectadors que no es feien amb la llengua, però que adoraven el format que els oferia TV3. Fins fa quatre dies, el català els era imprescindible si volien accedir a un contingut audiovisual de qualitat sobre crònica negra. Era un requisit. Si vols passar per aquí, et cal el català o no entendràs pràcticament res. No podràs gaudir-ne com la resta de la societat que t'envolta, perquè això tan bo i atractiu només t'ho oferim nosaltres, només t'ho proporciona el català.
Ara això ja no és així. Aquest petit nínxol que teníem en el món del true crime ha estat assassinat a punyalades, i el cos de la víctima està marcat per les empremtes dels diners. Fa uns mesos Movistar Plus ja va anunciar l'acord amb Porta per incorporar al seu catàleg el Crims de TV3 doblat al castellà sota el nom de Crímenes. Aquí ja vam tocar de mort el català, perquè deixava de ser un requisit de cara a l'espectador. Però és que ara s'acaba de saber que la mort de l'exclusivitat es consumarà amb l'emissió d'un nou true crime, Luz en la oscuridad, que tindrà dos primers capítols narrats pel mateix Porta i que promet ser només l'inici d'un projecte de llarg recorregut a Movistar Plus.
Crims també continuarà a TV3, sí, però ara això ja és pràcticament irrellevant. Té ben poca importància. Els deures lingüístics que el programa posava als ciutadans més dubitatius amb la llengua queden cancel·lats, perquè podran accedir fàcilment a continguts calcats en castellà. Aquella horeta de tant en tant, aquella finestra a la llengua que suposaven els episodis de Crims per a molts espectadors i que situaven el català com una llengua fresca i d'entreteniment, comparable a qualsevol altre idioma del món, tendirà a difuminar-se o desaparèixer.
Compte, Porta fa el que la butxaca t'empeny a fer quan algú t'ofereix calés: agafar-los. I tampoc tindria massa sentit ara alçar al periodista per les solapes de la camisa i culpar-lo de tots els mals que patirà la llengua a partir d'avui. De fet, amb intencionalitat o sense, ell és el responsable directe d'haver sanat una mica la percepció social del català entre el públic jove durant aquests anys, atorgant-li un valuosíssim àmbit d'exclusivitat amb Crims. Per tant, la meva més sincera reverència.
Però també és cert que aquesta llum que ell ha contribuït a encendre avui se'ns apaga. A partir d'ara el català deixarà de ser un passaport per accedir al millor contingut sobre true crime, i aquesta és una pèssima notícia, sobretot pel tipus d'audiència -tendre i descreguda- que reunia el programa. Fem un passet enrere que ens obligarà a tornar a parir idees que generin aquesta exclusivitat tan anhelada i tan difícil d'aconseguir en qualsevol àmbit. I jo només desitjo que aquestes idees sorgeixin ben aviat i, sobretot, que es mantinguin en el temps, perquè si haver posat una mica de llum a la foscor ja ha estat meravellós, no vull pensar què passarà el dia que mantinguem la foscor il·luminada durant una estona ben llarga.