07
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
18:08h
El fiscal Álvaro Redondo va elaborar un primer esborrany sobre Tsunami Democràtic pocs dies després de rebre l'encàrrec de marcar la posició de la Fiscalia del Tribunal Suprem en aquest procediment. En un principi, va creure que hi havia un delicte de terrorisme, perquè va pensar que en les protestes contra la sentència de l'1-O s'havia segrestat els controladors aeris de l'Aeroport del Prat i que s'havia produït un delicte de "detenció il·legal", segons fonts coneixedores. Al cap d'uns dies, després d'analitzar amb més profunditat la causa, va canviar el criteri. El motiu? Va comprovar que no s'havia produït cap segrest, sinó que els controladors no marxaven perquè els treballadors del torn següent no podien accedir al lloc de feina per culpa de les manifestacions.
El fiscal Redondo va compartir el primer esborrany, un document de treball intern de caràcter privat, amb el seu superior, el fiscal Fidel Cadena. S'apuntava que els manifestats havien limitat la llibertat de moviments dels controladors, cosa que podia implicar un delicte de detenció il·legal que, en el marc de les protestes de Tsunami, podia encaixar en una acció terrorista. Aquest esborrany es va filtrar poc abans de la reunió de la junta de fiscals d'aquest dimarts, cosa que va evidenciar el canvi de criteri i ha sacsejat la Fiscalia aquests últims dies. "Si es traeix la privacitat d'aquests documents, tenim un problema", ha advertit el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, molt crític amb les filtracions que hi ha hagut els darrers dies.
Sigui com sigui, Redondo va passar de veure terrorisme a no veure prou indicis d'aquest delicte, i de creure que Carles Puigdemont podia ser investigat pel Tribunal Suprem a creure tot el contrari. I la clau són els controladors aeris i la no existència d'indicis de detenció il·legal. El fiscal va explicar la seva posició durant més d'una hora en la junta de fiscals del Suprem, però no va convèncer els seus companys, que van votar per àmplia majoria en contra del seu informe. El criteri de la majoria és que hi ha indicis de terrorisme i que cal investigar Puigdemont. Ara, qui tindrà l'última paraula és la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez-Conde, la número 2 del fiscal general de l'Estat.
La decisió, doncs, no està presa, i així ho ha ressaltat García Ortiz aquest dimecres des de la Ciutat de la Justícia, que també ha recordat que el fiscal que més ha estudiat el cas, Miguel Ángel Carballo, tampoc compra la tesi del terrorisme. El missatge es pot interpretar com el principi d'una crisi dins de la Fiscalia, perquè si la tinent fiscal imposa el criteri que no hi ha terrorisme, malgrat que la majoria de fiscals del Suprem sí que hi veuen indicis, podria haver mala maror interna al ministeri fiscal. Aquest mateix matí, un dels fiscals que va participar en la junta de dimarts, ha denunciat un "155 encobert" per condicionar el criteri de la Fiscalia en una de les causes més sensibles del procés.
El fiscal Redondo va compartir el primer esborrany, un document de treball intern de caràcter privat, amb el seu superior, el fiscal Fidel Cadena. S'apuntava que els manifestats havien limitat la llibertat de moviments dels controladors, cosa que podia implicar un delicte de detenció il·legal que, en el marc de les protestes de Tsunami, podia encaixar en una acció terrorista. Aquest esborrany es va filtrar poc abans de la reunió de la junta de fiscals d'aquest dimarts, cosa que va evidenciar el canvi de criteri i ha sacsejat la Fiscalia aquests últims dies. "Si es traeix la privacitat d'aquests documents, tenim un problema", ha advertit el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, molt crític amb les filtracions que hi ha hagut els darrers dies.
Sigui com sigui, Redondo va passar de veure terrorisme a no veure prou indicis d'aquest delicte, i de creure que Carles Puigdemont podia ser investigat pel Tribunal Suprem a creure tot el contrari. I la clau són els controladors aeris i la no existència d'indicis de detenció il·legal. El fiscal va explicar la seva posició durant més d'una hora en la junta de fiscals del Suprem, però no va convèncer els seus companys, que van votar per àmplia majoria en contra del seu informe. El criteri de la majoria és que hi ha indicis de terrorisme i que cal investigar Puigdemont. Ara, qui tindrà l'última paraula és la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez-Conde, la número 2 del fiscal general de l'Estat.
La decisió, doncs, no està presa, i així ho ha ressaltat García Ortiz aquest dimecres des de la Ciutat de la Justícia, que també ha recordat que el fiscal que més ha estudiat el cas, Miguel Ángel Carballo, tampoc compra la tesi del terrorisme. El missatge es pot interpretar com el principi d'una crisi dins de la Fiscalia, perquè si la tinent fiscal imposa el criteri que no hi ha terrorisme, malgrat que la majoria de fiscals del Suprem sí que hi veuen indicis, podria haver mala maror interna al ministeri fiscal. Aquest mateix matí, un dels fiscals que va participar en la junta de dimarts, ha denunciat un "155 encobert" per condicionar el criteri de la Fiscalia en una de les causes més sensibles del procés.