03
de maig
de
2023, 12:00
Actualitzat:
15:03h
El Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona és la imatge més venerada de la ciutat i diuen que la segona de Catalunya després de la Moreneta. Aquest dimecres, es presentarà als mitjans la restauració de l'obra, a cura de la catedral i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que ha permès descobrir l'antiga policromia radiant i en bon estat darrere d'una capa de sutge i vernissos. La tasca de restauració ha anat acompanyada d'un estudi històric que permet qüestionar encara més la llegenda -feta mite pel nacionalcatolicisme- d'una presència decisiva del Crist a la batalla de Lepant.
Es va observar que l'obra perdia pintura i es va decidir una intervenció. Nil Rider, tècnic de patrimoni immaterial de la catedral de Barcelona, explica a Nació la rellevància de la restauració: "S'ha tret la capa que ennegria la figura i ara ha sortit el color pimigeni que tenia. Ara es pot apreciar millor l'expressivitat del rostre i el realisme de les ferides de la passió". En la tasca de restauració, diversos historiadors han estudiat la peça i aprecien que no hi ha cap prova que permeti afirmar que la figura fos a Lepant. Rider explica que fins ara es creia que era del segle XVI. "És un Crist fet en un moment de pas entre el segle XIII i el XV, però no és renaixentista".
Se celebrarà un congrés d'expecialistes per estudiar a fons l'obra. Però del que se sap fins ara, es pot conststar que no existeix cap document que permeti assegurar que el Crist va ser present en la nau capitana de l'armada espanyola de Joan d'Àustria que es va enfrontar als turcs a Lepant. En tot cas, el congrés potser dirà l'última paraula. També es pot descartar que sigui una obra del segle XVI, com s'havia assegurat. La llegenda situava la figura a la coberta enmig de la batalla naval, fins al punt que hauria esquivat un projectil en moviment digne d'una gran rapidesa de reflexos. D'aquí l'estranya posició del cos, girat a la dreta.
Igualment s'havia apuntat que, ubicat als baixos de la nau per protegir-la, hauria tapat amb el seu cos un forat perillosíssim a la nau, salvant-la d'un enfonsament letal. Actualment, ningú creu que la figura fos present a Lepant (1571), batalla convertida en mite gairebé sagrat pel fet d'haver estat important per aturar l'avenç turc a la Mediterrània.
Si Lepant és un lloc destacat de la historiografia nacional espanyola més tradicional, el Sant Crist de Lepant ho és especialment. És la unió de l'espasa i la creu contra el turc. Després de la Desfilada de la Victòria del 1939, la figura va ser enviada a Madrid per participar d'una de les escenes de major exaltació franquista. El dictador va posar la seva espasa als peus del Crist, sotmetent a un suposat Déu vencedor el triomf de les seves armes. El cardenal Gomà el va beneir i tots dos es van abraçar encetant la llarga era nacionalcatòlica.
Que, llegendes a banda sobre les seves suposades "gestes", aquest Sant Crist no va ser mai a Lepant sembla clar. No s'ha trobat cap font documental que permeti assegurar-ho. Les memòries del Consell de Cent de Barcelona res no diuen del suposat episodi. Ara, gràcies a la restauració de l'obra, podrem saber-ne moltes més coses. Sense negrors físiques ni polítiques.
Es va observar que l'obra perdia pintura i es va decidir una intervenció. Nil Rider, tècnic de patrimoni immaterial de la catedral de Barcelona, explica a Nació la rellevància de la restauració: "S'ha tret la capa que ennegria la figura i ara ha sortit el color pimigeni que tenia. Ara es pot apreciar millor l'expressivitat del rostre i el realisme de les ferides de la passió". En la tasca de restauració, diversos historiadors han estudiat la peça i aprecien que no hi ha cap prova que permeti afirmar que la figura fos a Lepant. Rider explica que fins ara es creia que era del segle XVI. "És un Crist fet en un moment de pas entre el segle XIII i el XV, però no és renaixentista".
Se celebrarà un congrés d'expecialistes per estudiar a fons l'obra. Però del que se sap fins ara, es pot conststar que no existeix cap document que permeti assegurar que el Crist va ser present en la nau capitana de l'armada espanyola de Joan d'Àustria que es va enfrontar als turcs a Lepant. En tot cas, el congrés potser dirà l'última paraula. També es pot descartar que sigui una obra del segle XVI, com s'havia assegurat. La llegenda situava la figura a la coberta enmig de la batalla naval, fins al punt que hauria esquivat un projectil en moviment digne d'una gran rapidesa de reflexos. D'aquí l'estranya posició del cos, girat a la dreta.
Igualment s'havia apuntat que, ubicat als baixos de la nau per protegir-la, hauria tapat amb el seu cos un forat perillosíssim a la nau, salvant-la d'un enfonsament letal. Actualment, ningú creu que la figura fos present a Lepant (1571), batalla convertida en mite gairebé sagrat pel fet d'haver estat important per aturar l'avenç turc a la Mediterrània.
Part de la iconografia franquista
Si Lepant és un lloc destacat de la historiografia nacional espanyola més tradicional, el Sant Crist de Lepant ho és especialment. És la unió de l'espasa i la creu contra el turc. Després de la Desfilada de la Victòria del 1939, la figura va ser enviada a Madrid per participar d'una de les escenes de major exaltació franquista. El dictador va posar la seva espasa als peus del Crist, sotmetent a un suposat Déu vencedor el triomf de les seves armes. El cardenal Gomà el va beneir i tots dos es van abraçar encetant la llarga era nacionalcatòlica. Que, llegendes a banda sobre les seves suposades "gestes", aquest Sant Crist no va ser mai a Lepant sembla clar. No s'ha trobat cap font documental que permeti assegurar-ho. Les memòries del Consell de Cent de Barcelona res no diuen del suposat episodi. Ara, gràcies a la restauració de l'obra, podrem saber-ne moltes més coses. Sense negrors físiques ni polítiques.