Els falsos amics interns del català: un parell sempre són dos?

Només es berena a la tarda? Un parell no sempre són dos? Les calces són les mitges? Totes aquestes preguntes són fruit dels dubtes que poden originar els falsos amics. En general, són paraules de llengües diferents que, tot i que s'assemblen, tenen significats allunyats. Per exemple, en castellà, una ampolla és una butllofa o una bòfega, i no pas un vas portàtil de vidre o de plàstic, de coll estret, destinat a contenir líquids; bordar vol dir brodar, en comptes de lladrar amenaçadorament, i engatar significa enganyar o engalipar, en lloc d'estar embriac o begut.

Tot i això, cal tenir en compte que aquest fenomen no només és propi entre llengües, sinó també entredialectes, com ja evidencien les preguntes anteriors. La llengua catalana, per exemple, ens ofereix tota una sèrie de mots valuosos que tenen un significat diferent segons el territori. Ara bé, el problema és que sovint poden provocar confusions entre els mateixos catalanoparlants. Per això, a Nació hem fet una llista dels falsos amics interns del català més indispensables. 
 

1. Calces / mitges

"Mira, avui no m'he posat calces, ja fa calor", podrem sentir dir ben tranquil·lament a una mallorquina o una valenciana. Un català, però, potser quedarà desconcertat davant aquesta frase, perquè d'entrada segurament entendrà que no s'ha posat roba interior, quan realment vol dir que no porta mitges —la peça de roba que va des dels peus fins a més amunt dels genolls o la cintura—. Per això, cal tenir en compte que a Mallorca, Menorca, Fraga, Gandesa, Tortosa, el Maestrat, València, Alacant i l'Alguer, a diferència de la resta de territoris catalanoparlants, les calces són les mitges, i no pas la peça de roba interior que cobreix de la cintura als engonals. Tot i això, per història, aquest significat del terme calça no hauria de sobtar gaire en català. Antigament, com bé indica el DCVB, dels pantalons en dèiem calces o calçons, forma encara genuïna a les Balears.

 

2. Padrins / avis

La majoria de catalanoparlants tenen padrins, independentment de si estan batejats o no. La diferència, però, és que aquests padrins no sempre són "els de la mona de Pasqua", així com molts catalans els identifiquen, en referència a "la persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l'obligació d'educar-lo cristianament a falta dels pares". Per exemple, a Mallorca, Lleida, el Priorat i Tarragona, entre altres llocs, el terme padrí significa avi. Així doncs, per evitar confusions, del padrí de baptisme en diuen padrí de fonts o padrí jove, sobretot a Mallorca.
 

3. Moix / gat

En general, en gairebé tots els parlars occidentals i orientals el terme moix significa estar abatut i trist o tenir falta de delit i vivacitat. En alguns territoris catalanoparlants en concret, però, té més significats. Al Rosselló, per exemple, moix vol dir tou, podrit, passat o estantís, en referència a la fruita i alguns llegums. En canvi, a Mallorca i Menorca, el mot moix significa gat, l'animal mamífer carnívor de la família dels fèlids. La curiositat, però, és que, a les Balears, gat significa estar embriac, ebri o borratxo. Per això, per extensió es diuen frases com ara Anar gat com una sopa, Dur un bon gat i Agafar un bon gat, entre d'altres.

 

4. Banyar / mullar

Tradicionalment, el verb banyar sempre ha fet referència a quan l'aigua o un líquid qualsevol entra en contacte amb alguna cosa i penetra a l'interior o queda adherit a la superfície, segons expliquen els lingüistes Maria-Pilar Perea i Germà Colón a Estratigrafia dialectal. Avui dia, amb aquest valor, es manté a Mallorca, el País Valencià i gran part del català occidental. En canvi, en aquest sentit, a Barcelona i una gran part del territori oriental, s'ha substituït pel verb mullar —La pluja no ha arribat a mullar els carrers— i ha quedat relegat al significat de "ficar i tenir algun temps dins l'aigua o un altre líquid el cos o una part del cos d'algú o d'algun animal, alguna cosa" —Banyem els nens cada matí o Ahir ens vam banyar al riu—.
 

