14
de març
de
2022, 18:25
Actualitzat:
20:45h
Ciutadans hauria pogut incórrer en finançament irregular. Així ho assenyala l'informe sobre fiscalització de la comptabilitat dels partits relativa al 2017, publicat la setmana passada pel Tribunal de Comptes, qui estudia sancionar la formació d'Inés Arrimadas per haver rebut quatre donacions el mateix dia i cadascuna pel valor màxim permès, 50.000 euros, malgrat que totes elles provenien del mateix compte. Les transferències per un total de 200.000 euros es van efectuar el 24 d'octubre del 2017, tres dies abans de l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència per part del Parlament i mentre el Govern es debatia encara sobre si convocar eleccions.
L'informe exposa que, malgrat que formalment cadascuna de les quatre donacions estava atribuïda a una persona física diferent, l'origen era un mateix compte corrent que era de titularitat conjunta de dos dels donants citats. Per això, el Tribunal de Comptes considera que s'hauria pogut excedir el límit màxim fixat a la llei de finançament de partits, la qual marca un sostre de 50.000 euros anuals per persona, un fet que seria sancionable.
Què respon a això Cs, en les seves al·legacions? Replica que ha actuat correctament, ja que ha identificat cadascun dels quatre donants, i assegura que "no és possible accedir a les dades corresponents als comptes bancaris dels que procedeixen les transferències rebudes". Afegeix que, en cas que un dels donants no fos titular del compte del qual s'ha fet la transferència, caldria "entendre que el titular ha fet un pagament per compte seva seguint, en definitiva, les seves instruccions ".
En els conceptes de cadascuna de les quatre transferències, a més, hi constaria cadascun dels donants, els quals haurien facilitat les seves dades identificatives. Tot i això, el Tribunal de Comptes no veu suficients aquestes explicacions i fa constar a l'informe que "l'ingrés de donacions 'per compte de' o a través d'intermediaris no està previst a la llei orgànica de finançament de partits polítics i, d'acceptar-se aquesta via, les restriccions legals sobre donacions resultarien fàcilment eludibles".
I de quant podria ser la sanció imposada a Cs per aquesta irregularitat? La mateixa llei la tipifica com a infracció "molt greu" i concreta que la multa "anirà del doble al quíntuple de la quantitat que excedeix del límit legalment permès". Si es considera que cadascun dels titulars del compte podia donar 50.000 euros, la quantitat rebuda irregularment seria de 100.000 euros, així que la sanció imposada podria ballar entre els 200.000 i els 500.000 euros.
No és l'única formació que podria rebre una multa per donacions irregulars, tot i que les altres dues són per quantitats molt inferiors. El Tribunal de Comptes també estudia sancionar el PP per haver rebut diversos ingressos no identificats per un valor total de 3.130 euros, així com el Partit Feminista -integrat llavors a IU, tot i que n'ha estat expulsat-, qui va ingressar donacions que sumen 3.987 euros sense identificar-ne l'origen. Res a veure amb la magnitud de Cs.
Altres partits també hauran d'abonar quantitats rellevants, tot i que no en concepte de sancions, sinó per retornar subvencions rebudes destinades a sufragar despeses de seguretat i que no havien gastades. Podem és el més perjudicat, ja que haurà de reingressar 229.861,8 euros, però també hi estan afectats Barcelona en Comú (24.726,5 euros), EUiA (12.615,4 euros), IU (32.496 euros) o Compromís (13.237 euros), entre d'altres.
Pagaments en metàl·lic excessius
Igualment, l'informe identifica altres irregularitats que podrien comportar sanció, per exemple, per haver pagat en efectiu imports superiors a 2.500 euros, un fet prohibit des del 2012. Ho haurien fet ERC, PSC, IU i PNB, per bé que, en els primers tres casos, per a quantitats poc rellevants i, en tot cas, serien els nacionalistes bascos aquells que podrien haver d'afrontar una multa rellevant. Cinc de les seves organitzacions municipals haurien fet pagaments de loteria a través de xecs al portador per un import total de 90.200 euros.
