Pugna per combatre la dreta espanyola sense aliances clares: l'1x1 del debat català

Pugna per liderar l'alternativa a la suma de dreta i extrema dreta que podria governar l'Estat. El debat de candidats de TV3 i Catalunya Ràdio s'ha de llegir a partir d'aquest eix gravitatori, perquè el resultat electoral a Catalunya condicionarà la batalla per decidir el nou inquilí de la Moncloa. Sense un resultat excel·lent del PSC, Pedro Sánchez no podrà aspirar a la reelecció mentre que un ascens rellevant dels suports al PP, encara que hi hagi victòria socialista, impulsaria Alberto Núñez Feijóo. Al seu torn, les forces independentistes, que proven d'evitar una patacada després del retrocés patit a les municipals, s'expressen condicionades pel pes que pugui tenir l'abstenció. En un debat de difícil gestió, farcit de retrets i poques propostes -i referències indirectes al test ràpid de Nació als caps de llista-, els candidats han intentat contenir fugues de vots. La fidelitat no cotitza a l'alça el 23 de juliol.

En què s'ha centrat el debat? L'ombra del 2017 continua projectant-se sobre l'escenari -els indults i la negociació han aparegut al plató, amb tots els accents possibles-, de la mateixa manera que els pactes i la irrupció de la dreta i l'extrema dreta delimiten tot el terreny de joc. ERC ha esquivat en tot moment el xoc directe amb Junts -"no soc el seu adversari", repetia Gabriel Rufián- i l'ha buscat amb el PSC i amb Sumar, mentre que Míriam Nogueras ha desplegat l'arsenal contra socialistes i els republicans. Nogueras signaria que el podi quedés així la nit del 23-J, però es poden trobar que qui quedi segon sigui el PP. Aquest és l'1x1 d'un debat que ha constatat les discrepàncies i que fa preveure una legislatura crispada al Congrés.
 

Gabriel Rufián (ERC): protagonista

Conscient que ERC ve d'un mal resultat a les municipals, ha perseguit protagonisme des de l'arrencada del debat. Ha retret al Vox i el PP l'ofensiva contra la llengua catalana al País Valencià -regalant exemplars del Camacuc- i ha recorregut a la ironia per rebatre adversaris, amb gràcia especial quan ho ha fet amb l'extrema dreta i a vegades de manera massa vehement. Ha tret pit de la centralitat dels republicans en els darrers quatre anys a Madrid, per aconseguir els indults -que ja reivindica de forma clara- o assolir acords en matèria social i econòmica, i ha demanat ajuda a la resta de forces sobiranistes, especialment a la CUP i sense enfrontar-se a Nogueras. Mirant endavant, ha reclamat combinar la reivindicació nacional amb la negociació de transferències quan la candidata de Junts l'ha interpel·lat per condicionar la investidura de Sánchez a transferir les competències per fer un referèndum. "No farem una jugada mestra per investir un president del PP", li ha respost a Nogueras el segon cop que li ha formulat la proposta. En el bloc econòmic, ha fet propostes sintètiques, com el traspàs de Rodalies. 
 

Meritxell Batet (PSC): apagada

El sorteig ha fet que la primera intervenció de Batet hagi estat per fer una pregunta a Aina Vidal, dels comuns, socis de govern del PSOE a Madrid. Una aliança que és indispensable, si els números sumen, per mantenir-se a la Moncloa. La pregunta, enfocada a avaluar la reforma laboral, estava pensada per desgastar ERC, que hi va votar en contra. Aspirant a la centralitat, no s'ha mogut en cap moment de l'argumentari de campanya, molt basat en com Sánchez "se l'ha jugat" per Catalunya. "Hem obert un camí que semblava impossible", ha insistit. Probablement s'endurà la victòria aquest diumenge, però gràcies al paper de Sánchez. En el bloc dels pactes, ha interpel·lat Junts per saber si negociaran amb el PSOE, i també ha negat que el PP tingui "altura de mires". La resta, argumentari més dissenyat a Ferraz que al PSC.
 

Míriam Nogueras (Junts): guerrera

"Si fos pel partit que m'ha tocat a mi, no es podria parlar català. No tinc res a preguntar a un partit feixista". Aquesta ha estat la primera frase de la candidata de Junts, tota una declaració d'intencions en un 18 de juliol, aniversari del cop d'estat franquista. Després, Nogueras ha posat en marxa l'engranatge de crítiques a ERC, a qui ha desafiat a no investir cap president si no se cedeixen les competències per fer un referèndum. També ha rebut el PSC, perquè han "dimitit" a l'hora de defensar Catalunya i per mantenir la directiva d'intel·ligència que considera l'independentisme una amenaça similar a la del terrorisme d'arrel islamista. En el torn de la llengua, Nogueras ha indicat que està la immersió està "tocada de mort", i ha aprofitat per carregar contra el presumpte "blindatge" d'ERC al català a les escoles al Congrés.
 