5. Pus / més

"No en vull pus", "No puc pus", "No n'hi ha pus" i "No en parlem pus" són frases que encara es poden sentir a Mallorca, el Rosselló, l'Empordà, la plana de Vic, la Pobla de Lillet i el Conflent. Generalment, l'adverbi pus es fa servir com a equivalent de l'adverbi més. Tot i això, predomina en frases negatives, interrogatives i dubitatives —per extensió, sense més ni pus i ni més ni pus. A part, segons el DCVB, en certs llocs només es fa servir per indicar a un infant que no en queda més del que li donen per menjar o del que vol que li donin —Pus!—. La realitat, però, és que avui dia la majoria de catalanoparlants, segurament també per influència del castellà, només tenen integrat el mot pus amb el significat de "líquid d'aspecte tèrbol i opac produït com a conseqüència d'una inflamació", tal com es defineix al DIEC.

 

6. Nina / nena

"Hem comprat una nina a la nena". Amb aquesta frase, d'entrada, potser queda prou clara la diferència entre els dos mots, però la qüestió és que no és pas aplicable a tots els parlars. En català oriental i occidental, generalment nena significa "noia petita, persona que està en els primers anys de la vida". A Olot, Sopeira, Morella i Mallorca, però, en diuen nina. El tema és que al País Valencià, la Ribera d'Ebre i Catalunya en general nina vol dir "figureta humana de cartó, de drap o de plàstic que serveix de joguina als infants". I, en canvi, a l'Empordà i a Mallorca, d'aquesta joguina en diuen pepa. Tot i això, com a curiositat, hi ha un significat de nina que sí que comparteixen tots els parlars, però que es va perdent: la pupil·la de l'ull. 
 

7. Berenar / esmorzar

Sembla que tots els catalanoparlants tenim clar que el berenar és la menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar. Ara bé, cal encetar el meló que en certs territoris de parla catalana no només es berena a mitja tarda. A Mallorca i a Menorca, per exemple, berenar també fa referència al primer àpat del dia, és a dir, a l'esmorzar. A més, també es fa servir per designar l'àpat que de vegades es fa a mitjan matí, entre l'hora d'esmorzar i la de dinar. Per tant, si un mallorquí o un menorquí et proposa d'anar a berenar, només podràs deduir pel context en quina part del dia vol quedar. D'altra banda, tampoc no hem d'oblidar que, per exemple, a Elna, al Rosselló, de l'àpat que es fa a mitja tarda no en diuen berenar, sinó espertinar. 
 

8. Escurar / rentar

Si us diuen que escureu bé el plat, què enteneu? Possiblement la majoria interpretareu que heu de buidar el plat de menjar de manera que no n'hi quedi gens, és a dir, que t'ho has de menjar tot i no hi has de deixar res. Però compte, perquè a les Terres de l'Ebre, el País Valencià i les Balears, el verb escurar significa una altra cosa: netejar els plats, els gots, els coberts i altres estris de cuina, ensabonar-los i treure'n la brutícia. És a dir, rentar els plats a la pica. Ara bé, això sí, si en aquests llocs volen que t'acabis el menjar del plat perquè no en quedi gens, segurament et diran que facis net, que prové de l'expressió fer net d'una cosa, que significa "desfer-se'n, consumir-la totalment". 

9. Polit / net

Parlant de netejar i fer net, en aquest sentit també tenim el mot polit. En general, vol dir ser net, endreçat, pulcre, refinat, que no té imperfeccions —Aquesta noia sempre va molt polida, i per extensió i en un sentit figurat, Té un llenguatge molt polit—. Tot i això, com bé recull el DCVB, la paraulapolit no sempre té aquest significat. Per exemple, a Menorca, Eivissa, Manacor, el Maresme i València es fa servir per dir que una persona o una cosa és bella, bonica, maca.
 

10. Un parell no sempre són dos

Efectivament, unparellno sempre és un conjunt de dues coses. Segons el DCVB, a Mallorca, sobretot, un parell és equivalent "a un nombre indefinit, semblant a alguns, cert nombre". Així mateix, el DIEC, en una de les accepcions de parell, també parla de nombre indeterminat, però aclareix que el nombre és petit. En canvi, el DCVB detalla que també pot ser elevat: "Per als mallorquins, un parell tant poden ser tres, com cinc, com dos-cents", però mai dos. I d'aquí neixen expressions com ara "un parell mallorquí" i "un parell català" per evitar confusions, com per exemple les que s'expliquen a les publicacions següents:
 

Quan es teu padrí te diu: -Vine a s’hort i te’n duràs un parell de tomàtigues.
Això és es seu parell mallorquí