Salvador Macip: «És molt dur no fer Nadal, però més dur és acabar a l'hospital»

Salvador Macip, professor i investigador de la Universitat de Leicester de la Universitat Oberta de Catalunya, tenia previst passar aquestes festes de Nadal a Catalunya. Òmicron, però, ha canviat els seus plans -com ho està fent o, segons els experts, ho hauria d'estar fent- a totes les famílies i aquest dimarts ja torna cap al Regne Unit amb la seva bombolla. Membre del comitè científic que assessora el Govern, explica que les restriccions són urgents i imprescindibles davant un impacte inesperat de la nova variant de la Covid que pot tornar a col·lapsar el sistema sanitari.

Les vacunes, apunta, són tan necessàries per reduir la gravetat com insuficients per aturar aquesta nova onada i argumenta que, en termes epidemiològics, s'ha d'estar preparat per escenaris de limitacions canviants i que no es pot descartar mai el més dràstic, el dels confinaments. Una altra cosa són els equilibris econòmics i socials que fan els governs. En tot cas, posa sobre la taula que en les pròximes setmanes caldria avaluar el percentatge de vacunació infantil per sospesar si el més prudent seria ajornar almenys una setmana el retorn a les escoles.  

- Per què l’actual context obliga a tornar a l’escenari de les restriccions? Estem tornant a començar?

- Sí i no, perquè les vacunes fan molt bé la feina que fan, que és evitar els casos greus, però el que no fan és evitar els contagis. Per tant, les restriccions seran mesures que haurem d’anar aplicant d’aquí al final de la pandèmia. Això inclou des de les mascaretes i la distància, a haver de tancar en alguns moments certs espais i limitar aforaments, que sabem que és el que funciona. És important que tothom tingui clar que les mesures seran vigents en un moment o en un altre fins al final de la pandèmia.

- Cancel·lar les celebracions de Nadal per segon any. Creieu que la gent està preparada per assumir-ho?

- Hem d’estar tots preparats per assumir restriccions en moments concrets. L’objectiu és evitar l’escenari pitjor, que són els confinaments. És molt dur no fer Nadal, però més dur és acabar a l’hospital. Estem demanant fer un Nadal de mínims. És un sacrifici, però té una recompensa social. Per tant, sentit comú, prudència i paciència encara que sigui molt dur. Estem entrant en un punt de fatiga pandèmica i cada cop costa més assumir certs canvis, però és important pensar que aquest sacrifici implica reduir els casos i la mortalitat. Les conseqüències de no ser prudents aquests dies poden ser greus.

- Hi ha hagut un problema de gestió de l’expectativa del que suposava la vacunació? A l’estiu encara se sentia a parlar de la immunitat de grup, ho deien alguns responsables polítics.

- Sí. Hi ha hagut un ús polític incorrecte del concepte de la vacuna, de no interpretar bé la informació. Els científics hem deixat clar sempre que evitava els casos greus i reduïa la mortalitat, que redueix els contagis, però no els evita. S’hauria d’haver deixat clar des del principi, però ara la situació genera frustració. Cal més transparència i escoltar més els científics.

- Hem de fer-nos a la idea que, després de la tercera dosi, hi haurà quarta o cinquena?

- Podria ser. Depèn de com evolucioni el virus. Amb la tercera dosi tenim ja un nivell molt alt d’anticossos que sembla que és suficient per aturar l’òmicron, però pot ser que surtin noves variants i caldrà veure si calen més dosis. Una cosa que hem de tenir present és que pot ser que calgui revacunar una part de la població si surt una variant que s’escapi més dels anticossos refent les vacunes si el virus muta molt. Esperem que no faci falta, però estem terreny desconegut i aquesta possibilitat existeix.

"Pot ser que surtin noves variants i caldrà veure si calen més dosis a més de la tercera. Una cosa que hem de tenir present és que si surt una variant que s’escapi més dels anticossos caldrà refer les vacunes"

- Es va tard en la subministració de la tercera dosi?

