08
de juny
de
2023, 19:25
"O traurem la destral de guerra, o traurem el cava". Eren les vuit del matí d'aquest dijous i el portaveu de la principal associació del taxi metropolità de Barcelona, Tito Álvarez, enviava aquest avís als seguidors del canal de Telegram de la plataforma Élite Taxi. Feia referència a la reacció que podia suscitar la publicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la limitació proposada a Barcelona al voltant de les VTC -servei utilitzat per empreses com Uber o Cabify- per protegir el sector del taxi. Després d'anys d'espera, conductors del servei públic i empreses de l'economia de plataforma quedaven a expenses del primer gran posicionament europeu sobre el conflicte barceloní. Finalment, la sentència evitaria els contrastos i oferiria un rang d'interpretacions generós. La reacció dels taxistes ha inclòs una mica de cava i una mica de destral. I la de les patronals de les companyies de VTC, curiosament, ha estat gairebé idèntica. A Nació expliquem els detalls d'aquest contrast.
La clau per entendre el posicionament europeu és que el tribunal analitzava una regulació concreta: la proposta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) desenvolupada l'any 2019 que establia una proporció màxima de 1 llicència VTC per cada 30 taxis. La coneguda com a ràtio 1/30 va frenar les aspiracions de creixement desbordant que preveien companyies com Uber a les grans ciutats. Ara, però, la justícia europea ha conclòs que aquesta limitació va contra la llibertat d'establiment. A més, la situa com a una mesura injustificada.
Això ha estat nítidament celebrat per les agrupacions del transport dels cotxes amb conductor, com Unauto i Feneval, que inclouen totes les grans empreses internacionals desplegades a l'Estat. Si bé han preferit no fer valoracions individuals, les companyies com Uber, Cabify i Bolt -contactades per aquest diari- s'han remès a un comunicat conjunt de les dues patronals. El text reivindica que la decisió europea aclareix que no es pot limitar l'activitat de les VTC simplement per protegir "la viabilitat econòmica del sector del taxi". "Un argument" que "posaria en qüestió part de les restriccions que en els últims anys les autoritats d'Aragó, Balears, Catalunya o València han imposat a les VTC", defensen les patronals. És a dir, que, veient que el TJUE esmena el topall 1/30, esperen agafar embranzida per tombar altres regulacions.
D'alguna manera, els jutges europeus interpreten que s'ha traspassat una línia que no tocava. Ara bé, aquesta postura l'han emès com a resposta a la petició d'aclariment que feia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui ha de resoldre sobre la ràtio 1/30. El cert, però, és que immediatament no hi haurà cap canvi que els barcelonins puguin percebre. Ja fa temps que aquesta limitació va ser suspesa de manera cautelar, i des de llavors han aparegut altres normes que també han collat les VTC.
El que sí canvia aquesta decisió europea, però, és el tauler de joc. Aclareix quin camí és el vàlid per restringir l'activitat del lloguer de cotxes amb conductor, i quin no. I això explica perquè el sector del taxi ha sortit, també, a celebrar la sentència del tribunal internacional.
Així ho reivindica Tito Álvarez, tot brandant un informe recent de l'Ajuntament de Barcelona que justifica la necessitat de limitar l'arribada de VTC a la ciutat. I ho relaciona directament amb els aspectes presentats pel TJUE, com l'emergència climàtica o l'espai públic. "Els impactes dels serveis VTC poden ser rotunds a nivell ambiental i de mobilitat en base a les dades d'altres ciutats", diu l'estudi de 40 pàgines del consistori al qual ha tingut accés Nació. També denuncia que a Madrid "Uber i Cabify estan captant passatgers de l'autobús urbà".
