21
de març
del
2023
Actualitzat
a les
11:32h
L'increment de despesa militar que està aplicant el govern espanyol emparant-se en l'atac rus contra Ucraïna és innecessari per a una majoria de la societat catalana. Així ho apunta l'enquesta sobre convivència i cohesió a Catalunya 2022, elaborada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i presentada aquest dimarts, segons la qual un 62% dels catalans creu que l'Estat destina massa recursos al pressupost militar i de defensa, mentre que el 15% afirma que es gasta el que toca i tan sols el 5% avala que la partida és encara insuficient.
El govern espanyol gasta poc o molt en despesa militar?
I això que l'executiu espanyol s'ha proposat augmentar-la encara més aquesta partida fins arribar a una xifra equivalent al 2% del PIB, tal com li reclama l'OTAN. Ho argumenta precisament per garantir la seguretat global, però, segons l'enquesta de l'ICIP, els catalans perceben com un risc tan elevat per a la pròpia seguretat la creixent influència de Rússia al món com el mateix increment de la despesa militar. Menys amenaçador veuen el major pes global de la Xina o el ràpid canvi cultural del país a causa de la globalització o, molt per sota, els canvis aconseguits pel feminisme i el col·lectiu LGTBI+.
Quin risc per a la teva seguretat provoquen els següents esdeveniments?
El sondeig també pregunta per altres possibles amenaces per a la societat. I les que més temor generen són les crisis econòmiques o financeres (84%), el mal funcionament de la democràcia (78%), el canvi climàtic (75%), les fake news (75%), l'augment de la desigualtat (74%) i l'avenç de l'extrema dreta (71%). Pel que fa a l'auge ultra, de fet, és el risc en què més enquestats situen com a amenaça màxima (el 40% li posa un 10 sobre 10). Finalment, un 62% cita com a risc la polarització política, el terrorisme o el racisme i altres discriminacions i un 56% tem futures pandèmies com la Covid i el 50%, migracions massives.
En aquest sentit, l'ICIP destaca que la societat catalana es mostra oberta i, davant un 72% que té molta predisposició a acollir refugiats d'Ucraïna, un 54% defensa el mateix per als de Síria. Un 31% dels enquestats afirma que la presència de persones sirianes millora la diversitat cultural i social del país i tan sols un 17% ho rebutja, un percentatge molt similar als que creuen que fan augmentar el risc de terrorisme.
Aquesta obertura s'accentua si es parla més en genèric, fins al punt que un 64% de catalans creu que tenir persones de diferents contextos ètnics, religiosos, culturals o racials enriqueix una societat. A l'entorn d'una quarta part de la població, però, manté opinions clarament contràries als migrants, ja que un 28% defensa que és millor per al país compartir tothom els mateixos costums i tradicions, un 24% afirma que el país s'ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa dels migrants i un 17% creu que, sense ells, la situació econòmica seria millor.
A la cua, en drets humans
Una altra de les dades cridaneres de l'enquesta és que tan sols un 22% afirma que a Catalunya no hi ha vulneracions de drets humans, mentre que un 44% no hi està gens d'acord. En comparació amb els estats de la Unió Europea, només a Xipre hi ha menys ciutadans que assegurin que al seu país no es violen els drets humans. I malgrat que un 58% de catalans creu que algunes persones s'aprofiten injustament de la protecció que els donen els drets humans, també només a un estat europeu (Itàlia) aquest percentatge és menor.
Finalment, l'enquesta també pregunta per la possibilitat d'usar la violència. En una escala del 0 al 10, quasi dos terços de catalans se situen en el 7 o més en el cas de fer-la servir per protegir a la seva família. Si fos per defensar el medi ambient, però, tan sols un 17% hi mostra aquesta predisposició i, si és per defensar les seves idees i valors o el seu país, tan sols un 15%. Pel que fa al país, de fet, el 60% se situa en un 3 o menys en aquesta escala sobre predisposició d'ús de al violència.
