"Ha estat un any de recórrer carrers, bars, universitats, la Rambla, festes. On fos, vaja. Jo m'apropava a la gent i els ho explicava senzillament. Que estàvem en una campanya per regularitzar els immigrants que estan en situació irregular i que el que Congrés ens demanava 500.000 signatures. El 98% de la gent m'obria les portes. Ho entenien. Que hi ha drets bàsics en joc". Qui explica això és l'Iba Sarr, a qui la colla que l'envolta li atribueix haver aconseguit milers d'adhesions ell sol. "És el rei de les signatures", bromegen. Tanmateix, el fons de la qüestió no pot ser més solemne. Col·lectius de tot l'Estat fa mesos que intenten fer arribar al cor de la política espanyola un debat que afectaria estar a prop del mig milió de persones, segons les estimacions.
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) els reclama mig milió de signatures per arribar al Congrés dels Diputats, i tenen fins al 23 de desembre per aconseguir-ho. De moment, els col·lectius diuen haver-ne reunit 580.000. El gran trasbals, però, és acabar de confirmar que totes siguin vàlides. Si aconsegueixen confirmar els suports, la cambra espanyola haurà de decidir si torna posar sobre la taula un mecanisme poc freqüent però amb antecedents: una regularització extraordinària i massiva d'immigrants. Activistes implicats i experts en migracions i gestió administrativa analitzen a Nació quin és el recorregut real d'aquesta proposta.
Un camí incòmode
El fet explica la urgència, defensen els implicats. "Som les persones precaritzades, els que no hem tingut cap de setmanes en un any, que hem fet equilibris entre la feina i l'activisme, els mateixos migrants, els que hem hagut de tirar-ho endavant perquè si no, ningú no mou un dit", reflexiona Victoria Columba. Ella, com altres veus barcelonines, ha format part del moviment Regularització Ja. De fet, les dades que territorialitzen les signatures aconseguides mostren com els col·lectius de Catalunya han estat el principal motor de la campanya: aproximadament la meitat de les adhesions que arribaran al Congrés per part d'aquesta plataforma s'han aconseguit en territori català.
Pels impulsors, la idea que justifica la regularització, i que va accelerar-ne la urgència a partir de la pandèmia, té diverses cares. Un exemple són les vulneracions de drets laborals. "Sempre és més fàcil explotar qui no té res i depèn totalment d'una feina precària, que tampoc pot denunciar amb garanties. Això és claríssim amb el cas de les treballadores de la llar", explica Paula Santos, de Dones Migrants. Altres realitats són les possibilitats de ser identificat i expulsat del país o les complicacions per accedir a serveis bàsics. Alhora, també reivindiquen el guany de fiscal i econòmic que es podria aportar, així com la participació política d'una part de la població exclosa.
Membres de la plataforma Regularització Ja explicant la iniciativa. Foto: Adrià Costa
Però aconseguir les signatures no ha estat fàcil. El rei de les signatures, d'inici, va ser amenaçat per la policia només per demanar suports a peu de carrer. "Necessites una autorització", li deia la Guàrdia Urbana. Poc després reconeixerien que això no calia, expliquen els activistes. "Tampoc no hem trobat el suport d'espais i sindicats que es presenten com a contestataris o que haurien d'empatitzar amb els drets socials. És l'evidència que els discursos excloents estan estesos. I no hauríem de ser les persones migrants les que hauríem de revertir aquesta realitat", lamenta Vivi Alfonsín.
Una proposta desafiant
Malgrat les reticències detectades, l'esforç és cada vegada més a prop de saber si obtindrà recompensa. Si aconsegueixen les 500.000 signatures vàlides, el Congrés entomarà una proposta que reclama, amb un article únic, que es modifiqui la llei d'estrangeria per permetre la regularització de tots els estrangers que es trobin a Espanya des d'abans del novembre del 2021.
Una proposta ambiciosa -menys específica que els sis processos històrics fets pels governs de Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero- que no recull una lectura unànime, entre els acadèmics. La majoria dels experts contactats reconeix ambivalències respecte a la iniciativa. "Les regularitzacions extraordinàries resolen un problema puntual, però en generen un altre: que és la demanda de noves regularitzacions", exposa el codirector del màster de Migracions Contemporànies i professor de Dret Constitucional a la UB, David Moya. Així, considera que no es resoldria el problema de fons, que són els col·lectius que no aconsegueixen regularitzar la seva situació tot i l'existència dels mecanismes actuals, que requereixen l'empadronament i una oferta d'un any a jornada completa.
També apunta una línia similar Sònia Parella, directora del centre CER de Migracions de la UAB. En el seu cas, defensa que la proposta "pot ser legítima", però s'ha de tenir en compte si és un model sostenible. "Si l'assumim com a pedaç, perfecte, perquè avancem en donar drets a persones. Però la pregunta és quin sentit té com a instrument de la política migratòria", planteja Parella, tot recordant que l'estat espanyol ja ha fet diferents processos d'un mecanisme que es cataloga com a extraordinari. "Si seguim sense tenir vies d'entrada legals, és un missatge perillós perquè col·labora a convertir el Mediterrani en un cementiri". Davant d'això, la investigadora veu més "raonable" modificar la llei d'estrangeria per tenir més flexibilitat a l'hora de regularitzar de manera habitual les persones migrants. "Siguin arribades sobrevingudes o per motius laborals, hem de poder protegir les persones abans que es juguin la vida per venir", enraona.
Així, les tensions entre l'actual llei d'estrangeria -que recentment n'ha modificat el reglament per facilitar parcialment alguns tràmits- i les persones que no poden complir-ne els requisits retraten una situació desafiant. "Especialment, quan la UE ha insistit que no vol que hi hagi més regularitzacions extra", apunta la directora del curs de Polítiques i Gestió de les Migracions i l'Asil a l'Institut Universitari d'Investigació Gregorio Marañón, Rosa Aparicio.
En aquest sentit, l'experta reconeix dubtes sobre la conveniència de la proposta en forma d'ILP. "També desconeixem la borsa exacta de persones en irregularitat", afegeix Aparicio. Una línia que endureix el director del màster de Gestió Administrativa de la Universitat Abat Oliba, Marc Giménez. En el seu cas, les reticències barregen la possible arribada de més migrants juntament amb l'actual situació de "col·lapse a l'administració". Una situació que s'agreuja a municipis amb més demanda de gestions, assegura. "Ja falten funcionaris. I treballar a Catalunya no és rendible. Per cobrar el mateix, van a Burgos que tenen molta menys feina", assegura.
Igualment, mentre Giménez defensa que ja existeixen els instruments necessaris per regularitzar les persones que arriben, David Moya incideix en què l'actual sistema d'accés a drets "exigeix un temps de precarietat" als migrants que arriben a Espanya. Aquest temps, que poden ser anys i que depèn de condicionants laborals sovint, és el que precisament denuncien des dels moviments socials. Per això, els pròxims dies, encara seguiran pressionant. "El dia 10 és el dia dels drets humans i ens mobilitzarem a Arc de Triomf. Tot compta", reivindica Columba. La idea és apurar. I el dia 22 de desembre, enviar-ho tot a Madrid.