Antonio Balmón: «El problema de l'ús social del català no és Netflix, és TV3»

Antonio Balmón (Barcelona, 1960) suma ja 18 anys com a alcalde de Cornellà de Llobregat, i encara es tornarà a presentar a les eleccions municipals de l'any que ve. Aquesta vegada ho té clar amb molta anticipació perquè, assegura, la pandèmia l'ha abocat a fer una política de "paracetamol social" i ajornar altres projectes de mandat. Factòtum del PSC i avesat a parlar sense pels a la llengua, dubta que la nova llei d'habitatge impulsada per la Moncloa serveixi per rebaixar els preus dels lloguers i discrepa obertament de les polítiques de l'Ajuntament de Barcelona, on Ada Colau governa amb els socialistes.

L'any 2013 va definir el dret a decidir com un "placebo" i creu que el temps li ha donat la raó. Nou anys després, considera que el procés ha deteriorat qüestions cabdals per a la cohesió social. Una d'elles, l'ús del català; i apunta a TV3 com a responsable. Balmón governa amb majoria absoluta a un ajuntament clau per al PSC que fa tot just un mes es va veure sacsejat per unes detencions, entre ells un tinent d'alcaldia, en el marc d'unes actuacions relacionades amb el cas d'irregularitats al Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat. Ell defensa que tot el seu equip ha actuat correctament i assegura estar tranquil.

- Josep Borrell ha recomanat als ciutadans que abaixin la calefacció. Fa extensiva la petició als veïns de Cornellà?

- S’ha de contextualitzar. Algunes vegades la pedagogia va bé per explicar els problemes que tindrem. Ara estem en una bombolla, sense saber molt bé quines seran les conseqüències d’aquesta crisi bèl·lica. Però crec que està bé que algunes persones comencin a parlar en veu alta per cridar l’atenció.

- S’ha de regular el preu de l’electricitat en un moment en què, a més, la inflació està disparada?

- Aquesta és una proposta que el govern espanyol ja va plantejar, deslligar la tarifa de la del gas i establir un preu sobre la realitat que implica produir electricitat. Europa és conscient que això s’ha de fer perquè resta competitivitat, per començar, a l’economia alemanya.

- A l’any 2019, segons l’INE, un 18% de la població de la seva ciutat vivia amb menys de 10.000 euros l’any. I un 10% amb menys de 7.500. Dona per fet que la situació empitjorarà pels efectes d’una guerra que se suma a l’impacte provocat per dos anys de pandèmia?

- Dono per consolidada una situació de poques expectatives. Les úniques expectatives que poden tenir aquestes persones i famílies no és arribar a finals de mes, sinó simplement poder començar el mes. És veritat que hi ha dades que no apareixen a les estadístiques, que és totes aquelles actuacions i ajudes que es fan des del món públic i privat.

"Catalunya és més pobra ara que fa deu anys i alguna responsabilitat tenim tots. El que pot fer un ajuntament és paracetamol social, no podem aspirar a fer més"

- Què pot fer un Ajuntament perquè comencin i acabin el mes?

- Al 2011 ja dèiem que ningú es podia quedar enrere. Jo parlava de l’emergència contra la pobresa. Vulnerabilitat és una paraula subtil per no parlar de pobresa. Les coses no han millorat. Catalunya és més pobra ara que fa deu anys i alguna responsabilitat tenim tots, cadascú en la seva mesura. El que pot fer un ajuntament és paracetamol social, no podem aspirar a fer més.

- Aquest "paracetamol social" ha fet saltar pels aires altres projectes del mandat?

- Fins al 2019 érem l’ajuntament d’Espanya que contractava més gent en plans d’ocupació. Aleshores la nostra expectativa era de creixement i era poder destinar recursos per a polítiques socials, però no a pal·liar, sinó a estimular. El pal·liatiu té això, no ajudes a créixer, ajudes a no empitjorar la situació. Volíem millorar la situació, però fa dos anys això va canviar i ens ha posat en una altra situació més complicada. I quan pensàvem que sortíem de la crisi pandèmica, entrem en una crisi bèl·lica amb conseqüències encara no presents però que podem intuir del que pot passar.
 
- Què pot passar?

