09
de març
de
2022, 08:49
Actualitzat:
9:52h
La falta de pluges que es viu a les comarques gironines preocupa especialment per l'alt risc d'incendis que anirà en augment si la situació no canvia radicalment. El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat –també, batlle de la Vall d'en Bas–, recorda que "un 64% del territori són boscos" i que bona part d'aquesta extensió forestal pateix estrès hídric com a conseqüència de la crisi climàtica. Aquest estrès va en augment sobretot perquè en bona part del territori no hi ha cap tipus de gestió dels boscos.
De fet, només un 35% dels municipis gironins ha executat les franges de protecció contra incendis. Des del 2014 la Diputació de Girona compta amb un programa d'assistència tècnica i econòmica als municipis per a complir amb els perímetres de prevenció d'incendis. Actualment, ja hi ha un 98% dels consistoris que han fet la delimitació inicial de zones forestals que cal protegir, però només un 60% han fet la planificació.
Aquesta és una de les mesures preventives per a evitar la propagació dels incendis a la demarcació, un risc que anirà en augment a causa de la crisi climàtica. En aquest sentit, la comarca que serà més vulnerable a la demarcació per aquesta falta de pluges i l'augment de temperatures serà la Garrotxa, ja que acumula una gran massa forestal (gairebé 30.000 hectàrees, amb dades de 2020).
La Garrotxa, la comarca més vulnerable
L'elevat percentatge de massa forestal que hi ha a la demarcació fa que la falta de pluges pugui convertir algunes zones en polvorins en cas d'incendi forestal. Bona part d'aquesta extensió no està gestionada i això agreuja el risc d'incendi forestal. Per això, Lluís Amat creu que totes les comarques "tenen un risc alt" de patir un incendi forestal.
Malgrat tot, les dades del mapa de la vulnerabilitat dels boscos de Catalunya apunta que la comarca gironina més afectada per la sequera de cara als propers anys serà la Garrotxa. Es tracta d'un territori amb molta massa forestal i que fins ara era una zona on plovia amb abundància. La crisi climàtica, però, està canviant radicalment aquesta tendència i això fa que totes les espècies vegetals que hi ha pateixin un estrès hídric que es va acumulant.
A part, la demarcació també compta amb els perímetres de protecció prioritària (PPP), que són un àmbit amb un gran perill d'incendi per la quantitat de massa forestal que hi ha. Aquests PPP habitualment coincideixen amb grans massissos que hi ha a la demarcació com ara el Massís de l'Albera, el Cap de Creus, el Montgrí o les Gavarres, entre d'altres. En aquestes zones és on es concentren més esforços per a prevenir els incendis per part de la Generalitat de Catalunya.
Pastures, conreus i jardineria autòctona
Es tracta de diversificar el territori ambzones forestals, zones de pastura i conreus com ara la vinya i l'olivera. "Cal incentivar una economia rural que fixi gent al territori", ha assegurat el diputat de Medi Ambient. Segons Amat, aquesta recuperació de l'economia rural comportarà la creació d'un mosaic paisatgístic en què els boscos es combinin amb les pastures i les zones de conreus com ara vinyes o oliveres.
Lluís Amat ha recordat que una de les accions que es poden fer per promoure aquest tipus d'economia és fomentar el consum de productes locals. El diputat recorda que si la gent "compra oli i vi del territori, carn d'animals que han pasturat a la demarcació o verdura cultivada a la zona" és una garantia que els productors subsisteixin en un futur.
Una altra de les accions que la Diputació de Girona vol promoure per reduir el risc d'incendis a la demarcació, en augment per la crisi climàtica, és la jardineria amb plantes autòctones. Per això l'ens supramunicipal ja ha editat la Guia pràctica de jardineria adaptada a la prevenció d’incendis forestals. Aquesta guia indica quines espècies de plantes i flors són més resistents a la sequera i també al pas del foc. La vegetació d'un jardí, així com també el mobiliari poden ser transmissors del foc o ajudar a minimitzar l'impacte en cas d'incendi forestal. Per això cal escollir els elements que hi ha en un jardí per aconseguir no tan sols que siguin elements transmissors, sinó frens a les flames.
Les franges, un element primordial
Un altre element primordial per a la prevenció dels incendis són les franges de prevenció d'incendis. Lluís Amat creu que són una "eina clau" ja que implica tenir una zona de 25 metres lliure de vegetació seca i amb els arbres podats, separats suficientment i sense sotabosc. El diputat de Medi Ambient ha recordat la importància que han tingut aquestes franges de protecció en la propagació d'incendis forestals com els del Port de la Selva (Alt Empordà) de l'estiu del 2021, que va aturar les flames abans que arribessin a la urbanització de Beleser.
Per això, Amat ha reivindicat la importància que tant administracions com propietaris privats executin aquestes franges de protecció. Des del 2014 la Diputació de Girona ofereix assistència tècnica i econòmica als ajuntaments per poder fer els planejaments que marquen aquestes franges perimetrals. Això ha permès que actualment ja hi hagi el 98% dels municipis gironins que han fet la delimitació inicial. Ara bé, el nombre d'ajuntaments que han fet la planificació amb les actuacions forestals per fer és només del 60%. I encara son menys els que han executat aquestes franges perimetrals, ja que només hi ha un 35% dels consistoris que les han fet.
