25
de gener
de
2023, 12:25
Actualitzat:
14:55h
La Casa Orsola, la finca situada a la cruïlla entre els carrers de Calàbria i del Consell de Cent de Barcelona que fa temps que ha evidenciat un conflicte entre els llogaters històrics i la nova propietat, obre ara un nou focus de tensió. Segons el Sindicat de Llogateres, el fons amo de tot el bloc, Lioness Inversiones, ha formalitzat un contracte amb un dels llogaters que estava fora de contracte i a qui inicialment no es volia renovar l'arrendament. Ara bé, ho ha fet de manera individual i aplicant-hi almenys una clàusula il·legal, asseguren els activistes pel dret a l'habitatge que han tingut accés al contracte. Així, la companyia —que s'ha negat a renovar la majoria de contractes dels llogaters quan expiren— ha posat sobre la taula un acord a un dels pisos de la finca en què es planteja que el primer any es pagui 850 euros mensuals, el segon any, 950 euros, i a partir del tercer, 1.000 euros. És a dir, augmenta al voltant d'un 30% la renda que pagaria si seguís amb les condicions prèvies, al voltant dels 700 euros.
Fonts de la propietat de la Casa Orsola, al seu torn, defensen que això no és il·legal i que la companyia "sempre respecta el marc legal". En aquest sentit, la seva versió manté que "en cap cas es tracta d’una clàusula abusiva, sinó d’una bonificació per al llogater", perquè la fórmula escollida en el contracte és fixar que el preu del contracte són 1.000 euros i que els dos primers anys se li fa una rebaixa, amb pujada progressiva. Igualment, conscients del preu a l'alça del lloguer dels últims anys a tota la ciutat, Lioness Inversiones remarca que l'oferta del contracte del miler d'euros mensuals està per sota de la mitjana habitual dels lloguers a la zona.
Sigui com sigui, l'inquilí, empès per la necessitat de mantenir la llar i davant el fet que hi havia una demanda de desnonament que afectava el seu pis, ha acceptat. Ara bé, aquesta mena de condicions —que no tenen vincle amb les pujades de l'IPC— han indignat el Sindicat de Llogateres. "Contradiu absolutament l'article 18 de la Llei d'Arrendaments Urbans", exposen des de l'entitat. En el mateix sentit, en un comunicat, atribueixen a la companyia la voluntat de tenir "converses individuals" amb perfils "vulnerables" per "aprofitar-se de les veïnes i imposar condicions abusives".
Aquesta denúncia pública, a més, té similituds amb el cas judicial que una veïna afiliada al Sindicat de Llogateres acaba de guanyar. En el cas de la veïna de Granollers, una de les clàusules que es van portar a la justícia també denunciaven que un fons —Azora— aplicava una pujada significativa a partir del tercer any d'arrendament, que implicava un creixement de més del 30% en el preu i que passava de 690 euros a 1.100 euros de lloguer. Fa deu dies, el jutjat de primera instància número 31 de Barcelona va donar la raó a la llogatera i va declarar il·legal aquesta condició, juntament amb altres vuit clàusules més.
Des de la Casa Orsola, però, es mostren segurs que la seva decisió compleix els termes legals i asseguren que el diàleg segueix obert, si bé fins ara no s'ha acabat d'arribar a acords que incloguin tots els agents implicats. La companyia apunta que la seva voluntat és arribar a "solucions individuals" i en uns "termes raonables per ambdues parts".
Aquesta situació acaba d'aplicar benzina a una situació tensionada amb el pas dels mesos, ja que la petició de negociacions col·lectives per als veïns que acaben contracte no té intenció d'aplicar-se. Alhora, el fons manté la pressió judicial sobre els llogaters que han decidit no marxar, una vegada s'han trobat la negativa a què els renovin el contracte. El cas més clar és del Josep, un veí que fa 20 anys que és a la finca i que ha estat el primer llogater empès a judici per voler-s'hi quedar. Ell encara paga les mensualitats consignant-les als jutjats. L'empresa, per contra, insisteix que no està cobrant aquests imports. En aquest sentit, ha aconseguit que la justícia dicti una data per desnonar el Josep: el 14 de febrer. El procés judicial, a més, reclama una quantitat econòmica al llogater gairebé exacta al preu que quedaria a deure pel temps que fins ara ha estat a la llar fora de contracte. Per tot, els inquilins consideren que al final s'utilitzaran les mensualitats consignades per fer front a aquest cost i, per tant, la propietat acabarà cobrant aquests mesos com si formessin part d'un lloguer habitual.