El treball de camp d'aquesta enquesta va tenir lloc entre el 17 i el 24 d'octubre de l'any passat a partir de 2.047 enquestes on-line a persones majors d'edat residents a Catalunya. La seva coordinadora ha estat la politòloga Berta Barbet, si bé a la roda de premsa de participació també ha intervingut el president de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer.
El govern espanyol gasta poc o molt en despesa militar?
I això que l'executiu espanyol s'ha proposat augmentar-la encara més aquesta partida fins arribar a una xifra equivalent al 2% del PIB, tal com li reclama l'OTAN. Ho argumenta precisament per garantir la seguretat global, però, segons l'enquesta de l'ICIP, els catalans perceben com un risc tan elevat per a la pròpia seguretat la creixent influència de Rússia al món com el mateix increment de la despesa militar. Menys amenaçador veuen el major pes global de la Xina o el ràpid canvi cultural del país a causa de la globalització o, molt per sota, els canvis aconseguits pel feminisme i el col·lectiu LGTBI+.
Quin risc per a la teva seguretat provoquen els següents esdeveniments?
El sondeig també pregunta per altres possibles amenaces per a la societat. I les que més temor generen són les crisis econòmiques o financeres (84%), el mal funcionament de la democràcia (78%), el canvi climàtic (75%), les fake news (75%), l'augment de la desigualtat (74%) i l'avenç de l'extrema dreta (71%). Pel que fa a l'auge ultra, de fet, és el risc en què més enquestats situen com a amenaça màxima (el 40% li posa un 10 sobre 10). Finalment, un 62% cita com a risc la polarització política, el terrorisme o el racisme i altres discriminacions i un 56% tem futures pandèmies com la Covid i el 50%, migracions massives.
En aquest sentit, l'ICIP destaca que la societat catalana es mostra oberta i, davant un 72% que té molta predisposició a acollir refugiats d'Ucraïna, un 54% defensa el mateix per als de Síria. Un 31% dels enquestats afirma que la presència de persones sirianes millora la diversitat cultural i social del país i tan sols un 17% ho rebutja, un percentatge molt similar als que creuen que fan augmentar el risc de terrorisme.
Aquesta obertura s'accentua si es parla més en genèric, fins al punt que un 64% de catalans creu que tenir persones de diferents contextos ètnics, religiosos, culturals o racials enriqueix una societat. A l'entorn d'una quarta part de la població, però, manté opinions clarament contràries als migrants, ja que un 28% defensa que és millor per al país compartir tothom els mateixos costums i tradicions, un 24% afirma que el país s'ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa dels migrants i un 17% creu que, sense ells, la situació econòmica seria millor.
A la cua, en drets humans
Una altra de les dades cridaneres de l'enquesta és que tan sols un 22% afirma que a Catalunya no hi ha vulneracions de drets humans, mentre que un 44% no hi està gens d'acord. En comparació amb els estats de la Unió Europea, només a Xipre hi ha menys ciutadans que assegurin que al seu país no es violen els drets humans. I malgrat que un 58% de catalans creu que algunes persones s'aprofiten injustament de la protecció que els donen els drets humans, també només a un estat europeu (Itàlia) aquest percentatge és menor.
Finalment, l'enquesta també pregunta per la possibilitat d'usar la violència. En una escala del 0 al 10, quasi dos terços de catalans se situen en el 7 o més en el cas de fer-la servir per protegir a la seva família. Si fos per defensar el medi ambient, però, tan sols un 17% hi mostra aquesta predisposició i, si és per defensar les seves idees i valors o el seu país, tan sols un 15%. Pel que fa al país, de fet, el 60% se situa en un 3 o menys en aquesta escala sobre predisposició d'ús de al violència.
El treball de camp d'aquesta enquesta va tenir lloc entre el 17 i el 24 d'octubre de l'any passat a partir de 2.047 enquestes on-line a persones majors d'edat residents a Catalunya. La seva coordinadora ha estat la politòloga Berta Barbet, si bé a la roda de premsa de participació també ha intervingut el president de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer.
Enquesta ICIP 2022 by naciodigital on Scribd