- No anem tan de pressa com voldríem. Logísticament, és complicat revacunar a tota la població, a tots els adults en aquest cas. Estem anant molt de pressa, però no arribem a temps a Catalunya a frenar la pujada d’aquesta onada. Per això hem d’aplicar les restriccions, perquè no podem revacunar amb tercera dosi prou de pressa perquè es noti l’efecte en una reducció de contagis.

- Fins a quin punt la velocitat de propagació d’òmicron està impactant en les hospitalitzacions i els ingressos a les UCI?

- En aquests moments, òmicron deu estar al voltant del 20-25% dels contagis a Catalunya i segurament anirà pujant i a Londres estem veient que és ja la dominant i sembla que anirem cap aquí. És una variant molt difícil d’aturar i veurem quin efecte té en les hospitalitzacions. El percentatge de casos greus és deu vegades més baix, però si és més contagiosa al final el nombre absolut de casos greus seguirà pujant i acabarà havent-hi més gent als hospitals. Veurem els efectes d’òmicron al llarg de les pròximes setmanes i per això és important intentar frenar-la amb les restriccions aquest Nadal.
 
- No s’ha anat massa tard amb aquestes restriccions? Fa una setmana el Govern deia que les dades eren "pèssimes", però que no es prendrien mesures.

- És cert que potser hauríem d’haver actuat abans, però en aquell moment potser era anticipar-se. No teníem tantes dades i no sabíem quin impacte tindria òmicron. Sí que les dades no eren bones, però jo particularment no esperava que òmicron entrés amb tanta força. La setmana passada vam tenir les dades que indicaven que la situació era greu en termes de propagació i per això s’han pres mesures tan ràpid com s’ha pogut des de llavors. Potser hauria estat millor prendre mesures abans, però hagués requerit ser prudent abans de tenir totes les dades sobre la taula.

- El diumenge, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que el procés de vacunació era un èxit i que aquesta era la diferència crucial per no tornar a restriccions dures que s’estan prenent a altres països d’Europa.

- No crec que sigui la manera. La vacunació ha estat molt bona  a Espanya, però hem vist que no ha estat suficient per aturar aquesta onada i cal aplicar més mesures i veurem si les restriccions que apliquem ara seran suficients. Però la possibilitat d’haver de fer restriccions més dures com un confinament sempre està sobre la taula. La vacuna no és suficient.

"La possibilitat d’haver de fer restriccions més dures com un confinament sempre està sobre la taula. La vacuna no és suficient"

- No descarten, doncs, que siguin necessaris nous confinaments?

- Sí, depèn també del que cada país vulgui fer. Al Regne Unit, per exemple, han decidit no fer res. El confinament depèn del que cada país vulgui fer i d’allò que els jutges et deixen fer. Però en termes epidemiològics, no es pot descartar mai.

- A Catalunya s’estan prenent les mesures suficients o les que es consideren que es poden sostenir econòmicament?

- Aquest és el problema. L’informe del consell assessor demanava més mesures que les que ha aplicat el Govern. Demanàvem, per exemple, suspendre reunions de més de quatre persones i circumscriure la trobada a domicilis a la bombolla. Bàsicament, no fer dinars i sopars de Nadal. També aplicar mesures en el transport públic. Hi havia 26 punts i el Govern se n’ha quedat uns quants, segurament els més fàcils o més factibles d’aplicar. El Govern ha de valorar el criteri científic amb la necessitat econòmica i social i, en funció d’això, trobar l’equilibri. És la feina dels polítics.

- El toc de queda, és útil des del punt de vista sanitari per evitar contagis?

- És una de les eines. Potser no la més important, però sí que té una certa utilitat perquè a partir de certes hores augmenta el risc de contacte social descontrolat. Ho hem vist en altres moments de la pandèmia. És una mesura de les moltes que podem prendre per evitar un confinament total.

"El toc de queda és una de les eines, però no la més rellevant. Té certa utilitat perquè a partir de certes hores augmenta el risc de contacte social descontrolat"

- En termes sanitaris i de prevenció, ha servit per a alguna cosa el passaport covid?

- No tenim prou dades, però no ha estat suficient per aconseguir frenar la pujada de casos, per això estem aplicant més mesures. Era una mesura que s’havia de provar, però no comptàvem amb aquesta pujada tan forta d’òmicron. Pot haver tingut una utilitat, però sens dubte no ha estat suficient.