Igualment, els pròxims dies, la realitat de la Casa Orsola tornarà a la primera línia política. Si fa uns dies l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va arribar a enviar una carta a la propietat demanant que es negociï amb les famílies llogateres, aquest divendres les peticions dels llogaters arribaran al ple municipal. Així, s'hi debatrà una proposició en què es demana que s'aturin els processos judicials contra els inquilins, que els últims mesos han estat acompanyants pel Sindicat de Llogateres i la Xarxa d'Habitatge de l'Eixample Esquerre.
Fonts de la propietat de la Casa Orsola, al seu torn, defensen que això no és il·legal i que la companyia "sempre respecta el marc legal". En aquest sentit, la seva versió manté que "en cap cas es tracta d’una clàusula abusiva, sinó d’una bonificació per al llogater", perquè la fórmula escollida en el contracte és fixar que el preu del contracte són 1.000 euros i que els dos primers anys se li fa una rebaixa, amb pujada progressiva. Igualment, conscients del preu a l'alça del lloguer dels últims anys a tota la ciutat, Lioness Inversiones remarca que l'oferta del contracte del miler d'euros mensuals està per sota de la mitjana habitual dels lloguers a la zona.
Sigui com sigui, l'inquilí, empès per la necessitat de mantenir la llar i davant el fet que hi havia una demanda de desnonament que afectava el seu pis, ha acceptat. Ara bé, aquesta mena de condicions —que no tenen vincle amb les pujades de l'IPC— han indignat el Sindicat de Llogateres. "Contradiu absolutament l'article 18 de la Llei d'Arrendaments Urbans", exposen des de l'entitat. En el mateix sentit, en un comunicat, atribueixen a la companyia la voluntat de tenir "converses individuals" amb perfils "vulnerables" per "aprofitar-se de les veïnes i imposar condicions abusives".
Aquesta denúncia pública, a més, té similituds amb el cas judicial que una veïna afiliada al Sindicat de Llogateres acaba de guanyar. En el cas de la veïna de Granollers, una de les clàusules que es van portar a la justícia també denunciaven que un fons —Azora— aplicava una pujada significativa a partir del tercer any d'arrendament, que implicava un creixement de més del 30% en el preu i que passava de 690 euros a 1.100 euros de lloguer. Fa deu dies, el jutjat de primera instància número 31 de Barcelona va donar la raó a la llogatera i va declarar il·legal aquesta condició, juntament amb altres vuit clàusules més.
Des de la Casa Orsola, però, es mostren segurs que la seva decisió compleix els termes legals i asseguren que el diàleg segueix obert, si bé fins ara no s'ha acabat d'arribar a acords que incloguin tots els agents implicats. La companyia apunta que la seva voluntat és arribar a "solucions individuals" i en uns "termes raonables per ambdues parts".
Aquesta situació acaba d'aplicar benzina a una situació tensionada amb el pas dels mesos, ja que la petició de negociacions col·lectives per als veïns que acaben contracte no té intenció d'aplicar-se. Alhora, el fons manté la pressió judicial sobre els llogaters que han decidit no marxar, una vegada s'han trobat la negativa a què els renovin el contracte. El cas més clar és del Josep, un veí que fa 20 anys que és a la finca i que ha estat el primer llogater empès a judici per voler-s'hi quedar. Ell encara paga les mensualitats consignant-les als jutjats. L'empresa, per contra, insisteix que no està cobrant aquests imports. En aquest sentit, ha aconseguit que la justícia dicti una data per desnonar el Josep: el 14 de febrer. El procés judicial, a més, reclama una quantitat econòmica al llogater gairebé exacta al preu que quedaria a deure pel temps que fins ara ha estat a la llar fora de contracte. Per tot, els inquilins consideren que al final s'utilitzaran les mensualitats consignades per fer front a aquest cost i, per tant, la propietat acabarà cobrant aquests mesos com si formessin part d'un lloguer habitual.
Igualment, els pròxims dies, la realitat de la Casa Orsola tornarà a la primera línia política. Si fa uns dies l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va arribar a enviar una carta a la propietat demanant que es negociï amb les famílies llogateres, aquest divendres les peticions dels llogaters arribaran al ple municipal. Així, s'hi debatrà una proposició en què es demana que s'aturin els processos judicials contra els inquilins, que els últims mesos han estat acompanyants pel Sindicat de Llogateres i la Xarxa d'Habitatge de l'Eixample Esquerre.