El Consell de la República va néixer com una institució a l'exili, fora de l'abast de la repressió espanyola, i que encarnava la legitimitat del Govern que va promoure l'1-O. En un primer moment, havia d'actuar com una mena d'estat major del procés, un espai unitari on intentar trobar una estratègia compartida per culminar la feina que va quedar a mitges l'any 2017. Les discrepàncies entre partits ho van impedir, especialment pel rebuig d'ERC a donar ales a una eina que sempre s'ha vist massa vinculada a Carles Puigdemont i a Junts. Sis anys després del referèndum i en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, el Consell afronta un procés de reestructuració intern i està a l'expectativa de com avancin les converses amb el PSOE, mentre sobrevola el risc de caure en la irrellevància.
Algunes veus del Consell situen el "pecat original", que explica bona part dels problemes que ha tingut aquests anys, en el suport desigual que hi van donar els partits independentistes en el seu naixement. La CUP no en va voler formar part -sí Poble Lliure, una de les seves ànimes- i ERC hi va arribar arrossegant els peus -mai hi va enviar Marta Rovira tot i estar exiliada- i en va marxar més endavant. Junts sí que n'ha format part des del principi, tot i que algunes fonts sostenen que l'interès en aquest organisme ha variat en funció de cada moment. L'ANC ha vist amb reticències el paper dels Consells Locals, que en alguns aspectes podia "suplantar" la feina de l'entitat al territori, i el suport d'Òmnium també ha estat amb un perfil més aviat baix. Amb els anys, també Clara Ponsatí va deixar-ho perquè hi veia "dinàmiques autonòmiques".
Ara com ara, el Consell de la República "aguanta". Toni Comín, vicepresident del "govern", sosté en declaracions a Nació que el nombre d'inscrits arriba a 103.305 i manté un lleu creixement, tot i trobar-se lluny del milió que en un primer moment es necessitaven per començar a treballar. També s'estan creant Consells Locals -345-, delegacions a l'exterior -13- i es promouen convenis amb els ajuntaments. "El Consell continua allà i aguanta", destaca Comín. L'organització també ha estat capaç de fer convocatòries unitàries, amb l'ANC i Òmnium, per exemple per commemorar l'1-O. "El Consell pot fer de pont amb tothom i això és un actiu", destaca una font consultada. L'entitat, però, no queda al marge del moment de desencís general que viu l'independentisme.
Un desencís que es veu en la poca mobilització que han generat les darreres consultes que ha promogut el consell, una sobre la remodelació de l'Assemblea de Representants -el "parlament"-, amb una participació del 6,5% dels registrats amb dret a vot, i una sobre el bloqueig a la investidura, amb un 4,5%. La xifra queda lluny de la participació en les eleccions al "parlament", que va arribar al 25,7%. Comín relativitza les dades i ho justifica per la poca campanya que s'ha fet en aquestes dues últimes votacions. "Voldríem una participació més alta, però en les consultes d'altres entitats tampoc hi ha participa gaire més gent", argumenta. En la darrera consulta, en què va guanyar el "sí" a bloquejar la investidura, el "govern" va tenir un perfil volgudament baix.
Dins del Consell, però, hi ha qui pensa que l'entitat s'ha centrat massa en "debats estèrils", sovint promoguts per membres de l'Assemblea de Representants. "No s'ha sabut gestionar una certa toxicitat interna", apunta una font consultada. El context de desmobilització general, amb Puigdemont i Junts amb un paper central en les negociacions de la investidura -amb les contradiccions després d'anys de discurs de confrontació-, tampoc no ha ajudat a activar els adherits en qüestions que es poden veure com poc rellevants en un moment de manca de rumb en el procés. "Les bases estan més pendents de què passa amb l'amnistia", diuen des de l'entitat. El doble rol de Puigdemont fa que malgrat ser president del Consell no el vinculi aquesta decisió, en el sentit que pot continuar exercint com a negociador de Junts.
Una remodelació avalada, però amb crítiques
En les darreres setmanes, alguns membres del Consell han alçat la veu per denunciar "actituds autoritàries" per part del "govern". El motiu, la remodelació de l'Assemblea de Representants, que a la pràctica suposa dissoldre aquest "parlament" i transformar-lo en dues noves cambres:una de territorial i una de "legislativa". Comín justifica la mesura -una proposta avalada per les bases- i rebutja qualsevol acusació de manca de democràcia. De fet, recorda que és la segona reforma que es fa d'aquest organisme i ha estat sotmesa a votació. En un primer moment, l'assemblea estava formada per càrrecs electes independentistes i responia a l'aspiració del Consell de fer d'estat major. Amb el temps, l'esquema deixa de tenir sentit i el 2021 es constitueix l'Assemblea de Representants. La reforma d'ara, però, és vista com un error per part del sector crític.
"El Consell s'ha debilitat amb la dissolució de l'Assemblea, que era la joia de la corona d'elecció directa i nacional dels Països Catalans", sosté Josep Guia, membre de l'Assemblea i exmilitant del PSAN. Des del "govern" neguen que sigui una "dissolució" i parlen de "remodelació" per adaptar aquesta eina al moment polític actual. "Apliquem el principi d'especialització", argumenta Comín. Això vol dir que una cambra se centrarà en la relació amb els Consells Locals i l'acció al territori, i l'altra farà tasques de "legislació republicana". Altres veus van més enllà en la crítica i retreuen que els representants no feien reunions amb el territori, i existia malestar entre els Consells Locals. "Això explica que hagi guanyat el 'sí' a la remodelació", apunten. L'objectiu ara, assenyalen fonts coneixedores, és activar aquesta assemblea territorial.