- Que tingui conseqüències econòmiques i tornem una altra vegada a empitjorar la situació d’economies molt febles. No m’atreveixo a fer pronòstics, però em preocupa, perquè la primera dignitat d’una persona no és la seva llengua o el seu arrelament, és que pugui tirar endavant el seu projecte de vida. Sense aquesta dignitat, un no pot pensar ni estimular ni procurar altres coses. Em preocupa perquè les coses s’han deteriorat, i ho notes en molts aspectes. No vull ser pessimista, mai ho he sigut, però sí realista. Necessitem una societat que pugui ser una mica autònoma.

- Dijous la nova llei d’habitatge va superar el tràmit d’esmenes al Congrés. Baixaran, gràcies a aquesta llei, el preu dels lloguers a la seva ciutat, que és un punt tensat i es paga 818 euros de mitjana?

- No ho sé. De vegades les lleis no arriben a regular ni a afrontar la vida real. Em preocupen vàries coses de la política d’habitatge: allò que es produeix de nou i la gent que, sense ocupar un habitatge, li treu un profit d’un 15 o un 20%. M’agradaria que hi hagués una llei que ho pogués prohibir. Paga 100 euros i la ven per 120. Em pregunto per què això es permet.

"De vegades les lleis no arriben a regular ni a afrontar la vida real. Veig complicat limitar els preus dels lloguers"

- Es refereix a l’especulació.

- Sí. En segon lloc, crec que hi ha d’haver una política destinada a allò que està produït i que en aquests moments es pot destinar a lloguer social. No sé si aquesta llei arribarà a aquest detall. I, en tercer lloc, veig complicat limitar els preus. Pot haver-hi indicadors, però en cap país ha funcionat, que jo conegui. És difícil regular la relació entre dues parts encara que estiguin identificats el preu que s’ha de pagar per zona.

- El dret a l’habitatge no ha de primar per sobre del dret a la propietat?

- Són dos drets que estan en la mateixa posició. Hi ha molta gent a qui l’ingrés d’un lloguer li serveix per sostenir la seva família. Em sembla bé aquesta llei, crec que és una oportunitat, però hem de fer més coses. Nosaltres a l’àrea metropolitana de Barcelona hem arribat a un acord amb el ministeri per fer habitatge social de lloguer. Ara, confiar-ho tot només al límit del preu del lloguer crec que és un error.

- Està justificada la intervenció que ha fet la UDEF al seu Ajuntament, amb la detenció també d'un tinent d’alcaldia, vinculada al cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet?

- Això va ser desproporcionat. Nosaltres hem col·laborat en aquesta investigació judicial i en aquesta i en qualsevol altra hi col·laborarem. Per això crec que va ser desproporcionat, no feia falta fer aquesta acció. Sobretot perquè ha afectat persones que jo defenso des del primer minut i les continuaré defensant perquè la seva feina és impecable des del punt de vista del que implica el funcionament de l’administració.

"L'actuació de la UDEF va ser desproporcionada, no feia falta. Podia aconseguir el mateix per una altra via"

- Per què creu que la UDEF ha fet aquesta intervenció?

- No penso especular, ells tenen la seva autonomia, prenen les seves pròpies decisions, la jutgessa sabrà. Però sí que puc opinar que no feia falta i que el mateix ho podia aconseguir per una altra via.

- Vostè diu que no hi ha irregularitats. Però es van intervenir correus entre tècnics de l’Ajuntament i del Consell Esportiu de l’Hospitalet en els quals es donava per fet que se'ls atorgava el contracte d'arbitratge i se'ls deia que anessin preparant la documentació. Això no es pot fer, no?

- No és veritat això. Ja estava pres l’acord. En aquests correus expliquen la documentació que han de presentar per acabar de finalitzar el procediment.

- O sigui, ja s’havia atorgat el contracte?

- És obvi, tu no pots demanar a algú que presenti una documentació amb unes característiques sense que això sigui així.

- Núria Marín ha actuat correctament en la gestió d’aquest cas?

- Sí.
 
- El que va fer la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb el contracte que va suposar una comissió per al seu germà, és corrupció?

- No puc jutjar, no puc opinar perquè no tinc el coneixement des del punt de vista del procediment. Puc tenir una opinió en base al que he llegit.

