07
de juliol
del
2023
Actualitzat
el
10
d'octubre
a la
13:18h
L'Estat va prometre inversions per valor de més de 2.200 milions a Catalunya, però quan ha acabat gastant-hi finalment? Aquesta és una informació que a hores d'ara hauria de ser plenament consultable, ja que l'informe d'execució territorialitzada de les inversions estava previst que es publiqués el 30 de maig passat. Gairebé 40 dies més tard, però, aquest document encara no és públic.
El Ministeri d'Hisenda, òrgan encarregat d'elaborar i difondre aquest i la resta d'informes d'execució pressupostària, manté en el calendari de publicacions la data ja llargament superada. De fet, tota la resta de documents s'han anat penjant puntualment, fins i tot un que havia de distribuir-se aquest mateix divendres. Des del Ministeri, al·leguen, a preguntes de Nació, que la data que apareix al calendari és orientativa i que pot patir retards, si bé tampoc en detallen els motius ni avancen quan pot acabar veient la llum.
En tot cas, els anteriors informes també coincidien -a banda de la puntualitat- en què l'Estat mai va complir amb els compromisos pressupostaris adquirits, deixant sense efecte bona part de les inversions aprovades. De fet, el 2021 només va executar un terç de les despeses acordades i incloses als comptes. I per a l'any 2022, no semblava que les dades haguessin de ser millors, ja que, segons l'informe relatiu al primer semestre, Catalunya era el territori amb un menor nivell d'execució per part de l'Estat.
Un altre element que apunta en aquesta direcció és la informació continguda al projecte de pressupostos del 2023, que incloïa una previsió de tancament per a l'any passat. Malgrat que no oferia tota la informació detallada, sí que permetia constatar que l'Estat preveia haver executat tan sols un terç de les inversions previstes per Adif i Renfe a Catalunya -dues empreses públiques que concentren bona part de la despesa en obres i adquisicions-, mentre que, a Madrid, haurien gastat per damunt d'allò pressupostat. En una entrevista a l'Ara, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va afirmar al febrer que haurien acabat executant un 40% d'allò acordat.
En tot cas, un àmbit en què sí que ha passat comptes el govern espanyol és el del Pla Rodalies. A principis de maig, va informar que ja s'han executat un terç de les inversions previstes entre 2020 i 2025 en el projecte de millora de la xarxa acordat amb la Generalitat, una quantitat que rondaria els 1.000 milions. En total, la quantitat pactada fins al 2030 s'eleva fins a 5.630 milions. Així mateix, malgrat els baixos nivells d'execució, el 2022 es van licitar obres per valor de 877 milions que seran realitat en els següents exercicis, mentre que el 2020 només se'n van licitar per 122 milions.
El Ministeri d'Hisenda, òrgan encarregat d'elaborar i difondre aquest i la resta d'informes d'execució pressupostària, manté en el calendari de publicacions la data ja llargament superada. De fet, tota la resta de documents s'han anat penjant puntualment, fins i tot un que havia de distribuir-se aquest mateix divendres. Des del Ministeri, al·leguen, a preguntes de Nació, que la data que apareix al calendari és orientativa i que pot patir retards, si bé tampoc en detallen els motius ni avancen quan pot acabar veient la llum.
Coincidència electoral
En tot cas, els precedents indiquen que aquest informe d'execució territorialitzada de les inversions no acostuma a demorar-se massa respecte el dia en què s'havia de difondre. El grau de compliment del 2021 es va publicar just el 30 de maig de l'any següent, l'any anterior es va avançar al 28 de maig i el previ a aquest tot just va penjar-se a principis de juny. No hi ha precedents recents d'un retard tan exagerat i que s'acosta ja al mes i mig, encadenant les eleccions municipals amb l'inici de la campanya de les espanyoles.En tot cas, els anteriors informes també coincidien -a banda de la puntualitat- en què l'Estat mai va complir amb els compromisos pressupostaris adquirits, deixant sense efecte bona part de les inversions aprovades. De fet, el 2021 només va executar un terç de les despeses acordades i incloses als comptes. I per a l'any 2022, no semblava que les dades haguessin de ser millors, ja que, segons l'informe relatiu al primer semestre, Catalunya era el territori amb un menor nivell d'execució per part de l'Estat.
Un altre element que apunta en aquesta direcció és la informació continguda al projecte de pressupostos del 2023, que incloïa una previsió de tancament per a l'any passat. Malgrat que no oferia tota la informació detallada, sí que permetia constatar que l'Estat preveia haver executat tan sols un terç de les inversions previstes per Adif i Renfe a Catalunya -dues empreses públiques que concentren bona part de la despesa en obres i adquisicions-, mentre que, a Madrid, haurien gastat per damunt d'allò pressupostat. En una entrevista a l'Ara, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va afirmar al febrer que haurien acabat executant un 40% d'allò acordat.
El contrast amb Madrid
La Generalitat ha criticat l'incompliment de l'Estat durant la presidència de Pedro Sánchez. Segons va detallar la consellera d'Economia, Natàlia Mas, en una entrevista a Efe, el govern espanyol hauria pressupostat 6.004 milions en inversions a Catalunya, entre 2018 i 2021, però només n'haurien acabat gastant 3.266 milions, deixant-ne 2.738 milions sense executar. En el mateix període, en canvi, l'Estat hauria previst invertir 4.485 milions a la Comunitat de Madrid i, en canvi, la xifra definitiva s'hi hauria elevat per damunt, fins als 5.547 milions.En tot cas, un àmbit en què sí que ha passat comptes el govern espanyol és el del Pla Rodalies. A principis de maig, va informar que ja s'han executat un terç de les inversions previstes entre 2020 i 2025 en el projecte de millora de la xarxa acordat amb la Generalitat, una quantitat que rondaria els 1.000 milions. En total, la quantitat pactada fins al 2030 s'eleva fins a 5.630 milions. Així mateix, malgrat els baixos nivells d'execució, el 2022 es van licitar obres per valor de 877 milions que seran realitat en els següents exercicis, mentre que el 2020 només se'n van licitar per 122 milions.