- S’hauria de plantejar un retard en el retorn a les escoles en previsió de l’increment de contagis que es puguin produir durant aquestes festes?

- Podria ser una mesura, ho hauríem de tenir sobre la taula. Ja ho vam proposar l’any passat, de fet, però no es va prendre. A veure quins números tenim aquest Nadal, però podria ser una mesura veient sobretot com ha circulat el virus a les escoles aquests últims mesos. Potser haurem d’esperar, ni que sigui una setmana, a tenir una vacunació infantil més alta. Amb una vacunació més forta la tornada a l’escola serà més fàcil. Dependrà del percentatge de vacunació que tinguem quan acabin les festes i de les dades de llavors.

- No s’ha parlat aquesta qüestió encara amb el Govern?

- De moment, encara no.

"Potser haurem d’esperar, ni que sigui una setmana, a tenir una vacunació infantil més alta per tornar a les escoles"

- Tornar a l’escenari dels cribratges massius abans de les festes o després tindria sentit?

- El cribratge massiu sempre és bo, però logísticament a Catalunya no podem fer-lo tan bé com hauríem de fer-lo. Per exemple, al Regne Unit tenim accés a tests d’antígens gratuïta, te’ls envien a casa, i pots demanar fins a set al dia per persona. Pots fer-te tants tests d’antígens com vols i el seguiment i el rastreig es pot fer molt bé. Catalunya no està preparada per a això. Tan debò. El rastreig funciona i és una manera de saber què està passant i quina és la situació real i que no se’t descontroli. Però a Catalunya arriba un punt en què estem saturats i no podem ni fer rastreig ni tenim prou tests. Ho estem veient aquests dies, que fins i tot s’estan acabant a les farmàcies. I, a més, els has de pagar de la teva butxaca. No és un sistema ideal.

- Per què quasi dos anys després de l’esclat de la pandèmia no s’ha pogut millorar el sistema de rastreig?

- Molt bona pregunta. Crec que hi ha un problema logístic i econòmic que no és senzill. Cada país compta amb una sèrie d’eines i Catalunya té les que té. Fem el que podem amb les eines que tenim.

- Precisament del rastreig se’n va parlar molt i es va assumir la gestió pública per part de la Generalitat.

- No se n’acaben de sortit per aquest problema logístic, econòmic i polític que no sabem exactament quin és. És molt obvi que això hauria de ser una forma de control, però per les raons que sigui no es pot fer tan bé com ens agradaria.  

"Al Regne Unit pots fer-te tants tests d’antígens com vols i el seguiment i el rastreig es pot fer molt bé. Catalunya no està preparada per a això"

- Els CAP estan col·lapsats en aquests moments i els hospitals temen no poder fer front de nou a un alt nivell d’hospitalitzacions. Els governs estan fent prou esforços per reforçar de forma estructural el sistema de salut?

- Aquest és un problema endèmic que tenim i que hem d’intentar soluciona com sigui. El problema és que no és fàcil de solucionar i per desgràcia no s’ha invertit prou. Cal invertir molt perquè el sistema de salut no estigui sempre al límit. Quan hi ha un excés de problemes i de feina se satura de pressa. És molt important evitar-ho. Com es fa? Aquest és un altre tema, han de sortir recursos d’algun lloc i després està el tema polític i econòmic. Fa anys que ho arrosseguem i és estructural, passa que en moments de crisi es fa més evident. El sistema està sempre en crisi i funciona perquè els metges posen sempre més ganes i més hores de les que haurien de posar.

- Com s’explica que, sent tan important, no s’estigui abordant una estratègia de vacunació a escala mundial?

- A mi també m’agradaria saber això, i aquí de nou entrem en problemes polítics i econòmics que no s’expliquen tampoc, perquè és molt obvi. Amb la sortida d’òmicron ha quedat claríssim. Si no vacunem a tot el món això no ho solucionarem mai. No trobarem la manera que vagin sortint variants. Se’n parla molt, però no hi ha a hores d’ara una estratègia clara per enviar vacunes als països que la necessiten.