Les claus del traspàs de Rodalies: empresa mixta, calendari per fixar i línies de passatgers

Al marge de la llei d'amnistia, que està pendent de què passi amb Junts per entrar a registre al Congrés, ERC ha tancat amb el PSOE el traspàs "integral" de Rodalies, carpeta complexa i en què la lletra petita és determinant. El titular és concret, però el detall és més difús: l'acord implicarà la culminació del traspàs d'aquesta infraestructura, reivindicació històrica de la Generalitat, però queden encara per concretar diversos aspectes. Ara, l'administració catalana és la titular del servei, però amb moltes limitacions. Sobre el paper, pot fixar el preu del bitllet i l'horari, però a la pràctica va ser el govern espanyol qui va prendre la decisió sobre la gratuïtat de Rodalies i fixar els horaris va molt lligat a la freqüència del servei, que sí que depèn de Renfe.

L'objectiu de la Generalitat abans de començar la negociació -preparada minuciosament des de principis d'any pels equips tècnics del Departament de Territori- era poder controlar la infraestructura, disposar dels recursos previstos i també decidir qui opera. L'acord, difós aquest dijous a la tarda, és més tècnic que polític, i fonts del Govern el situen com a "punt de partida", perquè el cert és que calen encara molts detalls en qüestions de calendari i sobre quines vies es traspassaran a la Generalitat. Com a mínim, en seran tres. El traspàs hauria de culminar abans d'abans d'acabar la legislatura que s'ha d'obrir -si els números ho permeten- a l'estat espanyol. Aquestes són les claus de l'acord "històric" -segons el Govern- per culminar el traspàs d'una de les infraestructures més problemàtiques de Catalunya.
 

1. Una empresa mixta i l'amenaça del veto

L'acord implica la creació d'una empresa pública, anomenada Rodalies de Catalunya, al marge de Renfe i que tindrà una participació majoritària de la Generalitat, però en què l'Estat tindrà també una veu important. Concretament, disposarà d'un consell d'administració que serà paritari entre Estat i Generalitat, però el president serà nomenat per la part catalana i tindrà vot de qualitat per desempatar. A la pràctica, l'acord també estableix que les "decisions estratègiques" d'aquesta empresa s'hauran de prendre per majoria qualificada, cosa que obre la porta a vetos per part de l'Estat.

Des de la Generalitat remarquen que l'objectiu és prendre les decisions de manera àmplia, perquè no se'n ressenti la qualitat del servei. El fet que sigui una empresa mixta s'ha fet per mirar d'afrontar la gestió d'un traspàs d'aquesta complexitat. Amb aquesta empresa, fonts del Govern remarquen que Renfe "deixarà d'operar a Catalunya". Fins que no es constitueixi i comenci a funcionar, Renfe continuarà operant, i la Generalitat no preveu signar cap contracte-programa, malgrat les pressions del govern espanyol.
 

2. Només tres vies, per ara

Si bé l'acord és tècnic i va al detall de moltes qüestions, no concreta totes les vies, estacions, catenàries i túnels que cal traspassar. Com a mínim, estableix el document, es traspassaran tres vies: la línia del Maresme (R1), la línia Papiol-Hospitalet-Vic-Puigcerdà (part de l'R3) i la línia de Sant Vicenç de Calders (part de l'R2). A partir d'aquí, caldrà negociar quines altres vies es traspassen en una "macrocomissió" Estat-Generalitat que s'haurà de crear en els propers mesos. Aquesta comissió analitzarà tram per tram totes les línies per definir quines més s'han de traspassar i quines modificacions legislatives cal fer perquè la Generalitat pugui assumir-ne la titularitat. La part catalana assenyala que no es renuncia a cap via, si bé la prioritat són aquelles d'ús exclusiu o majoritari de Rodalies, és a dir, de passatgers, i no de mercaderies. 

Les vies traspassades seran gestionades per l'empresa Ifercat, que ja gestiona l'L9. Els recursos que arribin per part de l'Estat també serviran per enfortir aquesta empresa, que seria un equivalent d'Adif però a Catalunya. L'acord tampoc té un calendari concret per avançar en el traspàs. Sí que estableix que s'ha de fer durant aquesta legislatura, però sense un calendari fixat que s'haurà d'anar concretant en els propers mesos. "Implicarà negociació i acord", sostenen fonts de Govern. L'acord assolit també implica culminar, finalment, el traspàs que es va iniciar l'any 2010 i que va quedar encallat per la complexitat de la carpeta i la manca de voluntat política.
 

3. La importància dels diners

La clau de volta de tot plegat són els diners. Rodalies ha patit una manca d'inversió durant anys, que s'ha començat a revertir en aquesta passada legislatura. Tot i així, hi ha obres pendents d'executar que expliquen en marc el mal funcionament del servei. Per això, en la negociació ha estat determinant concretar el traspàs dels diners per finançar el servei de Rodalies. En aquest sentit, l'acord detalla dues xifres. El primer abonament per a l'any vinent serà, segons fonts de la Generalitat, de 335 milions d'euros, que correspon al dèficit tarifari de 2022. En els anys successius, s'anirà calculant el dèficit i la transferència de recursos al titular del servei, és a dir, a la Generalitat. La segona xifra és de 132 milions d'euros, que l'Estat ha de traspassar a Catalunya per sufragar el deute amb Renfe pels serveis prestats en el marc del pla d'acció, i que inclouen els 80 milions d'euros que ha de pagar la Generalitat per darrera sentència del TSJC. 

En comissió també es decidiran les inversions anuals que hauran de venir de l'estat, i s'establirà una fórmula tipus disposició addicional tercera de l'Estatut. Aquells diners previstos que no s'executin, s'hauran de transferir al Govern. "Qui té l'obligació de posar al dia la inversió és l'Estat", assenyalen des de la Generalitat. En aquest sentit, s'hauran d'analitzar també les obres en marxa per concretar qui les acaba. Així, el Govern sosté que aquelles que ja s'estiguin executant -com ara el desdoblament de l'R3- les hauria d'acabar l'Estat.

 

4. El personal i els nervis dels sindicats

Una de les qüestions rellevants és la del personal de Renfe que hauria d'anar a treballar a la nova empresa pública. Els sindicats ja han expressat cert nerviosisme, tant pel traspàs en general com per les qüestions laborals en concret. L'acord no fa referència a aquest àmbit, però està previst establir un conveni de col·laboració entre Renfe i la nova empresa per tal de respectar els drets adquirits dels treballadors i facilitar-los el pas a la nova companyia pública. Ara com ara, no està definit quants treballadors haurà d'assumir Rodalies de Catalunya, una xifra que s'haurà de definir en funció del servei. Principalment, els treballadors vindran de Renfe, però també es podrien obrir convocatòries. Tot dependrà de com avanci l'empresa.
 

5. Més incidència en el pla de Rodalies

L'acord també permetrà a la Generalitat tenir més incidència en el pla de Rodalies, especialment en el segon quinquenni. El pla, coordinat ara per l'exconseller Pere Macias, es continuarà executant, però fonts del Govern asseguren que "canviarà la dinàmica". En aquest sentit, es crearà un òrgan de seguiment del pla de Rodalies, que la part catalana lamenta que no hagi estat consensuat. "La comissió servirà per compartir informació, prioritzar inversions i fixar un calendari sobre on cal invertir més ràpidament, i el govern també hi podrà dir la seva", ressalten des de la Generalitat. En tot cas, pel Govern és el Ministeri de Transports qui ha de continuar executant les inversions previstes en aquest pla.