- Quina és la seva opinió?

- No la tinc. Hem de veure si això és una relació privada entre qui guanya el concurs i el germà de la presidenta de Madrid o no. Jo només puc confiar que qui ho està investigant ens aclareixi a tots si hi va haver algun defecte o alguna conducta penal.

- PP i Vox governaran junts Castella i Lleó. És un punt d’inflexió que el preocupi?

- A mi no em preocupa. És la primera demostració que Feijóo no és tan fort. És feble perquè la forma de justificar aquest acord ha estat culpant el PSOE. Quan surti del seu espai de confort ens trobarem un altre Feijóo. En segon lloc, jo crec que està bé treure Vox de la seva tolla i posar-lo a l’oceà, a veure què són capaços de fer. No m’estiro dels cabells, crec que hem d’esperar i veure.

"És impossible arrossegar els vots de Vox perquè aquests vots eren del PP, que és qui en té la responsabilitat"

- Quina responsabilitat té el PSOE en el creixement de Vox  en els últims anys i en frenar-lo en aquests moments?

- Identifiquem malament el que és Vox. Parlem d’un partit i mai parlem de la gent que el vota, que estava en el contenidor electoral del PP. Qui s’hauria de fer aquesta pregunta serien alguns partits polítics de Catalunya, que s’haurien de preguntar si tenen res a veure amb el que ha passat en aquest trencament del PP.

- Es refereix a Ciutadans?

- M’estic referint a l’independentisme. Però el que no puc tenir és por. Hi ha estudis recents que diuen que la gent que vota Vox ni se sent d’extrema dreta ni feixista.

- Per això preguntava el grau de responsabilitat del PSOE per aconseguir dissuadir el vot a Vox.

- És impossible arrossegar aquests vots perquè aquests vots eren del PP, que és qui en té la responsabilitat. El trencament del vot a Castella i Lleó entre PP i Vox és de l’espai del PP, el PSOE no ha perdut vots. Després hi ha les causes que provoquen aquest vot, i crec que treure Vox del seu espai de comoditat pot tenir una conseqüència en el temps. De la mateixa manera que altres van voler assaltar els cels i van assaltar la Sierra de Madrid, a ells els passi el mateix.

"TV3, que és la que ha desfet l’ús social del català, ens ha expulsat a molta gent"

- El model d’immersió s’aplica a les escoles de Cornellà?

- Sí, aquí no hi ha cap problema. Ara, si algú vol parlar seriosament de l’ús social del català, parlem de TV3, que és la que ha desfet l’ús social del català, ens ha expulsat a molta gent. Hi ha un problema en l’ús social del català? Sí. Qui ha contribuït a aquest problema? TV3.

- Per què?

- Per sectària, perquè ens ha expulsat a molta gent. En teoria és una televisió pública que ens hauria de concentrar a tots, però no ho fa. És mono tema, doncs ja s’ho farà.
 
- Però per què considera que ha expulsat molta gent de l’ús social del català?

- Per una qüestió molt senzilla. Quan tu ets a l’escola, el català no representa cap dificultat per a tu ni cap problema. Quan tu surts, utilitzes la llengua que utilitzen les teves comunitats. TV3 va fer una gran feina, per exemple amb el Súper 3. Avui en dia això seria impensable. Doncs alguna cosa ha passat.

- Què ha passat?

- El mono-tema, el parc temàtic que s’han muntat només és per a uns quants. Així que si realment volem afrontar el problema de l’ús social, que no es preocupin per Netflix, que es preocupin per TV3 i que sigui més ampla i que ens permeti a tots sentir-nos representats a la televisió pública.

- Hi ha un acord, signat pel PSC, ERC i Junts, per "reformular" TV3.

- Ja veurem. Jo sempre confio en l’acord, m’agraden els pactes, com tothom sap. Hi confio, però no depèn de nosaltres només.

- Entén la sentència que obliga a impartir un 25% en castellà?

- Jo el que entenc és que se li ha de donar seguretat jurídica al món educatiu per fer això sense cap problema, perquè no és un problema. Ara, com que de tot en fem bandera... Penso en Cornellà, però també en el Baix Llobregat: no hi ha cap problema més enllà d’alguna família que ha buscat una sentència.