El Tribunal de Comptes cita també incompliments de la llei de finançament de partits que, en aquest cas, no comporten sanció, com una gestió inadequada de comptes bancàries diferenciades per ingressar quotes, aportacions i donacions. Per altra banda, JxCat i ERC no haurien integrat bé la comptabilitat relativa a les candidatures de les eleccions al Parlament; Barcelona en Comú, EUiA i Equo no haurien presentat cap document acreditatiu de la revisió del sistema de control intern; i diverses formacions tampoc no complirien els requisits de transparència relatius a la publicació activa de la seva comptabilitat als respectius webs.
L'informe exposa que, malgrat que formalment cadascuna de les quatre donacions estava atribuïda a una persona física diferent, l'origen era un mateix compte corrent que era de titularitat conjunta de dos dels donants citats. Per això, el Tribunal de Comptes considera que s'hauria pogut excedir el límit màxim fixat a la llei de finançament de partits, la qual marca un sostre de 50.000 euros anuals per persona, un fet que seria sancionable.
Què respon a això Cs, en les seves al·legacions? Replica que ha actuat correctament, ja que ha identificat cadascun dels quatre donants, i assegura que "no és possible accedir a les dades corresponents als comptes bancaris dels que procedeixen les transferències rebudes". Afegeix que, en cas que un dels donants no fos titular del compte del qual s'ha fet la transferència, caldria "entendre que el titular ha fet un pagament per compte seva seguint, en definitiva, les seves instruccions ".
En els conceptes de cadascuna de les quatre transferències, a més, hi constaria cadascun dels donants, els quals haurien facilitat les seves dades identificatives. Tot i això, el Tribunal de Comptes no veu suficients aquestes explicacions i fa constar a l'informe que "l'ingrés de donacions 'per compte de' o a través d'intermediaris no està previst a la llei orgànica de finançament de partits polítics i, d'acceptar-se aquesta via, les restriccions legals sobre donacions resultarien fàcilment eludibles".
I de quant podria ser la sanció imposada a Cs per aquesta irregularitat? La mateixa llei la tipifica com a infracció "molt greu" i concreta que la multa "anirà del doble al quíntuple de la quantitat que excedeix del límit legalment permès". Si es considera que cadascun dels titulars del compte podia donar 50.000 euros, la quantitat rebuda irregularment seria de 100.000 euros, així que la sanció imposada podria ballar entre els 200.000 i els 500.000 euros.
No és l'única formació que podria rebre una multa per donacions irregulars, tot i que les altres dues són per quantitats molt inferiors. El Tribunal de Comptes també estudia sancionar el PP per haver rebut diversos ingressos no identificats per un valor total de 3.130 euros, així com el Partit Feminista -integrat llavors a IU, tot i que n'ha estat expulsat-, qui va ingressar donacions que sumen 3.987 euros sense identificar-ne l'origen. Res a veure amb la magnitud de Cs.
Altres partits també hauran d'abonar quantitats rellevants, tot i que no en concepte de sancions, sinó per retornar subvencions rebudes destinades a sufragar despeses de seguretat i que no havien gastades. Podem és el més perjudicat, ja que haurà de reingressar 229.861,8 euros, però també hi estan afectats Barcelona en Comú (24.726,5 euros), EUiA (12.615,4 euros), IU (32.496 euros) o Compromís (13.237 euros), entre d'altres.
Pagaments en metàl·lic excessius
Igualment, l'informe identifica altres irregularitats que podrien comportar sanció, per exemple, per haver pagat en efectiu imports superiors a 2.500 euros, un fet prohibit des del 2012. Ho haurien fet ERC, PSC, IU i PNB, per bé que, en els primers tres casos, per a quantitats poc rellevants i, en tot cas, serien els nacionalistes bascos aquells que podrien haver d'afrontar una multa rellevant. Cinc de les seves organitzacions municipals haurien fet pagaments de loteria a través de xecs al portador per un import total de 90.200 euros.
El Tribunal de Comptes cita també incompliments de la llei de finançament de partits que, en aquest cas, no comporten sanció, com una gestió inadequada de comptes bancàries diferenciades per ingressar quotes, aportacions i donacions. Per altra banda, JxCat i ERC no haurien integrat bé la comptabilitat relativa a les candidatures de les eleccions al Parlament; Barcelona en Comú, EUiA i Equo no haurien presentat cap document acreditatiu de la revisió del sistema de control intern; i diverses formacions tampoc no complirien els requisits de transparència relatius a la publicació activa de la seva comptabilitat als respectius webs.