28
d'octubre
de
2020, 17:22
Actualitzat:
22:03h
Les mesures preses fins ara per reduir la mobilitat han tingut poc impacte i el seu efecte és encara insuficient. Així ho constata el grup de recerca de BIOCOM-SC -de la UPC- a partir de dades cedides per Facebook Good for Data, segons les quals el nombre de desplaçaments fets la setmana passada va caure menys d'un 7% respecte a dues setmanes abans, quan la pandèmia estava més controlada i encara no havien començat les crides al teletreball i a reduir la vida social i els bars i restaurants seguien oberts. L'objectiu, afirmen, hauria de ser reduir-la més de 9 punts més a Barcelona i entre 4 i 5 a la resta del país.
El percentatge del gràfic superior mostra el nombre total de desplaçaments dels habitants que es troben a cada província en relació als que feien el febrer, abans de l'arribada del coronavirus. En concret, té en compte la mitjana de cops que cadascú es mou entre dimarts i dijous -per salvar ponts i caps de setmana-, en distàncies superiors a 500 metres i comptabilitzant només la gent present en el territori -no computen aquells que en són fora per oci, feina o el que sigui.
La setmana del 6 d'octubre, a la província de Barcelona es feia l'equivalent al 92,3% dels desplaçaments del febrer, mentre que a Girona era el 95,5%, a Lleida era el 93,4% i a Tarragona, el 93,5%. La següent setmana, ja amb les crides al teletreball i a reduir les interaccions socials, aquests percentatges van caure, respectivament, al 90,3%, el 90,2%, el 92,3% i el 93,9%. I encara la setmana següent, ja amb els bars i restaurants tancats, la mobilitat a Barcelona era l'equivalent al 86,2%, a Girona assolia el 88,6%, a Lleida el 88,4% i a Tarragona, el 88,1%.
Dit d'altra manera, el nombre de desplaçaments va reduir-se, en aquest període, un 6,6% a Barcelona, un 7,2% a Girona, un 5,4% a Lleida i un 5,8% a Tarragona. Queden enrere els pics de mobilitat del setembre, quasi sempre superiors al 90%, i se situen en xifres del mes d'agost a Barcelona i fins i tot una mica per sota a la resta de demarcacions.
Ara bé, quin seria l'objectiu per contenir la pandèmia? L'investigador Enric Alvarez, que coordina els estudis de mobilitat i letalitat de BIOCOM-SC, descarta que calgui arribar als nivells màxims del primer estat d'alarma de la primavera, quan el nombre de desplaçaments es va reduir a la meitat o fins i tot en més d'un 60%, durant els dies del període retribuït recuperable en què només estaven permesos els serveis essencials a nivell presencial. En canvi, planteja que podria ser suficient situar el llindar en la mobilitat de principis de juny, poc abans d'entrar a l'anomenada nova normalitat.
Això, però, implica nivells diferents per cada província, ja que la mobilitat és més fàcil de reduir a Barcelona, on es produeixen més desplaçaments. Tal com s'observa en el gràfic inferior, allí el percentatge de la primera setmana de juny era del 76,9%, quasi deu punts per sota que ara, mentre que a la resta de demarcacions el llindar se situa entre el 83% i poc més del 84%. Tant a Girona com a Lleida, per tant, haurien de reduir els desplaçaments en una mica més de cinc punts, mentre que Tarragona seria la que estaria més a prop de l'objectiu, el qual es trobaria uns quatre punts per sota de la mobilitat actual.
Aquest objectiu fixat per BIOCOM-SC, però, no té una certesa màxima conforme sigui suficient, ja que cal preveure diversos elements que diferencien l'actual situació de la del juny. Per una banda, l'ús més generalitzat de les mascaretes o el tancament de bars i restaurants haurien d'ajudar a la contenció, mentre que, per l'altra, ara la incidència és ja molt més elevada i les condicions estacionals -sobretot, temperatura i humitat- podrien dificultar que la pandèmia remetés.
En aquest sentit, Enric Alvarez fa una crida a potenciar el teletreball, el qual no seria encara una prioritat, d'acord amb les dades de mobilitat. Una mesura que ha generat controvèrsia sobre si és obligatòria, però que, segons l'investigador, si s'apliqués de forma més generalitzada podria fer innecessàries altres restriccions més contundents que estan ara sobre la taula.