- A Cornellà, doncs, es compleix que el català és la llengua vehicular.

- El que marca l’actual situació. No hi ha cap família votant de cap partit que se senti incòmode.

"Malauradament, per a molta gent, el català ja no és un vincle"

- Què n’ha de sortir del Pacte Nacional per la Llengua? Una nova llei d’Educació?

- Tant de bo una visió àmplia de com ha de ser la nostra societat en el futur i que la llengua sigui un vincle.

- Ara no ho és?

- Malauradament, per a molta gent ja no ho és.

- Ho ha percebut a Cornellà?

- Jo ho percebo en molta gent, sí. És una forma d’expressar conductes emocionals. És una llàstima, perquè la llengua és unió, és respecte, no és exclusió, no és imposició.

- Com interpreta que Pere Aragonès hagi assistit a la conferència de presidents d’aquest diumenge?

- Em sembla molt bé que reconegui el que és i que en aquesta crisi ell no té cap instrument. O hi va, o hi va. I si no hi va, el seu paper encara serà més diluït. Espero que comencin a entendre el que són. Quan un no té instruments ha d’anar a buscar-los allà on estan i sumar. Faltaria més que Catalunya, una altra vegada, quedés marginada de tot això. Me n’alegro que hi vagi, però me n’alegro si és capaç de reconèixer allò que som.

- I què som?

- Una Catalunya poderosa socialment, important econòmicament i amb una feblesa política provocada en els últims anys. 
 
- Resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat ha deixat de ser una prioritat?

- Estan passant coses que eren impensables. Fa dos anys era inimaginable que ens tanquessin a casa. Fa dos anys era més inimaginable que en el tauler geopolític d’Occident hi hagués una guerra tan brutal i amb unes conseqüències que no podem concretar però sí intuir. Tot això posa sobre la taula unes altres prioritats. I en aquests moments, qui viu a Catalunya, a Aragó, o al País Valencià, pensi en si demà podrà aixecar la persiana.

- Per tant, dels seus arguments es desprèn que ha deixat de ser urgent.

- Jo no parlo de prioritats, és que no sabem a on s'acabarà ni les circumstàncies que es tindran per estimular o no. Han canviat i canviaran les coses, i això l’independentisme ho ha d’entendre. Jo ja vaig dir que el dret a decidir era un placebo, i malauradament he tingut raó. Ningú ha de renunciar al que pensa i al que vol, però ha de saber molt bé amb quins canals i instruments ho pot fer. Ara el problema és que estem desorientats. No tenim instruments per governar el que ens ve. I en el cas de Catalunya hi ha quatre crisis; a la resta d’Espanya, tres. Això vol dir que hem de córrer o les coses no aniran bé.

"Amb la pandèmia i ara amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna han canviat i canviaran les coses, i això l'independentisme ho ha d'entendre"

- Quina ha de ser la proposta socialista per resoldre aquest conflicte territorial? La reforma de la Constitució pactada a Granada, de moment, no s’ha plantejat.

- De moment, a Catalunya hi hauria d’haver una altra taula, no? Quina autoritat política i moral té el president de la Generalitat, quan és la segona força política i representa un 20% del cens electoral, per dir que representa més del 50% o a la majoria? És que ni el PSC té aquesta autoritat moral encara que hagi guanyat les eleccions. A l’hora de governar jo li reconec a Pere Aragonès tota la representativitat, faltaria més, però del que estem parlant, que no és de governar perquè fa temps que no governen, és que s'ha d'asseure amb tothom perquè entre tots sí que representarem un 70 o un 80%. Això és el que hem de fer, i per ara ells no hi estan disposats, per buscar una solució que ha d’estar dins de les normes que tens com a país, t’agradin o no.

- Però on està el mínim comú denominador per encarrilar-ho?

- Mai s’ha encarrilat d’una vegada per totes. Per a mi, cal que la gent pugui tenir, com a mínim, una il·lusió per al futur. Catalunya està mústia.

- I quina és la il·lusió?