Aina Vidal (Sumar-En Comú Podem): ferma

Va superar l'examen del debat de portaveus parlamentaris a TVE i ha tingut un inici suau al plató de TV3, perquè li ha tocat respondre una pregunta amable de Batet, que li ha permès reclamar acords amplis amb les forces d'esquerres per repetir el govern de coalició. En el cos de la discussió, de la qual no ha ocupat la centralitat, ha marcat distàncies amb l'independentisme que s'encalla en el procés i ha focalitzat esforços en assenyalar l'amenaça d'un govern de PP-Vox i la retallada de drets que es pot produir. S'ha enganxat amb Montañola en la contraposició de models econòmics, que no li ha permès aclarir la proposta fiscal, i ha posat al centre del debat l'emergència climàtica. S'ha trobat especialment còmoda reivindicant l'agenda legislativa de nous drets.
 

Nacho Martín Blanco (PP): assenyalat

Les bones perspectives electorals del PP, que aspira a multiplicar suports a Catalunya després dels dos diputats de fa quatre anys, han aportat seguretat al candidat popular. Amb un somriure ampli des del primer moment, ha burxat Junts, a qui el seu nou partit vol esgarrapar vots de nacionalistes decebuts, tot equiparant-los amb la CUP. Ha defensat un ideari d'ordre, especialment en matèria econòmica, i ha protagonitzat un dels moments del debat quan s'ha encarat amb Rufián retraient-li que li donés "lliçons" de respecte a la llengua catalana després que li hagués entregat un exemplar del Camacuc. Quan n'ha tingut oportunitat, ha retret a Batet i el PSC els pactes amb l'independentisme. Ha patit quan Montañola li ha recordat el salt de Ciutadans al PP i l'ha acusat de voler mantenir la "pagueta". En el capítol de drets, ha burxat en els efectes nocius de la llei del "només sí és sí" i ha abanderat la mà dura en matèria de seguretat.
 

Albert Botran (CUP): diàfan

Sòlid en campanya, el cap de cartell de la CUP ha marcat distàncies des del primer moment amb ERC i les seves aliances amb els socialistes. Ha retret a Rufián que la taula de diàleg hagi anestesiat la reivindicació independentista mentre, al seu parer, pacta una agenda econòmica d'ordre -com el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport del Prat- amb el PSC. Ha fet pujar els colors a Batet quan ha exposat la paradoxa que s'escampa com un èxit la "pacificació" de Catalunya mentre s'infiltren policies a l'esquerra independentista. Ha estat el protagonista del moment més estrany del debat amb una discussió amb Ariadna Oltra -la moderadora- quan ha intentat parlar sense èxit de la llengua catalana en l'inici del bloc econòmic, espai trobat després en l'apartat de drets socials. Quan ha desplegat les receptes econòmiques, ha exhibit el perdil de candidat cupaire plantejant un control de preus i un sistema impositiu més exigent, així com decisions que incorporin l'emergència climàtica. En aquest capítol, ha tornat a carregar contra republicans i socialistes pels macroprojectes. I ha verbalitzat una estocada final als comuns recordant-los l'aliança amb el PP per fer alcalde de Barcelona Jaume Collboni.  
 

Roger Montañola (Espai CiU-PDECat): autònom

El candidat de l'Espai CiU ha arrencat tranquil, elogiant els indults i disposat a "asseure's amb tothom" per "fer política" a Madrid, els claims de la campanya. Després, en la pregunta a Batet, ha demanat al PSC que posi l'accent en la reforma del sistema finançament, caducat des del 2014. Ha buscat un paper central, carregant contra l'independentisme i contra Vox per viure del "negoci del procés". "Catalunya es mereix honestedat, no s'ha estat transparent des de l'independentisme", ha ressaltat. En ple 2023, el 2017 "ja és pretèrit", i per això cal "mirar endavant". S'ha anat entonant amb el pas dels minuts, amb invectives contra el PP -el discurs de la "pagueta" dirigit a Martín Blanco ha ressonat amb força- i el PSC, però també contra un independentisme que només es pot "creuar de braços" si renuncia a fer política quan rebi la negativa al referèndum. En economia, agenda liberal: menys impostos i menys pes de l'Estat. Té molt difícil entrar al Congrés, però ha fet exactament el que s'esperava d'ell: animar el debat i reivindicar-se com a autònom, a diferència de la resta dels seus companys de plató.
 

Juan José Aizcorbe (Vox): desinflat

El cap de files de Vox ha tret pols al manual de sempre -cop d'estat, 155 sostingut, etcètera-, sempre amb l'aplicació de la llei com a estendard i les crítiques a la "indústria política catalana" com a guia. "Catalunya no ha tornat a la normalitat. Es continua fent xantatge i impedint la llibertat per part dels qui demanen llibertat", ha indicat. En el bloc econòmic ha intentat treure el nas per retallar "despeses polítiques", proposta que ha generat un bon guirigall. En cap moment s'ha mogut del carril prefixat. Potser perquè, qui el vulgui votar, ho farà per Santiago Abascal. Li ha calcat el discurs sobre el català, les escoles i la conviència, amb un discurs obertament xenòfob que vincula immigració i delinqüència. Cap sorpresa, cap novetat.