17
de gener
de
2019, 13:50
Actualitzat:
14:02h
L'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la família Güell per expropiar la Kasa de la Muntanya, coneguda popularment com a KM. És un espai ubicat al barri de Gràcia i okupat des del 1989. Fonts municipals expliquen que el pacte ja és una realitat però que encara queden per definir les condicions econòmiques de l'expropiació.
Tot i això, el consistori ja ha reservat els terrenys de l'espai okupat per fer-hi habitatge públic, concretament pisos dotacionals. Es tracta d'un tipus d'immobles que es destinen a col·lectius específics com els joves o la gent gran, però no necessàriament a persones en situació de vulnerabilitat.
Aquest dijous el consistori ha publicat un comunicat en què detalla que a reservat vuit solars de la ciutat per aixecar-hi 512 habitatges dotacionals, després d'aprovar inicialment una modificació del Pla General Metropolità. Entre els vuit solars hi ha els terrenys del carrer de Sant Josep de la Muntanya número 31, on hi ha la Kasa de la Muntanya i que té una superfície de 745 metres quadrats.
Entre els vuit solars reservats n'hi ha un altre al districte de Gràcia, dos a Ciutat Vella i a l'Eixample i un a Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó.
Els edificis que s'aixequin als solars hauran de reservar un espai a la planta baixa destinat a equipaments públics. La tipologia dels equipaments encara no està definida i l'Ajuntament assegura que es determinarà en funció de les necessitats de cada barri.
Els de la Kasa de la Muntanya no són els únics terrenys de titularitat privada, ja que un altre solar de l'avinguda del Paral·lel també és propietat d'un particular i un altre de l'Eixample també té una part que encara és propietat d'un privat.
Recels des de KM
La voluntat municipal de reservar el solar per destinar-lo a habitatges dotacionals no és nova. Al novembre, el govern municipal ja ho va acordar però finalment n va sotmetre'l a votació de la comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament.
Dies després, el 10 de desembre, la Kasa de la Muntanya emetia un comunicat on reconeixia conèixer l'objectiu de l'Ajuntament de fer pisos als terrenys. Al text, els membres del col·lectiu valoraven positivament que els plans municipals fossin fer-hi habitatge dotacional en comptes d'optar per la catalogació de "seguretat". Tot i això, continuaven reivindicant l'espai com a "habitatge social i socialitzat". "La vam okupar per reivindicar la ciutat i els seus espais al servei dels col·lectius, les comunitats i la resistència", deien.
A més, també defensaven la necessitat de mantenir "espais i comunitats autogestionades" a Barcelona.
La Kasa de la Muntanya és un dels referents del moviment okupa i dels espais autogestionats de la ciutat. Des de 1989 la família Güell ha intentat desallotjar-la diverses vegades. Una d'elles, el 2001, l'intent de desallotjament va acabar amb disturbis i un noi va perdre un ull després que la policia disparés una bala de goma.
El 2014, els Mossos d'Esquadra van registrar l'immoble en el marc de l'Operació Pandora. La policia catalana investigava un suposat grup terrorista anarquista però l'Audiència Nacional espanyola va arxivar la causa tres anys després.
Tot i això, el consistori ja ha reservat els terrenys de l'espai okupat per fer-hi habitatge públic, concretament pisos dotacionals. Es tracta d'un tipus d'immobles que es destinen a col·lectius específics com els joves o la gent gran, però no necessàriament a persones en situació de vulnerabilitat.
Aquest dijous el consistori ha publicat un comunicat en què detalla que a reservat vuit solars de la ciutat per aixecar-hi 512 habitatges dotacionals, després d'aprovar inicialment una modificació del Pla General Metropolità. Entre els vuit solars hi ha els terrenys del carrer de Sant Josep de la Muntanya número 31, on hi ha la Kasa de la Muntanya i que té una superfície de 745 metres quadrats.
Entre els vuit solars reservats n'hi ha un altre al districte de Gràcia, dos a Ciutat Vella i a l'Eixample i un a Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó.
Els edificis que s'aixequin als solars hauran de reservar un espai a la planta baixa destinat a equipaments públics. La tipologia dels equipaments encara no està definida i l'Ajuntament assegura que es determinarà en funció de les necessitats de cada barri.
Els de la Kasa de la Muntanya no són els únics terrenys de titularitat privada, ja que un altre solar de l'avinguda del Paral·lel també és propietat d'un particular i un altre de l'Eixample també té una part que encara és propietat d'un privat.
Recels des de KM
La voluntat municipal de reservar el solar per destinar-lo a habitatges dotacionals no és nova. Al novembre, el govern municipal ja ho va acordar però finalment n va sotmetre'l a votació de la comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament.
Dies després, el 10 de desembre, la Kasa de la Muntanya emetia un comunicat on reconeixia conèixer l'objectiu de l'Ajuntament de fer pisos als terrenys. Al text, els membres del col·lectiu valoraven positivament que els plans municipals fossin fer-hi habitatge dotacional en comptes d'optar per la catalogació de "seguretat". Tot i això, continuaven reivindicant l'espai com a "habitatge social i socialitzat". "La vam okupar per reivindicar la ciutat i els seus espais al servei dels col·lectius, les comunitats i la resistència", deien.
A més, també defensaven la necessitat de mantenir "espais i comunitats autogestionades" a Barcelona.
La Kasa de la Muntanya és un dels referents del moviment okupa i dels espais autogestionats de la ciutat. Des de 1989 la família Güell ha intentat desallotjar-la diverses vegades. Una d'elles, el 2001, l'intent de desallotjament va acabar amb disturbis i un noi va perdre un ull després que la policia disparés una bala de goma.
El 2014, els Mossos d'Esquadra van registrar l'immoble en el marc de l'Operació Pandora. La policia catalana investigava un suposat grup terrorista anarquista però l'Audiència Nacional espanyola va arxivar la causa tres anys després.