02
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
16:52h
Els pisos turístics s'han convertit en un dels debats permanents de les últimes setmanes, i ara els moviments comencen a concretar-se. L'anunci de la conversió d'un bloc de 120 pisos de lloguer a noves llicències a Barcelona, en plena limitació del mercat turístic i amb una situació d'emergència habitacional, ha multiplicat les reaccions polítiques davant aquesta tipologia d'allotjament. Però no només en referència a la capital catalana s'ha denunciat una situació a revisar. El fenomen s'ha estès arreu del país. Si el 2012 hi havia 5.432 llicències de pisos turístics a tot Catalunya, en menys d'una dècada aquesta xifra s'ha disparat fins a registrar-ne 97.696. Així, en aquesta ocasió han estat els comuns els que han proposat al Parlament que hi hagi un canvi de llei que permeti acabar amb les llicències actuals -que són de per vida- i substituir-les per un sistema de revisió cada tres anys.
En la seva proposta, En Comú Podem també ha detallat un seguit de supòsits que, a la pràctica, implicarien una forta reducció dels pisos turístics actuals. La clau de volta de la proposta és que la nova normativa faria incompatible l'existència de pisos turístics a les zones on es decreti àrea amb mercat d'habitatge tens. Això, amb la regulació catalana dels lloguers es va aplicar a 60 grans municipis del territori, molts d'ells amb una forta presència també de pisos turístics. Ara, però, la proposta planteja donar eines als ajuntaments perquè estudiïn com delimiten l'àrea tensa d'habitatge -pot ser només una part del municipi- i apliquin la restricció. A més, també es contempla un altre canvi clau: que els pisos turístics no puguin compartir finca amb immobles on hi ha habitatge habitual. És a dir, que tots els apartaments turístics es concentrin en blocs d'un sol ús.
Ho han detallat la portaveu del comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la segona tinenta d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz. En roda de premsa, la també membre de Barcelona en Comú ha insistit en el xoc que suposa tenir habitatges d'ús turístic (HUT) a poblacions amb emergència habitacional. "Si declares la zona d'habitatge tensionada i, per tant, reconeixes que tens un problema d'accés a l'habitatge, aquesta activitat no està permesa". Són "minihotels", ha remarcat.
En el mateix sentit, Albiach ha exposat que a Catalunya hi ha un parc públic d'habitatge pròxim als 20.000 pisos únicament, mentre que gairebé hi ha 100.000 habitatges d'ús turístic. "Estem parlant d'una proporció d'un a cinc", ha resolt, en la comparativa entre immobles assequibles de l'administració i els que s'han dedicat els últims anys al mercat turístic. Els comuns han defensat que la base de la modificació normativa ha de ser "donar capacitat i eines" per regular els allotjaments turístics.
Sobre les possibilitats d'aquesta modificació normativa -que inclouria tocar la llei d'urbanisme i la de simplificació administrativa- els proposants han reivindicat que ara es té "l'oportunitat" d'aconseguir-ho perquè Junts ja no és al Govern. De fet, han insistit que el 2019 hi havia un preacord tècnic per revocar les actuals llicències a perpetuïtat, però que l'espai postconvergent ho va acabar aturant. Ara, En Comú Podem reconeix que no ha treballat prèviament la proposta amb la resta de grups. Malgrat això, Albiach assegura que és de "sentit comú" regular aquesta "sobreabundància" de pisos turístics, i ha interpel·lat directament tant ERC com el PSC per arribar a una majoria suficient.
L'altre gran meló a obrir té a veure amb les llicències ja existents. En aquest cas, els comuns preveuen l'obertura d'una finestra de tres anys d'adaptació perquè els propietaris facin arribar la seva situació a l'administració local. Si el pis no contempla les característiques necessàries, es revocaria la llicència ad eternum de la qual disposen actualment. "L'extinció és possible", ha assegurat Sanz, en relació a un procés que de ben segur comptaria amb l'oposició frontal d'un sector professionalitzat com és el dels pisos turístics.
