23
de setembre
de
2021, 19:45
Actualitzat:
24
de setembre,
10:30h
Custodia Moreno, la històrica militant del moviment veïnal, ha fet el pregó de la Mercè des del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, que ha estat el tret de sortida de les festes de la Mercè d'aquest any. Moreno ha començat el seu discurs en català per passar després a la seva llengua materna per recordar els seus orígens granadins, tot dient que "a diferència d'altres, és en la intimitat on menys utilitza el català". Ha explicat que les primeres bofetades que va rebre en política va ser defensant "els drets d'aquest país a usar la seva llengua i defensar els seus senyals d'identitat".
La intervenció de Custodia Moreno ha tingut dues parts ben diferenciades. En una primera, ha explicat la seva arribada a Catalunya des de Granada amb el tren Sevillano, l'any 1947. Tres dies de trajecte d'una família treballadora per instal·lar-se en un pis de Gràcia, que ja s'havia llogat a tres famílies més. Així que van decidir marxar. La família amb la que van connectar els va oferir que anessin a casa seva i van instal·lar-se a Can Baró. Van quedar astorats quan van veure que eren barraques. El pare va comprar una barraca i van començar la seva vida a la Barcelona del desarrollisme.
Moreno ha mostrat agraïment a l'acollida que ella i la seva família van tenir a Catalunya. Ha recordat també com els nouvinguts que no tenien ni habitatge ni contracte de treball eren instal·lats en un pabelló anomenat de "les missions", el local on durant l'Exposició de 1929 es mostraven "les gestes de l'imperi espanyol: no van trobar un lloc millor per continuar exercint la repressió".
En la segona part del pregó, Custodia Moreno s'ha referit a aspectes de la realitat social arran de la crisi sanitària, preguntant-se "si haurà servit d'alguna cosa aquesta pandèmia". La dirigent veïnal ha criticat els "tertulians" que s'han dedicat a criticar tot tipus de mesures, "però en els nostres hospitals i centres de salut continua faltant personal, els nostres docents han començat el curs amb la mateixa ràtio que tenien abans de la pandèmia, que ja era deficient, i molts treballadors i treballadores continuen cobrant sous de misèria".
La Custodia ha fet un llistat de les urgències en polítiques socials. Ha criticat les mancances en la política d'habitatge: "Considerar l'habitatge públic com una guardiola perquè quan arribis a la vellesa puguis canviar-la per un centre sociosanitari no és la solució, que passa per una política social justa que garanteixi un treball i tots els equipaments que necessitem quan arribem a la vellesa". S'ha referit a la violència de gènere, als drets del col·lectiu LGTBI, als immigrants que no troben acollida i ha llançat un dard en el tema de la immigració quan ha assegurat que "sento molta ràbia quan veig com reaccionen contra aquesta nova immigració molts dels que van venir els anys quaranta i cinquanta".
Moreno ha fet una crida a ser "atrevits i utòpics", explicant que a ella també la van titllar d'utòpica per demanar una biblioteca per als eu barri, "i avui tenim una de les biblioteques més boniques de la ciutat". "La democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys -ha dit-, el dret a governar el tenen els nostres representants, però el dret al control d'aquesta gestió pertany a la ciutadania".
La intervenció de Custodia Moreno ha tingut dues parts ben diferenciades. En una primera, ha explicat la seva arribada a Catalunya des de Granada amb el tren Sevillano, l'any 1947. Tres dies de trajecte d'una família treballadora per instal·lar-se en un pis de Gràcia, que ja s'havia llogat a tres famílies més. Així que van decidir marxar. La família amb la que van connectar els va oferir que anessin a casa seva i van instal·lar-se a Can Baró. Van quedar astorats quan van veure que eren barraques. El pare va comprar una barraca i van començar la seva vida a la Barcelona del desarrollisme.
Moreno ha mostrat agraïment a l'acollida que ella i la seva família van tenir a Catalunya. Ha recordat també com els nouvinguts que no tenien ni habitatge ni contracte de treball eren instal·lats en un pabelló anomenat de "les missions", el local on durant l'Exposició de 1929 es mostraven "les gestes de l'imperi espanyol: no van trobar un lloc millor per continuar exercint la repressió".
En la segona part del pregó, Custodia Moreno s'ha referit a aspectes de la realitat social arran de la crisi sanitària, preguntant-se "si haurà servit d'alguna cosa aquesta pandèmia". La dirigent veïnal ha criticat els "tertulians" que s'han dedicat a criticar tot tipus de mesures, "però en els nostres hospitals i centres de salut continua faltant personal, els nostres docents han començat el curs amb la mateixa ràtio que tenien abans de la pandèmia, que ja era deficient, i molts treballadors i treballadores continuen cobrant sous de misèria".
La Custodia ha fet un llistat de les urgències en polítiques socials. Ha criticat les mancances en la política d'habitatge: "Considerar l'habitatge públic com una guardiola perquè quan arribis a la vellesa puguis canviar-la per un centre sociosanitari no és la solució, que passa per una política social justa que garanteixi un treball i tots els equipaments que necessitem quan arribem a la vellesa". S'ha referit a la violència de gènere, als drets del col·lectiu LGTBI, als immigrants que no troben acollida i ha llançat un dard en el tema de la immigració quan ha assegurat que "sento molta ràbia quan veig com reaccionen contra aquesta nova immigració molts dels que van venir els anys quaranta i cinquanta".
Moreno ha fet una crida a ser "atrevits i utòpics", explicant que a ella també la van titllar d'utòpica per demanar una biblioteca per als eu barri, "i avui tenim una de les biblioteques més boniques de la ciutat". "La democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys -ha dit-, el dret a governar el tenen els nostres representants, però el dret al control d'aquesta gestió pertany a la ciutadania".