Això ha encoratjat el portaveu d'Élite Taxi. "Estem molt contents perquè realment podem justificar amb dades empíriques que no pot haver-hi més VTC a l'AMB", ha apuntat en unes declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies. En el mateix sentit s'ha expressat la segona tinent d'alcaldia del govern municipal de Barcelona, Janet Sanz, que ha considerat que la posició del tribunal europeu referma que la feina dels darrers anys enllestida per les administracions catalanes -Generalitat, Àrea Metropolitana de Barcelona i Ajuntament de Barcelona- "va en la bona direcció".
És a dir, que en l'escrit del TJUE uns -les patronals de les VTC- veuen una esquerda en la línia restrictiva que s'ha imposat a Catalunya i altres -el sector del taxi i els governs- hi veuen el reconeixement d'una via per seguir limitant l'activitat de Bolt, Uber o Cabify. Al seu torn, l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) de l'AMB, que és qui va impulsar el reglament que ha arribat a Europa, es limita a recordar que la xifra 1/30 no era arbitrària, sinó que té un origen constatable: una normativa espanyola del 1990. Des de la Generalitat, de moment, han apostat per mantenir un perfil baix, sense declaracions ni posicionaments explícits, davant la controvèrsia del dia.
Amb aquest últim escenari al cap, els taxistes ja han anunciat una mobilització dimecres vinent a Barcelona per pressionar el Ministeri de Transports. Concretament, aparcaran els cotxes a la Gran Via de les Corts Catalanes i el passeig de Gràcia i es desplaçaran a la delegació del govern espanyol. La intenció és collar l'executiu de Pedro Sánchez perquè deixi lligada aquesta nova normativa abans de les eleccions. El nou paraigües estatal facilitaria que altres municipis, especialment de la Costa Brava o altres punts turístics, poguessin exigir la doble autorització que l'àrea metropolitana de Barcelona ja contempla i es frenés l'impacte de les VTC. "S'ha de protegir els taxistes fora de l'AMB", resol Tito Álvarez.
La clau per entendre el posicionament europeu és que el tribunal analitzava una regulació concreta: la proposta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) desenvolupada l'any 2019 que establia una proporció màxima de 1 llicència VTC per cada 30 taxis. La coneguda com a ràtio 1/30 va frenar les aspiracions de creixement desbordant que preveien companyies com Uber a les grans ciutats. Ara, però, la justícia europea ha conclòs que aquesta limitació va contra la llibertat d'establiment. A més, la situa com a una mesura injustificada.
Les patronals s'agafen a "l'argument" del TJUE
Això ha estat nítidament celebrat per les agrupacions del transport dels cotxes amb conductor, com Unauto i Feneval, que inclouen totes les grans empreses internacionals desplegades a l'Estat. Si bé han preferit no fer valoracions individuals, les companyies com Uber, Cabify i Bolt -contactades per aquest diari- s'han remès a un comunicat conjunt de les dues patronals. El text reivindica que la decisió europea aclareix que no es pot limitar l'activitat de les VTC simplement per protegir "la viabilitat econòmica del sector del taxi". "Un argument" que "posaria en qüestió part de les restriccions que en els últims anys les autoritats d'Aragó, Balears, Catalunya o València han imposat a les VTC", defensen les patronals. És a dir, que, veient que el TJUE esmena el topall 1/30, esperen agafar embranzida per tombar altres regulacions. D'alguna manera, els jutges europeus interpreten que s'ha traspassat una línia que no tocava. Ara bé, aquesta postura l'han emès com a resposta a la petició d'aclariment que feia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui ha de resoldre sobre la ràtio 1/30. El cert, però, és que immediatament no hi haurà cap canvi que els barcelonins puguin percebre. Ja fa temps que aquesta limitació va ser suspesa de manera cautelar, i des de llavors han aparegut altres normes que també han collat les VTC.
El que sí canvia aquesta decisió europea, però, és el tauler de joc. Aclareix quin camí és el vàlid per restringir l'activitat del lloguer de cotxes amb conductor, i quin no. I això explica perquè el sector del taxi ha sortit, també, a celebrar la sentència del tribunal internacional.
