04
de maig
del
2023
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
18:25h
Catalunya té un problema a l'ESO. Aquesta és la principal conclusió derivada de l'estudi presentat per la Fundació Bofill anomenat L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria, en què s'ha exposat per primera vegada que el 61% dels alumnes que amb 19 anys havien deixat els estudis ho havien fet durant l'etapa obligatòria de l'educació secundària, i no en els cicles, el batxillerat o la universitat posteriors. I més concretament, la majoria d'aquests adolescents que abandonaven els estudis a l'ESO ho feien durant o en haver acabat l'últim curs. Més d'un de cada deu alumnes (12,5%) ho deixen córrer a 4t d'ESO. "És molt important saber qui són i on es perden aquests alumnes, perquè si ho saps, vol dir que pots posar la mesura adequada en el lloc adequat", ha expressat el director de la fundació, Ismael Palacín, per assenyalar la manca històrica d'aquestes dades com un missatge directe al Departament d'Educació de la Generalitat.
L'estudi, a més, ha exhibit una comparativa territorial que exposa el punt crític de Catalunya pel que fa al manteniment dels alumnes, més enllà de la formació obligatòria. Així, l'informe mostra com Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una taxa d'escolarització més baixa als 17 anys, només per darrere de les Illes Balears. Segons dades del ministeri, es queda en el 86,3%, mentre que la mitjana espanyola volta el 90%. I Navarra, el País Basc o Castella i Lleó superen el 95%. Aquest abandonament "té conseqüències molt greus" tant sobre "la salut" com "l'atur crònic", apunta Palacín. També hi incideix el coautor de l'informe Adrián Zancajo, que remarca que "tenir un cicle o un batxillerat és allò mínim" perquè els joves "puguin tenir una vida mínimament digna i satisfactòria" tant en termes socials com laborals. S'ha de concebre com "una qüestió de justícia social", apunta Zancajo.
Tot plegat ha portat el director de la Fundació Bofill a assegurar que l'actual taxa d'abandonament escolar prematur -que té en compte la situació dels joves entre 18 24 anys, i que se situa en el 16,9% a Catalunya- es podria rebaixar al 10% del jovent català en un període de "quatre anys". Aquesta xifra acostaria el país a les tendències europees, que estan molt per sota de les xifres catalanes. Per fer-ho, però, Ismael Palacín ha calculat que caldria dedicar-hi el 5% del pressupost d'Educació.
"Aquests joves no abandonen a 4t d'ESO perquè siguin estrangers o perquè tinguin un perfil socioeconòmic baix. Abandonen per la combinació del seu perfil i el sistema educatiu que tenim ara mateix", ha apuntat el sociòleg i coautor de l'informe. O per dir-ho d'una altra manera, "aquests joves estrangers i de nivell socioeconòmic baix" amb un sistema català que funcionés diferent "no abandonarien", ha afegit.
De fet, una de les particularitats que mostra fins a quin punt els condicionants socials colpegen el futur del jovent en l'àmbit educatiu és que, generalment, també a 4t d'ESO, es manté la diferència entre noies i nois. Les adolescents tenen de mitjana una taxa més baixa d'abandonament escolar que els seus companys nois. Ara bé, quan es busca específicament la realitat de les noies en situació de vulnerabilitat social o amb perfil socioeconòmic baix, les dades es disparen i s'assemblen més a les dels nois de la seva mateixa condició que no pas a la de la resta d'estudiants noies.
Una de les explicacions habituals que es dona a l'abandonament prematur és la manca de capacitació acadèmica dels alumnes que deixen d'estudiar. Tanmateix, l'informe ho contradiu amb dades. I exposa que el 55% dels alumnes que el curs 2019/2020 -l'últim curs del qual es tenen dades- van deixar els estudis venien de graduar-se a 4t d'ESO. És a dir, que més de la meitat d'aquests joves que es van desvincular del sistema educatiu acabaven d'aprovar el darrer curs de l'ensenyament obligatori. "No és un tema de competències", ha subratllat Zancajo.
Però la segregació escolar entre centres també té un impacte en el futur educatiu dels joves. En aquest sentit, l'estudi concreta que el 50% dels joves que no segueixen estudiant després de l'ESO es concentren en el 25% d'instituts del país. Així, són un de cada quatre els centres de secundària que registren nivells alts o molt alts d'abandonament a 4t d'ESO, però agrupen un gran nombre d'alumnes. La prioritat per als investigadors és que Educació intervingui en aquests contextos, amb mesures focalitzades per reduir la concentració d'alumnes i prevenir la renúncia a seguir estudiant. "Els instituts amb un abandonament molt alt són 70 centres. Fer una inversió demà en aquests 70 centres és un esforç econòmic ridícul" per a l'administració, ha defensat el coautor de l'informe. A més, també es conclou que les mesures per reduir la segregació a l'àmbit escolar a Catalunya ajudarien a distribuir de manera més equilibrada l'alumnat i reduirien els nivells d'abandonament escolar.
