El Govern quantifica en 1.212 milions el cost de les mesures fiscals de Junts

L'executiu assegura que eliminar l'impost de successions implicaria perdre 358 milions d'euros de recaptació; aquest dijous hi haurà una nova trobada entre les dues parts pels nous comptes, sense perspectives d'acord

Pere Aragonès i Albert Batet, al Parlament.
Pere Aragonès i Albert Batet, al Parlament. | Europa Press
21 de febrer del 2024
Actualitzat a les 14:14h
Què costaria posar en marxa les propostes fiscals que ha plantejat Junts de cara als pressupostos per al 2024? 1.212 milions d'euros, segons els càlculs del Govern. Una de les partides que tindria més impacte en els comptes públics seria la bonificar al 99% l'impost de successions per a familiars de primer grau a l'hora de quedar-se béns i drets, que implicaria recaptar 358 milions d'euros menys. Aquest és un dels retrets que, de fet, ha verbalitzat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l'intercanvi mantingut amb Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, en la sessió de control d'aquest dimecres. L'eliminació de successions és la proposta estrella del partit fundat per Carles Puigdemont, que està aprofitant la negociació dels comptes per marcar perímetre ideològic i insisteix que la recaptació total de successions arriba als 730 milions d'euros, segons les dades de l'any 2022.

La quantificació del cost de les mesures arriba el dia abans que hi hagi una nova trobada entre el Govern i Junts per parlar dels comptes, tot i que les perspectives d'acord són més aviat magres. La reunió de la setmana passada amb prou feines va servir perquè els representants dels juntaires posessin sobre la taula més de cent mesures, i no es va allargar ni mitja hora. Els més ben posicionats per validar els pressupostos són el PSC i els comuns, que aquest dimecres han mostrat dubtes seriosos sobre el projecte del Hard Rock. Aragonès els ha instat a no "sacrificar" els comptes per un projecte que no és "immediat" i que té el suport majoritari de la cambra. La seva posada en marxa, però, està en mans d'un informe mediambiental.

Segons els càlculs del Govern, als quals ha tingut accés Nació, la demanda de rebaixar fins al 9,5% el tram autonòmic de l'IRPF a les rendes més baixes -ara es troba en el 10,5%- tindria un cost de 138 milions d'euros. Incrementar la bonificació dels mínims personals en un 7,5%, a banda, suposaria deixar d'ingressar 170 milions, mentre que deflactar tots els trams de l'IRPF per compensar els efectes de la inflació tindria un impacte de 167 milions. Junts també reclama deduir el 15% de l'IRPF en despeses per salut per l'import de les quotes satisfetes com a abonament per la pràctica d'activitat esportiva en instal·lacions públiques o privades, així com el pagament d'assegurances mèdiques o sanitàries, i això costaria 372 milions.

Pel que fa a l'augment de l'edat per a l'adquisició de l'habitatge per a joves de 32 a 35 anys, i el fet d'incrementar el mínim de la suma de la base imposable general i la d'estalvi, menys el mínim personal i familiar que no excedeixi els 45.000 euros, el Govern sosté que tindria un impacte de 80 milions menys en la recaptació. Augmentar la deducció del lloguer jove sobre l'IRPF en el tram autonòmic, del 10% al 20%, combinat amb incrementar fins als 35 anys la possibilitat de sol·licitar aquestes bonificacions, implicaria perdre 8 milions. Per últim, costaria 80 milions augmentar l'import de deducció per donacions a fundacions i associacions fins al 25% amb un límit del 20% en la quota íntegra autonòmica. Aragonès ja ha demanat a Junts, en sessió de control, d'on es traurien aquests recursos que es perdrien amb les seves mesures.