No són ONG, fundacions -tot i que n'hi ha- ni experiments empresarials hippies. Són un ecosistema d'organitzacions al marge de l'economia mercantil, de la qual es diferencien per tenir un objecte social i gestionar-se de manera democràtica, més enllà de l'objectiu de la viabilitat econòmica. Són alguns dels actors més rellevants del sector bancari, com la Caixa d'Enginyers; del sector del retail, com Consum i Eroski; de l'energia, com Som Energia; o del sector primari, com la Cooperativa agrícola del Prat. En definitiva, són un total de 7.422 organitzacions a Catalunya, amb 139.202 treballadors, una facturació de 7.853 milions d'euros i fins a 2,5 milions de clients el 2022, segons les darreres dades de l'Associació d'Economia Social Catalunya (AESCAT).
"Només es parla d'economia social si no amenaça l'ordre establert", lamenta Pere Rusiñol, director de la revista Alternativas económicas, que tot just ha estrenat la sèrie de videoentrevistes Viure en cooperativa amb Nació. Rusiñol denuncia que els grans mitjans i els think thanks intenten reduir aquesta realitat a quelcom irrellevant o a "experiments d'idealistes benintencionats que no en saben d'economia", un discurs que topa amb les dades objectives. I és que, més enllà de Catalunya, on compten amb un especial arrelament, la Unió Europea estima que les organitzacions de l'economia social generen entre el 6% i el 8% del PIB comunitari.
A més, en el context de crisis econòmiques, mediambientals, sanitàries i de seguretat dels darrers anys, s'ha erigit en una alternativa especialment resilient, ja que els qui es regeixen pels seus principis —com la involucració dels treballadors en les decisions i la prioritat per protegir els llocs de treball— han estat capaces d'implementar mesures de flexibilitat i reconversió. Al president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) i l'AESCAT, Guillem Llorens, però, no li acaba d'agradar l'eslògan de la "resiliència" i prefereix parlar d'"alternativa de futur". "Els postulats econòmics cada vegada s'apropen més a les nostres definicions, amb l'auge de la sostenibilitat mediambiental i social", argumenta.
L'ètica del consum és només cosa de rics?
Abans de res, convé no confondre l'economia social amb elcooperativisme. Tot i que les cooperatives són la forma jurídica predominant dins l'economia social, també en formen part les mútues socials, el tercer sector (associacions i fundacions) i les empreses solidàries. Les característiques jurídiques i la mida d'aquestes organitzacions són molt diverses, però tant Llorens com Rusiñol defensen que els costos de lluitar contra economies d'escala amb menys limitacions operatives es traslladen molt poc en els preus finals. De fet, Consum i Eroski, ambdues cooperatives, consten entre les 10 cadenes de supermercats més barates de l'Estat, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).
La creença que el consum responsable no és per a totes les butxaques és un altre dels mantres fruit del desconeixement, lamenta Llorens, que admet que la comunicació és una assignatura pendent. En la majoria dels casos "és una simple qüestió de voluntat", diu, alhora que destaca que "si volguéssim, podríem viure només del cooperativisme". En aquest sentit, Rusiñol afegeix que els consumidors de les organitzacions de l'economia social també poden involucrar-s'hi com a socis i determinar la presa de decisions.
On està el sostre de l'economia social?
Llorens, Rusiñol i les dades coincideixen també en el fet que no hi ha cap sector d'activitat que escapi de l'economia social, tot i que cadascú apunta els seus matisos. Llorens posa la línia vermella en aquells mercats que siguin incompatibles amb els valors del model empresarial i que no puguin perseguir cap objecte social o cultural. És el cas, per exemple, del sector armamentístic. D'altra banda, Rusiñol apunta que aquells sectors que exigeixin un gran capital i poca mà d'obra, com el de les grans tecnològiques, són menys accessibles. En aquests casos, diu, les propostes han de tenir el valor d'estar més arrelades al territori, però inevitablement han de ser també menys ambicioses pel que fa a l'escala.
Sigui com sigui, les organitzacions i entitats veuen el sostre molt llunyà i es mostren optimistes de cara al futur. Sobretot, a Catalunya. Llorens celebra que, a diferència d'altres territoris, aquí el suport a l'economia social és transversal en gairebé tot l'arc parlamentari i no existeix el risc que les polítiques de les administracions desapareguin amb un canvi de govern, com va passar a Madrid amb el relleu de Manuela Carmena per José Luis Martínez-Almeida el 2019. I és que les cooperatives són l'única forma jurídica empresarial sota la competència del Govern i no de l'Estat, i ja només falta que s'aprovi la llei d'economia social i solidària de Catalunya que el Parlament té al tinter. "L'economia social té segell català", celebra el president de l'AESCAT.