Alvarez apunta també que a finals de setmana es podran conèixer les dades fiables sobre l'impacte de les restriccions aplicades -els retards en notificacions i PCR fan que, a diferència del previst, la informació actual sigui parcial-. En tot cas, dubta que les xifres actuals de mobilitat permetin controlar la pandèmia, però confia que sí que haurien de reduir la velocitat de propagació, que els darrers dies estava disparada, amb una Rt superior a 1,5.
El percentatge del gràfic superior mostra el nombre total de desplaçaments dels habitants que es troben a cada província en relació als que feien el febrer, abans de l'arribada del coronavirus. En concret, té en compte la mitjana de cops que cadascú es mou entre dimarts i dijous -per salvar ponts i caps de setmana-, en distàncies superiors a 500 metres i comptabilitzant només la gent present en el territori -no computen aquells que en són fora per oci, feina o el que sigui.
La setmana del 6 d'octubre, a la província de Barcelona es feia l'equivalent al 92,3% dels desplaçaments del febrer, mentre que a Girona era el 95,5%, a Lleida era el 93,4% i a Tarragona, el 93,5%. La següent setmana, ja amb les crides al teletreball i a reduir les interaccions socials, aquests percentatges van caure, respectivament, al 90,3%, el 90,2%, el 92,3% i el 93,9%. I encara la setmana següent, ja amb els bars i restaurants tancats, la mobilitat a Barcelona era l'equivalent al 86,2%, a Girona assolia el 88,6%, a Lleida el 88,4% i a Tarragona, el 88,1%.
Dit d'altra manera, el nombre de desplaçaments va reduir-se, en aquest període, un 6,6% a Barcelona, un 7,2% a Girona, un 5,4% a Lleida i un 5,8% a Tarragona. Queden enrere els pics de mobilitat del setembre, quasi sempre superiors al 90%, i se situen en xifres del mes d'agost a Barcelona i fins i tot una mica per sota a la resta de demarcacions.
Ara bé, quin seria l'objectiu per contenir la pandèmia? L'investigador Enric Alvarez, que coordina els estudis de mobilitat i letalitat de BIOCOM-SC, descarta que calgui arribar als nivells màxims del primer estat d'alarma de la primavera, quan el nombre de desplaçaments es va reduir a la meitat o fins i tot en més d'un 60%, durant els dies del període retribuït recuperable en què només estaven permesos els serveis essencials a nivell presencial. En canvi, planteja que podria ser suficient situar el llindar en la mobilitat de principis de juny, poc abans d'entrar a l'anomenada nova normalitat.
Això, però, implica nivells diferents per cada província, ja que la mobilitat és més fàcil de reduir a Barcelona, on es produeixen més desplaçaments. Tal com s'observa en el gràfic inferior, allí el percentatge de la primera setmana de juny era del 76,9%, quasi deu punts per sota que ara, mentre que a la resta de demarcacions el llindar se situa entre el 83% i poc més del 84%. Tant a Girona com a Lleida, per tant, haurien de reduir els desplaçaments en una mica més de cinc punts, mentre que Tarragona seria la que estaria més a prop de l'objectiu, el qual es trobaria uns quatre punts per sota de la mobilitat actual.
Aquest objectiu fixat per BIOCOM-SC, però, no té una certesa màxima conforme sigui suficient, ja que cal preveure diversos elements que diferencien l'actual situació de la del juny. Per una banda, l'ús més generalitzat de les mascaretes o el tancament de bars i restaurants haurien d'ajudar a la contenció, mentre que, per l'altra, ara la incidència és ja molt més elevada i les condicions estacionals -sobretot, temperatura i humitat- podrien dificultar que la pandèmia remetés.
En aquest sentit, Enric Alvarez fa una crida a potenciar el teletreball, el qual no seria encara una prioritat, d'acord amb les dades de mobilitat. Una mesura que ha generat controvèrsia sobre si és obligatòria, però que, segons l'investigador, si s'apliqués de forma més generalitzada podria fer innecessàries altres restriccions més contundents que estan ara sobre la taula.
Alvarez apunta també que a finals de setmana es podran conèixer les dades fiables sobre l'impacte de les restriccions aplicades -els retards en notificacions i PCR fan que, a diferència del previst, la informació actual sigui parcial-. En tot cas, dubta que les xifres actuals de mobilitat permetin controlar la pandèmia, però confia que sí que haurien de reduir la velocitat de propagació, que els darrers dies estava disparada, amb una Rt superior a 1,5.