L'estudi, a més, ha exhibit una comparativa territorial que exposa el punt crític de Catalunya pel que fa al manteniment dels alumnes, més enllà de la formació obligatòria. Així, l'informe mostra com Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una taxa d'escolarització més baixa als 17 anys, només per darrere de les Illes Balears. Segons dades del ministeri, es queda en el 86,3%, mentre que la mitjana espanyola volta el 90%. I Navarra, el País Basc o Castella i Lleó superen el 95%. Aquest abandonament "té conseqüències molt greus" tant sobre "la salut" com "l'atur crònic", apunta Palacín. També hi incideix el coautor de l'informe Adrián Zancajo, que remarca que "tenir un cicle o un batxillerat és allò mínim" perquè els joves "puguin tenir una vida mínimament digna i satisfactòria" tant en termes socials com laborals. S'ha de concebre com "una qüestió de justícia social", apunta Zancajo.
Tot plegat ha portat el director de la Fundació Bofill a assegurar que l'actual taxa d'abandonament escolar prematur -que té en compte la situació dels joves entre 18 24 anys, i que se situa en el 16,9% a Catalunya- es podria rebaixar al 10% del jovent català en un període de "quatre anys". Aquesta xifra acostaria el país a les tendències europees, que estan molt per sota de les xifres catalanes. Per fer-ho, però, Ismael Palacín ha calculat que caldria dedicar-hi el 5% del pressupost d'Educació.
La davallada, més gran entre els perfils vulnerables
Encara amb més atenció s'han de llegir aquestes dades quan afecten col·lectius en situació de migració, pobresa o discapacitat. De fet, una de les troballes de l'informe és que al voltant del 30% de l'alumnat socialment i educativament vulnerable no accedeix a l'educació més enllà de 4t d'ESO. Una dada que entre la resta dels estudiants es queda en el 10% dels casos. Així, els patrons de vulnerabilitat social castiguen també el recorregut educatiu dels adolescents."Aquests joves no abandonen a 4t d'ESO perquè siguin estrangers o perquè tinguin un perfil socioeconòmic baix. Abandonen per la combinació del seu perfil i el sistema educatiu que tenim ara mateix", ha apuntat el sociòleg i coautor de l'informe. O per dir-ho d'una altra manera, "aquests joves estrangers i de nivell socioeconòmic baix" amb un sistema català que funcionés diferent "no abandonarien", ha afegit.
De fet, una de les particularitats que mostra fins a quin punt els condicionants socials colpegen el futur del jovent en l'àmbit educatiu és que, generalment, també a 4t d'ESO, es manté la diferència entre noies i nois. Les adolescents tenen de mitjana una taxa més baixa d'abandonament escolar que els seus companys nois. Ara bé, quan es busca específicament la realitat de les noies en situació de vulnerabilitat social o amb perfil socioeconòmic baix, les dades es disparen i s'assemblen més a les dels nois de la seva mateixa condició que no pas a la de la resta d'estudiants noies.
Abandonar els estudis tot i aprovar
Una de les explicacions habituals que es dona a l'abandonament prematur és la manca de capacitació acadèmica dels alumnes que deixen d'estudiar. Tanmateix, l'informe ho contradiu amb dades. I exposa que el 55% dels alumnes que el curs 2019/2020 -l'últim curs del qual es tenen dades- van deixar els estudis venien de graduar-se a 4t d'ESO. És a dir, que més de la meitat d'aquests joves que es van desvincular del sistema educatiu acabaven d'aprovar el darrer curs de l'ensenyament obligatori. "No és un tema de competències", ha subratllat Zancajo.
La segregació i el vincle amb l'abandonament escolar
Però la segregació escolar entre centres també té un impacte en el futur educatiu dels joves. En aquest sentit, l'estudi concreta que el 50% dels joves que no segueixen estudiant després de l'ESO es concentren en el 25% d'instituts del país. Així, són un de cada quatre els centres de secundària que registren nivells alts o molt alts d'abandonament a 4t d'ESO, però agrupen un gran nombre d'alumnes. La prioritat per als investigadors és que Educació intervingui en aquests contextos, amb mesures focalitzades per reduir la concentració d'alumnes i prevenir la renúncia a seguir estudiant. "Els instituts amb un abandonament molt alt són 70 centres. Fer una inversió demà en aquests 70 centres és un esforç econòmic ridícul" per a l'administració, ha defensat el coautor de l'informe. A més, també es conclou que les mesures per reduir la segregació a l'àmbit escolar a Catalunya ajudarien a distribuir de manera més equilibrada l'alumnat i reduirien els nivells d'abandonament escolar.Davant d'això, conscients que la Generalitat ha anunciat recentment un pla de xoc contra l'abandonament escolar prematur, la Fundació Bofill reclama que es faci una orientació d'aquestes polítiques públiques cap al tram final de l'ESO. A més, planteja desplegar mesures com l'orientació individualitzada a cada alumne i les seves necessitats, reforçar l'educació inclusiva als nivells postobligatoris -plantejant-hi la creació d'una reserva de places per a alumnes amb necessitats especials- i reduir la segregació escolar.