Totes les conseqüències de l'acord Puigdemont-Sánchez

L'acord entre Carles Puigdemont i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez suposa un canvi sense precedents -almenys en els últims anys- en l'eix gravitacional de la política catalana i, per descomptat, de la política estatal. Després d'anys de demonització dels socialistes per haver avalat el 155 de Mariano Rajoy, després de crítiques ferotges a ERC per aportar estabilitat al líder socialista, després de sembrar dubtes sobre el procés de negociació obert la legislatura passada, Junts efectua el gir més rellevant de la seva -curta- història i s'endinsa en la governabilitat d'Espanya. El mateix Puigdemont ha admès que l'acord "històric" que reclamava al setembre s'haurà de treballar en els propers anys, i que l'entesa amb el PSOE és un punt de partida. Un punt de partida que tanca definitivament el procés del 2017, que comportarà una llei d'amnistia -aplicar-la no serà senzill- i retornarà el terreny de joc a la política.

Què passarà a partir d'ara? Quines conseqüències tindrà l'entesa? Quines reverberacions hi haurà a Catalunya en matèria d'aliances? Trencats els blocs, es veuran pactes de l'independentisme amb el PSC per governar la Generalitat després de les properes eleccions? Com influirà la competència permanent entre ERC i Junts en el diàleg a tres bandes que s'obrirà aquest mateix mes de novembre? Són preguntes que la legislatura anirà responent a mesura que avanci.

Trencament definitiu dels blocs

Sis anys després de l'aplicació de l'article 155 -amb el concurs sol·lícit del PSOE, com recordava Sánchez en el seu Manual de resistència i subratllava Junts durant la campanya electoral-, els blocs fortificats en l'etapa àlgida del procés ja s'han esquerdat definitivament. Si bé el PSC ja s'havia col·locat amb habilitat com a frontissa entre ERC i el partit de Puigdemont en clau municipal, supramunicipal -el pacte a la Diputació de Barcelona amb Junts del 2019 va ser el tret de sortida- i parlamentària -Salvador Illa va aprovar els pressupostos de Pere Aragonès i ja hi ha reunions per repetir l'operació amb els comptes del 2024-, ara és l'independentisme qui s'erigirà en soci clau per a la governabilitat de Sánchez. Amb la investidura a Madrid, ja no hi ha fronteres argumentals que impedeixin un acord entre ERC o Junts amb el PSC a Catalunya quan hi hagi noves eleccions al Parlament, previstes pel febrer del 2025 si s'esgota la legislatura.
 

El retorn de Puigdemont, més a prop

Anant al detall, Puigdemont té ara més a prop que mai tornar a Catalunya. La llei d'amnistia, que es registra dilluns al Congrés i encara és susceptible de retocs d'última hora perquè l'haurà de revisar ERC, hauria de permetre que decaiguessin totes les causes del procés. Les alarmes es van encendre dilluns, amb la implicació directa -orquestrada pel jutge Manuel García Castellón, de l'Audiència Nacional- de l'expresident en la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic. Els republicans van assenyalar, quan van tancar l'acord amb el PSOE la setmana passada, que el Tsunami quedava inclòs en l'amnistia, però el fet que el jutge vinculés una mort a les activitats del moviment va obligar a redoblar les prevencions. Si Puigdemont pot tornar -un cop aprovada la llei, els jutges l'hauran d'aplicar- es tancarà una etapa de sis anys d'exili i li obrirà un nou futur. Candidat a la Generalitat o continuar com a eurodiputat? La decisió, a les seves mans.
 

Viratge històric a Junts

Durant anys, Junts ha desconfiat del diàleg amb l'Estat. Ha enarborat la bandera del no surrender, ha carregat amb duresa contra ERC per haver investit Sánchez "a canvi de res" a principis del 2020, va trencar el Govern fa un any precisament per les discrepàncies en el front a Madrid i continua enarborant la bandera del mandat de l'1-O. Després del 23-J, però, tot ha variat. El primer element palpable del gir va ser la tria de Francina Armengol a canvi de l'oficialitat del català a Europa, que encara no s'ha votat ni es concretarà abans de la investidura. Armengol va permetre a Junts -i també a ERC- tenir grup propi tot i no complir els requisits.