En la seva proposta, En Comú Podem també ha detallat un seguit de supòsits que, a la pràctica, implicarien una forta reducció dels pisos turístics actuals. La clau de volta de la proposta és que la nova normativa faria incompatible l'existència de pisos turístics a les zones on es decreti àrea amb mercat d'habitatge tens. Això, amb la regulació catalana dels lloguers es va aplicar a 60 grans municipis del territori, molts d'ells amb una forta presència també de pisos turístics. Ara, però, la proposta planteja donar eines als ajuntaments perquè estudiïn com delimiten l'àrea tensa d'habitatge -pot ser només una part del municipi- i apliquin la restricció. A més, també es contempla un altre canvi clau: que els pisos turístics no puguin compartir finca amb immobles on hi ha habitatge habitual. És a dir, que tots els apartaments turístics es concentrin en blocs d'un sol ús.
Ho han detallat la portaveu del comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la segona tinenta d'alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz. En roda de premsa, la també membre de Barcelona en Comú ha insistit en el xoc que suposa tenir habitatges d'ús turístic (HUT) a poblacions amb emergència habitacional. "Si declares la zona d'habitatge tensionada i, per tant, reconeixes que tens un problema d'accés a l'habitatge, aquesta activitat no està permesa". Són "minihotels", ha remarcat.
Evolució dels pisos turístics a Barcelona i Catalunya Foto: En Comú Podem
En el mateix sentit, Albiach ha exposat que a Catalunya hi ha un parc públic d'habitatge pròxim als 20.000 pisos únicament, mentre que gairebé hi ha 100.000 habitatges d'ús turístic. "Estem parlant d'una proporció d'un a cinc", ha resolt, en la comparativa entre immobles assequibles de l'administració i els que s'han dedicat els últims anys al mercat turístic. Els comuns han defensat que la base de la modificació normativa ha de ser "donar capacitat i eines" per regular els allotjaments turístics.
Sobre les possibilitats d'aquesta modificació normativa -que inclouria tocar la llei d'urbanisme i la de simplificació administrativa- els proposants han reivindicat que ara es té "l'oportunitat" d'aconseguir-ho perquè Junts ja no és al Govern. De fet, han insistit que el 2019 hi havia un preacord tècnic per revocar les actuals llicències a perpetuïtat, però que l'espai postconvergent ho va acabar aturant. Ara, En Comú Podem reconeix que no ha treballat prèviament la proposta amb la resta de grups. Malgrat això, Albiach assegura que és de "sentit comú" regular aquesta "sobreabundància" de pisos turístics, i ha interpel·lat directament tant ERC com el PSC per arribar a una majoria suficient.
Revocar llicències
La compareixença també ha assenyalat l'herència del govern d'Artur Mas. Així, s'ha fet menció a l'any 2012 com a punt de partida per facilitar l'aparició dels nous pisos turístics simplement a través d'una comunicació a l'administració, sense haver de demanar permisos. Per contra, ara, si s'aconseguís el canvi de llei, els municipis haurien de revisar la proposta -si compleix els requisits- i decidir si atorguen la llicència al propietari de l'habitatge. El període de validesa seria de tres anys abans que es revisés de nou. Això pel que fa als nous pisos que vulguin incorporar-se al mercat turístic. "Algú s'imagina que un hotel pugui obrir només amb un comunicat?", ha reblat Janet Sanz, en relació al funcionament actual de les llicències turístiques.L'altre gran meló a obrir té a veure amb les llicències ja existents. En aquest cas, els comuns preveuen l'obertura d'una finestra de tres anys d'adaptació perquè els propietaris facin arribar la seva situació a l'administració local. Si el pis no contempla les característiques necessàries, es revocaria la llicència ad eternum de la qual disposen actualment. "L'extinció és possible", ha assegurat Sanz, en relació a un procés que de ben segur comptaria amb l'oposició frontal d'un sector professionalitzat com és el dels pisos turístics.