Un Consell sense l'exili?
Dins del Consell hi ha qui pensa que hi ha un cert "bloqueig" -igual que al moviment independentista en general- ja sigui pel procés negociador que hi ha obert o bé per la "voluntat d'erosionar", en paraules d'una veu de l'entitat, d'alguns membres de l'Assemblea de Representants. Comín, però, nega que el Consell estigui aturat i recorda, precisament, que s'estan creant Consells Locals i s'està en ple procés de remodelació interna. En tot cas, des de l'entitat no s'és aliè al procés de negociació amb el PSOE, que de moment ha cedit diputats a Junts per formar grup propi a canvi del suport a la mesa del Congrés. Ara, sobre la taula hi ha una eventual llei d'amnistia que acabaria amb una peça fonamental del Consell: l'exili. Quin futur té aquest organisme sense la força simbòlica dels exiliats?
"És el Consell de la República, no de l'amnistia", ressalta Comín, que insisteix que pot continuar existint i fent feina útil malgrat que hi hagi una amnistia, perquè la "missió" fundacional del Consell és preservar "el mandat de l'1-O" i ser el "garant que hi ha un pla B". "Si no hi ha un acord pel referèndum cal salvar el pla B, i el Consell contribueix a això", sosté l'exconseller. Ara bé, també reconeix que caldria un "replantejament parcial" per adaptar l'entitat a la nova situació. El Codi General del Consell -el document que configura l'organisme- no fa cap referència concreta a l'exili, més enllà del domicili físic. Per la resta -Consells Locals, xarxa diplomàtica, model d'elecció, estructura institucional-, l'entitat pot continuar sense que hi hagi exiliats.
Pendent de la investidura
De tota manera, si hi ha amnistia i investidura, el Consell hauria de fer front a les seves contradiccions: es trobaria sense exercir la funció d'estat major -ja fa temps que l'entitat no es justifica per aquest rol- i sense exili, però també amb Puigdemont facilitant la governabilitat de l'Estat i renunciant, per la via dels fets, a la confrontació amb l'Estat. "El futur del Consell dependrà molt del resultat de la investidura", apunta Guia, que sosté que si hi ha una amnistia i Puigdemont i la resta d'exiliats tornen a Catalunya, això pot suposar el "desmuntatge" de l'organisme. "El Consell existeix perquè està al marge de la legislació espanyola; si s'accepta l'amnistia, s'està acceptant la legislació espanyola", afirma.
L'horitzó de la investidura espanyola clarificarà el rumb del Consell. Si fracassen les negociacions, l'entitat podrà recuperar cert protagonisme un cop culmini la reforma interna i amb Puigdemont altre cop en el rol de la confrontació. Si hi ha acord amb Sánchez -i una amnistia-, l'entitat entrarà en una nova fase, igual que el moviment independentista, amb menys força simbòlica, i haurà de repensar la seva funció més enllà de la "missió" de preservar "el mandat de l'1-O", davant del risc d'acabar perdent tota la capacitat d'incidència. A l'entitat algunes veus pensen que hauria actuar des de la discressió, i com un espai per definir una estratègia independentista que esmeni els errors de 2017. El camí que prendrà l'organisme, però, no s'esclarirà fins que no s'esgoti el camí de la negociació que, després del 23-J, ha decidit liderar Puigdemont.
El Consell, en 10 xifres
- 1.000.000. Aquesta és la xifra d'adherits que, en un principi, havia de permetre l'activació del Consell per la República. Ho va dir el mateix Carles Puigdemont el novembre de l'any 2018. Finalment, va activar-se abans.
- 103.305. El nombre de registrats que té avui dia el Consell de la República
- 90.484. El cens del Consell, és a dir, les persones que poden votar en les consultes a les bases.
- 121. El nombre de persones que integra l'Assemblea de Representants, el "parlament" del Consell de la República, que en les properes setmanes es reformularà i se substituirà per dues cambres.
- 25,7%. La participació en les eleccions a l'Assemblea de Representants, l'any 2021.
- 11. Els membres del "govern" del Consell de la República, presidit per Carles Puigdemont i amb noms com Toni Comín, Lluís Puig, Toni Castellà, Teresa Vallverdú, Guillem Fuster, Aurora Madaula o Lluís Llach.
- 245. El nombre de Consells Locals, seccions territorials del Consell de la República a l'interior del país.
- 13. Les delegacions a l'exterior del Consell de la República, amb delegats a Irlanda, Anglaterra, Alemanya, Israel o els Estats Units, i que tenen per objectiu desplegar una xarxa "diplomàtica" i contribuir al reconeixement de Catalunya i del seu dret a l'autodeterminació.
- 6,5%. La participació en la consulta d'aquest octubre sobre la reestructuració del Consell de la República, que elimina l'Assemblea de Representants i la substitueix per una cambra territorial i una cambra "legislativa".
- 4,5%. La participació en l'última consulta del Consell de la República, en què les bases demanen que els partits independentistes promoguin el bloqueig a la investidura de Pedro Sánchez.