La «proposta indecent» d'ERC a Joan Queralt

"Em van dir que em volien fer una proposta indecent". La proposta era, ni més ni menys, presentar-se de la mà d'ERC al Senat a les eleccions espanyoles d'aquest 23 de juliol. Joan Queralt (Barcelona, 1951) ha dedicat la vida al dret i a l'advocacia, i als seus 71 anys va acceptar la petició dels republicans. Juntament ambFrancesc-Marc Álvaro, Queralt és un dels fitxatges d'ERC en aquestes eleccions. "El moment és molt complicat i es necessiten tots els braços per salvaguardar la democràcia, la justícia social i la república catalana", explica en declaracions a Nació en el tram final de la seva primera campanya electoral.

Després d'anys fent de professor a la universitat, d'advocat, de tertulià i articulista, Queralt veu el pas a la política "institucional" com una manera de "tornar a la societat" tot allò que ha rebut fins ara. "El salt a la política és menys fort del que sembla, perquè els que estem a l'escenari públic ja fem política de manera informal. Jo he fet el salt a la política formal, i veurem si amb èxit, potser el 24 he de tornar a la meva feina habitual", detalla. Més enllà de la possible davallada de vots que pot patir ERC, Queralt té opcions reals d'aconseguir l'escó com a senador.

Va ser poques hores després de les eleccions municipals quan Pedro Sánchez va decidir convocar eleccions anticipades a l'Estat. No diu qui va ser, però dies després de l'avançament electoral, Queralt va rebre una trucada "d'algú d'ERC" que li va plantejar la "proposta indecent" de presentar-se a les eleccions al Senat. "Em van dir que tenia molt poc temps per pensar-m'ho", recorda. Les eleccions estaven previstes per a finals d'any, però un cop publicada la convocatòria al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), els terminis van començar a córrer i no hi havia temps per massa reflexió. "Ho vaig consultar amb qui ho havia de consultar i vaig dir que sí".

Queralt participa en la campanya com un perfil volgudament independent. ERC li va demanar específicament que mantingués aquest rol. "Ser independent no vol dir ser un vers lliure", remarca. El candidat comparteix els postulats dels republicans i mesos abans que es fes oficial que es presentaria a les eleccions sota les seves sigles ja havia mostrat proximitat amb la formació que lidera Oriol Junqueras. Queralt va ser un dels noms del consell assessor d'Ernest Maragall a les eleccions de Barcelona. El candidat, però, remarca que no està afiliat a ERC. "Mai he format part de cap partit", apunta. És del Barça, d'Òmnium, de l'Associació Dret a Morir Dignament i poca cosa més.
 

D'explicar la pel·lícula a ser-ne el protagonista

Fer campanya aquests dies és una novetat. Durant anys, Queralt ha estat comentarista de l'actualitat en programes com el Més324, però ara és diferent. "Una cosa és explicar com es fa una pel·lícula, però ara soc jo que està sota els focus", explica. L'ha sorprès el funcionament de la maquinària del partit -des dels equips d'intendència per cuidar els candidats fins a la cúpula directiva- que funciona com un rellotge per mirar de fer uns bons resultats a les eleccions. En aquest mecanisme, "el candidat és l'última peça de l'engranatge". "Hem de fer el que ens diuen", explica. I assegura que tothom és obedient i respectuós amb les indicacions.

Això no vol dir, però, que tot sigui inamovible. La planificació pot canviar en funció de les necessitats, tant per com avança la campanya, com per l'actualitat o per les perspectives electorals. Aquesta setmana, per exemple, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la immersió ha obligat els candidats a fer-hi referència. "Cal reaccionar en funció dels inputs del carrer", diu Queralt. La interacció amb el comitè de campanya és permanent, la comunicació és constant a través de trucades, missatges o videoconferències.

En un partit i més encara en una campanya electoral cal coordinació i Queralt assegura que s'hi sent còmode. No s'ha hagut de contenir, encara, per deixar de dir alguna cosa que pensava, i sosté que ha connectat bé amb el mainstream de l'organització. La coordinació dels candidats i la coherència del missatge, diu Queralt, permet que cada persona posi l'accent en una idea o una altra, i no converteix el partit "en una secta". "A vegades, des de fora, es té la idea que els parits són una secta, en què al matí es llegeix l'ordre del dia i després tots a desfilar, però no és el cas", explica.
 

Influir des d'una posició minoritària

El candidat al Senat sap les limitacions que tindrà ERC a Madrid, tant per la naturalesa del partit -d'abast català- com el sistema electoral. "Som un partit minoritari a les Corts", constata, com la resta de partits catalans. Malgrat això, té clar l'objectiu, en aquest cas al Senat: influir. "Quan hem tingut influència, l'hem feta valdre", reivindica. Bona part de la campanya d'ERC aquests dies s'ha centrat a defensar la feina feta al Congrés i al Senat, que s'ha traduït en els indults, la llei d'habitatge o la reforma de les pensions. ERC sotmet a examen aquesta estratègia en aquestes eleccions.

El Senat, però, serà més rellevant que la passada legislatura. PP i Vox tenen opcions de governar i l'extrema dreta ja ha amenaçat d'aplicar un altre cop l'article 155 contra Catalunya. La intervenció de l'autogovern, aplicada ja l'any 2017 després de la declaració d'independència, es vota al Senat. Si torna a passar, Queralt podria veure-ho des de primera fila. "Tindria clar que votar, en aquest cas", diu, irònic. El candidat confia que no arribi aquest escenari i assegura que això només s'evitarà si ERC pot influir a Madrid "en benefici dels catalans i de Catalunya".