Si bé és cert que executar i mantenir aquestes franges és costós econòmicament, des de la Diputació de Girona demanen als ajuntaments que planifiquin i executin aquestes franges, sobretot en previsió de l'augment del risc d'incendis que implica l'episodi de falta de pluges que hi ha a la demarcació i l'augment de períodes de sequera que hi haurà en els propers anys a causa de la crisi climàtica.
De fet, només un 35% dels municipis gironins ha executat les franges de protecció contra incendis. Des del 2014 la Diputació de Girona compta amb un programa d'assistència tècnica i econòmica als municipis per a complir amb els perímetres de prevenció d'incendis. Actualment, ja hi ha un 98% dels consistoris que han fet la delimitació inicial de zones forestals que cal protegir, però només un 60% han fet la planificació.
Aquesta és una de les mesures preventives per a evitar la propagació dels incendis a la demarcació, un risc que anirà en augment a causa de la crisi climàtica. En aquest sentit, la comarca que serà més vulnerable a la demarcació per aquesta falta de pluges i l'augment de temperatures serà la Garrotxa, ja que acumula una gran massa forestal (gairebé 30.000 hectàrees, amb dades de 2020).
La Garrotxa, la comarca més vulnerable
L'elevat percentatge de massa forestal que hi ha a la demarcació fa que la falta de pluges pugui convertir algunes zones en polvorins en cas d'incendi forestal. Bona part d'aquesta extensió no està gestionada i això agreuja el risc d'incendi forestal. Per això, Lluís Amat creu que totes les comarques "tenen un risc alt" de patir un incendi forestal.
Malgrat tot, les dades del mapa de la vulnerabilitat dels boscos de Catalunya apunta que la comarca gironina més afectada per la sequera de cara als propers anys serà la Garrotxa. Es tracta d'un territori amb molta massa forestal i que fins ara era una zona on plovia amb abundància. La crisi climàtica, però, està canviant radicalment aquesta tendència i això fa que totes les espècies vegetals que hi ha pateixin un estrès hídric que es va acumulant.
A part, la demarcació també compta amb els perímetres de protecció prioritària (PPP), que són un àmbit amb un gran perill d'incendi per la quantitat de massa forestal que hi ha. Aquests PPP habitualment coincideixen amb grans massissos que hi ha a la demarcació com ara el Massís de l'Albera, el Cap de Creus, el Montgrí o les Gavarres, entre d'altres. En aquestes zones és on es concentren més esforços per a prevenir els incendis per part de la Generalitat de Catalunya.
Pastures, conreus i jardineria autòctona
Es tracta de diversificar el territori ambzones forestals, zones de pastura i conreus com ara la vinya i l'olivera. "Cal incentivar una economia rural que fixi gent al territori", ha assegurat el diputat de Medi Ambient. Segons Amat, aquesta recuperació de l'economia rural comportarà la creació d'un mosaic paisatgístic en què els boscos es combinin amb les pastures i les zones de conreus com ara vinyes o oliveres.
Lluís Amat ha recordat que una de les accions que es poden fer per promoure aquest tipus d'economia és fomentar el consum de productes locals. El diputat recorda que si la gent "compra oli i vi del territori, carn d'animals que han pasturat a la demarcació o verdura cultivada a la zona" és una garantia que els productors subsisteixin en un futur.
Una altra de les accions que la Diputació de Girona vol promoure per reduir el risc d'incendis a la demarcació, en augment per la crisi climàtica, és la jardineria amb plantes autòctones. Per això l'ens supramunicipal ja ha editat la Guia pràctica de jardineria adaptada a la prevenció d’incendis forestals. Aquesta guia indica quines espècies de plantes i flors són més resistents a la sequera i també al pas del foc. La vegetació d'un jardí, així com també el mobiliari poden ser transmissors del foc o ajudar a minimitzar l'impacte en cas d'incendi forestal. Per això cal escollir els elements que hi ha en un jardí per aconseguir no tan sols que siguin elements transmissors, sinó frens a les flames.
Les franges, un element primordial
Un altre element primordial per a la prevenció dels incendis són les franges de prevenció d'incendis. Lluís Amat creu que són una "eina clau" ja que implica tenir una zona de 25 metres lliure de vegetació seca i amb els arbres podats, separats suficientment i sense sotabosc. El diputat de Medi Ambient ha recordat la importància que han tingut aquestes franges de protecció en la propagació d'incendis forestals com els del Port de la Selva (Alt Empordà) de l'estiu del 2021, que va aturar les flames abans que arribessin a la urbanització de Beleser.
Per això, Amat ha reivindicat la importància que tant administracions com propietaris privats executin aquestes franges de protecció. Des del 2014 la Diputació de Girona ofereix assistència tècnica i econòmica als ajuntaments per poder fer els planejaments que marquen aquestes franges perimetrals. Això ha permès que actualment ja hi hagi el 98% dels municipis gironins que han fet la delimitació inicial. Ara bé, el nombre d'ajuntaments que han fet la planificació amb les actuacions forestals per fer és només del 60%. I encara son menys els que han executat aquestes franges perimetrals, ja que només hi ha un 35% dels consistoris que les han fet.
Si bé és cert que executar i mantenir aquestes franges és costós econòmicament, des de la Diputació de Girona demanen als ajuntaments que planifiquin i executin aquestes franges, sobretot en previsió de l'augment del risc d'incendis que implica l'episodi de falta de pluges que hi ha a la demarcació i l'augment de períodes de sequera que hi haurà en els propers anys a causa de la crisi climàtica.