- No és ni Salvador Illa ni Pere Aragonès ni Antonio Balmón, la il·lusió és veure una societat amb una psicologia d'estar disposada a tirar endavant i no fragmentar-se més, i que la gent que es dedica a la política sigui capaç d’estimular això. La il·lusió és que hi hagi una economia que funcioni i que permeti captar realitats que tots necessitem. Crec que estem esmicolats, desorientats. Necessitem alguna cosa i tan debò pogués dir el què. Les societats quan somriuen? Quan surten del túnel, quan hi ha una llum, quan hi ha possibilitats. Això és el que necessitem ara i no tenim. No per culpa del procés, però el procés és una resta de tot el que ens ha vingut a sobre.
 
- Vostè em va dir en una entrevista l’any 2016 que "Podem i la nova política havien caducat". Ho manté?

- I tant. A Podem se li ha de reconèixer que va afavorir que tota una generació de gent que estava en la desafecció al sistema s'incorporés a les institucions per intentar fer coses per modificar-lo o transformar-lo. Però jo tenia clar que tenia poc recorregut perquè són aquestes explosions de focs artificials. L’Ajuntament de Barcelona és un exemple magnífic. Van guanyar les primeres eleccions i van perdre les altres. Intenten governar com si no depenguessin de ningú, i així els va. Intenten fer coses que jo podria compartir però d’una forma que és impossible de compartir.

- Però si Colau està governant amb el PSC.

- I el PSC també marca les seves distàncies i diferències sobre aquestes coses. A Catalunya, el partit polític més transversal som nosaltres. És moment de transversalitat, d’utilitat i estabilitat. I les persones que estan en condicions d’assegurar-ho són persones que la majoria estan en l’òrbita del PSC o del PSOE.

"A Barcelona, els comuns intenten governar com si no depenguessin de ningú, i així els va. Intenten fer coses que jo podria compartir però d’una forma que és impossible de compartir"

- Governa amb majoria absoluta. Tem que ERC mengi terreny al PSC a l’àrea metropolitana?

- Es tracta de conèixer com està cadascú política i socialment. Jo he mantingut moltes converses amb responsables d’ERC i és com si el PSC comença a dir que en altres territoris de Catalunya on ells són majoria farem el sorpasso. Seria una mica rar, no? Aquí crec que també. Jo el que vull és que entenguin la realitat i facin d’esquerra, republicana i de Catalunya.

- Es considera vostè més d’esquerres que ERC?

- Jo no donaré lliçons ni diré si soc més o menys. D’entrada governen amb un partit, Junts, que si nosaltres governéssim amb un partit similar a Espanya seríem criticats per ells. No sé què predomina sobre ells, si el principi de les seves sigles o el final. O esquerra o Catalunya sense ideologia.

- Abans ha dit que li agradaven els pactes. Quina ha de ser la relació del PSC amb ERC? De rivalitat o de pactes?

- En anteriors mandats vam arribar a acords, però després, amb el procés, va ser impossible. Al principi del mandat van dir que no volien entrar al govern i els comuns sí, però jo no tindria cap problema amb governar amb ERC perquè crec que hi ha persones molt qualificades per fer coses interessants per a aquesta ciutat. En el cas de l’AMB, he treballat amb un pacte ampli que funciona, i és la tercera institució més important de Catalunya. Allà estem Junts, ERC, comuns i PSC, i funciona. Tot depèn de què poses sobre la taula i què pretens.

"Tornaré a ser candidat. M'ho pregunta molta gent diferent i això em dona energia perquè m’agrada el que faig i perquè en aquest mandat no hem pogut fer res del que preteníem"

- Però la relació amb ERC voldria exportar-la a l’àmbit nacional?

- Jo el que vull és parlar del que la gent necessita més enllà de les seves emocions. Volem sortir de la rotonda i agafar un camí per construir. Però ara de moment no saben on són.

- Tornarà a ser candidat a les eleccions municipals del 2023?

- Sí. Altres vegades he dit que el partit decidiria, però aquesta vegada la gent m’atura pel carrer i m’ho pregunta com una garantia. Per això aquesta vegada he decidit directament que sí. Busquem estabilitat, seguretat, utilitat, necessitem confiar. M’ho pregunta molta gent de diferents espectres i això em dona energia perquè m’agrada el que faig i perquè en aquest mandat no hem pogut fer res del que preteníem.