L'esquerda que alegra taxistes i Ajuntament de Barcelona
El matís que introdueix el text emès aquest dijous és que, si bé considera que el règim 1/30 no tenia una justificació prou clara per retallar la presència de les VTC, sí que hi ha "raons imperioses" que podrien motivar la limitació de noves llicències de serveis com Uber o Cabify. Aquestes serien "la bona gestió del transport públic, del trànsit i de l'espai públic" així com "la protecció del medi ambient". I és en aquest context que l'altra pota de la limitació existent a l'àrea metropolitana barcelonina -que es basa en un sistema de doble autorització que limita qui obté una llicència de transport de passatgers- té més camp per córrer.Així ho reivindica Tito Álvarez, tot brandant un informe recent de l'Ajuntament de Barcelona que justifica la necessitat de limitar l'arribada de VTC a la ciutat. I ho relaciona directament amb els aspectes presentats pel TJUE, com l'emergència climàtica o l'espai públic. "Els impactes dels serveis VTC poden ser rotunds a nivell ambiental i de mobilitat en base a les dades d'altres ciutats", diu l'estudi de 40 pàgines del consistori al qual ha tingut accés Nació. També denuncia que a Madrid "Uber i Cabify estan captant passatgers de l'autobús urbà".
Això ha encoratjat el portaveu d'Élite Taxi. "Estem molt contents perquè realment podem justificar amb dades empíriques que no pot haver-hi més VTC a l'AMB", ha apuntat en unes declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies. En el mateix sentit s'ha expressat la segona tinent d'alcaldia del govern municipal de Barcelona, Janet Sanz, que ha considerat que la posició del tribunal europeu referma que la feina dels darrers anys enllestida per les administracions catalanes -Generalitat, Àrea Metropolitana de Barcelona i Ajuntament de Barcelona- "va en la bona direcció".
És a dir, que en l'escrit del TJUE uns -les patronals de les VTC- veuen una esquerda en la línia restrictiva que s'ha imposat a Catalunya i altres -el sector del taxi i els governs- hi veuen el reconeixement d'una via per seguir limitant l'activitat de Bolt, Uber o Cabify. Al seu torn, l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) de l'AMB, que és qui va impulsar el reglament que ha arribat a Europa, es limita a recordar que la xifra 1/30 no era arbitrària, sinó que té un origen constatable: una normativa espanyola del 1990. Des de la Generalitat, de moment, han apostat per mantenir un perfil baix, sense declaracions ni posicionaments explícits, davant la controvèrsia del dia.
Noves lleis a l'horitzó i una protesta imminent
Sigui com sigui, tot i les celebracions, la destral de guerra continua mig present per dos motius. D'una banda, perquè encara hi ha diversos litigis pendents entre taxistes, VTC i administracions. Però també perquè hi ha nous textos legals de camí que han de solucionar el que fins ara han estat pedaços sobre la marxa. D'una banda, a Catalunya el Govern ha promès treballar per teixir pactes al Parlament per una nova llei del taxi. D'altra banda, perquè el govern espanyol també té sobre la taula la clausura de la carpeta de la nova Llei d'Ordenació dels Transports Terrestres.Amb aquest últim escenari al cap, els taxistes ja han anunciat una mobilització dimecres vinent a Barcelona per pressionar el Ministeri de Transports. Concretament, aparcaran els cotxes a la Gran Via de les Corts Catalanes i el passeig de Gràcia i es desplaçaran a la delegació del govern espanyol. La intenció és collar l'executiu de Pedro Sánchez perquè deixi lligada aquesta nova normativa abans de les eleccions. El nou paraigües estatal facilitaria que altres municipis, especialment de la Costa Brava o altres punts turístics, poguessin exigir la doble autorització que l'àrea metropolitana de Barcelona ja contempla i es frenés l'impacte de les VTC. "S'ha de protegir els taxistes fora de l'AMB", resol Tito Álvarez.