Manresa capitaneja el cooperativisme de Catalunya

La tasca de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha reforçat en els últims vuit anys la històrica tendència social de la ciutat

Un client en un passadís del Supercoop Manresa
Un client en un passadís del Supercoop Manresa | Pere Fontanals
03 d'abril del 2024
Actualitzat a les 19:17h

Manresa lidera el rànquing de nombre de cooperatives entre les vint-i-tres ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya segons el Registre General de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, amb 69 empreses d'estructura social i solidària, que suposen una cooperativa per cada 1.139 habitants. Aquesta xifra, amb l'excepció de Mollet del Vallès, que es troba a poca diferència de la capital del Bages, la situa molt lluny de la resta de grans municipis del país, i molt més lluny encara del conjunt de Catalunya, que té una cooperativa per cada 1.684 habitants.

En aquest sentit, la sensibilitat social i solidària de nombrosos col·lectius històrics de la ciutat ha comportat una tendència a una agrupació cooperativa major a l'hora d'impulsar projectes de benefici mutu, però el múscul que l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha aportat durant els seus prop de vuit anys d'existència ha impulsat nous projectes emmirallats en dinàmiques col·laboratives. Ho demostra el fet que al conjunt de la comarca del Bages, les dades fins i tot són lleugerament millors que a la seva capital, amb 162 cooperatives, que en suposen una per cada 1.131 habitants.

Darrere de Manresa hi ha Mollet del Vallès, amb una cooperativa per cada 1.175 habitants, i la segueixen, en les primeres posicions, Vilanova i la Geltrú, amb una per cada 1.348 habitanys; Barcelona, amb una per cada 1.445 habitants; Lleida, una per cada 1.459 habitants, i el Prat de Llobregat, amb una per cada 1.635 habitants. Més lluny es troben Girona, amb una cooperativa per cada 2.081 habitants i Tarragona, amb una per cada 2.882 habitants.

Pel que fa als pefils, a Manresa s'hi poden trobar des de les cooperatives de consum, d'habitatge o agrícoles, fins a mitjans de comunicació, instal·ladores, tecnològiques, de suport mutu, d'inserció, de serveis jurídics, de caire social o assistencial, educatives, comercials i fins i tot un supermercat.