En tan sols uns mesos, Puigdemont haurà passat de no avalar pactes amb el PSC després de les municipals a investir el líder del PSOE. La diferència principal respecte l'etapa anterior és que ara Junts, amb set diputats, disposa de la força necessària per influir a Madrid. La força dels fets ha portat el partit a implicar-se en la governabilitat d'Espanya sis anys després de la DUI. Amb l'aval de l'executiva, el partit de Puigdemont -que no el presideix des del juny del 2022 però continua marcant-ne el pas- reuneix divendres el consell nacional i celebrarà una consulta el cap de setmana. Hi haurà vot de càstig? Apareix com una possibilitat difícil, tenint en compte el segell personal de l'expresident. I Laura Borràs, líder del sector més allunyat dels acords amb l'Estat, ha acabat formant part de les fotografies de les reunions internes del final de l'entesa.

Més competència independentista

Des de mitjans d'agost, amb la posada en marxa del Congrés, es va constatar l'existència d'una nova competició entre Junts i ERC per veure qui treia més rèdits d'entendre's amb el PSOE. Aquesta competició s'ha traslladat també a la investidura i als acords per separat. De fet, una de les lleis més importants de la democràcia -la d'amnistia que es registrarà dilluns- no ha estat obra de la col·laboració entre les dues formacions, que acumulen encausats per tots els processos encara oberts davant la justícia. La competició s'estendrà al llarg de tota la legislatura, perquè en cada negociació rellevant -els pressupostos generals de l'Estat, per exemple- tant ERC com Junts posaran sobre la taula el compliment dels respectius acords d'investidura.

L'acord, en tot cas, no dissipa de cap manera les ferides obertes entre Puigdemont i Oriol Junqueras. El to de la intervenció de l'expresident des del Press Club de Brussel·les ha estat dur contra els republicans: en poca estona han aparegut les crítiques al "principi de realitat" i a com s'ha negociat en l'anterior etapa a Madrid. La traca ha arribat quan el líder moral de Junts ha indicat que l'a cambio de nada -un dels eslògans més utilitzats pel partit en totes les campanyes electorals per desgastar ERC- ha anat "a la paperera de la història". La frase que va fer servir la CUP quan va forçar l'adeu d'Artur Mas, circumstància que va portar Puigdemont a Palau.
 

Tres taules de diàleg en marxa

Que les mirades de reüll entre ERC i Junts alteren qualsevol dinàmica ho demostra el fet que hi haurà tres taules de diàleg per resoldre el mateix conflicte. Una serà entre governs, amb Pere Aragonès i Sánchez al capdavant. Una altra, amb els dirigents republicans i del PSOE al marge dels executius, que tindrà un verificador internacional. I, per acabar, la de Junts amb els socialistes, que també tindrà un mecanisme internacional per vetllar pels acords. Aquesta última es reunirà durant el mes de novembre, previsiblement a Brussel·les -així hi podrà participar Puigdemont-, i ja té els membres escollits, com ha revelat l'expresident en la compareixença.

De la taula de diàleg de l'anterior legislatura, exclusivament entre governs, se'n van desprendre acords parcials com la reforma del codi penal o la protecció del català, i soterradament s'hi van negociar els indults del juny del 2021 als presos polítics. La llei d'amnistia, que ha de superar tota la judicialització i no s'hauria dut a terme sense que tot l'independentisme fos decisiu al Congrés, haurà de ser aplicada per uns jutges que no la veuen amb bons ulls, i també haurà de ser avalada pel Tribunal Constitucional (TC). Aquí és on va començar el procés, amb la retallada de l'Estatut, i aquí és on es tancarà més d'una dècada de turbulències. Encara que la lliçó dels últims anys és, precisament, que mai res s'acaba de tancar del tot. Sobretot si al capdavant de la nova etapa hi ha dues personalitats iconoclastes com Puigdemont i Sánchez.