Front comú de les periodistes contra el ciberassetjament: «Fem xarxa perquè cap companya quedi sola»

Intimidacions, assetjament sexual, comentaris masclistes i bretxa salarial són situacions a les quals han de fer front les dones dia a dia en l'àmbit laboral pel simple fet de ser dones. Aquesta realitat és també present en el dia a dia de les dones periodistes, que a banda de ser víctimes d'aquests atacs, també han de fer front a una de les formes de violència que més ha crescut en els darrers anys: el ciberassetjament. Així ho demostren estudis com el de la Unesco, que estableixen que el 73% de les professionals l'han patit quan les informacions publicades en el seu exercici professional han resultat incòmodes per qui té poder. Però més enllà dels estudis, a casa nostra les víctimes periodistes tenen nom i cognom i s'han conjurat per visibilitzar-ho i fer front comú contra una realitat que, en cap cas, volen que es normalitzi. 

D'aquesta manera, aquest dilluns al Parlament, un centenar d'assistents han escoltat de primera mà aquesta forma de violència, que amb la generalització de l'ús de les xarxes socials, s'ha amplificat per la sensació d'impunitat que la distància i l'anonimat de les xarxes socials atorguen als assetjadors. Ha estat en un acte convocat pel Col·lectiu Ciutadella i conduït per Sara González, periodista que en la seva etapa a Nació va destapar l'episodi intimidatori del diputat de Junts Francesc de Dalmases a la subdirectora del FAQS, i que després va publicar a El Periódico la veu de cinc nous testimonis que ampliaven les conductes inadequades del dirigent de Junts. La publicació de la informació va comportar una campanya digital de desprestigi cap a González, emmarcada precisament en aquestes conductes de ciberassetjament cada dia més creixents a casa nostra. "Imagineu estar al carrer i que milers de persones us insultin? Això passa a les xarxes", ha expressat González en la seva intervenció inicial, en la qual ha reivindicat aquest acte com un punt "d'inflexió" perquè qualsevol assetjament, tingui resposta col·lectiva.



I que són creixents, ho han evidenciat altres testimonis de la primera línia periodística de Catalunya. És el cas de Cristina Puig, exconductora del FAQS de TV3, que cada dissabte, després de l'emissió del programa, era víctima de linxaments a través de les xarxes socials, uns assetjaments que eren permesos, en part, per un silenci còmplice: "En privat, tothom em donava el condol; en públic només silenci". També Gemma Herrero, periodista especialitzada en l'àmbit esportiu, ha estat en la diana de crítiques per exercir en un àmbit on els homes sempre han ostentat la veu cantant i on les dones es perceben com "elements estranys". Situacions similars han exposat l'expresentadora del Matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, que s'ha referit a ser una "okupa del poder" com a motiu de ser perseguida pels assetjadors, molestos perquè les dones arribin a llocs tradicionalment conquerits per homes. Finalment, la presentadora actual d'Els Matins de TV3, Ariadna Oltra, ha apuntat al fet que el ciberassetjament pot ser "letal" per a la professió periodística i la protecció de la llibertat de premsa.

Punt lila, tallers i actualització de protocols

Els seus testimonis han estat acompanyats, al mateix temps, de dades que han posat damunt la taula professionals com Magda Gregori, de la junta del Col·legi de Periodistes; Elisenda Rovira, vicepresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils; Marta Corcoy, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya; Laia Serra, membre del Sindicat de Periodistes; i Laia Serra, advocada penalista, experta en violències masclistes digitals. En les seves intervencions han aprofitat, així mateix, per fer anuncis de noves iniciatives promogudes per les seves entitats. Un d'aquests és la posada en marxa per part del Col·legi d'un punt lila per atendre periodistes. Des del Grup Barnils, han explicat que faran un taller per dones pateixen assetjament en línia, i també la poada en marxa d'assessorament. Finalment, des del Sindicat de Periodistes han remarcat la necessitat d'actualitzar els protocols d'assetjament dins les empreses, que han quedat desfasats a hores d'ara davant l'emergència de les violències digitals.

Totes aquestes periodistes, que han posat veu als centenars de dones que pateixen aquesta realitat, també han subscrit un manifest llegit durant l'acte per Mònica Hernández, Núria Orriols, Elena Garcia, Gemma Garcia i Carme Rocamora. En el text, signat inicialment per vuit associacions del sector, es remarca com les dones, pel fet de publicar i denunciar situacions injustes, abusos de poder, desigualtat, vulneracions dels drets humans, condicions de privilegi o conductes delictives, han estat víctimes del ciberassetjament, o simplement també pel fet d'haver ocupat espais de projecció que el "masclisme" imperant els nega perquè considera que no els correspon arribar-hi. 

En el text, més enllà de la necessitat que remarca d'interpel·lar els assetjadors, demanen que tots els implicats facin seu el deure de contribuir a aturar aquesta forma específica de violència: professionals, col·legis, associacions, direccions de mitjans, institucions, governs polítics i càrrecs electes, han de denunciar, assenyalar i combatre aquesta violència en lloc d'actuar com a "corretges de transmissió". Aquest, és un pas imprescindible perquè les víctimes se sentin acompanyades i amb prou coratge per posar límits, i perquè cap forma d'aquests assetjaments impedeixi que les dones continuïn desenvolupant la seva feina. 


"Només des del compromís de tots els sectors implicats i d'una actuació conjunta es podrà avançar cap a l'exercici de la professió en condicions d'igualtat", criden en l'escrit les dones periodistes, que remarquen com aquest és un atac col·lectiu, lluny d'individualismes, que mereix una resposta col·lectiva, fent "xarxa" perquè cap companya es quedi sola. "Ni callarem ni permetrem que se'ns faci callar. Contra l'assetjament a les xarxes, més periodisme", afegeix un manifest que ha rebut la complicitat i que ha encès les consciències de tots els assistents a l'Auditori del Parlament, que han pres consciència de la gravetat dels fets.

Assistències i absències

L'acte s'ha celebrat sense que els partits polítics hagin estat protagonistes. Però sí que ha donat la benvinguda, com és habitual, la vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, que prèviament ha rebut les periodistes en una audiència i els ha agraït la iniciativa per visibilitzar qüestions com aquesta. També han assistit la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp (PSC), dirigents d'ERC com Josep Maria Jové i Marta Vilalta, dels comuns com David Cid i Susanna Segovia, i de la CUP com Eulàlia Reguant i Dolors Sabater. Per part de Junts, no hi ha assistit ni la presidenta suspesa, Laura Borràs, ni la secretària de la mesa, Aurora Madaula, totes dues molt actives a les xarxes. En canvi, hi havia els diputats Francesc Ten i Quim Jubert, i també l'advocada Magda Oranich -encarregada de redactar l'informe intern del partit sobre el cas Dalmases- i que s'ha assegut al costat de l'ex-secretari general del partit, Jordi Sánchez. 
 

Manifest contra el ciberassetjament a les dones periodistes by Naciodigital on Scribd