El 62% de catalans creu que la despesa militar de l'Estat és excessiva i només el 5% la veu insuficient

La ciutadania tem que l'increment dels recursos destinats a defensa és un risc tan elevat per a la seguretat com l'augment de la influència de Rússia al món, segons una enquesta de l'ICIP

La ministra de Defensa, Margarita Robles, en una imatge d'arxiu.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, en una imatge d'arxiu. | Iñaki Gómez / Ministeri de Defensa
21 de març de 2023, 11:31
Actualitzat: 11:32h
L'increment de despesa militar que està aplicant el govern espanyol emparant-se en l'atac rus contra Ucraïna és innecessari per a una majoria de la societat catalana. Així ho apunta l'enquesta sobre convivència i cohesió a Catalunya 2022, elaborada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i presentada aquest dimarts, segons la qual un 62% dels catalans creu que l'Estat destina massa recursos al pressupost militar i de defensa, mentre que el 15% afirma que es gasta el que toca i tan sols el 5% avala que la partida és encara insuficient.

El govern espanyol gasta poc o molt en despesa militar?



I això que l'executiu espanyol s'ha proposat augmentar-la encara més aquesta partida fins arribar a una xifra equivalent al 2% del PIB, tal com li reclama l'OTAN. Ho argumenta precisament per garantir la seguretat global, però, segons l'enquesta de l'ICIP, els catalans perceben com un risc tan elevat per a la pròpia seguretat la creixent influència de Rússia al món com el mateix increment de la despesa militar. Menys amenaçador veuen el major pes global de la Xina o el ràpid canvi cultural del país a causa de la globalització o, molt per sota, els canvis aconseguits pel feminisme i el col·lectiu LGTBI+.

Quin risc per a la teva seguretat provoquen els següents esdeveniments?



El sondeig també pregunta per altres possibles amenaces per a la societat. I les que més temor generen són les crisis econòmiques o financeres (84%), el mal funcionament de la democràcia (78%), el canvi climàtic (75%), les fake news (75%), l'augment de la desigualtat (74%) i l'avenç de l'extrema dreta (71%). Pel que fa a l'auge ultra, de fet, és el risc en què més enquestats situen com a amenaça màxima (el 40% li posa un 10 sobre 10). Finalment, un 62% cita com a risc la polarització política, el terrorisme o el racisme i altres discriminacions i un 56% tem futures pandèmies com la Covid i el 50%, migracions massives.


En aquest sentit, l'ICIP destaca que la societat catalana es mostra oberta i, davant un 72% que té molta predisposició a acollir refugiats d'Ucraïna, un 54% defensa el mateix per als de Síria. Un 31% dels enquestats afirma que la presència de persones sirianes millora la diversitat cultural i social del país i tan sols un 17% ho rebutja, un percentatge molt similar als que creuen que fan augmentar el risc de terrorisme.


Aquesta obertura s'accentua si es parla més en genèric, fins al punt que un 64% de catalans creu que tenir persones de diferents contextos ètnics, religiosos, culturals o racials enriqueix una societat. A l'entorn d'una quarta part de la població, però, manté opinions clarament contràries als migrants, ja que un 28% defensa que és millor per al país compartir tothom els mateixos costums i tradicions, un 24% afirma que el país s'ha convertit en un lloc pitjor per viure per culpa dels migrants i un 17% creu que, sense ells, la situació econòmica seria millor.

A la cua, en drets humans
Una altra de les dades cridaneres de l'enquesta és que tan sols un 22% afirma que a Catalunya no hi ha vulneracions de drets humans, mentre que un 44% no hi està gens d'acord. En comparació amb els estats de la Unió Europea, només a Xipre hi ha menys ciutadans que assegurin que al seu país no es violen els drets humans. I malgrat que un 58% de catalans creu que algunes persones s'aprofiten injustament de la protecció que els donen els drets humans, també només a un estat europeu (Itàlia) aquest percentatge és menor.
 

Finalment, l'enquesta també pregunta per la possibilitat d'usar la violència. En una escala del 0 al 10, quasi dos terços de catalans se situen en el 7 o més en el cas de fer-la servir per protegir a la seva família. Si fos per defensar el medi ambient, però, tan sols un 17% hi mostra aquesta predisposició i, si és per defensar les seves idees i valors o el seu país, tan sols un 15%. Pel que fa al país, de fet, el 60% se situa en un 3 o menys en aquesta escala sobre predisposició d'ús de al violència.

El treball de camp d'aquesta enquesta va tenir lloc entre el 17 i el 24 d'octubre de l'any passat a partir de 2.047 enquestes on-line a persones majors d'edat residents a Catalunya. La seva coordinadora ha estat la politòloga Berta Barbet, si bé a la roda de premsa de participació també ha intervingut el president de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer.
 

Enquesta ICIP 2022 by naciodigital on Scribd