"La nostra votació al Congrés és un no com una casa de pagès". Així es pronunciava només fa tres dies el secretari general de Junts, Jordi Turull, respecte als decrets que el govern espanyol ha portat a votació aquest dimecres en un ple del Congrés dels Diputats que s'ha celebrat al Senat de manera excepcional, per obres a la cambra baixa. Els contactes entre els juntaires i el PSOE -amb visita inclosa de Turull a Madrid- s'han intensificat en les últimes 24 hores i, finalment, el partit de Carles Puigdemont ha permès salvar dos dels decrets de Pedro Sánchez: Junts no ha participat en la votació i l'executiu espanyol ha aconseguit més vots a favor que en contra. Així, tant el decret sobre reformes a la justícia com el de mesures anticrisi han estat aprovats, mentre que el de la reforma del subsidi de l'atur no ha tirat endavant pel vot en contra de Podem. A canvi, els juntaires han arrencat compromisos al PSOE en matèria d'immigració i gestió econòmica.
El gir de Junts ha arribat per sorpresa durant la tarda. Les votacions dels decrets s'han fet de manera telemàtica i han acabat a les 15:30 hores. En aquest moment, pels passadissos del Senat, un diputat de Junts, Isidre Gavín, ha assegurat als periodistes presents que la seva formació havia votat en contra dels decrets. Això ha causat una profunda confusió a la cambra alta, ja que en aquest moment es donaven tots els decrets de Sánchez per perduts. Fins i tot la diputada dels comuns i membre de Sumar, Aina Vidal, ha fet declaracions carregant contra Junts, donant per fet els seus vots contraris. Finalment, però, aquesta informació era errònia. Junts ha optat per no votar, i l'executiu del PSOE i Sumar s'ha salvat d'estavellar-se en una de les primeres jornades importants de la nova legislatura.
Com s'explica el cop de timó del partit de Puigdemont? En les últimes jornades els reclams eren confusos. Primer, el partit va dir que s'oposava als decrets perquè un d'ells incorporava un canvi jurídic que podia perjudicar l'aplicació de l'amnistia. Després, van argumentar que hi havia una invasió de competències. Per últim, fins i tot havien plantejat sancions a les empreses que van marxar el 2017 i que no han tornat encara a Catalunya. Finalment, totes aquestes peticions s'han difuminat, i algunes d'elles s'han plasmat parcialment en els compromisos que Junts diu haver arrencat al PSOE.
"Sempre hem deixat les nostres condicions molt clares. Si volen els vots de Junts, hi han de guanyar els ciutadans del nostre país, s'han de respectar les competències que tenim i han d'arribar els recursos que ens pertoquen", ha declarat Míriam Nogueras, cap de files de Junts a Madrid, després que el partit fes públic un comunicat detallant tot el pactat amb els socialistes. És un document que inclou múltiples compromisos, que el PSOE de moment evita valorar, i que ara requereix negociacions i concrecions. L'única comunicació que han fet els socialistes ha estat per celebrar "l'increment de les pensions i la rebaixa en la factura de la llum".
Acords en immigració, economia i transport públic
Quines mesures s'inclouen en aquest acord 'in extremis'? La més destacada és la delegació de competències sobre immigració a la Generalitat, que s'hauria de concretar a través d'una llei orgànica. A mitjans de novembre, el president Pere Aragonès havia reclamat, davant l'ONU, que el Govern pugui intervenir en l'arribada de refugiats. L'acord de Junts també inclou eliminar l'article 43bis de la llei d'enjudiciament civil, precisament el que s'ha aprovat modificar mitjançant en un dels decrets i que Junts advertia que perjudicava l'amnistia.
La publicació "immediata" per part del govern espanyol de les dades oficials per calcular les balances fiscals, revertir el decret de Mariano Rajoy que va facilitar la fugida d'empreses de Catalunya el 2017, fixar l'IVA de l'oli en un 0% en comptes d'un 10%, i que l'estat assumeixi la totalitat del cost sobre els descomptes del transport públic són altres de les mesures que els juntaires diuen que han aconseguit. El silenci a les files del PSOE acabada la jornada s'ha perpetuat. Durant el matí sí que han intervingut diversos ministres, que han pressionat Junts per salvar els decrets. Un d'ells ha estat el de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, que ha advertit de tot allò que s'abandonava si es votava en contra dels decrets. "Cap raó política o ideològica pot impedir fer costat a la ciutadania", ha llançat el ministre.
Podem castiga Díaz i ERC celebra el traspàs de l'ingrés mínim vital
D'aquesta manera, Junts ha acabat salvant Sánchez a canvi de pactes que s'hauran de concretar en el futur. També ha permès l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària, pas previ als comptes del 2024, amb una abstenció. Però un altre dels protagonistes indiscutibles del dia ha estat Podem, que després del trencament amb Sumar, marca perfil davant de la formació de Yolanda Díaz, que els va excloure del repartiment ministerial. Així, la formació morada liderada per Ione Belarra, ha arribat a un acord amb el PSOE: prorrogar els desnonaments hipotecaris de famílies vulnerables fins al 2028 a canvi d'aprovar els decrets sobre justícia i anticrisi. En canvi, han castigat amb contundència el decret liderat per Díaz sobre la reforma del subsidi de l'atur, el qual han votat en contra i, per tant, tombat.
La jornada, en què també la llei d'amnistia ha aconseguit superar el debat a la totalitat, ha servit de nou perquè Sánchez se n'hagi sortit parcialment i que Junts hagi tornat a aconseguir la centralitat que necessita per diferenciar-se d'ERC. Mentrestant, els republicans, que no havien posat cap pega als decrets, l'han tancat celebrant que s'hagin aprovat alguns dels decrets i en concret el traspàs de les competències a la Generalitat de l'ingrés mínim vital. Aquesta va ser una de les qüestions que van pactar Aragonès i Sánchez en la trobada a Palau abans de Nadal.